Xina. Longji: el paradís de l'arròs.

Longji, o el que és el mateix, el nirvana de l'arròs. No us imagineu quina quantitat de bancals d'arròs et trobes en aquests paratges, i que guapo que és caminar-hi durant un parell de dies (no de cop, eh!). Han aprofitat la terra al màxim, i quan hi ets, et sembla mentira que puguin accedir a tots els racons on hi veus arròs. En aquesta comarca hi viuen unes 4 ètnies diferets: els miao, yao, tong i zhuang, tots ells treballen la terra i cultiven arròs. la zona és brutal, però hem de dir que ara l'arròs està segat, i això vol dir que no et trobes aquell color tant verd i espectacular que és especial d'aquí. Tot i així, ens ha flipat.

Si us fixeu bé en la primera foto, les dues dones porten vestits tradicionals de la seva ètinia, i aquestes és caracteritzen per no tallar-se mai el cabell del cap. Sí companys, hem vist cabells fins als genolls, se'l fan una rosca i el tapen amb un mocador típic d'aquí amb forma de turbant. Una història!. Ara bé, les dones d'aquestes terres són fortes i estan tot el dia cap a dalt i cap a baix amb els seus cistells a l'esquena.

Cada ètnia dur una indumentaria diferent, i ja des de ben petites porten detalls que les caracteritza les unes de les altres.

Si ara encara té el seu rotllo, com deu ser aquesta terra quan l'arròs està amb aquell color tant intèns!. Segurament has d'apartar la vista de com és de potent.

Quan viatges fas amics, de vegades pots parlar més o menys amb ells, i sempre depèn de si existeix o no barrera lingüística. En aquest cas, amb l'amic toby, cap problema.

Vagis on vagis, tooooots els nens volen fer el mateix: jugar, i amb ella, ens ho vem passar de conya durant una bona estona. Quina cara més simpàtica, oi?

I aquí s'acaba l'arròs, esperem que no s'hagi passat!. Abans però, us deixem una imatge representativa del que és aquesta terra. No us imagineu com es va emocionar la dóna quan va veure que li feiem una foto!. Marxem cap a Hong Kong!!!.

Xina. Guilin i Yangshuo: on és en Goku?

Aquí teniu Guilin, ciutat ubicada al sud del país, exactament a unes 13 h de tren a Hong Kong, i on hem arribat en vol des de Xian (curisament molt millor de preu que amb tren). Aquesta ciutat és coneguda al país sobretot pels negocis que es fan en ella i per trobar-se enmig d'un paissatge de roca càrsica molt guapo. A la foto no es veu gaire cosa, però la deixem perquè us feu una idea de com és una ciutat normal xinesa.

La ciutat ofereix algunes visites, com la que pots fer cap aquesta formació enmig de la ciutat, i que és mooooolt visitada pels xinesos amb les seves guies amb bandereta. Penseu que a Xina el turisme massiu és el seu, i que nosaltres, és a dir, els altres que no som xinesos, som una minoria moooolt petita. Llavors, tot s'ho cuinen i s'ho menjen ells.

Aquestes pagodes les trobes ben enmig d'un llac, envoltades d'edificis super alts i de gent passejant al voltant seu.

Ja sabeu que, molts casos, allò més interessant alhora de conèixer un lloc, és anar a un parc i buscar un lloc des d'on observar sense molestar, sense fotre el morro. I senyors, a la Xina, la gent fa vida als parcs. A Guilin concretament, estan plens a totes hores, i generalment són gent gran que passa el dia jugant a cartes (xineses) o a jocs que encara no hem aconseguit entendre. Com veieu, no és fàcil. Heu de saber que en aquest país els hi encanta jugar i apostar, i hem vist alguna que altre partida de cartes pel carrer on a la taula et trobes amb muntanyetes de bitllets.

Com ja hem dit, Guilin i els voltants, es troben enmig de formacions càrsiques brutals. Evidentment, des de la ciutat no es pot apreciar bé, per això la gent va cap a Yangshuo, poble a 2 h de bus, on tot és molt diferent, i els voltants són la òstia.

Les formacions són molt diferents les unes de les altres, i les dimensions són considerables. És molt curiòs veure paissatges com aquests tant diferents als que estem acostumats.

D'aquest lloc en diuen "moon hill", i tot i que a la imatge no es pugui apreciar bé, les dimensions són enormes.

