Vietnam. Delta del Mekong: viure a l'aigua

Per baixar al delta hem decidit llogar una moto, deixar les motxilles grans a Ho Chi Minh, i aventurar-nos a fer uns 200 km vietnamites, és a dir, amb infinitat de motos, cotxes, camions i busos, sense cap problema per aixafar-te si és necessari per passar. El Delta del Mekong es va formar amb els sediments dipositats pel riu Mekong, procés que encara avui dia continua, i en ell es produeix arros suficient per donar de menjar als 85 milions de vietnamites que té el país, i sobra un gran excedent per exportar. Les gambes, els cocos o la canya de sucre són altres productes que es produeixen al delta. Evidentment, com a delta que és, l'has d'atravessar en molts casos amb ferry, i nosaltres no som menys. La foto ve a ser un: on és l'estrangera?

Aquestes són terres on tothom fa vida a l'aigua, i tots els productes que es venen a terra, abans han fet un recorregut per aigua, de les illes productores, als mercats de terra (i ara entendreu perquè això de terra). Com veieu, aquestes són terres on lestranger no passa mai dessapercebut.

Per la nostre lògica acostumada a la terra, a trepitjar sempre terra ferma, aquest és un lloc que per un moment pot descol·locar, però que sorprèn sempre: és espectacular veure com la vida transcorre al voltant d'aquest gran riu. Totes, absolutament totes les poblacions del delta (que en són la tira i penseu que a Vietnam no hi ha pobles petits, el més petit té uns 80.000 habitants) giren entorn al Mekong, i ser part passiva d'això, ni que sigui per uns dies, és molt especial.

La nostre lògica aqui topa amb una de diferent: la del riu. Les benzineres enlloc d'estar orientades a la carretera (tot i que també en n'hi han la tira), estan orientades a l'aigua, per les barquetes i vaixells grans. També pots veure com les cisternes aquàtiques atraquen per omplir els dipòsits que més tard subministraran a diferents punts del delta.

Benvinguts a un mercat flotant, una gran experiència. Nosaltres ens hem llevat molt dora, i hem anat amb una barca amb motor una hora cap al sud del delta per trobar un dels mercats amb més moviment de la zona, i ha sigut brutal. Us imagineu la del forn del pa venent pa amb una barca? donca a sota la teniu; o a la fruitera venent taronjes al riu? doncs a sobre la teniu. Això és un mercat flotant: un lloc concret del riu, o d'un dels seus braços, on s'apleguen moltes barques grans (majoristes) que venen els seus productes als habitants de la zona, que hi arriben amb les seves barquetes de rem i de motor. Generalment són les dones les que compren, i veure-les amb el seu pijama de colors vius, amb el seu barret tradicional, remant en direcció a l barca dels tomàquets o dels plàtans, i et miren sonrient... i tu comprens que no podies ser més estranger però que cony!! doncs és un gran moment. Penseu que al ser un mercat de barquetes petites, no sonen motors, ja que totes estan juntes per poder fer negocis, i això et dóna unes sensacions diferents.

El que deiem del pa, qui vulgui una baguette haurà d'agafar una barca, o en tot cas avisar-la abans que marxi riu abaix.

O veure com es fan una sopa de fideus a sobre d'una barca de tres metres i la venen a través del riu, et fa pensar en quan de temps deu fer que aquesta gent fa el mateix, i sense cap problema! perquè, per què canviar, no?.

Per tot el delta veus vaixells grans amb dos ulls dibuixats a la part frontal, i és (creiem) per espantar als mals esperits i que la navegació sigui plaentera i tranquil·la.

Tot és vida al voltant de l'aigua, i tu, que passes un moment pel constat, intentes captar amb la ment tots els estímuls que desprèn tot el delta. Si voleu veure una vida molt diferent a la teva, però al cap i a la fi similar (same same but diferent), hem de passar pel delta perquè flipareu.

Bé, com veieu la "barquera" és coneguda per tot nosaltres. L'asseguda amb la cara feliç de veure a l'estranger patint, és la nostre barquera professional, que ens ha guiat de manera genial per tota la zona.

Us deixem una de les moltes cares que ens han acompanyat al llarg d'aquest dies pel delta, concretament Thai, la nostre barquera. Bé, tirem cap a l'altiplà central del país, concretament Dalat, que ve a ser com una estació de muntanya amb temperatures suaus, on molts vietnamites passen la seva lluna de mel. Segur que estarà de conya, veniu?

