dimarts, 28 de juliol del 2009

Singapure: menjar, beure, comprar i caminar

Singapure és un país amb uns 4,6 milions de persones, on s'hi apleguen gents de moltes nacionalitats: xinesos, indis, malasis, filipins, anglesos i evidentment, natius de la terra. El país en sí és ven petit, vindria a ser com una gran capital europea. Per nosaltres, que venim d'un país en desenvolupament com l'India, ha estat un xoc. Singapure està altament desenvolupada (i de vegades, recorda a Japò). Creiem que aquest és un país ric, entre d'altres raons, per la seva situació geogràfica, punt de connexió de molts països.

Mai haguessim pensat que existeixen tants centres comercials en una mateixa ciutat. Són tant i tant grans, i tant ostentosos, que un s'hi perd (literalment); penseu que la xarxa de transport de la ciutat (quan diem ciutat, ens referim al centre del país) et deixa dins mateix dels centres comercials. A més, tenen una cultura molt important de menjar, i tots els centres conten amb la tira de restaurants de tot tipus (venint com venim de l'India, ho hem trobat genial poder escollir que menjar). Amb 4 dies que hem passat al país, hem acabat fins la gorra de botigues i centres comercials. Com a curiositat, hem trobat albarques mallorquines!!! però resulta que per a ells és un producte nou i molt car, i fet a Hong Kong. Quan els hi comentes que és producte de la teva terra, només diuen: Hong Kong, Hong Kong!. Ells l'hi han posat nüabs sandals. Ole!!

La ciutat és moderna, neta i molt organitzada, no trobes cap paper pel terra i sembla que tot està al seu lloc. A qualsevol lloc que hem anat, hem tingut la mateixa sensació.

La cultura de menjar que abans hem comentat, queda molt reflexada amb els centres hawkers, mercats de menjar fet i amb bonsd preus (aquest país és car de collons) on pots trobar menjar de molts països i posar-te fins a dalt de fregits, arrossos i menjars de la terra. En definitiva, una molt bona manera de combatre la gana per una mica menys que a casa.




La ciutat està dividida per diferents zones, i uan d'elles és l'anomenada Chinatown. Com el seu nom indica és una Xina però petita. T'hi trobes tot de comerços amb productes d'allà i, en general, els residents són vinguts del país mandarí.



Aquest altre barri s'anomena Litlle India. No cal dir més, venen a ser "guetos" on s'hi apleguen els del país vingut. Nosaltres que tot just fa uns dies que erem per India, hem de dir que té un aire però que na de na!!. El que si es nota molt és la ma britànica per molts llocs. Els anglesos han conolitzat molt, i a Singapure hi trobes molta de la seva arquitectora, casetes i de més.


Bé, per acabar el dia, no hi ha res millor que una mica d'esport davant del mar. Nosaltres acabem la estància a Singapure amb una contundent afirmació: el món és molt gran i molt diferent entre si; no us imagineu quant. Bé, nosaltres tampoc.Tot i els pocs dies que hem parat per aquí, he pogut veure (ni que sigui una mica), com viu la gent d'aquí, i hem de dir, que en general, viuem molt bé. És com un reducte de capitalisme i consumisme ric dins de sudest asiàtic, com si tot estigues escrit en un guió i tothom tingues molt clar el seu paper dins d'aquesta societat. Tots conformes i tots contents. De menjar, ens hem posat finbs la gorra!!! i de compres, cap, que tot és igual o més car que a casa. En fi, que marxem cap a Indonesia a conèixer una miqueta més aquest món que tenim (que només en tenim un, i només el vivim un cop. Bé, si ets hindú diràs que el vius molts cops, però no és el nostre cas). Records, petonets i sobretot salut!

dilluns, 27 de juliol del 2009

India t'atrapa

Només cal una premisa per poder disfrutar d'aquest país: deixar-se la lògica occidental a casa. Un mes, el temps que hem estat aquí, no dóna per gaire, un tast i prou. Us podriem explicar que aquest és un país molt brut, amb molta pol·lució, contaminació, milers de clàxons tocant alhora, multituts movent-se en moltes direccions; vaques, micos, rates i escarbats a dojo; pobresa i molta misèria; nens carregant totxos des de ven petits..... Molts aspectes, tots ells certs, que tirarien enrere a qualsevol viatger amb l'esperit místic que sempre envolta a l'India. D'acord doncs, per què venir? La resposta és molt senzilla: India atrapa. Només ho pots saber quan hi ets, quan estas dins. S'ha de viure. S'han de veure tots els seus colors, tots ells llampants i enlluernadors; s'han d'olorar cadascun dels seus racons, únics i especials; s'han de tocar totes les seves textures, estranyes al nostre tacte; s'han d'escoltar les oracions dels temples, totes elles cautivadores; i s'han de tastar tots els seus sabors, desconeguts i sorprenents. En definitiva, India s'ha de sentir.

