Argentina. Buenos Aires: vos boludo, querés bailar un tango?

JA ESTEM A ARGENTINA!!!!!!! No us imagineu quines ganes teniem de sentir parlar un idioma familiar!. Bé, ja hi som i ara a disfrutar. Com podeu veure, Mafalda, ens acompanyarà durant tot el viatge per aquestes terres. És tant gran!, peró tenim temps, així que animer a poc a poc i amb bona lletra. Ara ens trobem a Buenos Aires, la capital, on tot és semblant peró diferent a la nostre terra. És una cosa estranya.

Com a totes les capitals, Buenos Aires té punts molt turístics on, més que veure un aspecte propi de la ciutat, el que veus és una atracció turístifca: el caminito ho és. I qué és el caminito? doncs un carrer del barri de la boca on totes les casetes estan pintades amb colors super lluents, com blau, groc o vermell, i la raó era que de la pintura que sobraba de pintar els vaixells (la Boca té port i era mooolt important), l'aprofitaven per les cases. Extremadament turístic, peró aquí el teniu.

Evidentment una de les atraccions dels carrers de la capital, es veure als ballarins de tangos que ofereixen els seus espectacles a canvi de plata.

La Bombonera és el camp del Boca Junior. Per desgràcia nosaltres no hem pogut coincidir amb partits al camp, peró deu ser un espectacle brutal, ja que el camp és relñativament petit i la gent viu moolt el fútbol, i els del Boca són coneguts com "la 12", per ser un jugador més. Ara bé, no hi vagis sol, ni al camp ni al barri per la nit, perqué et poden passar coses no gaire bones. Nosaltres no ho probarem, es clar.

És impossible explicar com viuen el fútbol aquí: parets pintades, converses per tot arreu i a totes hores, partits al carrer, a la platja, però la diferència amb Catalunya, és que, en molts casos, parlen de la selecció com una esperança de país, com una cosa molt pròpia de cadascú. Molt passional, vaja!

En fi, que si et separes una miqueta del "caminito", pots veure una miqueta, no més, com és el barri, i et pots imaginar com viuen per aquí.

Parrillada!!, divina parrillada que ens hem fotut. Vosaltres ho teniu, però sabeu que és viure sense bona carn amb patates, o bona pasta, etc., arribar aquí, i trobar-te tot a la teva disposició? Guau!, Per Àsia era difícil (excepte Indonesia i Vietnam), i a Austràlia impossible pels preus (gràcies Mayte per aquells plats bonissims).

Las madres de la plaza de mayo, són una associació que lluita pel reconeixement de la seva causa, com és la desaparició dels eus fills per la dictadura de Videla, entre el 1978 i 1982 (més o menys). Nosaltres, des de casa, hem llegit una mica i hem vist algun documental sobre el tema, i teniem ganes de, si més no, veure amb els nostres ulls la seva lluita: Cada dijous, a les 15:30 h, sempre, sempre, sempre, es reuneixen amb els seus mocadors al cap (que tenen una molt bonica història), i donen voltes per la Plaza de Mayo, demanant justícia pels fills de p. que van assassinar als seus fills. Uns 30.000 (si no estem equivocats). El seu moviment va més enllà de qualsevol moviment i perdura en el temps, de fet, només tenen un arma, i és que es recordi el seu dolor. Us recomenen de debó una cosa molt fàcil: si no coneixeu massa, entreu al youtube i poseu madres de mayo, o alguna cosa semblant, i possiblement trobareu un petit documental sobre la seva lluita. A Argentina, les injustícies són molt corrents.

No podiem deixar passar la ocasió de conèixer la casa on va viure Carlos Gardel, un tio que escribia lletres de tangos (i més) com aquesta: "y todo a media luz, que es un brujo el amor, a media luz los besos, a media luz los dos...". Oh!!

Aquesta escena és comuna a moltes de les capitals que coneixem. A casa, ens ho trobem, però aquí, a Buenos Aires, és molt important la quantitat de gent que et trobes tirada al carrer. Als barris turístics, hi ha moooolta policia, i fora dels barris turístics, fora de la capital, a la província, et trobes molts Villas amb milions de persones que viuen en situació de precarietat absoluta. No hi hem estat (per raons evidents), però Buenos Aires és molt més que tangos i mafaldas.

Sant Telmo, un dels barris més turístics de la ciutat, aplega els diumenges un mercat artesanal molt gran. Els argentins són molt artistes, i et fan una cosa guapa dún tros de ferro (es busquen molt la vida). Nosaltres ens hem allotjat en aquest barri.

