Austràlia. Bundaberg: els nadals com a casa (part 1)

BON NADAL A TOTHOM!!!!. Aquests són dies importants per estar amb la família i els amics. Nosaltres ens trobem lluny (molt lluny), però volem dir-vos que us estimem i que us trobem a faltar. No cal dir més.

Benvinguts a Bundaberg, poble d'uns 50.000 habitants que es troba a les portes de la gran barrera de corall i on s'hi respira tranquil·litat australiana. I que fem aquí? doncs ens han convidat Mayte, Johnny i les seves filles Raquel i Bárbara a passar les festes amb ells, "españolicos por el mundo", vaja!. Des de casa ens van posar en contacte (gràcies Salomé i Ramón), i la rebuda ha estat genial. Abans de continuar però, us expliquem com hem fet els 1000 km que hi ha des de Sydney a Brisbane, per si algú està interessat en un futur (de Brisbane a Bundaberg en tren): Relocation, i què és? tu llogues una caravana per fet el teu viatge amb la família de Brisbane a Sydney (de Barcelona a Sevilla), i la tornes fins al dia que hagis pagat. Doncs relocation és tornar el cotxe al lloc d'orígen, és a dir, de Sydney a Brisbane, gairebé gratis, però amb un límit de dies, i això significa que no et pots encantar pel camí, però fins i tot et donen diners per benzina. A nosaltres ens ha sortit super rodó i ho recomanem. Com veieu a la foto, la caravana està de conya, amb aire acondicionat, dutxa i el que vulguis. This is Austràlia!!. Ara bé, espavila't i condueix per l'esquerra un trasto com aquest. Molt divertit.

Bé, tornem a Bundaberg. Aquí teniu als anfitrions asseguts al sofà del vaixell que tenen atracat a propet de casa. No us imagineu que agradable que és sentir-se com a casa en aquestes dates, quan precisament estas més lluny que mai de casa. Per cert, el vaixell genial, i Johnny un gran capità.

Aquí, a Austràlia tot és molt gran i extens, i com veieu a la imatge, les cases són amples i separades les unes de les altres. L'arc de Santmartí és un regal per tots vosaltres.

Per aquestes terres, el cel i el mar s'ajunten, i et trobes llocs on t'hi quedaries dies assegut tot observant com puja i baixa les marees.

Sopar de nitbona amb tota la família (Johnny està darrere la càmera). Desprès de dies i dies procurant menjar "bueno bonito barato" (Austràlia, desprès de mesos a Àsia, ens ha fotut als morros amb els preus), a casa de la Mayte i el John, estem tastant veritables delícies. Ja veieu que la màniga curta acompanya totes les festes. Ou ou Ou!!

El pare Noel (col·lega del cagatió), ens ha portat aquest Kit per poder sobreviure amb èxit a austràlia: repel·lent pels supermosquits, crema solar (el sol aquí és superdur), Aloe Vera per calmar les cremades, dues cosetes per posar el refresc (aquí ho utilitzen per la cervesa) i conservar-lo fresc, i l'enganxina per fer país. Un gran detall del pare Noel, la veritat.

Bé, segurament on esteu ara tots vosaltres és impensable aquesta imatge, no?: banyet de nadal!!. A tope, i en un paratge collunut. Que dura que és la vida del viatger!!.

Una miqueta de kitesurf a les platges de la zona. El lloc és perfecte per tastar tots aquests esports d'aigua, sobretot el kite, ja que el vent bufa ben fort.

Aqui teniu a la caputxeta vermella sense caputxeta, a mare noel amb bikini, que han sigut rescatats pel surfrescue Johnny.

Us deixem aquesta imatge perquè podeu veure quina llum et trobes per aquests llocs. Quan ets aquí, veient com el sol vol trencar els nuvols, mentre els arbres es mouen pel vent, penses: Joder!, que petit que soc!.

Aquí teniu la proba definitiva que demostra que estem a Austràlia: cangurs, i aquests són totalment salvatges (que té molt de mèrit, la veritat). Per aquesta zona, en trobes molts i us hem de dir que és molt curiòs veure un animal que mai abans has vist, veure com marxa saltant un tros d'animal de metre vuitanta, mentre a tu et queda cara de pà. Penseu que aquests cangurs que viuen lliures, generalment, quan veuen a 100 metres algunba cosa que no els agrada, giren cua i es foten a saltar. Us assegurem que és un petit espectacle veure una família de cangurs en llibertat. Guau!.

