Ens trobem ja a Tucumán, enfilant el nord d'Argentina direcció Bolívia. Veureu que aquesta entrada (i les dues properes), fa referència a Tucumán ciutat i a la seva provincia, ja que ens hem mogut molt pels diferents pobles que les formen. Dit això, us presentem l'edifici del congrès de la ciutat, situat davant d'un parc mooolt agradable si vols llegir a l'ombra, o simplement asseure i descansar. Tucumán ens ha agradat, l'hem trobat una ciutat amable i amb una vida cultural enorme.
I prescisament degut a la seva activitat cultutal, Tucumán va ser molt castigada pels militars, per la dictadora (recordeu? del 1976 al 82). I per què va ser més castigada? doncs simplement perquè els militars no volien pensadors, possibles líders, la gent del futur, vaja. Van fer una veritable masacre, tot i que actualment en aquest país no es parla de genocidi o masacre, sinó de guerra, i senyors, aquí no vam existir dos bandos, només els de les pistoles i els uniformes verds. La xifra: 30.001 dessapareguts diuen (en tot el país). L'u és degut a que en el 2006 va dessaparèixer un testimoni clau pel judici a Bussi (el militar que es feia càrrec de la província.) Nosaltres vem tenir la sort de coincidir amb el 24 de Març, dia on es commemora el cop d'estat, on es recorda que no s'ha d'oblidar el que van fer. Com? doncs fent tot allò que no deixaven fer: manifestacions demanant justícia, teatre, música reivindicativa, etc....
Us imagineu que deu ser que el teu fill dessaparegui? que no puguis fer dol, que demanis justicia i no la trobis, que els culpables estiguint morint de vellets......Just l'edifici que teniu darrere, era l'escollit pels militars per tancar i torturar a "l'enemic", i dins de l'acte on es va inaugurar una estatua en record dels dessapareguts (moltissims a Tucumán), vem poder escoltar i sentir el testimoni d'un antic torturat.....que dir dels seus silencis quan intentava explicar les seves vivences, la veu trencada, un total silenci al carrer i just darrere, en forma de record perpetu, l'edifici blanc, l'antiga escola transformava en lloc de tortures. Jo és just.
Bé, i desprès de conèixer una mica el moviment cultural de Tucumán, vem anar cap a la vall, concretament a un poble que es diu Tafi del Valle. I que vem fer allà? doncs ja veieu la foto: res i molt.
I de Tafi vem passar a Amaicha del Valle, a unes poques hores de distància. Allà vem tenir la sort de visitar amb un guia local (i això vol dir indígena) la ciutadella de Quilmes, les seves runes, vaja. Què què tal? espectacular!. Ja el camí d'anada t'indica que el lloc és especial.
Com veieu, els quilmes van decidir viure en un lloc resguardat, d'on tenien una imatge molt clara de la vall (per això dels enemics), tot i que no van tenir problemes fins que van arribar els espanyols. Aquesta gent va viure aquí des del 800 fins al segle XVII, quan els conqueridors del nostre estimat país, va aniquilar-llos. Per entendre bé la ciutat, s'ha de pujar a la muntanya, així aconsegueixes una panoràmica millor
Brutal eh!. Podeu imaginar a 3000 persones fent vida per aquí? Quan et trobes assegut a una pedra observant el lloc, fas l'exercici d'imaginar-te la vida a la ciutat i, de vegades, semblava que senties nens rient i dones xerrant (o potser era el dinar que portava quelcom al·lucinògen!). Generalment les construccions, com vivien en comunitat, es trobaven unides per conductes, i totes són circulars o rectangulars.
Sembla de cartrò, no?, però no, si t'acostes, punxa, i molt. Aquests cactus, autòctons d'aquí, eren i són utilitzats molt per la seva fusta, per fer terrats, taules, etc. Són enoooormes i la vall n'està plena.
Perquè veieu la magnitud del lloc. L'amic guia ens va estar explicant l'història del lloc, tantes injusticies!!. Que van fer els espanyols per aniquilar el poble? doncs els van agafar a tots, a tots, i els van portar des d'aquí a un lloc a prop de Buenos Aires...caminant. De 3000, en van aguantar uns 600. Aquell lloc a prop de BA es diu Quilmes, en honor dels pobladors d'aquest màgic lloc.
Bé, toca marxar. Ha sigut genial poder conèixer una mica d'història d'aquesta provincia, la qual cosa ens dóna més idea de com funciona aquest gran país. Ara continuem cap al nord, cap a la provincia de Salta, on veurem poblets blancs i valls amb formacions increibles. No cal dir que esteu convidats, si voleu, es clar.
Ens trobem ja a Tucumán, enfilant el nord d'Argentina direcció Bolívia. Veureu que aquesta entrada (i les dues properes), fa referència a Tucumán ciutat i a la seva provincia, ja que ens hem mogut molt pels diferents pobles que les formen. Dit això, us presentem l'edifici del congrès de la ciutat, situat davant d'un parc mooolt agradable si vols llegir a l'ombra, o simplement asseure i descansar. Tucumán ens ha agradat, l'hem trobat una ciutat amable i amb una vida cultural enorme.