La plaça Dorrego és com una plaça de gràcia: artesans venen el seu material, terrasses per pendre alguna cosa, música al carrer...en fi, aquesta és la més coneguda del barri de san telmo, i hem de dir, que s'hi està molt bé.

Benvinguts al cementiri de la Recoleta, el més important i ric de la ciutat, i diriem que del país. Allà hi són enterrats molta gent important, des de presidents de la República, fins a la conegudíssima Eva Perón, "Evita". El lloc és enorme com no us imagineu, i la diferència és la opulència dels mausoleus, d'un tamany enorme. De fet, la Recoleta és el barri més ric del la ciutat.

Abans d'entrar, però, una mica de tangos amb aquests artistes de carrer que, amb el seu mate, passen hores esperant les monedes del caminant.

Evita!!, evidentment és el punt més visitat del cementiri, i el que més flors té fresques. Si un el vol trobar sense preguntar, no ho aconseguirà mai. Nosaltres vem preguntar.

Ale i Mariana són una parella de buenos aires amb la qual hem compartit sopars, xerrades i concerts (com la foto de més amunt, gran artista: Coiffeur). Molt bona gent, amb molt bona onda (com diuen per aquí), i amb la que hem conegut una miqueta més la realitat de la ciutat per boca de gent local. En fi, que deixem la capital per anar baixant pel país fins arribar a terra del foc, el lloc més austral de la terra (diuen). Aquí, a la ciutat, hem fet allò que voliem fer fa temps: "vida normal": anar al cine, menjar gustos coneguts, xerrar amb la llengua de cervantes, etc., i ho hem aconseguit, ara toca moure's. Anem!.

Australia: esperit salvatge

Que ràpid han passat els dies a Austràlia. Ha sigut al voltant d'un mes i hem recorregut una petitíssima part del país, però quin país!!. T'hi trobes de tot: paratges idílics de platja, llocs remots on no hi arriba ni deu, gent super simpática a tot arreu (i no exagerem). Els australians tenen pocs complexos i es nota amb el tracte, gent molt maca. D'acord que la nostre no és la millor època per visitar Austràlia, temps dur, i sobretot per ser temporada alta i els preus es disparen, però tot i així marxem amb la sensació d'haber captat una mica com s'ho fan al país, com funciona vaja!. Aquí hi deixem amics que ens han obert casa seva sense cap problema, i és una raó contundent per tornar-hi, i ho farem a l'hivern seu, a l'estiu nostre, on tot és molt més fàcil. També marxem amb la sensació d'haber descobert llocs únics al món, llocs que només et trobes aquí, a Austràlia, i això recompensa molt. Si ens pregunteu si és com un s'imagina des de casa? doncs creiem que sí, que en general els estereotips són real, tant els bons com els no tant bons. Tooot és tant salvatge!! tant potent!! tant llunyà!!! i això ho fa fascinant, i tot i tenir en compte que la cultura aborígen (base real del país) ens ha quedat una mica lluny (queda pendent), creiem que la societat australiana té el seu punt. Bé, ara sí, hem decidit que ja toca xerrar amb castellà, i que Buenos Aires està a 13 hores de vol, així que no ens ho pensem més, i cap a la terra de Gardel que anem. Suposo que ens acompanyeu, no?? menjarem empanada i ballarem tangos a la bora de la bombonera, mentre maradona ens aplaudeix i Evita, dins del seu mausoleu, escolta gardel i observa els nostres desastrossos pasos de ball. A tope!!

Australia. Sydney: quina gran bahia!

Ja som a Sydney!, ciutat coneguda per la seva bahia amb l'òpera House i el Harbour Bridge. El cert és que des del primer moment que hem trepitjat aquesta ciutat, ens ha donat la sensació, en molts moments, de trobar-nos a Barcelona, i no sabriem explicar el perquè. Com veieu, tant de dia com de nit, la panoràmica que es té des dels diferents parcs que envolten la ciutat, és brutal. Sydney no és la capital del país, però és qui més pes té turísticament parlant. Moltes empreses tenen la seu aqui, i es nota que la vida en ella és, com diriem, econòmicament sense problemes (en general). Nosaltres ens hi hem sentit molt còmodes.

Els ferrys són un mitjà de transport molt utilitzat pels locals, ja que la ciutat està partida per l'aigua, i si no vols donar molta volta per carretera, el ferry és la millor opció. Per qui tingui curiositat, l'opera house va trigar en estar llest 14 anys (inaugurat al 73), i va costar 10 vegades més del que en un principi es creia. Formes de vela al vent, té un teatre per 1600 persones, el concert hall per 2700, teatres petits, cine, sala d'expos, cafe i restaurant. Pel que fa al pont, té 8 carrils de cotxes, dues vies de tren, un carril bici i un de peatons, i quan el tens davant, et quedes parat de com és de compacte i gran (que no llarg).