Un passeig per vora el mar, quan el sol s'està posant, et dóna una sensació de pau molt guapa, i si ho fas amb bona gent (com és el cas), millor encara. Bé, continuem per aquí i aviat ens tornarem a veure, si voleu, es clar.

Australia. Great Ocean Road: guau! guau!

Despres de deixar Melbourne i de llogar un cotxet, hem recorregut uns 400 km d'anada i els mateixos de tornada per una part de costa molt guapa del sud del pais (tornem a estar sense accents), coneguda pels "12 apostols", conjunt de roques de diferents formes (per l'erosio de l'aigua), que donen una imatge molt salvatge al lloc (en realitat son 8 roques, ja que han anat caient). Per desgracia, hem tingut mals dies pel que fa a la llum, i no hem vist cels ni postes de sol bones, pero el lloc s'ho mereix. A la primera imatge els teniu, tot i que no s'aprecia be, hi son.
Una cosa tenim clara despres d'uns pocs dies al pais: Australia es molt salvatge. La fauna es unica i brutal, flora tambe unica, la mar pot ser molt salvatge, i si us fixeu en la imatge, sense veure grans onades ja que no hi havia mala mar, te molta forc,a i s'ha d'anar en compte on et fots.

Mes imatges de la costa, realment guapa. Els cels son especials i el rotllo que despren el pais et fa sentir molt petit, tot es molt gran i espectacular.

El nostre amic koala, aqui el teniu, i si tenim en compte que es bastant dificil trobar-ne en llibertat (no perque no n'hi hagin, sino perque no els veus), hem tingut molta sort. sempre es curios veure un animal que no t'es familiar i el koala, amb els seus moviments lents tot assegut a la branca de l'arbre, et dona sensacio de pais. I els cangurs per a quan, no!. Tot arriba!.

Alla segurament teniu fred, no?, doncs aqui tenim una caloreta de collons, i com veieu amb les ovelles, les ombres estan molt buscades. CURIOSITAT: a la part de costa nordoest on en uns dies anirem, hi ha la gran barrera de coral, la millor i mes gran del mon, platges de postal i sol abrasador. Doncs be, ara la majoria de les platges estan tancades (literalment). Per que?? meduses mortals, milions i realment et maten, si no ta'gafen a temps, en unes poques hores ets mort. Aixo et fa recordar que aquest es un pais moooolt salvatge.

Meduses a part, els racons que trobem en aquesta ruta son especials i et donen ganes d'agafar uns pals, fer-te una casa, llenc,ar la roba, agafar unes fulles per les parts intimes i au!!, a pescar i viure!. Sense mes......pero de moment, la roba segueix posada.

Els fars estan molts presents per aquesta costa, ja que hi ha moviment de vaixells i la costa i les seves aigues son dures.

Un moment de tranquil.litat per palpar millor les sensacions viscudes. Pneseu que, tot i ser una ruta turistica, et trobes en molts llocs sols completament (us heu de fer una idea de com es aquest pais de gran).

Be, per acabar us deixem amb una imatge perque us feu una idea de com es d'espectacular aquest lloc. El puntet que es veu, es una persona amb un cavall tot pasejant per la sorra. Que!!, idilic no?? doncs si, ho es. Ei, que tornem a Melbourne per agafar un vol cap a Sydney, on agafarem una relocation. Que es? en la propera entrada us ho expliquem. Salut!!

Austràlia. Melbourne: i els cangurs?

AUSTRALIA!!!!! Ja hi som!, concretament a Melbourne, ciutat de tranvies, bahíes, llum i parcs. No us imagineu quins parcs tenen aquesta gent, molts d'ells més grans que els pobles on vivim. Bé, nosaltres hi hem passat 4 dies i podem dir que és una ciutat amb aire de poble (amb permís dels 3,8 milions d'habitants que hi viuen). Penseu que Austràlia és molt però que molt gran, i en canvi no té més de 20.000.000 d'habitants, els que es tradueix en ciutats molt extenses amb terreny. Vaja, que les distàncies són la òstia!. Com veieu a la imatge, el mar, l'aigua, forma part activa de la vida per aquests racons de món. Welcome to canguraland!.

Com veieu, quan els executius que treballen a les oficines dels gratacels acaben de currar, fan unes passes i marxen cap a la nòria i donar unes voltetes.