Acabem els nostres dies a l'India i aquí us deixem un recull de tots ells. Marxem cap a Singapure. Fins aviat.

dijous, 23 de juliol del 2009

Varanasi: sorprenent

Deixem Agra per anar cap a Varanasi, terra sagrada. El trajecte durant 16 hores (parades inexplicables molt corrents en aquest pais) es va fer mes curt del que ens pensavem, ja que l'aire acondicionat i les lliteres ajuden molt. Pero de totes maneres, al despertar, sempre trobes imatges com aquesta que no deixen de sorprendre.

Varanasi es una ciutat gran i molt important turistica i comercialment (1,2 milions d'habitants). Aquesta ciutat banyada pel Ganges es pas obligat de tots els peregrins del mon hinduista. Com veieu, aixo significa que hi ha mooooolta gent, i per tant, el transit es caotic; vem trigar en fer 20 metres mitja hora, i no creieu que es millor caminar, no, es igualment caotic. Eh!, pero this is India!!, i, o l'acceptes o marxes. Nosaltres l'acceptem tal qual es, sino, et tornes lelo.

Els ghats formen part de la ciutat. En n'hi ha per tot el marge del Ganges (concretament 80). La sortida del sol ds d'un d'ells es una bonica postal i un bon moment per contemplar la seva vida sense gaire gent ni sense gaire calor (penseu que aquesta foto esta feta a les 5:30 del mati i els pescadors ja son a l'aigua).

Aqui podeu veure tot el marge del riu (7 km de ghats). Cada ghat te un nom concret, i generalment, en cadascun d'ells es fan diferents rituals o es duen a terme diferents costums. Cada dia unes 60.000 persones i baixen per fer un bany sagrat.


Totes les nits, en un dels ghats amb mes color i mes gent, es dur a terme una cerimonia d'ofrenes al riu. Amb musica i oracions, la gent deixa a les aigues del Ganges les seves ofrenes.


Com veieu, el monzo no ha fet creixer el riu. Generalment aquesta es epoca de crescudes. Tot i aixi, no es deixen de navegar les seves aigues per tenir una visio diferent de la postal.

Els nois de taronja, son els mateixos que al Taj Majal. Encara no sabem quina branca hinduista es, pero aqui els teniu fent-nos companyia. Com sempre.





Al gran riu no nomes s'hi ve a fer banys sagrats, tambe es renta la roba, es renta un el cap (i el cos), s'hi fan oracions i rituals, s'hi juga al criket (en molts casos la pilota va a l'aigua), o un s'hi dona un banyet amb els bufals. Vaja, que tot s'hi val. Com a curiositat saber que les aigues del Ganges son septiques, es a dir, no contenen oxigen. Hi han bones causes que ho volen combatre, pero son 400 milions de persones les que viuen en la seva conca.

Aquest es el ghat on es cremen els cossos dels hindus (si mes no, es el principal), de fet, es on volen morir molts dels hinduistes. Els cossos son traslladats (per castes d'intocables) pels carrerons que envolten els ghats fins arrivar a les sevs aigues i es posen damunt de piles de llenya, pesant cadascun dels troncs per calcular el pes de la incineracio. Tambe tenen diferents tipus de llenya i cadacuna te un preu. Veure com es crema un cos no es cosa facil de pair, ja que a part del que veuen els teus ulls, es junta amb allo que olores. Per cert, esta prohibit fer fotos als ghats crematoris.

Be, India es India i aqui us deixem un tast petit del que un pot trobar-se quan viatge per aquestes terres. Ens veiem molt aviat i fins la propera!!

Petons per toooots!!

dimarts, 21 de juliol del 2009

Agra: only Taj Majal

Bé, davant d'una de les considerades 7 meravelles del món, poc a dir. Desprès de creuar els carrers caòtics dels voltants, passar les seves muralles i veure aquesta imatge....(i tot i la super calor)....t'agafen papallones a l'estòmac.

Molts el coneixem per fotos, vídeos, etcètera, però realment no sabem quin és el seu significat. Doncs bé, resulta que és un acte d'amor. Ni més ni menys. La història va d'un emperador mongol que, desprès de la mort de la seva segona esposa (que va morir al donar a llum el seu 14è fill. Ole!!), va decidir honorar el seu record amb la construcció d'aquest mausoleu per enterrar-la. La història diu que al altre cantò del riu, volia aixecar-ne un d'igual de color negre per a ell, però el seu fill el va derrocar. En fi, aqui el teniu.

Aquí està el xavi agafant d'una punteta i com si res aquest tros de marbre gegant. Aquesta força la dóna el picant d'aquí.


