Laos. Vang Vieng: o treking o borratxing

Vang Vieng es un poble d'uns 30.000 habitants que a temporada alta pot arribar a triplicar la seva poblacio. El per que? doncs ho podria resumir en un parell d'imatges: a dalt, muntanyes amb formes espectaculars que envolten la vall i laosians practicant esport, fent vida vaja!; a baix, un bar ple de turistes on la programacio es toooot el dia Friends, la serie de TV. Ho expliquem: pel poble passa un riu, pel riu passen turistes pujats a sobre d'un flotador gegant; mentre baixes, et pesquen perque et posis fins al cul d'alcohol, i en molts casos d'altres substancies (cada any more algun capullo). Quan acabes, borratxo (generalment), tens gana. Que fas si passes de qualsevol altre cosa que no sigui aixo?, doncs asseure davant la tele, fumat, i deixar passar les hores. Sembla exagerat, pero es tal qual. En tot cas, nosaltres (i d'altres, es clar) preferim els paissatges i la gent. Sobre gustos.......

Ja sabeu que ens agrada la moto, i aquesta ruta ha estat collonuda. Els quatre (ja els coneixeu: Cris i Javi) hem fet una bona excursio pels voltants del districte, i com et trobes a Laos, ja t'oblides de les carreteres asfaltades. Pero, com mola!!

Enmig de no sabem on, amb molta gana, ens trobem un lloc on sembla que fan menjar.....doncs no, nomes beguda, pero com la viatgera es resuelta, agafa uns ous, demana permis per entrar a la cuina, fa unes truitetes i demana arros (que aqui mai falla)....i ja tenim dinar!!. Imagineu la revuelta que es fa formar al lloc, trencant la seva rutina a tope.

Quina gran cova; uns 250 metres de profunditat i una sensacio brutal. Heu de probar-ho (ja sabem que per la nostre zona poques coves, pero...). Les fotos no fan justicia de la llum que s'endinsa pel forat d'entrada. Gu a uu!!. Com veieu, sempre troben llocs per venerarals seus deus.

Despres del tute de les coves, un banyet es obligat. I aquest va ser francament necessari, perque vem acabar fins al coll de fang.

L'esport nacional es aquest (no recordem el nom), i vagis on vagis, et trobes uns quants locals amb la piloteta i donant-li fort.

Quan et proposes arribar en aquests paisos, generalment no hi arribes en el temps estimat, i en molts casos ni hi arribes. Ara be, sempre et trobes sorpreses com en aquest petit poblet, on, a l'aturar la moto per menjar un entrepa, ens venen la tira de nens amb curiositat per veure als Falangs (estrangers). Hi hem estat unes hores, pero ha sigut una historia genial. S'ha de tenir en compte pero, que has d'entrar a poc a poc, xerrar amb els adults i despres jugar amb els nens. No pots arribar i liar-la. No es etic. Ha estat una experiencia collonuda i us recomenen que un dia proveu de comunicar-vos amb gent amb cultures i costums molt diferents als teus. Es enrriquidor i t'obre una mica els ulls.

Be, per acabar, us tornem a deixar una imatge d'uns amiguets que hem fet avui. Companys, els nens a tot arreu son iguals, es comporten igual, i riuen igual..... Ara, si us be de gust, marxem cap a noseaon!! Si ens acompanyeu, mes riurem. Salut!!

Laos. Luang Prabang: colonia francesa

Benvinguts a Laos. Com veieu a la foto, la frontera entre Tailandia i Laos es el Mekong, riu importantissim per Asia, i per accedir a qualsevol dels dos paisos, dones el passaport, et posen el segell de sortida, agafes un barqueta, et passen a l'altre costat, pagues el visat, i ja ets a un nou pais. Ara be, no us penseu que son terres semblants (tot i semblar-ho a les fotos), son molt diferents un de l'altre.

Hem decidit baixar el Mekong amb slow boat cap a Luang Prabang (dura dos dies, i dorms a un poblet que es troba enmig de la frontera i el nou desti). La veritat es que la experiencia ha estat collonuda, tant pels paissatges que vas passant, com per la gent que et trobes (viatgera com nosaltres) al vaixell.

Luang Prabang, poble d'uns 26.000 habitants que encara conserva arquitectura francesa. Al ser declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco, te mes possibilitats de conservar tots els seus carrers i la seva personalitat, i tot i ser desti turistic important, no hi trobes aquelles aglomeracions d'altres destinacions turistiques importants d'Asia (de fet, a les 23:30 de la nit tot, pero tot, esta tancat). Si us fixeu en la imatge, sembla que esta bruta o borrosa, pero es fum de de matolls que es cremen a muntanyes dels voltants.

Wats (temples) els que vulguis, pero a diferencia de Tailandia, en aquests sembla que el temps hagi passat factura, fet que els hi dona mes interes. Flanqueando a la viatgera, trobem a Javi (Alacant) i Cris (Galicia), nous companys de viatge i molt bona gent.