Vietnam. Ho Chi Min: creuar el carrer, esport de risc

Ja som a Vietnam, i a primera vista, pel que fa al desenvolupament del país, el canvi és considerable si ho comparem amb Laos o Cambotja. Concretament hem entrat per un dels passos més al sud del país, i ens trobem a Ciutat Ho Chi Minh, on com antigament es deia, Saigón. Aquesta és d'aquelles ciutats que no te la pots acabar ni que estiguessis tot un mes dins d'ella. Nosaltres hi hem estat tot just 3 dies, així que poc podem transmetre. Amb uns 6 milions d'habitants, el seu ritme és frenètic toooot el dia, no hi ha stop, i el simple fet de creuar el carrer es converteix en tota una aventura (i no és conya, penseu que la quantitat de motos que hi ha és brutal, i que les normes de seguretat que tenim allà se las passen pel forro del casc). També ens trobem davant d'una ciutat amb contrastos constants, sobretot pel que fa a la vida tradicional i la vida moderna: els gratacels es barregen amb mercats tradicionals.

Ens molts aspectes, la vida és molt similar a la nostre: les mateixes marques de vestir, de cotxes, consideren al futbol com un esport nacional (tot i no tenir bons equips, però el barça és el barça), i un llarg etcètera que us deixaria parats. Ara bé, la tradició sempre és present.

Per acabar, volem deixar aquesta imatge d'una catedral com a exemple de quants catòlics hi ha al país, moltissimssss, i esglèsies per tot arreu (fruit de la colonització francesa i suposem que dels anys de guerra amb EEUU). Bé, poc més per Saigón, que hem llogat una moto i ens endinsem a la ciutat boja per conduir per baixar cap al delta del Mekong. Serà collonut segur!!. Salut!

Cambotja: Angkor es Angkor

Cambotja, per a nosaltres, ha tingut el gran inconvenient de trobar-se desprès de Laos en el nostre viatge, i això ho ha condicionat tot molt, ja que Laos va deixar el llistò molt alt. Tot i així, Cambotja ens ha agradat molt. Penseu que quan et trobes un país amb gent que té molta curiositat per acostar-se a tu i xerrar, fa molt, i gairebé sempre és més interessant que un monument o un temple. Aquest país, turísticament parlant, és Angkor i alguna reserva natural que té pel país, però Angkor pesa molt (fins i tot és símbol de la seva bandera). Hem recorregut el país com sempre ho fem, amb bus públic i aturant-nos allà on voliem, i la cosa ha anat rodada fins al punt de trobar-nos a les portes de Vietnam amb 15 dies a Cambotja. No us volem deixar d'animar a visitar aquest país que té molt per donar i el turisme no és massiu com a Tailandia o Vietnam. Ara entrarem a Vietnam pel pas que hi ha al sud, i ens endinsarem a Ho Chi Min (l'antiga Saigon), i baixarem cap al Delta del Mekong. Segur que està de conya! Salut!

Cambotja. Phnom Penh: grans contrastos

Phnom Penh, capital de Cambotja, és una ciutat "petita" per ser capital de país: 1.500.000 d'habitats que viuen entre la ciutat i els seus voltants. Nosaltres, com hem tingut que esperar pel visat de Vietnam (cap de setmana), hem disposat d'uns dies per conèixer una mica com és la vida de ciutat a Cambotja (hem de reconèixer que molts pocs de nosaltres ens imaginem vida de ciutat a països com aquests, no?. Doncs en n'hi ha, i força). Ara bé, contrastos els que vulguis i, de fet, volem mostrar-hos uns quants que hem anat veien tot pasejant pel carrer. Abans de tot, volem compartir amb vosaltres una experiència un pel dura, com és la visita que vem fer al S-21, antiga presò del règim del Khrem Vermell (del 1975 al 1979), i al camp d'extermini on hi van morir unes 17.000 persones.

Col·legi abans que presò (i ara museu), aquest lloc és dur de veure, per les fotografies que s'hi exposen, i per la sensació que es té quan es camina per les antigues cel·les i habitacions de càstig. Una petita explicació del que va passar en aquest país: El Khmer Vermell, a les ordres de Pol Pot, volia que Cambotja sigues com abans, tots iguals i sense influència estrangera (estranya forma d´interpretar el comunisme). Considerava que la gent autèntica, la base de Cambotja, era la gent que vivia al camp abans de la revolució, i la resta de la població, el que vivien en ciutats, o els que van emigrar a la ciutat, i per tant, influenciats per cultures de fora, o els mestres, polítics, metges, els que parlaven mes d´una llengua, militars de l´antic govern i tot aquell que podia ser vist com algú que podia organitzar una resistència van ser reeducats, és a dir, assassinats. Amb ells, tota la seva família, i la paranòia va arribar a tals extrems, que fins i tot els que portaven ulleres també van ser eliminats perquè es creia que eren mès intel·ligents. Es va prohibir la televisió, el cine, la musica, les escoles, els mercats, els diners, la religió, els rellotges, les ciutats.....Tot estava sota el poder de Pol Pot i els seus ideals paranòics, i si algú es pregunta que va ser d'aquest senyor i els seus, us direm que ell va morir de vell a Tailandia al 1998, i que els seus van ser jutjats al 2007, quan molts d'ells tenien ja 65 o 70 anys. Perquè la gent el va seguir?? no ho sabem, però la realitat va ser dura, i volem mostrar-hos allò que hem vist.