Sabeu aquelles pelis americanes on surten clubs de regatistes, amb aquells universitaris catxes i guapos??, doncs aquí en teniu uns quants a peu d'aigua. En aquest país és molt habitual aquests clubs on es junten els joves amb la fàmili i monten barbacoes. Penseu que alguns tenen més de cent anys.

Una hora qualsevol asseguts a les escales de de la Flinders station. El moviment de gents és brutal a totes hores, tranvies, cotxes....

Una cosa que ens està sorprenent és la llum i els cels que tenen aques país. Les fotos no reflexteixen gaire, però us assegurem que és flipant veure aquells cels que no tels acabes. A la foto una mesquita envoltada de gratacels.

El Federation Square Complex és l'ànima del centre de la ciutat, on t'hi trobes expos, concerts o qualsevol acte cultural. L'edifici és de zinc i té el seu punt veure con canvia amb la llum del sol. Com veieu, la gent aprofita per estirar-se allà on sigui.

De nit, els edificis s'enlluernen i donen una cara diferent. Com veieu però, el barri financer no és tant gran com el d'altres ciutats, però també té el seu rotllo amb les llumetes, no?.

Santa Kilda és una part de la ciutat més apartada del centre on t'hi trobes unes platges, molts restaurants i bars, la tira de bakerys (dolços), i un antic parc d'atraccions que té com a porta d'entrada aquesta boca de clown. Molt kitx.

Els barrets de cowboy et fan recordar que et trobes a Austràlia, on aquest el porta més gent del que us imagineu. Al cap i a la fi, com els americans, també és un país cowboy (a les radis sens moltes ranxeres).

Sí, aqui us deixem aquesta perla que hem trobat al centre de Melbourne: un lloc on venen xurros i donuts com a especialitats espanyoles. Ara bé, us assegurem que pel que tu compres allà un kilo de xurros, aquí nomès en tens un. Cariiiiiiisssiiiiimmms!.

Melbourne ens ha agradat, l'hem sentit propera i això fa sentir còmode. Potser hi tornem a buscar cangurs (je). Bé, per acabar, us deixem amb aquest avis amb el net, que barret al cap, marxen cap a casa (suposem). Nosaltres marxem, però cap a la "great ocean road", carretera que boreja una part de costa brutal al sudoest de Melbourne (anar i tornar, uns 800 km). Hem vist imatges per internet, i és super brutal. Veniu no??.

Indonèsia. Bali: estem descansant

Ja ho sabeu: hem tornat a "casa" per uns dies. Aquí, a Seminyak, ens hi trobem molt bé, i dormir al mateix llit durants 10 dies seguits ens anirà molt però que molt bé. Propera parada: Melbourne.

La Xina: no us imagineu com és tot de gran

1.350.000.000 d'habitants són molts habitants, i 10.000.000 de km2 (Espanya en té 500.000) són molts kilòmetres per conèixer i recòrrer en 24 dies. No ha estat la nostre intenció, i de fet, aquest país ha estat una sorpresa per nosaltres, ja que no teniem intenció de anar-hi; però ho hem fet, i podem dir: guau!!, que brutal que és tot, i quant aprens dels xinesos quan et trobes a casa seva. Qui no ha anat al xinès del barri, o al "totcent" i ha vist comportaments o aspectes d'ells que no entèn? doncs si vens per aquí, podràs entendre molt de la seva vida, del seu tarannà. Aquest és un país tant gran, que caldria mooolts mesos per tenir una bona idea de com és, de com funciona. A nosaltres ens ha agradat molt tot allò que hem vist, i que no soni a tòpic, la seva gent ens ha sorprès molt gratament (potser és que veniem de Vietnam amb la cara vermella), i això ajuda a fer país. La barrera lingüística ho és fins on tu vols que ho sigui. Sí, és evident que els xinesos no ens entenen ni nosaltres a ells, però amb bon humor i paciència ells es fan entendre i nosaltres també. Marxem amb la sensació de tornar, com si quedès pendent una bona passejada per aquestes terres que tant i tant tenen per donar. I senyors, no ho dubteu ni un minut, Xina és el present i el futur, en tots els aspectes, i ens agradi o no, ells diràn quin és el camí a seguir (amb els indis, es clar). Ara sí, el descans esperat, Bali, Helena i Agung ens esperen.....uf!!, desprès de tant moure's, que bé que anirà aturar-se a rumiar una miqueta totes les sensacions viscudes, i sobretot, procurar veure-ho tot des d'un altre perspectiva més calmada. Vaja, tant calmada com tot el dia a l'aigua. Yuju!!. Eh!, ens veiem a Austràlia??

