Thailandia. Bangkok: lo que quieras cuando quieras

Senyors i senyores, benvinguts a Bangkok, ciutat macarra per excel·lència. Els contrastos són extrems, entre el passat, el present i el futur: gratacels i centres comenrcials futurístic, conviuen davant temples centenaris i costums ancestrals, tot barrejat en un ambient de constant moviment. Festa, diversió i cervesa barata són sinònims de nits bangkokeres. Bé, aquest és el riu Mae Nam Chao Phraya, que parteix la ciutat i és una de les seves artèries més importants.

Khao San Rd és el carrer amb més occidental per metre quadrat de tot el país. Hi pots trobar de tot (de tot de tot), des de samarretes d'imitació de primeres marques, a llibres, música, tratges a mida, massatges a 4 € (sí, els hem probat), spas, hotels (cars i no cars), i un llargissim etcètera. I us preguntareu, que fem aquí? doncs Khao San Rd també és un bon lloc per tramitar visats per països com Vietnam, o per comprar pack de viatge per baixar cap al sud. Com veieu, uns Mie Goreng (fideus fregidets) són recurs fàcil alhora de dinar.

La ciutat no dorm mai, els mercats de segona mà (tot allò imaginable i tot allò que no us imagineu es ven aquí) són un lloc brutal per conèixer una miqueta com viuen per aquí. El temple que veieu a dalt, es diu Wat (temple amb Thai) Phra Kaew, i dins del recinte hi ha el palau reial. Datos!!

u

Aquest és el Wat Pho, temple més antic i més gran de la ciutat, i dins d'ell hi trobes el buda estirat més gran de tot el país, d'uns 46 metres de llongitud i 15 d'alçada, i vol explicar el pas del Buda al nirvana final (èxtasis a tope).

Com deiem, el riu és part important de la vida a Bangkok (bé, de fet és important a tota Àsia), i des d'aques punt es veu el Wat Arun, un temple amb nom de Deu hindú. La gent hi fa vida a vora del riu, i entre d'altres, hi deixen assecar allò que han pescat abans.

El riu és vida, i s'hi aixequen tota mena d'edificacions, des de vivendes a petits llocs per menjar, passant per botiguetes de fruita i de més.

El peix que heu vist abans assecant-se, ara el venen en aquests mercats on t'hi pots trobar des de calamars secs a gambes, passant per peixos que mai abans habiem vist. Suposem que els fan d'acompanyament pels menjars. Potser, com molts tailandesos no tenen nevera, és una bona forma de conservar el peix. Potser.

Quan diem que dins dels mercats hi venen de tot, volem dir de tot. Les dentadures postises són un bon negoci en aquest país, i mentre feiem la foto, el del fons, amb un petit taladret, donava forma a la dentadura de l'home que espera de peu. Bé, aquesta foto la dediquem als nostres dentistes preferits, Sandra i Armando, i també a la petita Paula. Va por ustedes!!

La nostre amigueta us envia un petonet des de Bangkok, mentre son pare posa ha assecar el peix vora del riu. Hem estat molt poc per una ciutat tant gran com aquesta (6.000.000 habitants), però hem vist allò necessari per fer-nos una petita idea de com funciona aquesta ciutat anomenda Bangkok. Marxem cap al sud, concretament Koh Tao. Veniu??

Indonesia, molt per descobrir

Qui no hagi estat mai per Indonesia i es faci la pregunta de que és el que sap del país, possiblement l'hi vindran al cap imatges "hawaianes", amb platges, palmeres, tot prenent un cocktail de fruites que desconeixia la seva existència i torrant-se la pell al sol. Doncs bé, nosaltres, que hem estat uns dies per aquestes terres amb els sentits ben alerta, podem dir que és molt, però molt més que tot això. En primer lloc, Indonesia és la seva gent (i que no soni a tòpic), amables i tranquils al màxim, on al primer contacte visual amb algú pel carrer, ets correspòs amb un somriure (d'allò que diem "bona gent en general"), i ni tant sols en zones super turístiques com Bali, si vas amb sentit comú i simpatia, no te la fotran; en segon lloc és un país culturalment molt ric, on tothom, d'una manera o d'un altre, aporta el seu granet a aquesta cultura tant important fent artesania (tota la que t'imaginis i més), tocant un instrument, fent teatre de marionetes, o el que sigui; en tercer lloc, el menjar: que bé que es menja en aquest país!!, tastar fruites que desconeixies o unes bones gambes fresques passades per la brasa; en quart lloc, evidentment els seus paissatges, tant muntanyes com platges: espectaculars i molt diferents als que estem acostumats; i en cinquè lloc, els sucs naturals....brutals!. El país és immens i nosaltres hem estat en una petita part, però és suficient per saber que hi tornarem, per totes les raons abans esmentades i perquè hi deixem amics, que és una raò encara amb més pes.