Els mercats nocturns son molt comuns a ciutats on hi ha turista, pero a mes es una bona oportunitat per menjar per molts pocs Kips (moneda local: 1 Euro va uns 12.100 Kips).

Be, de caigudes d'aigua les que volgueu, i aquesta es collonudament gran. Us deixem una imatge del besito viajero.

El sindrome de tarzan es molt comu quan fas viatges llargs, i aqui en teniu un exemple. Ara be, la caiguda genial i l'aigua brutal.

Hi ha moments que son inoblidables: una barqueta, aire agradable, bona companyia i calma, molta calma.

La segona caiguda d'aigua va ser una sorpresa perque t'hi trobes una piscina natural on t'hi pots estar tot el dia fins arrugar-te com una passa. Com veieu a la foto de familia, el grup viatger es gran. Ara fem les presentacions.

Tots ens hem trobat a diferents llocs, pero mes o menys, tenim el mateix cami: Javi, alacanti i un tio genial (moltes rises friquis); Cris, gallega i tambe collonuda; Andy, australia i super divertit ( a mes de coneixer gairebe tot el mon); i Julia, austriaca pero ab un accent argenti que ni maradona. Be, amb tots ells hem compartit dies per aquestes terres, i ara, sense Andy, baixen cap a Vang Vieng. Veniu?

Tailandia: mes del que ens pensem

S'han acabat els dies de viatge per terres tais. Alla hem trobat bona gent i molt pais per recorrer. Es cert que tots tenim a la ment una terra explotada turisticament i plena de grans resorts i occidentals amb ganes de festa. Doncs be, si busques una mica, pots trobar-te racons collonuts i gent amb curiositat per coneixer la nostre societat. Nosaltres hem estat molt mes pel nord i podem afirmar que Tailandia es acollidora i relaxada. Ara tirem cap a Laos i, tot i semblar paisos similars, son tremendament diferents. Si us be de gust, ho podeu descobrir amb nosaltres. Salut!

(en aquests teclats no trobes ni accens ni na de na).

Tailandia. Mae Salon: el te creix entre boires

Abans d'entrar a Mae Salong, i com vem comentar a l'última entrada, el següent destí del niostre recorregut era Chiang Rai, poble d'uns 20.000 habitants on la vida és molt tranqui. Els estrangers generalment i arriben per fer treks arreu de les muntanyes i passen del poble, però nosaltres ens hi vem quedar un parell de dies i van estar de conya. Imatges que valguin la pena de veure només en deixem aquesta del Temple Blanc, on tot és blanc com el seu nom indica. Dins del temple hi ha moltes pintures fetes per artistes Tai, que no es poden fotografiar, i que són molt impressionants.

Ara sí, això és Mae Salong, poble que es va formar per soldats xinesos allà pel 1950 quan van sortir de la seva terra (Yunnan). Per la zona pots sentir més xinès que Tai, i les cares són més característiques d'allà que d'aquest país. La zona també és molt coneguda per les seves plantacions de cafè i tè. Al voltant del poble t'hi trobes moltes aldees on hi viuen diferents comunitats tribals, que encara avuí, conserven les seves tradicions. Com sempre, les imatges no fan justícia a la realitat. El lloc és collonut. Si us fixeu en el temple de la part alta de la imatge, allà ens hi dirigim tot seguit.

Bé, el preu a pagar entre estar al cel i a la terra són 718 escalons. Comencem el viatge sols i entre boira i igualment l'acabarem.

A falta de vistes per la boira, deixem aquestes figures xineses a les portes del temple i les volem dedicar a tots vosaltres.

Baixant del temple, i quan diem entre boires, és entre boires, la sensació d'estar allà dalt sol, amb la boira, aire corrent, guau!, és la óstia!! Són senzills però grans moments que es troben si els busques.

El poble és important pel seu mercat, on de 5 a 9 del matí s'apleguen moltes de les persones que viuen a les comunitats tribals de la zona: Akha, Lisu o Lahu són algunes d'elles. És molt interessant veure com van i venen i compren i venen. Les dues dones de la imatge, una és Akha i l'altre no, i si es pregunteu si van tot el dia amb aquests posats, doncs sí, hi van.

Aquesta és una de les comunitats tribals que abans hem comentat, els Akha, originaris del Tíbet, i són característics els seus tocats de plomes i adorns de plata. Són animistes i, en molts casos, creuen que la càmara treu l'esperit. Vem passar una estona entre els seus carrers (plens de fang), i més tard, una dona ens va convidar a casa seva, ens va oferir te i una espècie de cogombre o melò, o encara no sabem que, que ens va gairebé obligar a menjar-nos amb ella. Ens va explicar (amb sons i signes) una mica la seva història per les fotos que tenia penjades a la paret. Bé, una experiència!

I ens despedim d'aquest lloc amb una foto de l'Ula (norueg dels forts), i l'Anette (australiana): converses agradables i molt de món recorregut. Per cert, l'Ula viatja amb bici pel món, i ja en porta més de tres quarts, però no us penseu que va fent i punt, no, per posar un exemple, el tio va anar de Bèlgica a Marsella, a l'hivern, en 9 dies!!!. Una màquina i un tio collonut! Salut i ens trobem a ........

