Sí, ja ho sabem....quina passada, no??. Aquí les teniu, les grans catarates d'Iguazú, o "aguas grandes" com el seu nom original guaraní indica (Y-guazú). No, no us penseu que aquesta imatge és nostre, només la hem penjat perquè pogueu entendre una mica millor la magnitud del lloc: 270 salts d'aigua (segons l'època, peruè senyors, tenen èpoques seques, on no cau gens d'aigua), el més alt uns 82 metres, i una amplada total d'uns 4 km. El riu que veieu és el Iguazú que neix a 1.300 Km. a Brasil, i continua el seu camí per ser afluent del Paranà. A la imatge, al centre esquerre teniu Brasil, al sud, Argentina, i al nord, Paraguay. Nosaltres hem visitat el cantó brasiler i l'argentí. Que quin és millor? impossible comparar.
El cantó argentí. Bé, poques paraules calen per descriure aquest lloc: heu d'imaginar el sollor de l'aigua al caure, tota la roba xopa i tu, amb cara de flipat totttt el dia. Penseu que hem enganxat l'època on les catarates estàn a tope d'aigua, tanta, que es formen con neblines de vapor, i et costa veure l'horitzó. Aquesta imatge és la que queda tapada a la primera foto aèrea.
Quan un s'acosta a la "Garganta del diablo", veu que el riuva dessapareixent, però no s'imagina de quina manera. Vas caminant, cada vegada el soroll és més fort, la roba comença a mullar-se, vols arribar ja!, prepares la ment i....
Zas!!, arribes a la boca del diable, completament xop, i t'adones que la teva ment no ha pogut preparer-se per aquest espectacle dantesc.
Perquè entengueu les dimensions: al fons, a ma dreta, podeu veure una edificació (creiem que un super hotel)....enteneu com és de ferotge aquest salt?. Penseu a més, que a ma dreta queda una part del salt més potent que no surt a la imatge.
Aquí el teniu, en la seva força absoluta, on el vapor d'aigua forma arcs de sanmartí que donen una imatge més única del lloc. De debó us dieu, que t'entren ganes de saltar-hi (el problema és que desprès un voldria tornar a pujar, i és una mica difícil).
Somni realitzat! Un menys a la llista! Iguazú és d'aquells llocs que. tot i ser molt turístic, t'evadeixes totalment de tots i tothom per gaudir de l'espectacle que tens davant.
Ah!, i perquè veieu que no enganyem, hem rescatat de la xarxa aquesta imatge de la "garganta del diablo", amb un filet d'aigua. Que us sembla!, i no és que algú tanqui l'aixeta, no, simplement quan no plou, no cau aigua. Sembla conya, eh!. Ara, imagineu venir fins aquí, amb les ganes de mullar-te, i enlloc d'aixó trobar-te pedres, pols i molta gent amb cara de "cagonlap...". Uf!.
Realment et pots acostar molt als diferents salts. Aquest és un que et deixa sord durant uns segons, ja que el sollor es fot dins teu i no surt fins que t'allunyes uns bons metres.
El cantó brasiler. Per poder orientar-vos bé, a ma esquerre teniu "la garganta del diablo", però des de l'altre cantó. Si ens posem a comparar, potser en la part brasilera tens menys oportunitat de mullar-te, però et deixa amb cara de tonto igualment.
La primera imatge panomàmica des d'Argentina, està treta des de la part superior dreta d'aquesta imatge. Veieu doncs, que les panoràmiques són totalment diferents.
Per mentira que sembli, quan et quedes observant la caiguada d'aigua des d'aquí, de cop i volta, veus que uns ocells petits dessapareixen dins del salt; no t'ho pots creure fins que aixeques el cap al cel, i veus com baixen volant molts més. Resulta que els ocellets, quan les catarates es sequen, fan el niu, i quan tornen a crèixer, ja coneixen el lloc exacte per entrar-hi. Flipant, no?
Tots tenim a la ment aquella imatge de la peli d'aventures on el prota, amb la seva barqueta de fusta, desprès de salvar a la prota dels indis dolents, cau per un salt com aquests, i salva la vida tranquil·lament....ja, ja i ja; d'aquí, no es salvaria ni l'apuntador.