No volem despedir-nos d'Indoneisa sense explicar algunes cosetes que ens han fet gràcia i que ho apuntem com a curiositats, precisament perquè és curiòs, no?:

Alhora de menjar, si utilitzen coberts (que en molts casos no ho fan, i només s'embruten tres ditets. Ho hem probat i és complicat de collons), només agafen forquilla i cullera, que la utilitzen per sopa i per tallar el tall.

La moneda és la rúpia, on 1 euro equival a unes 14.200 rúpies, i al ser tant petita, quan vas a pagar alguna cosa i t'ha de tornar canvi, si la quantitat és per exemple 50 o 100 rúpies, doncs et donen un carmel i llestos.

A Bali (és on ho hem comprobat) ja pots deixar el que sigui on sigui que no t'ho robaran, si més no, els cascos de la moto, inclòs les xaquetes, les deixen sobre la moto sense lligar i cap problema.

Ja pots recòrrer totes les llibreries de totes les illes que conformen Indonèsia buscant un llibre en espanyol, i no el trobaràs, qualsevol idioma menys espanyol, ole!.

Quan estas uns dies per aquesta terra (si més no a Bali), veus molts homes amb l'ungla del dit gros llarga, i el primer que penses és: o bé toca la guitarra o bé és un guarro de collons. Doncs ni una cosa ni l'altre, pel que sabem ve a ser com un estàtus, és a dir, si tu tens l'ungla llarga vol dir que no treballes al camp ni fas feinealles al camp ni fas feines dures amb les mans.

L'Agung, el nostre amic "dapútamara", troba "gracioso" que als cotxes espanyols tinguem aire calent per l'hivern i que a les cases hi hagi calefacció. Això ens fa pensar que el món és molt gran i nosaltres molt petits, i de vegades oblidem que la nostre és una de les moltes societats que hi ha al món.

Una última curiositat que ens ha encantat: a Bali, per mitjans de Març (més o menys), celebren el Nyepi, dia on el dimoni Ogoh-Ogoh (amb els seus col·legues) puja a la superficie per endur-se a qui sigui. El dia senyalat, els balinesos fan tot de sorolls, músiques i comparses (amb estàtues de cartrò fetes per ells) per atraure als dimonis. Un cop arriba la nit, quan els dimonis són a la terra, una gran part de l'illa es queda a casa seva sense encendre cap llum, sense fer soroll, en definitiva, sense provocar als dimonis, D'aquesta manera, ells creuen que no hi ha ningú i marxen altre vegada a cal dimoni. Al dia següent, els balinesos se n'enfoten dels dimonis i deixen per uns dies les estàtues amb cartells burlescos i de més. Això, que a primeres sembla una petita farsa, es segueix moltissim a l'illa, i gent que ho ha viscut, acostumada al moviment de Bali, ens ha explicat que et quedes parat del silenci total que es viu durant les hores que els dimonis estan donant voltes.

Bé, ara sí, ens despedim d'Indonèsia i, si voleu, ens trobem a Tailandia, primera parada: Bangkok. Salut i petons a tots.

Indoneisa. Bali. Seminyak: dapútamara

Us expliquem una petita historia: el backgammon es d'aquells jocs que mai hem tingut nassos de saber com es juga, i curiosament l'Helena i l'Agung dominen el tema. El cas es que durant els ultims dies que hem passat a Seminyak, hem fet unes partidetes i ha estat molt divertit. Doncs be, com hem decidit que el backgammon sera l'entreteniment oficial del viatge, i davant l'impossibilitat de trobar-ne un petit per portar-lo a sobre, l'Agung (que ja sabem que es un artista amb la fusta) ens n'ha fet un en un parell d'hores (literalment i sense saber-ho nosaltres), i a mes, dedicat com veieu a les fotos. Clar, son d'aquestes coses que donen llum. I nosaltres, alhora, i desconeixent el tema del backgammon, l'hi hem fet una samarreta amb un missatge molt clar:

Com deiem, aquí teniu l'obra mestre. Ara ja podem dir que sabem jugar-hi (una miqueta només, però ja és), i a més, en tenim un fet a mà i dedicat.