Aquestes eren habitacions (antigues classes de pimària) que s'utilitzaven per tortutar als presoners. Si us fixeu, a la paret podeu veure una imatge de l'últim dels cossos trobats sobre el llit.

La presò va ser aprofitada al màxim, i les cel·les són brutalment claustrofòbiques, i la sensació que es té quan hi passes i veus restes de cadenes al terra, o la poca llum que hi entrava, és de voler sortir quan abans millor.

Al museu, és a dir, a l'antiga presò, s'hi mostren algunes de les màquines de tortura que es van utilitzar. No cal dir més. Penseu que les xifres són brutals: en aquesta presò, van ser torturats fins a la mort unes 8.000 persones, els cossos van ser enterrats en fosses comunes a la mateixa presò.

Com ja heu vist, molts eren portats a la presò d'on ja no hi sortien, però els que si ho feien (i de molts altres), eren portats a uns 15 km de la ciutat, on eren assassinats de maneres que no cal explicar, però penseu que no volien utilitzar armes per no gastar bales, i més tard, enterrats en fosses comuns. A la foto, els forats que veieu són antigues fosses comunes. Penseu que en 4 anys que Pol Pot va esta al poder, van morir assassinades, o de gana, o malaltia gairebé 2 milions de persones que significa un quart de la població total de la Cambotja d'abans. Com va poder passar això als gairebé anys 80? No ho sabem, però va passar. Bé, però aquesta gent creiem que mira al present i al futur amb ganes (quan es treguin de sobre al govern corrupte que tenen al poder), i ho demostra la vida que té la capital, amb molts contrastos entre uns i altres, i aquí uns quants:

I sempre és sorprenent: vas caminant pel carrer, encantat, i de cop i volta et trobes de cara un elefant dels grossos, per recordar-te que estàs a Cambotja. Bé, nosaltres marxem cap a Vietnam, que segur té molt a ensenyar, si voleu, ja sabeu.

Cambotja: Battambang: records d'un passat fosc

Deixem Angkor al darrere i ens dirigim a Battambang, segona ciutat més gran del regne. És una ciutat amb molta empenta, i, tot i semblar que no té res a primera vsita, sempre trobes quelcom interessant que et crida l'atenció (al cap i a la fi, la història de viatjar és conèixer una mica com viuen arreu del món, no?). Aquesta és una ciutat jove perquè té moltes escoles superiors al voltant, i nosaltres hem decidit aturar-nos per poder veure la Cambotja més rural (als voltants de la ciutat), i també per conèixer el Phnom Sampeau, muntanya que guarda records del Khrem Vermell, règim que va instaurar un comunisme paranoic i aniquilar a milers de persones tot just fa 30 anys.

Si us ve de gust una pinya, nosaltres sabem on aconseguir-ne bé de preu, i amb quantitats importans.

Els nens són nens a tot arreu, i ja sigui intentant passes de break dance, o saltant des d'uns metres d'alçada cap al riu, cada cop més tenim aquest convençiment. Canvia l'entorn i les oportunitats, però el nen vol fer el mateix aquí i allà.

Camí al Phnom Sampeau per uns 20 km tortuosos de forats de dos pams i sorra als ulls, ens trobem amb la Cambotja més rural, la que recull allò que menja. Hem de tenir en compte que, tot i semblar quelcom molt lluny per nosaltres, aquesta gent viu envoltada de millions de mines sense esclatar, i potser a 500 metres a la dreta d'aquesta imatge en n'hi ha unes quantes. Potser.

A la base de la muntanya podem veure part del camí recorregut, i part dels camps d'arrossos que trobem pel camí. Es respira un aire estrany.

Des del forat que veieu, el règim va llençar milers de cossos de torturats i assassinats, creant moltes fosses comuns. Es cert que et dóna la sensació de turistada, ja que et venen la cova com la killing cave, i a l'arribar veus que no pots entrar, i que t'has de conformar amb aquestes vistes i amb unes vitrines amb ossos humans (que no hem posat perquè potser no toca), però tot i així, és cert que el lloc desprèm un rotllo estrany.

Bé, per acabar us deixem a Talc, la nena que ens ha fet de guia (no calia, ja que el camí està marcat, però és una manera de contribuir sense que sigui llimosna), asseguda a sobre d'una de les dues peçes d'artilleria que el Khrem Vermell va fer servir durant la guerra amb Vietnam. Ella no té ni idea del que va passar, nosaltres tampoc, però el seu pare segurament sí. Marxem cap a la capital: Phnom Phen, veniu?