Papallones. Milers i milers de papallones per tot arreu. de tots els colors i tamanys. Llavors: catarates amb arc de sanmartí i papallones volant al teu costat: postal perfecte per recordar toooota la vida, no?.
Com sempre, vagis on vagis, i si estàs una mica atent, o si més no, si estàs receptiu a les bones vibracions, et trobes gent amb mooolta bona onda. En aquest cas són en Jorge i l'Arancha de Burgos. Nois, queda pendent una visita a la vostra terra per tastar altres sabors. I ara....anem direcció a Tucumán, que es troba al nord oest del país. D'allà, anirem enfilant cap a Bolívia, però amb calma, amb molta calma. Si teniu temps i us bé de gust, podem compartir moments. PER CERT: com hem decidit passar a paper el blog una cop a casa (per tenir un record material, doncs ens encantaria que, si hi ha algú que va mirant de tant en tant el blog, deixes una petjada al nostre camí en foma de comentari. Res obligat, eh!, simplement és agradarà, d'aquí 20 anys, veure els vostres noms impresos en la nostre vida. Bé, que marxem! salut per a tothom!
Sí, ja ho sabem....quina passada, no??. Aquí les teniu, les grans catarates d'Iguazú, o "aguas grandes" com el seu nom original guaraní indica (Y-guazú). No, no us penseu que aquesta imatge és nostre, només la hem penjat perquè pogueu entendre una mica millor la magnitud del lloc: 270 salts d'aigua (segons l'època, peruè senyors, tenen èpoques seques, on no cau gens d'aigua), el més alt uns 82 metres, i una amplada total d'uns 4 km. El riu que veieu és el Iguazú que neix a 1.300 Km. a Brasil, i continua el seu camí per ser afluent del Paranà. A la imatge, al centre esquerre teniu Brasil, al sud, Argentina, i al nord, Paraguay. Nosaltres hem visitat el cantó brasiler i l'argentí. Que quin és millor? impossible comparar.
El cantó argentí. Bé, poques paraules calen per descriure aquest lloc: heu d'imaginar el sollor de l'aigua al caure, tota la roba xopa i tu, amb cara de flipat totttt el dia. Penseu que hem enganxat l'època on les catarates estàn a tope d'aigua, tanta, que es formen con neblines de vapor, i et costa veure l'horitzó. Aquesta imatge és la que queda tapada a la primera foto aèrea.
Quan un s'acosta a la "Garganta del diablo", veu que el riuva dessapareixent, però no s'imagina de quina manera. Vas caminant, cada vegada el soroll és més fort, la roba comença a mullar-se, vols arribar ja!, prepares la ment i....
Zas!!, arribes a la boca del diable, completament xop, i t'adones que la teva ment no ha pogut preparer-se per aquest espectacle dantesc.
Perquè entengueu les dimensions: al fons, a ma dreta, podeu veure una edificació (creiem que un super hotel)....enteneu com és de ferotge aquest salt?. Penseu a més, que a ma dreta queda una part del salt més potent que no surt a la imatge.
Aquí el teniu, en la seva força absoluta, on el vapor d'aigua forma arcs de sanmartí que donen una imatge més única del lloc. De debó us dieu, que t'entren ganes de saltar-hi (el problema és que desprès un voldria tornar a pujar, i és una mica difícil).
Somni realitzat! Un menys a la llista! Iguazú és d'aquells llocs que. tot i ser molt turístic, t'evadeixes totalment de tots i tothom per gaudir de l'espectacle que tens davant.
Ah!, i perquè veieu que no enganyem, hem rescatat de la xarxa aquesta imatge de la "garganta del diablo", amb un filet d'aigua. Que us sembla!, i no és que algú tanqui l'aixeta, no, simplement quan no plou, no cau aigua. Sembla conya, eh!. Ara, imagineu venir fins aquí, amb les ganes de mullar-te, i enlloc d'aixó trobar-te pedres, pols i molta gent amb cara de "cagonlap...". Uf!.
Realment et pots acostar molt als diferents salts. Aquest és un que et deixa sord durant uns segons, ja que el sollor es fot dins teu i no surt fins que t'allunyes uns bons metres.
El cantó brasiler. Per poder orientar-vos bé, a ma esquerre teniu "la garganta del diablo", però des de l'altre cantó. Si ens posem a comparar, potser en la part brasilera tens menys oportunitat de mullar-te, però et deixa amb cara de tonto igualment.