Ens ha semblat veure a Goku saltant per aquestes muntanyes, buscant les boles de drac, però els xinesos les han trobat abans, i ara l'hi cobren entrada per poder entrar i agrafar-les. Si és que són la òstia!!

Yangshuo, tot i ser molt turístic, et pot donar una idea de com és la vida de la gent d'aquí, del que treballa el camp. Ara bé, t'ha de voler apartar una miqueta del camí marcat. Nosaltres ho hem fet i sempre és interessant. Us deixem amb aquesta imatge que reflecteix precisament això, la vida al camp xinès, i marxem cap a Longji i els seus camps impressionans d'arròs. Va!

Xina. Xia'an: Guerrers de Terracota i més.

Desprès de passar la nit al tren, per fi hem arribat a Xian, ciutat més al centre dal país, coneguda sobretot per la tomba dels guerrers de Terracota. Aquests guerrers tenen una història, i és la següent: Cap al 240 A.C, l’emperador Qin Shihuang, amb 13 anys, va pujar al poder, i des d’aquell moment, va ordenar la construcció del seu complex funerari, fet pel qual va utilitzar uns 700.000 treballadors. Aquest complex, descobert al 1974 per un home que buscava aigua, constava (i consta) de 3 fosses: la primera és la que veieu a les dues fotos, on reposen uns 6.000 guerrers, tots ells d’un 1.80 cm i tots amb cares i detalls diferents. A més, tots duien armes diferents, però amb el derrocament de la dinastia, els campesins rebels, van saquejar la tomba, robar les armes (per fer-les servir en guerra), i van cremar el mausoleu. Toma ya!. Ara, els xinesos els han deixat en una espècie de nau industrial fabricada al costat del lloc original.

La segona fossa conté uns 70 guerrers, i diuen que era el quartell general, on reposen els capitans i els generals, vaja, els jefazos!.

La tercera i última fosa, la última en obrir-se, t’hi trobes uns 1.000 guerrers, la majoria sense restaurar, i on suposadament, pots veure els treballs de reconstrucció i restauració dels guerrers, però allà no treballa ni deu. Com veieu, el treball és de xinos, eh!

Per acabar els guerrers, aquí us deixem el detall d’una cara, creiem que d’un capità, i com veieu els detalls estan molt currats. Doncs, us imagineu 7.000 amb aquests detalls?. Bé, hem de dit, que els guerrers impressionen pel que van ser, és a dir, per la quantitat que en n’hi ha, però creiem que tot sembla més aviat un negoci del govern xinès per recollir diners, i poc més. Un circ, vaja!.

La ciutat de Xian és un lloc agradable de recórrer. Quan hi ets, pots observar amb tranquil•litat com és la vida xinesa en una ciutat calmada, sense grans carrers comercials (tot i que els té), ni sense gaires presses. Un poble gran, vaja, però amb més habitants que Barcelona. A la foto veieu la torre de la campana, construïda durant la dinastia Ming, i juts en el centre de la ciutat. Com tot a Xina, has de pagar per entrar-hi.

El barri musulmà de la ciutat és un lloc collonut per veure un micromón dins de Xina. Us imagineu un xinès, amb la seva careta de xinès, amb un barret musulmà i fent el ramadà? Doncs sí, aquí (com a molts altres llocs a la Xina) t’ho trobes. El barri està ple de vida i els seus carrers ofereixen moltes olors diferents a les que trobes en la Xina que estem viatjant. És un barri especial.

Com sempre, els temples dins de Àsia, en aquest cas Xina, són molts presents, i la vida al voltant seu, és molt interessant de conèixer, ni que sigui des de la distància. Eh! Que marxem capa Guilin, ciutat més al sud del país, on passejarem per Yangshuo i les seves formacions de roca flipants, i pels bancals d’arròs de Longji, on segur, us hi voldreu quedar. Ja veureu!

Xina. Vontants de Beijing. Muralla Xina: sense paraules...