Indonesia. Bali. Seminyak: ens ve de gust tornar

De Lombok a Bali hi ha al voltant de 6 hores de ferry, i com veieu, procurem trobar la millor manera de passar les hores (deixant de banda els marejos). Els ferrys són tremendament lents i bastant incòmodes, però et permet contemplar amb calma molta de la costa del país.

Continuem amb moto, transport nacional del país (en n'hi ha milions o trilions). És genial per parar allà on vols i anar sense presses. El casc és de camuflatge per enganyar als mosquits. Bali és molt més del que ens creiem. Una mostra són aquests paissatges que semblen de cartrò de tant verds i lluents que són. Et transmeten pau.

Ara bé, tot viatge amb moto comporta riscos, i un d'ells és punxar quan menys t'ho esperes. Per sort (molta sort perquè ens trobabem no saben on), vem punxar a pocs metres d'un mecànic i en pocs minuts (i unes rupies) ja feiem kilòmetres camí del temple Tanah Lot.

Benvinguts a Tanoh Lot, temple construit sobre el segle XV que té la curiositat de trobar-se erigit en una roca enmig del mar, d'aqui el seu nom, que en balinés significa "terra enmig de la mar"; com està sobre la mar, doncs el seu accès depèn de les marees, és a dir, si les aigües estan altes, no s'hi pot accedir, però si estan baixes, si. És divertit buscar un raconet i observar com van i venen les aigües (també és divertit veure com van i venen els japonesos amb els seus barrets de palla i les seves mascaretes higièniques). Curiositat: existeixen 7 temples a tocar de mar i des d'un en veus l'altre i així fins l'últim. Una més: hi ha estels per tota l'illa, vagis o vagis, sigui mar o muntanya, en trobes movent-se pel cel, i com a mostra, a la segona imatge en n'hi ha un en forma de vaixell.

Aqui teniu un exemple molt gràfic del que deiem de les marees: la primera imatge és de les 11 del matí, i la segona és de les 12:30, més o menys, i com els fidels al temple ho saben, doncs ja estan preparats per donar les ofrenes als seus Deus. A les següents fotos ho podreu veure.

Quan parlem d'ofrenes no ens referim a unes floretes, sino a caixes plenes de flors, menjar, dolços, etcètera, tot per contentar als Deus. Des del nostre punt de vista potser sembla una tonteria, però és pot equiparar a qualsevol cerimònia catòlica a la que estem acostumats. Curiositat: les ofrenes són part qüotidiana de la vida dels indonesis (si més no el Java, Bali i Lombok), petites cistelles de bambú amb floretes, arròs, dolços, i fins i tot cigarretes, es troben als peus de les portes de cases, comerços, bancs, etcètera. Tots volen tenir contents als Deus.

El temple està envoltat de llocs i paratges brutals que et fan sentir petitonet. Si apreteu bé els ulls, podreu observar que el punt que hi ha enmig del punt blanc i el punt negre, és un de nosaltres. Us deixem a la vostre imaginació decidir quin dels dos és.

Moments de lectura acompanyat d'un iaio sense dents que només volia xerrar. Aquestes tarimes "veler" són molt corrents per aquí, i és una bona manera de guarir-se del sol i relaxar-se tot llegit o xerrar o el que et vingui en gana.

Res, aquesta foto, a priori més personal, la volem compartir amb vosaltres per una senzilla raó: felicitat, és el que sentim i que collons, volem compartir-ho amb tots vosaltres família i amics, perquè us estimem i punt.

Bé, l'Agung ha sortit aquesta nit a pescar i n'ha tret, entre d'altres, aquests dos exemplars, i junt amb uns calamarçets que també ha pescat, doncs us deixem perqué el sopar ens espera a taula. Curiositat: no penseu que cuinem, no: portes el peix al mercat, el peses, pagues per Kilo, i el cuinen per tu a la brasa, l'envoliquen i cap a casa.

Salut i ens veiem a la propera!