La primera imatge panomàmica des d'Argentina, està treta des de la part superior dreta d'aquesta imatge. Veieu doncs, que les panoràmiques són totalment diferents.
Per mentira que sembli, quan et quedes observant la caiguada d'aigua des d'aquí, de cop i volta, veus que uns ocells petits dessapareixen dins del salt; no t'ho pots creure fins que aixeques el cap al cel, i veus com baixen volant molts més. Resulta que els ocellets, quan les catarates es sequen, fan el niu, i quan tornen a crèixer, ja coneixen el lloc exacte per entrar-hi. Flipant, no?
Tots tenim a la ment aquella imatge de la peli d'aventures on el prota, amb la seva barqueta de fusta, desprès de salvar a la prota dels indis dolents, cau per un salt com aquests, i salva la vida tranquil·lament....ja, ja i ja; d'aquí, no es salvaria ni l'apuntador.
Papallones. Milers i milers de papallones per tot arreu. de tots els colors i tamanys. Llavors: catarates amb arc de sanmartí i papallones volant al teu costat: postal perfecte per recordar toooota la vida, no?.
Com sempre, vagis on vagis, i si estàs una mica atent, o si més no, si estàs receptiu a les bones vibracions, et trobes gent amb mooolta bona onda. En aquest cas són en Jorge i l'Arancha de Burgos. Nois, queda pendent una visita a la vostra terra per tastar altres sabors. I ara....anem direcció a Tucumán, que es troba al nord oest del país. D'allà, anirem enfilant cap a Bolívia, però amb calma, amb molta calma. Si teniu temps i us bé de gust, podem compartir moments. PER CERT: com hem decidit passar a paper el blog una cop a casa (per tenir un record material, doncs ens encantaria que, si hi ha algú que va mirant de tant en tant el blog, deixes una petjada al nostre camí en foma de comentari. Res obligat, eh!, simplement és agradarà, d'aquí 20 anys, veure els vostres noms impresos en la nostre vida. Bé, que marxem! salut per a tothom!
TIET PEP!!!!
ResponEliminaHas prensado xavi en hacerte guia turistico.... seguro que no, pero que sepas que lo haces bien.
Me habeis hecho recordar, y mucho mi estancia el las cataratas.... bueno todo una experiencia de recuerdos, gracias. Por cierto os falto el viaje en barco, acercandose a la garganta del diablo, eso si que es una vision diferente de las cataratas, las ganas de tirarte desde arriba se marchar bien rapido....
bueno y despues de la llamada y todo esto ... lo que os decia, aqui estamos mas cerca.
Un beso fuerte y a ver que depara bolivia!!
Hola! Soy Gemma (vecina del Jordi Rius)
ResponEliminaNo os perdais por nada del mundo Cafayate para hacer la excursión a la Quebrada de las Conchas (4h), impresionantes los paisajes. Y si podeis comer un choripan en los puestos de la calle, ñam que rico.
Nosotros nos alojamos en el Hospedaje, está un poco alejado del centro pero el dueño nos hizo sentir como en casa.
Viajamos con vosotros!!!!!!!!
Un beso,
Gemma
Holaaa, impressionats les fotos de les cataratas, quina passada!! ja em va dir la mare que veu fer una cam, que bé, quina pena que estigués currant, bueno, un altre dia será. Ara estic de vacances de setmana santa, 6 dies. Ara vinc de l'ikea, i bueno, no anirem enlloc, però algún dia a passejar per la platja o la montanya si, ja veurem.
ResponEliminaQuan torneu trovareu martorell una mica canviat perque estant fent mogollon d'obres, sembla bcn, tot aixecat. Bueno, que ho continueu passant tant bé com sempre, us estimo mooolt, petonets i abraçades, fins la propera.. records de la Inés. moltes gràcies per les postals, em fa molta il.lusió, muaaaks..