Uffffff!!!!.....Com explicar tot el que hem vist, tot allò sentit....ha estat un dels llocs més impressionants que mai hem trepitjat a la nostre vida. La gran muralla és molt més del que us podeu imaginar. Nosaltres hem visitat una zona poc coneguda pel turisme local (que és el massiu), i hem fet un trek de 10 km per sobre de la muralla gairebé sols, en una zona situada a uns 110 km de Pekín. El trek ha estat durillo, en part perquè ha nevat i en part perquè et trobes pujades i baixades fortes de parts sense restaurar, i és això precisament el que fa tant especial aquesta part de la muralla: que no està gairebé restaurada. La muralla tenia uns 6.800 km i la primera construcció data del 220 A.C durant la dinastia Qin, i així es va anar construint fins unificar totes les parts, i sempre amb la intenció de defensar-se de les invasions bàrbares mongols o d’altres enemics (fet que la muralla no va poder evitar). La gran muralla, per la seva antiguitat, per la seva mida i per l’esforç humà que va suposar, ens dóna una idea del que és aquest país. A nosaltres ens ha deixat sense paraules, i les sensacions viscudes mentre camines per sobre de la muralla, tota nevada, sense ningú més que nosaltres.....és molt especial, i creiem que sobre més paraules, us deixem unes imatges que, esperem us donin una idea del que suposa contemplar aquesta meravella del món. Si veniu, flipareu!

Ja veieu que a qualsevol lloc del món et trobes la chispa de la vida. Aquests xinesos te'ls trobes quan acabes el trek per la muralla, però ells no el fan (generalment), sinò que pugen a la muralla amb un telefèric que ha posat el govern per guanyar pasta, es prenen una coca i cap a baix. En fi, que ha estat de coooonya i esperem que les fotos us donin una mica d'idea del que és aquest lloc, perquè, no deixa de ser una pedra a sobre de l'altre, però com impressiona veure tantes pedres juntes!. Bé, marxem cap a Xian, on passarem a veure els guerrers de terracota. Salut!

Xina: Beijing: quin gran espectacle!

Welcome to Xina!! Sí, aquí ens trobem, enmig de la que ja deu ser la primera potència mundial, i estem totalment flipats. 1.300 milions de xinesos són molts xinesos en un mateix país, però tot i així, al voltant del 65% del territori està molt poc habitat, així que imagineu com deu ser tot de gran per suportar tants milions de persones juntes. Nosaltres hem entrat al país per Beijing (Pekin), capital de Xina, que compte amb uns... 16 milions d’habitants!. Cada recó de la ciutat, et dóna noves maneres d’entendre-la, allò tradicional conviu amb allò més cosmopolita, al costat de l’artèria comercial de la ciutat, on s’apleguen totes les grans marques, t’hi trobes hutongs (carrers estrets plens de cases típiques de la zona), on la vida passa molt més lentament. En fi, Xina és moltes coses, i nosaltres en volem conèixer algunes. Evidentment, aquest país és l’exemple més clar del que és una societat comunista, i on Mao Zedong, tot i estar considerat com un dels assassins més importants del segle passat, encara és venerat per tothom (i pobre el que no ho faci). Per cert, com veieu hem arribat amb una nevada de nassos.

Beijing és història, tota ella està plagada de palaus amb més de 500 anys d’antiguitat, i cada lloc és especial. La ciutat prohibida està ubicada just al mig de la ciutat, i es tracta de l’antiga seu imperial de dues dinasties: els Ming (sí, els de les pelis), i els Qing, els quals van governar durant mooooolts anys al país. Penseu que, com el seu nom indica, la ciutat va obrir-se per primer cop al ciutadà cap a finals dels 50, i està considerat el palau imperial més gran del món (72 hectàrees). Nosaltres, junt amb la neu, hem anat a passejar pels seus racons. Acollonant!

Tota la ciutat (que és enorme) està plena de temples i palaus, amb noms tant genials com: saló de l’harmonia suprema, saló de la puresa celeste, saló de la tranquil·litat terrestre, saló de l’elegància acumulada, o saló de la complerta exaltació. cursi, eh!

Com veieu, dins la ciutat prohibida ens vem trobar a Mary Poppins, amb el seu paraigües i tot, va ser fer la foto, i es va posar a volar cap al cel.

Sí, tots aquests paraigües són grups de xinesos que venen de tots els racons del país per conèixer el seu passat i fer turisme. Generalment, és el govern el que subvenciona aquestes excursions, i si t’asseus i observes, pots arribar a comptar cents de grups, tots ells amb el guia i la seva bandereta a l’aire.