Indonesia. Lombock. Senggigi: platja i "cocoteros"

Bé, desprès de passar uns bons dies per Bali, vem decidir moure una mica les motxilles i canviar d'illa: Lombok. És una illa molt més deserta que Bali, i això significa, molta més platja per disfrutar de la pau que dóna la mar. Lombok, a més, és coneguda per tenir les illes Gili (tres illetes petites famoses per les bones immersions, festes i surf, sense trànsit ni policia), que per aquestes dates, estan més plenes de gent que les rambles. Bé, nosaltres, desprès de passar-nos gairebé tot el que portem de viatge canviant de lloc per dormir cada dos dies, hem decidit aturar el ritme a Senggigi, població costera de Lombok, on tot passa a poc a poc (menys les motos). La finalitat: platja (a l'ombra), bon menjar, llegir i descansar. Com veieu a les fotos, hem trobat llocs collonuts per fer-ho.

Pura Batu Bolong és un petit temple hindú balinés que està situat sobre unes roques que s'endinssen en el mar. Les portes d'accès, com podeu veure, van ser obertes gràcies a les nostres forçes sobrenaturals. Fora conyes, Indonesia té aquest punt de país on pots trobar llocs màgics allà on menys t'ho esperes.

El mitjà de transport més còmode i ràpid per les illes és sens dubte la moto (ponte el casco!), i donar una volteta per les carreteres d'aquesta illa, sense pressa, et dóna la possibilitat de veure amb calma com és la vida per aquí. Si més no, són moments molt bons per retenir imatges que perduraran tota la vida a les nostres ments.

Imatges que voloen donar-vos una idea de com és aquesta illa, però es millor que vingueu aquí amb temps i ho exploreu vosaltres mateixos. Tot és proposar-ho, no?

El blat de moro és matèria prima per la alimentació al país. La cadena de treball es forma per nois i noies que seguen el blat, les dones de la foto donen cops per separar el gra i els homes carreguen la mercaderia on toqui. Vaja, que tothom té la seva funció.

Christian i Mareike són una parella alemana que vem coincidir per primera vegada amb ells a l'estació de Probolingo camí del volcà Bromo; la segona vegada va ser a Ubud, i per últim, hem coincidit a Lombok, i hem sopat junts unes tres o quatre vegades. Només dir que són collonuts, i qui cregui que els alemanys no tenen sentit de l'humor, ja l'hi diem que s'equivoca. Hem rigut molt amb ells i hem compartit molts bons moments, per aquest motiu dediquem aquesta entrada a la parella de "corassones" més de puta mare d'Alemanya. Com dirien ells: Moin!!.

Bé companys de blog, si us ve de gust, ens tornen a trobar a Bali. Salut!!

Indonesia. Bali. Ubub: arroçals

Ubud és una població d'uns 6.500 habitants i es troba ben enmig de caps d'arròs. Només per això ja és cautivadora. Tot i trobar-nos en temporada super alta de turisme, i trobar-se Ubud plagada de turistes, hem trobat un raconet de calma i pau en una caseta a les afores del poble, tota ella envoltada de camps d'arròs. El verd està pert tot arreu i les galeries d'art també, ja que aquest és un poble amb una forta tradició artísitica. Com veieu els espantaoçells són diferents als que nosaltres coneixem.

Dins del pobles es troba la reserva del bosc de micos, i perquè us feu una idea, seria un gran parc forestal amb un fotimé de micos, tots ells intentant treure menjar o el que sigui de les butxaques del visitant, i sempre hi ha el llest que fa cas omís de les normes de guardar-se ulleres i demés a les motxilles, i la maneta del mico fa la resta. Bé, aquest de la foto està buscant la seva propera víctima. Per aquí els micos són animals sagrats.

Hem coincidit amb el que serien la festa major del poble, i el que allà seria la carrera de sacs, aquí és per equuips de dones, amb bici i aguantant amb el cap una capsa feta de canya de bambú. Van guanyar l'equip de la de rosa.

Com ja hem dit, aquest és un poble d'artistes, i para muestra un botón: aquesta Harley no és una Harley, sinó una répica que el paio ha tret del no res, d'anar juntant diferents peçes. El treball l'hi costa uns 3 o 4 mesos i al final, el resultat és espectacular. A aquesta imatge no es veu, peró la part del darrere és brutal, amb una roda de dos pamps. Bé, lo dicho, artistas. Curiositat: si el tio no ens va enganyar, aquesta moto l'ha veniu a un austriac per 120.000 dol·lars. Olé!! Vem demanar-li si ens deixava probar-la, evidentment la resposta va ser negativa.

Des d'aquí, envoltats d'aquests camps verds, us enviem un petonas i abraçades fortes. Marxem cap a un altre illa: Lombock! salut!