Xina. Macao: parlant portuguès a la Xina

Macao, o el que és el mateix, que cony fa un xinès parlant portuguès a la Xina, és un lloc curiòs de visitar. Nosaltres hi hem arribat des de Hong Kong amb un ferry que en un hora es planta a la ciutat, i com Hk, és un exemple de ciutat col·lonitzada, en aquest cas per portuguesos, que des del 1999, ja forma part del territori xinès, tot i que amb el nom de regió administrativa especial, com Hk. La ciutat és coneguda per diferents coses, una d'elles és l'arquitectura occidental tant ben conservada que t'hi trobes (la més antiga de tot el país), i que no deixa de xocar trobant-te com et trobes a la Xina. Va ser declarada patrimoni de la humanitat, i com veieu la plaça major és collonuda......tot i que actualment es troba com mostra la foto de sota...

Així no impresiona gens ni mica, no!. Bé, la història és que és un punt veure aquests aires com mediterranis en una ciutat xinesa.

Perquè senyors, l'idioma oficial, és a dir, aquell que el govern utilitza, és el portuguès (també el mandarí), però com veieu a la foto (en honor a un dels viatgers), és si més no graciòs veure tot de cartells en portuguès i xinès. Penseu que, tot i ser oficial, no són molts els habitants de la ciutat que parlen o entenen l'idioma de figo. surrealista? potser sí.

L'arquitectura col·lonial està molt ben conservada, i et trobes antigues esglèsies per tota la ciutat (de vegades, et dóna la sensació que ets a Cuba, amb aquelles esglèsies blanques). A la foto, la ruïna d'una esglèsia que s'ha convertit una mica en el símbol de macao, junt amb la ciutat fortificada que et trobes al centre de Macao. Si vols estar-hi sol, tranquil, o vens a les 12 de la nit, o et fots, perquè ets a Xina, i els xinesos són per tot arreu.

Las Vegas?? noooo, Macao. Aquesta ciutat, a més de ser coneguda per la seva arquitectura, és coneguda per la gran quantitat de casinos que t'hi trobes, però molts i els més importants. Des que va passar a ser part de Xina, el govern ha obert les portes a aquests ingressos, i no us imagineu la paaaaaaasta que es mou cada dia (i cada nit) per aquí. Bé, nosaltres hem flipat amb la facilitat que la gent es juga grans quantitats de diners sense miraments (ludopatía potser?), i els casinos fleten busos i busos de xinesos que venen des de tots els racons del país, amb el pensament de guanyar molta pasta, tot i que molts d'ells tornen a casa sense un duro, bé, sense una pataca, la moneda de Macao.

I on hi ha pasta, t'hi trobes les grans marques obrint botigues com si fossin Mc donnals. Si us fixeu,a l fons es veuen altres casinos amb les seves llums de colors i els seus espectacles enormes, amb fonts, música i el que vulguis per atraure clients. Aquest centre comercial que veieu, està en construcció, però possiblement en una setmana ja és obert, perquè els curreles d'aquí treballen dia i nit, literalment.

No us sembla que ens trobem a qualsevol ciutat del món menys a una xinesa? A nosaltres ens fa molta gràcia pujar al bus públic i veure els cartells de les parades amb noms com fortificado o igresia de san José, o trobar-te una esglèsia com aquesta a prop d'un temple xinès. Genial eh!.

Els racons de la ciutat a la nit et transporten a un altre lloc, potser a prop de casa. Però mentre la ciutat dorm........

Nosaltres anem al casino a reventar-nos la pasta!!!!. I quan ja no en tinguem, tornarem a casa l'Agung i l'Helena, a Bali, per descansar i agafar forçes per Austràlia. No, fora bromes, deixem Xina per la part portuguesa, que gran és Xina i quants viatges necessites per conèixer una mica del gegant asiàtic. I com hem dit, ara hem decidit tornar a Bali ha passar uns dies amb l'Helena i l'Agung, que ens fan sentir com a casa, i així preparar una miqueta el viatge per Austràlia. Per cert, no us penseu que ens gastat la pasta en el casino, eh!, nomès unos cientos de miles de dólares, nada más. Veniu amb nosaltres a descansar a les platges de Bali?