Cambotja. Siem Reap: temples d'Angkor. Guau!!

Ja estem a Siem Reap, base per visitar els temples d'Angkor, capital de l'antic imperi Khmer de Cambotja. Entre els segles IX i XIII els habitants d'aquestes terres es van esforçar en construir centenars de temples que superessin als dels seus avantpassats. I creiem que ho van aconseguir perquè són extremadament espectaculars, i si no, ja veureu. Penseu que ara només queden restes del que va ser un imperi que anava des de Birmania fins a Vietnam, amb una capital de més d'un milió d'habitants, quan Londres no era més que un poblet amb uns 50.000 habitants. CURIOSITAT: veureu que tot és de pedra, ja que la resta d'edificacions de la seva societat, com edificis públics, cases, etc, eren de fusta. La pedra queda reservada pels deus. Com nosaltres hem agafat una entrada de 3 dies (una pasta però hi ha la tira de temples i rutes collonudes), abans de tot s'ha de negociar amb el tuctuquero preus, horaris i recorreguts perquè desprès no hi hagin històries. Els temples queden a 15 km de la ciutat, i o vas amb bici (una calda que ti cagues), o amb un autocar ple de japonesos (ni bojos), o amb un tuctuc al teu rotllo (la millor opció). Aquí, no volen llogar motos. Ah!, per cert, no creieu que és una turistada, és a dir, un lsuper recinte tancat amb taquilles, no!, la seva extensió és tant gran, que els locals hi fan vida, hi tenen cases, col·legis, terres, en fi, que és un segón alicient. Bé, benvinguts a Angkor!!

Partim de la base de sempre: les fotos no fan justícia a la realitat, però tot i això, intenteu imaginar l'atmòsfera que es viu en un temple d'aquests sense gent i només el soroll del vent als arbres (per aconseguir-ho t'has de llevar super dora, però val moooolt la pena). Ara sí, aquí teniu a Angkor wat, la mare de tots els temples literalment parlant, ja que és l'edifici religios més gran del món. Construit pels voltants del 1150 per ordre d'un rei amb nom impronunciable, alguns entesos diuen que volia simbolitzar l'univers com a tal, altres que simbolitza la seva creació, però deixant de banda metàfores, el lloc és senzillament espectacular.

I si a sobre et trobes un cavall pastorant, doncs encara t'és més fàcil transportar-te a altres tenps, on els ordinadors encara no existien, oi?. Prepareu-vos ara per veure un dels llocs més màgics que mai podreu visitar: Ta Prhom

Qué!!, brutal eh!!. Aquests temple és un dels llocs més especials que mai hem visitat, i volem compartir-ho amb vosaltres. Temple budista, va ser aixecat al segle XII, i mentre altres temples han estat restaurats i netejats de vegetació, aquest es conserva igual que fa un segle. Us imagineu la sensació de miniatura que un sent quan es troba en aquest lloc, sol, sense soroll ni gent!!. CURIOSITAT: la peli Tom Raider es va rodar (en part) aquí.

Dins del tenple, quan el sol comença a pujar, t'hi trobes nens i nenes que et volen vendre postals o fer-te de guia. Aquesta nena feia deures, que, de fet, com podriem pensar, és el que li toca, oi. Aquesta lògica aquí no existeix.

De fet, és un lloc que hem volgut visitar els tres dies, a diferents hores, i t'atrapa....és una sensació que només pots explicar quan i ets. L'ésser humà primer conquesta a la natura, i crea dins d'ella, i desprès la natura reconquesta allò humà i ho destrueix. Profundo eh!

Un altre dels llocs únics al món és la ciutat fortificada d'Algkor Thom. Per poder accedir-hi, has de passar per una de les seves 5 portes amb rostres de budes contemplant al visitant.

Bé, la calor és brutal, i qualsevol lloc és bo per amagar-se una mica del sol. Penseu que les extensions de terra són molt grans, i els llocs amb ombra són genials.

Baphuon està considerat un dels puzzles més grans del món, ja que va ser desmontat per arqueòlegs abans de la guerra civil, i durant el mandat del Khrem vermell (que va dur a terme un dels genocidis més grans de la història mentre nosaltres veiem a naranjito al mundial 82), van ser destruits tots els plànols. I sí, tot i que cada dia hi treballen, ara encara no saben com van les peçes!

I per acabar (només us hem posat els més significatius), Bayon, un temple enorme amb 216 enormes rostres vigilant al visitant, Diuen que és la cara del rei que va manar construir-lo, Jayavarman VII, al 1200, per tenir controlat al seu poble. Com veieu a la foto, estem que treiem les ungles!!

Ja veieu que el negoci al tuctuquero li va sortir rodò: paguem nosaltres, suem la tira, i ell durmiendo a la bartola!! Bé, salut! i ens trobem a Battambang, següent destinació camí a la capital del país.