hola macos, akestes fotos son preciosesi superimpressionants, quina meravella de la natura!! ja veiem que a tot arreu troveu bona gent, aixó es bó, sempre esteu una mika mes acompanyats. quan torneu no coneixereu el pis, em fet una mika de canvis, bueno, el balco, sofa nou, tele nova, toldo, el llit del pare, etc etc... jejeje esperem veure-hos aviat, que us trovem molt a faltar, ja keda poket.. per aki tot va molt be, com sempre. bueno, mooooolts petons i fins la propera, us estimem moooooolt. adeeeeeuuuu
ResponEliminahola parella
ResponEliminales fotod molt bones a mi me agraden mes perque tot lo que tingui que veure amb l'aigua me entusiasma, rius mar llacs i aixo de les catarates ya es el plat fort les caigudes son impresionants per lo que dieu de les amistats de coña sempre trobeu companyia aixo es bo neu acompanyats i no os trobeu sols
per aqui be, jo estic una mica liat aquell amic meu, Romeo, la seva germana esta greu de una noumonia, ingresada a un hospital de Sabadell, com ell te mobilitat reduida baix a ajudar-lo cada vegada que va a veurela, cla una cosa bastant sencilla amb aquest cas es mes lenta de oment va recuperança be per tot lo demes anar fent, alguna visiteta al metge pero aixo es normal
sença mes que dir os dic a deu
fins aviat queda poquet
adeuuuuu el tiet
Hola preciosa!!!! Que tal? Bueno, ya lo sé, genial! Se te nota en la cara.
ResponEliminaPor aqui, nada muy diferente. Hemos pasado la semana santa, super tranquila. En familia, que es lo que toca.
Las niñas creciendo. No te puedes ni imaginar lo rápido que crece Marta. Está super graciosa. Es muy simpática, en cuanto la miras, ya está riendo. Emma mucho mejor, aún viene a dormir a la cama de los papis por la noche, pero a nivel general, está menos celosilla. Haber si mañana tengo un poco de tiempo y te envio via email unas fotitos renovadas.
De las chicas, que te cuento. Creo que ya te expliqué que Sandra se ha comprado una cas aquí. Aún no se la han dado, creo recordar que es para mayo.
A Belén, la vi hace 3 dias, tiene una barriga considerable, le eché un par de fotos para enviartelas. Está mucho mejor, con ganas de parir, como toda preñada en la recta final. Cumple para 23 de abril ( St. Jordi), ya te informaremos cuando Marc venga al mundo.
Hace también 3 dias que vi a la Pil. Fuimos a ver su piso a St. Cugat. Ya estan viviendo allí. Es súper bonito, grande y con piscina. Ya iremos en veranito. Ja, ja.
Mi marido está que se sale. No para de hacer ejercicio. Supongo que es como una via de escape, para desconectar un poco de las niñas. Ja,ja. El otro dia se fue a Segur de Calafell en bici. Lo oyes bien, 76 km. Está zumbao. Y ahora se está preparando para participar en un triatlon ( porque ya ha hecho un par de duatlones). Quien lo diria, con lo chungo que estaba de la espalda! Cuando volvais, no lo vais a conocer!!!!!!!
Yo, bien. Tranquila, con las peques y el trabajo. Sigo dándole el pecho a Marta, a pesar de ser un poco más duro. Pero ya sabes que soy super fan de la teta. El dia que trabajo, Edu tiene unas noches complicadillas, porque al igual que Emma, Marta no quiere biberón, y le tiene que hacer una papilla para comersela con cuchara. Yo no sé, me salen unas niñas rarillas. Pero estoy encantada!
Te dejo, que si es verdad como decís que vais a pasar a papel el blog, por mi culpa, os va a salir más caro.
Un besazo.
Te envio fotos mañana.
Sóc la Rosa! Que tal noiet? quin viatge més xulo, feu tan bona cara!!! la de coses que haureu viscut, gràcies per compartir-les. I les fotos.....meravelloses, increibles, xulisimes! Ja han passat una pila de mesos, que fort!
ResponEliminaAquí les cosas comencen a millorar, Rodrigo i jo ja tenim feina (la meva es temporal, però estic contenta), per sort no hi ha res que duri per sempre així que ja estem una mica més animats. També vaig tornar a estudiar, estic fent un postgrau de restauració d'espais, per edificis històrics, està guay!
No m'havia animat a escriu-re però ja va siguent hora, sempre que puc entro al blog,
M'agrada molt. Intentaré escriu-re més sovint.
Ens heu fet venir molta anyorança d'Argentina, ara ja ha fet dos anys que no hi anem, amb la crisi ha sigut impossible, quina carn més bona, i quins dolços mmm avui aquí fa dia de asadito jeje
Petons