Com es deia això.... ah si! siestecita!, i quin millor lloc per fer-ho, que a la gespa d'un parc tocant el mar i la bahia de la ciutat.

El Queen Victoria Building va ser construit al 1898 i allotjaba el mercat de fruita de la ciutat, però sobre el 1980 va ser restaurat i ara presenta aquesta cara tant "cool" de la ciutat, amb botigues de diseny i marques importants. Com molt elegant, i Sydney ho té això, és com molt ben posada.

Un altre skyline de la part financera de la ciutat, i per què us orienteu, la òpera i el pont estan just a la dreta de la imatge.

Salts d'alegria!! és el que fem cada cop que trobem un lloc per estirar-nos i escoltar la ciutat des de la distància. Quina vida la nostre, oi!.

Hem tingut sort i hem enganxat un festival musical, on podies veure diferents actuacions de molts països, tot assegudet al parc (i sense pagar res, yuju!!). La primera imatge, és d'un concert d'una gent americana del pal Blues Brothers, i la segona és un espectacle brutal que vem veure d'una gent (creiem que de l'India), que va deixar a tothom flipant de com van tocar de bé.

Entre concert i concert, pa amb tomàquet i OLI D'OLIVA!!!. Quin luxe poder trobar-lo als supers, i fer-te un pic nic de putamare, fins i tot amb (literalment de l'etiqueta): spanish chorizo. Evidentment, na que ver!!, però és el que hi ha, menos da una piedra. Si us fixeu a la foto, l'oli, fins l'última gota!!, que ha costat arribar aquí, com per ara deixar la cullereta amb gotetes de l'or líquid.

CURIOSITAT: Per alguns països asiàtics i per Austràlia, és molt comú trobar-te un parc públic amb indicacions d'on anar i demés, però també amb indicacions d'on és el Mc D., per exemple. Nomès et trobes a tot el parc un lloc per menjar, per què? doncs perquè el senyor Mc D. paga a l'ajuntament local part del cost del parc, i a canvi hi posa el negoci i la publicitat per tot el parc. Rodó, vaja!!. Per cert, no us podeu arribar a imaginar, quants Mc D. hi ha al món. A patades! i més que qualsevol altre marca.

Això és bo: només arribar a la ciutat (per la tarda), vem anar a la bahia, tot caminant entre els parcs que hi ha (alguns com els nostres pobles), i tot d'una, veiem sortir d'un arbre un ratpanat d'un metre ben bo....imagineu la nostre cara...dios!, és batman!, però no, era un dels més de 4000 ratpanats que vieuen des de fa anys a Sydney. Com veiem a la foto (tots els punts, ho són), la seva hora de sortir a menjar, és tot un espectacle, i més encara, quan veus literalment batalles campals al cel entre ells i els altres ocells diurns. La guerra de les galàxies versió batman Vs piolín.

Bé, hem decidit que deixem aquest continent per anar a Sudamèrica. Aquí és temporada alta, i la primera intenció de saltar a Nova Z. haurà d'esperar, degut als preus dels vols. Però cap problema, aquí, deixem amics que voldrem tornar a veure, suficient per tornar i, llavors sí, fer el salt a NZ i visitar altres parts d'aquest gegantissim país. Ens ha encantat el que hem vist. Veniu amb nosaltres a Argentina, no?, suposem que desprès de tants mesos, ara no pensareu no acompanyar-nos, eh!!, segur que teniu ganes de dir allò de: Eto.... sos un boludo, y un macanudo!!. Abans de marxar però, us volem deixar aquesta imatge de pau, per vosaltres, perquè us estimem!.

Australia. Brisbane: si no tinc platja, doncs en faig una

Ja som a Brisbane, ciutat d'un milio i mig d'habitants que es troba al nord de Sydney (el proper i ultim desti a Australia). Hem trobat en Brsibane una ciutat calmada i simpatica, on et pots passar tot el dia passejant pels seus carrers o assegut als seus parcs sense tenir la sensacio de perdre temps. Com veieu, moltes de les ciutats i pobles d'aquest pais fan vida a l'aigua (deixant de banda el centre, es clar), i Brisbane no es menys.

A totes les ciutats que hem visitat, hem trobat una noria gegant d'es d'on pots obtenir una panoramica genial de la ciutat (i d'es d'on tambe et pots marejar).