La plaça Tianammen, considerada la més gran del món, és una extensió enorme just davant de la ciutat prohibida, i en part, és el pulmó de la ciutat. En realitat, un cop hi ets, impressiona per la grandària i pel fet històric de conèixer el lloc on es van dur a terme els assassinats d’estudiants al 1989, i com no, aquella imatge de l’estudiant aturant els tancs tot posant-se davant (per cert, encara hi ha la tira de gent a les presons només per manifestar-se aquell dia. Això també és Xina). Enmig de la plaça t’hi trobes el mausoleu de Mao, on s’hi pot entrar pel matí, sense càmera i passant un control de rajos. També heu de saber que per accedir a la plaça, has de passar-ne també un, i et trobes la tira de policia vigilant ves a saber que, perquè els xinesos, el que tu vulguis, però revolucionaris no ho són gaire.

El temple del cel és un altre dels tresors de la ciutat. Construït pels Ming, és un exemple de treball refinal pel que fa a l’arquitectura. El palau es troba enmig d’un parc grandiós (com tot a la Xina), i el van aixecar cap al 1420 i s’utilitzava (el segon palau que veieu) per orar per la bona collita.

El barri més turístic de la ciutat és Quianmen, tot ell restaurat per les olimpíades. Aquí teniu el carrer principal, on s’hi barregen les primeres marques internacionals com rolex, H & M, o Mcdonnals, amb botiguetes de souvenirs o bars on fan sopes de fideus. Com veieu les restriccions són molt severes, i si us fixeu bé en la senyal, al carrer no s’hi pot jugar a pilota, anar amb patins, dur armes, acampar, escopir, bicis, motos, demanar, fer malabars, cometes, grafitis, o manifestar-se... i si creus que podràs fer algunes d’aquestes coses sense ser vist, t’equivoques perquè hi ha mooooltissims policies per tot arreu

Us bé de gust estrelles de mar a la brasa? o centpeus torrats? Potser millor uns cucs de 8 cm i 3 de gruix fregidets? No, sens dubte uns escorpins petitets amb sal....doncs, bons eren!!. Bé, ara us deixem amb imatges de la ciutat, totes elles ensenyen algunes de les cares que té Pekín.

Ja us podeu imaginar que la comunicació amb els xinesos és complicadeta. Penseu que ells no entenen res de l'anglès i nosaltres, evidentment, tampoc entenem res del xinès. Ara bé, generalment tenen predisposició a ajudar-te, i en molts casos, tu, diccionari en ma, preguntes: on és la bus station en mandarí..xau xeu xiu (per exemple), i ells, et contesten com si tu fossis igual de xinès que ell. Tu dius gràcies i marxes sense saber on és l'estació però rius de la situació.

Us imagineu al nostre país uns banys públics amb tot de botigues i una tele on posen desfilades militars, i els homes, desprès de fer el que han vingut a fer, s’apleguen per veure l’exèrcit del país??. No, nosaltres tampoc.

Per aquestes dates, a Pekín fa un fred de nassos (-4 graus), i per tapar-se, els encanta dur uns “gorros” amb forma d’os panda que fan molta gràcia. Tot sigui per combatre el fred!!

Els “hutongs” són carrers plens de cases tradicionals xineses on la vida passa molt més lentament que a altres llocs. De fet, Pekín n’era plena, però a poc a poc, les ganes de construir del govern, està fent que vagin desapareixent. Quan t’hi trobes, sembla que et transportes uns anys enrere. Fa molt de fred, i els pekinesos es prenen les seves sopes ven calentes.

Això també és Pekín, carrers plens de centres comercials amb les primeres marques. Penseu que el xinès és el mercat amb més futur del món (i l’indi), i obrir botiga aquí vol dir guanyar molts calers. Fliparieu amb la quantitat de bones botigues que t’hi trobes. Ara bé, si vols falsificacions, n’hi tens centres comercials sencers, el que vulguis a preus de riure.

Bé, ens acomiadem d’aquesta gran ciutat amb aquesta colla, que són: Mabel i Rocio (espanyoles), Carlos (polac), Cris (canadenc), i els viatgers. No us imagineu com vem riure quan li vem preguntar a Cris (tot parlant de música), si coneixia a Camarón i ell contesta que sí, però al cap de deu minuts de xerrar entre nosaltres del cantant, va i diu: però de que parleu....no m’heu preguntat si coneixia CAMERUN??? A tope. Dit això, marxem cap a Xian amb tren, a veure els guerrers de terracota i conèixer una mica més d’aquest gran país.