I prescisament degut a la seva activitat cultutal, Tucumán va ser molt castigada pels militars, per la dictadora (recordeu? del 1976 al 82). I per què va ser més castigada? doncs simplement perquè els militars no volien pensadors, possibles líders, la gent del futur, vaja. Van fer una veritable masacre, tot i que actualment en aquest país no es parla de genocidi o masacre, sinó de guerra, i senyors, aquí no vam existir dos bandos, només els de les pistoles i els uniformes verds. La xifra: 30.001 dessapareguts diuen (en tot el país). L'u és degut a que en el 2006 va dessaparèixer un testimoni clau pel judici a Bussi (el militar que es feia càrrec de la província.) Nosaltres vem tenir la sort de coincidir amb el 24 de Març, dia on es commemora el cop d'estat, on es recorda que no s'ha d'oblidar el que van fer. Com? doncs fent tot allò que no deixaven fer: manifestacions demanant justícia, teatre, música reivindicativa, etc....
Us imagineu que deu ser que el teu fill dessaparegui? que no puguis fer dol, que demanis justicia i no la trobis, que els culpables estiguint morint de vellets......Just l'edifici que teniu darrere, era l'escollit pels militars per tancar i torturar a "l'enemic", i dins de l'acte on es va inaugurar una estatua en record dels dessapareguts (moltissims a Tucumán), vem poder escoltar i sentir el testimoni d'un antic torturat.....que dir dels seus silencis quan intentava explicar les seves vivences, la veu trencada, un total silenci al carrer i just darrere, en forma de record perpetu, l'edifici blanc, l'antiga escola transformava en lloc de tortures. Jo és just.
Bé, i desprès de conèixer una mica el moviment cultural de Tucumán, vem anar cap a la vall, concretament a un poble que es diu Tafi del Valle. I que vem fer allà? doncs ja veieu la foto: res i molt.
I de Tafi vem passar a Amaicha del Valle, a unes poques hores de distància. Allà vem tenir la sort de visitar amb un guia local (i això vol dir indígena) la ciutadella de Quilmes, les seves runes, vaja. Què què tal? espectacular!. Ja el camí d'anada t'indica que el lloc és especial.
Com veieu, els quilmes van decidir viure en un lloc resguardat, d'on tenien una imatge molt clara de la vall (per això dels enemics), tot i que no van tenir problemes fins que van arribar els espanyols. Aquesta gent va viure aquí des del 800 fins al segle XVII, quan els conqueridors del nostre estimat país, va aniquilar-llos. Per entendre bé la ciutat, s'ha de pujar a la muntanya, així aconsegueixes una panoràmica millor
Brutal eh!. Podeu imaginar a 3000 persones fent vida per aquí? Quan et trobes assegut a una pedra observant el lloc, fas l'exercici d'imaginar-te la vida a la ciutat i, de vegades, semblava que senties nens rient i dones xerrant (o potser era el dinar que portava quelcom al·lucinògen!). Generalment les construccions, com vivien en comunitat, es trobaven unides per conductes, i totes són circulars o rectangulars.
Sembla de cartrò, no?, però no, si t'acostes, punxa, i molt. Aquests cactus, autòctons d'aquí, eren i són utilitzats molt per la seva fusta, per fer terrats, taules, etc. Són enoooormes i la vall n'està plena.
Perquè veieu la magnitud del lloc. L'amic guia ens va estar explicant l'història del lloc, tantes injusticies!!. Que van fer els espanyols per aniquilar el poble? doncs els van agafar a tots, a tots, i els van portar des d'aquí a un lloc a prop de Buenos Aires...caminant. De 3000, en van aguantar uns 600. Aquell lloc a prop de BA es diu Quilmes, en honor dels pobladors d'aquest màgic lloc.
Bé, toca marxar. Ha sigut genial poder conèixer una mica d'història d'aquesta provincia, la qual cosa ens dóna més idea de com funciona aquest gran país. Ara continuem cap al nord, cap a la provincia de Salta, on veurem poblets blancs i valls amb formacions increibles. No cal dir que esteu convidats, si voleu, es clar.
hola Encarna, hola Xavi
ResponEliminaveig que aquesta vegada casi tot es de cultura les fotos son de la par historica, els comentaris de les persones deseparagudes per motius de la dictadura ja se sabia pero ara axi explicat semble mes real, lo que no tenia molta idea es de la gent que van morta per els espanyols, sempre os lo han explicat com la salvacio dels indis pero sembla que va ser al reves
per aqui tot igual de les proves que tenia pendents totes han sortit amb poques incidencies, osigui que estic malament com sempre
hi ha un dels meus amics que te la germana molt greu ingresada al hospital de sabadell a la UCI i l'ajudo lo que puc per anar a veurela ja que ell tambe es de mobilitat reduida y nesecita ajuda per caminar y com esta a la UCI les visites estan molt programades
a la susi, ivan i als teus pares fa dies que no se res
ja que per el motiu dit abanç cuasi no estic a casa meva
sença mes que explicat em despedeixo de vosaltres dien que ja falta menys per veures am persona
una forta encaixada de mans i fins la propera
el tiet
holaaaa guapos. ahir vem parlar pel messenger i ara estem aki a casa del papa, els pares i jo. com sempre les fotos xulisimes i les explicacions encara més, sembla que ens trovem alla amb vosaltres. per aki tot molt be, avui es dissabte, i hi ha mercat, o sigui que ara baixarem a comprar una mica de fruita, i despres m'apalanko a dinar a casa dels pares, jajjaja, del pal buitre, jejejeje, noooooo, que m'han convidat, eh??
ResponEliminadiu el pare que queden 73 dies per tornar i que tenen moltes ganes de abraçar-vos i fer-vos moooolts petons.
l'altre dia vem portar el cotxe a la revisio, em hagut de canviar les 4 rodes i la posta a punt, ja el tenim preparat per anar als rallys. bueno, sense res mes que dir, mooolts petons i abraçades per tots dos, cuideu-vos força, us estimem moooolt, i fins la propera, adeeeeuuuu, muaaaaa, muuuuaaaaa.