D'aixo se'n diu ser practic: com no tenen la platja al costat, o si la tenen no es poden banyar per perill de meduses, etc., doncs es fan unes platgetes artificials d'aigua dolc,a, i tots contents. No us imagineu que agradable que es trobar-te aixo enmig d'una ciutat. Primer una piscina, mes enlla la platja, segueixes i et trobes jocs d'aigua, i al final un riu amb les seves pedres i tot. Refrescant a tope, vaja!. Per cert, aqui la frigo es diu streets (en cada pais, la trobem amb un nom diferent).

Els gratacels son part important de les ciutats australianes, pero com tambe et trobes molts parcs i rius, doncs la cosa cambia molt. Molt mes relaxada, no?

Aquests dies a brisbane hen estat a casa del Luke (germa del Clint), i ens ho hem passat genial amb les timbes de poker. Eh Luke! gracies pels macarrons tant bons, i si vols, ens veiem amb Radiohead a Lima. Be, marxem cap a Sydney, a veure la seva bahia tant elegant. Anem!!

Australia. Bundanberg: Happy new year!!! (part II)

BON CAP D'ANY A TOTHOM!!!!. Sabem que arriba amb una mica de retard, però ja diuen que més val tard que mai, no!. Nosaltres ho vem celebrar amb una blue moon, és a dir, una segona lluna plena en un mes, i que millor que el dia de cap d'any, donant-li la benvinguda cridant-li a la lluna. Per fer-hos memòria, seguim a Bundaberg, a casa la Mayte i el John, disfrutant de vida casolana però enmig d'Austràlia.

Quan parlem que aqui la mar és salvatge (si no vigiles), aqui us deixem la imatge com a exemple: enmig d'unes aigües aparentment tranquil·les, dues persones (a la dreta superior) agafades a una senyal que indica corrents, i sense la possibilitat de sortir-ne solets. El rescat ràpid i sense problemes, però això et recorda que no és el mediterrani.

Un joc curiòs que tenen aquí és aquest: creiem que ve a ser com una petanca, pèrò amb boles més grans i amb algunes diferències en les regles. Et trobes camps d'aquests per tot arreu.

La senyal!! típica oi!, et recorda que et trobes molt lluny de casa (però ja queda menys per trobar-nos). El tema dels cangurs és seriòs, ja que molts dies a l'any es produeixen accidents per "culpa" dels cangurs, tot i que ells nomès volen passar la carretera per anar a dormir o buscar menjar. Hem vist uns quants animals morts a les voreres, i molta gent ha sofert greus accidents. Això és Austràlia, tu!.

CURIOSITAT: aqui teniu al nostre amic John comprant tomàquets, però si us fixeu no hi ha ningú que atengui, sino que tu arribes, et serveixes i deixes els calers en un pot. Sindries, melons, i molts més, es compren d'aquesta manera. Els grangers venen generalment el seu producte al er major, però deixen una petita part a un bon preu per vendre als locals. Coneixem llocs que el pot amb la pasta trigaria dos minuts en volar, i vosaltres?

Per acabar per Bundaberg, hem fet unes immersions a lady Musgrave, illa que es troba ja a la gran barrera del corall.....que dir!!! guau, guau, i reguau!. Quina pena que la càmera que vem comprar per l'ocasió fos una caqueta i creiem que s'ha trencat (ja veurem), però quina passada... i per què? doncs perquè en una immersió d'una horeta, vem aconseguir veure molts colors de corall (verd, vermell, blau...), milers de d'espècies diferents de peixos, però gran sorpresa va ser quan de cop i volta veiem a la nostre instructora amb la ma al cap com si portes una cresta, i en un primer moment vem pensar que habia vist un punki fent submarinisme, però no!!, era la senyal de taurò.... primer vem veure un taurò lleopard d'uns 3 metres, i desprès un taurò blanc més petit que va passar a tocar. Quan creiem que la satisfacció era plena, ens trobem de cop i volta amb la manta ratlla més graaaaaan que mai hem vist (vale, nomès hem vist aquesta, però a la tele si)....4 metres d'ample per 4 de llarg.....i com l'animal era territorial, no es movia gaire del mateix lloc....quin luxe!....bocavadats, vem estar-hi una bona estona observant els seus moviments elegants i comparant el nostre cos petitet amb la seva dimensió. Inexplicable, vaja!. Bé, marxem, i deixem aquesta part d'Austràlia amb la sensació d'haber fets nous amics: gràcies Família Llorente Tablado per la vostre hospitalitat, i ja sabeu, casa nostre és casa vostre. Dit això, ara sí, marxem cap a Brisbane uns dies per veure com s'hi viu allà. Anem, no?