El pots observar i contemplar des de molts racons. Penseu que es busca l'ombra com si fos or, i quan la trobes no la deixes fins que el sol la fa dessaparèixer. Precisament, en aquest racò ens vam quedar-hi una bona estona veient com els indis passen, seuen i el contemplen. És interessant veure com ells l'observen. Un poeta indi el descriu com: "una llàgrima en el rostre de l'eternitat". Com a curiositat direm que la entrada és super cara: 750 rupies (12 euros), que amb això podem pagar 2 nits de guest house. Doncs bé, avuí, i sense saber encara perquè, era gratis. Toma del frasco


Aquesta foto la deixem perquè entengueu com els hi agrada fer-se fotos amb occidentals. Tal cual. Entre els dos, des que estem per aquí, ens n'hem fet unes 40 o 50 fotos amb gent que et demana si vols posar amb ells. Que els hi has de dir!!. A les diferents entrades del Taj, s'oferrèixen fotògrafs "professionals" per fer reportatges als indis que hi venen a visitar-lo (evidentment, les càmeras són de rodet, i moltes d'elles d'usar i llençar). Heu de pensar que no tothom disposa d'una càmera per inmortalitzar aquest moment.

Perquè veieu les dimensions del Taj, aquí us deixem una imatge que mostra com som de petitets al seu costat.

Com sempre, fent amics. En aquest cas una colla de nois d'una religió que encara no hem descobert quina és, però que aqui a l'India són moltissims. Quan ho descobrim, avisarem. Tots sempre vestèixen de taronja i, creiem que són de castes baixes.

En fi, ens veiem a la propera i petons per toooooots!!!

Gelida que a prop que és de Vashisht

El món és un mocador, i ens hem juntat mocs d'Esparreguera i mocs de Gelida. Qui ho diria!!. Aqui us presentem al Marc, al Quim i al Juanlu, tots 3, com diu el nostre amic Kike de Pamplona: "bienportaos". Vaja, traduint, molt bona gent. Res, records i ens veiem per Gelida i ens convideu a uns gelidencs.

dijous, 16 de juliol del 2009

Vashisht: tranquil.litat a les aigues termals

Vashisht. Tot i el seu nom una mica lleig, el poble es brutal i l'entorn collonut. Miris on miris hi ha muntanya i aire fresc (que aqui es cotitza molt).


Hem trobat un lloc genial per dormir: Amar guest house. Una familia molt maca, habitacions netes i molt barates (250 rupies i el que es el mateix 4 euritos). L'avi de la foto te una empenta que no vegis.

Es una petita poblacio i hi ha tot de cases rurals. A baix estan les vaques i a dalt tenen ells la vivenda. Al costat de la guest house tenen ells la seva propia vivenda rustica.

Aquesta poblacion es famosa per les seves aigues termals. Molts indis hi venen. Ara, pel temps, potser fa mandra, pero a l'hivern d'aqui, segur que ve mes de gust.


Banyar-se i tambe rentar roba, plats. Ens han arribat a dir en una guest house que no tenien dutxa perque les aigues termals eren al costat. This is India!

Al poble tambe hi ha un temple on realitzen rituals i cerimonies. Aqui en podeu veure una, amb molta pompo i amb molta musica. Al final van matar una cabra, aixo si, primer la van beneir.
Fins la propera i un peto per tots!

Manali: o vens a caminar o vens a fumar!!

De McLeod Ganj a Manali van ser 10 hores de bus, bus indi, es a dir, com diuen ells "deluxe" pero amb goteres per tot arreu. En aquest trajecte vem coneixer a gent molt maca: Biki i Kike de Pamplona, Xavi 1 i Miriam de Barna i Molins i Xavi 3 tambe de Barna. Xavi 2 soc jo, es clar. Un cop a Manali, vem fer un trek cap a Solang nullah, una estacio d'esqui que te molta tirada entre els indis (ve a ser com Baqueira). El trek era de 13 km. Ole!!

Com diu al titol, aqui o es ve a fer treks o es ve a fumar maria de gran qualitat (i pels occidentals molt barata). Nosaltres hem vingut a fer treks, pero per tot arreu de la vall te la trobes.

Durant el recorregut, vem passar per petites poblacions rurals que quan hi ha neu (molts mesos a l'any), es queden incomunicades. Aixo que veieu es una escola bressol d'una de les poblacions.

El trek va ser d'unes 6 hores, i vem passar per llocs collonuts. Les muntanyes que veieu una mica nevades al fons, son el principi dels himalaies. Com a curiositat, i per afirmar que el mon es un mocador, durant la caminata ens vem trobar amb un noi d'Hospitalet.

Els trekaires ens posem les botes en un dels llocs per menjar que hi ha per Old Manali. Nois, ha estat un plaer i queda pendent una pujada a Montserrat. Agur!!

Contrastos


India sempre es especial. Per tot. Cadascu es guanya la vida com pot: el que podriem equiparar a les estatues de les rambles, aqui ho tenim en forma de nena trapecista (va estar tooooooot el dia d'un costat a l'altre de la corda mentre l'home feia veure que tocava el tambor); o penjar-se el fill a l'esquena tot el dia per poder treballar i aixi menjar (a l'India son les dones que carreguen pes, com pedres o sorra per construccions). This is India, i aixo fa que mai ens oblidem.