Argentina: que dir.....ens ha enamorat

Buf! quants dies hem passat per aquestes terres. Han sigut, si comptem com argentins els 9 dies pel sud de Xile, 3 mesos de grans experiències. Com resumir-ho, no? doncs almb algunes xifres: al llarg d'aquest temps hem agafat 34 busos (alguns més si comptem els urbans i interurbans), per recorrer el país de dalt a baix, literalment. Aixó es tradueix amb uns 12.000 km per carretera. Gens malament, eh!. Argentina és un gran país, amb uns paissatges únics al món, i on la geografia és tant diferent d'una provincia a un altre, que sembla que et trobis a països diferents. Per nosaltres Argentina és sinònim d'amics. Hem conegut gent molt especial i desitgem que perduri l'amistat sempre, i tot i les distàncies, estem segurs que, amb lligams forts, no es trencarà el vincle entre nosaltres i ells. Els argentins són, generalment, una gent molt propera, molt semblant a nosaltres, però alhora, molt diferent, amb un passat polític dur, molt dur, i amb un present complex. Sens dubte, els millors moments del viatge que hem viscut per aquestes terres, sempre estan lligats amb gent del país, amb els amics que hen fem referència abans: quantes xerrades hem tingut amb tots ells davant d'un mate!!!, quantes coses pots aprendre d'un país si escoltes a qui hi viu!!. Nosaltres ho hem fet, i podem dir que marxem d'aquí amb una idea de com funciona Argentina, de com i per què és com és. I el menjar!!, que bé que es menja aquí, que senzill que ha estat probar nous sabors, que dolç que és el dolç aquí (unes amigues argentines a la Xina ens van dir que el dolç espanyol era massa poc dolç per a elles. No enteniem. Ara sí), los alfajores (típic argentí, galeta amb dolç de llet), les tartes..... la carn!, quina bona carn!! Uf!, ni us imagineu; privilegi el nostre al poder dir que ens han cuinat asados, i que ho han fet moooolt i molt bé: cordero patagónico, vacuno, llama al nord....en fi. El mate, ah el mate!, al principi costa acostumar-se a la seva amargor (tot i que es pot posar sucre), però si insisteixes, el paladar s'hi fa, i comença a agradar-te, sobretot el que significa pels argentins el mate: reunir-se amb els amics i xerrar. Estem segurs que tornarem a trepitjar aquestes terres, a visitar amics i a disfrutar del que dóna el país. També és cert, que Argentina és molt més del que un té al cap quan hi arriba, ja que és un país castigat per uns polítics corruptes, per un passat militar recent durissim, i per unes fugues de capitals espectaculars. Sí, a Argentina existeix la mort infantil per desnutrició, i no a les muntanyes del nord, no, sino a Buenos Aires provincia. Els trens que surten de capital cap a provincia són un espectacle social, una imatge dantesca d'una realitat amagada; las villas són cada cop més grans, poblades i pobres (socialment problemàtiques), i el govern no té ni vol tenir recursos per lluitar-hi. El nostre amic Mauro, Bonaerense, és a dir, de la provincia, ens va definir molt bé el que per a el és Argentina: un tercer món amb estil. Dur no?, doncs ja veieu que no tot és tango ni menjar. I Maradona? que passa amb Maradona? per què és el que és aquí? doncs perquè és seu, argentí i va fotre als anglesos amb els seus gols al mundial (recordem les malvines), perquè va sortit d'una villa, perquè ha caigut moltes vegades, perquè és humà i argentí, i aixó pel país és molt important, i tot i tenir, detractors, gent que l'odia a mort, és i serà sempre Maradona. Eh! dint això, deixem l'accent "boludo", i ens endinsem en terres Bolivianes. Deixeu el que esteu fent i veniu amb nosaltres, que ens han dit que Bolivia és espectacular.