Tailandia. Pai: noves "tendències" a alta muntanya

Ja som a Pai, poblet de 3.000 habitants on tot és "superguai i supercuco de la muerte", si més no és la sensació que et dóna quan arribes d'altres llocs menys turísitcs. Com és possible que en un poblet tant petit hagin tantes i tantes botigues, totes elles venent productes molts currats (d'aquells que venen a les botigues del Born), és una incògnita, i com és possible que els pobles del voltant (igual o més macos) estiguin sense gaire turisme, i en canvi a Pai hi vagis tots els hippys (i molts atrapats als 60) i tots els turistes, també és una incògnita. En tot cas, les furgonetes són un exemple molt gràfic del que és Pai.

Vem tenir sort i ens vem topar amb un elefant pel camí, però que no enganyi la foto: està lligat amb unes cadenes enormes, i pertany a un resort que organitza excursions amb aquests animals tant grans. Per aquí pots trobar molts treks interessants però molt i molt petats de turisme. Preferim agafar la moto i fer via.

Bé, el que té fer via pel teu compte és que de vegades et quedes penjat, en aquest cas literalment penjat d'una liana enorme. Sí, tarzán ho feia millor, però les primeres vegades mai són fàcils.

I si segueixes fent via (45 km d'anar i 45 de tornar) de vegades et trobes sorpreses com aquesta: Lod cave es diu, i és una cova d'uns 700 metres on hi viuen (com en moltes coves) "mulciélagos" com diria aquell. Les fotos no fan justícia a la sensació que es té un cop dins, tot entrant dins, amb estalactites i estalacmites ennoooormes, humitat, res de llum, silenci, i de tant en tant, el sorollet del ratpanat: "cri cri". Acollonant.

També és cert que, on hi ha turisme, hi ha llibres, en anglès, però al cap i a la fi, llibres. Bé, ara hem decidit tirar cap a Chiang Rai, per un cop allà, decidir si anar a Myanmar o a Laos. Ja ho descobrirem junts, no?. Besitos y caramelitos de fresa per tothom.

Tailandia. Mae Hong Son: molt a prop de Birmania

Bé, desprès de la primera etapa pel nord del país, continuem cap a Mae Hong Son, i ens toquen 5 hores més de bus per un port de muntanya potent (per a qui es maregi) i espectacular. D'aquest poblet de 8.500 habitants hem de ressaltar que es troba a tocar de Myanmar (Birmania pa los amigos) i que té un aeroport ben enmig del poble, fet que li dóna més turisme que d'altres llocs de la zona. També és conegut pels treks a poblats de diferents comunitats tribals, i totes elles tenen en comú una cosa: han estat i són trepitjades pels seus governs, ja sigui Tai, Laos o Myanmar. És el que té ser minoria, oi?. En tot cas, la zona és collonuda per la seva calma i el seu entorn, i aquí estem!!.

Per sobre del poble, encaramat a dalt d'un turonet, es troba aquest temple anomenat Jong Klang, i d'on es tenen unes cvistes molt guapes de la zona. Els monges, a part d'orar, meditar i de més, també l'hi foten a l'esponja (dal cela, pulil cela).

On plou molt, t'hi trobes caigudes d'aigua amb força, i Pa-Sau n'és un exemple. Es troba a 20 km. del poble i nosaltres hem fet la ruta (fins arribar a Myanmar, 50 km. Desprès veureu) , passant per la caiguda, amb una moto tan ricamente. Hem de dir que, vagis on vagis, està tot super net i currat (jardins i de més). Ara podreu veure imatges de la ruta que ens ha dut per diferents poblats, fins arribar a la frontera Birmana.

El trasto que té l'avi a la seva esquerra no és un instrument musical, ni una eina de camp, és una superpipa per fumnar opi, molt comú en aquestes zones.

Moltes plantacions de te, terres que treballen dones, recollint una amb una les fulles que desprès es transformen en aquell líquid que tant agrada i tant poc sabem d'on surt, no?. Doncs aquest n'és un. Curiositat: els barrets de les noies són part d'un projecte d'una associació australiana per combatre el càncer de pell. Imagina estar toooooot el dia cara al sol (con la camisa puesta no!!) , durant tota le teva vida, i sense protegir-te la pell.... I que això no vol dir que aquí no tinguin recursos, eh!!

Aquí teniu la imatge del dia: aquest soldat jovenet (no deu tenir més de 20 anys), és l'encarregat de vetllar la frontera entre els països. Evidentment no hi ha camí que creui fronteres, i per arribar-hi cal una estoneta amb moto per la muntanya. Imagineu la seva cara quan ens ha vist arribar amb els cascos, la moto i la cara de flipats per trobar-te on et trobes.... Ara ja no, però tot just fa uns anys, l'opi que es consumia a qualsevol part del món, era "fabricat" per aquestes zones, i tranportat per aquestes fronteres entre diferents països (també Laos), tot i que actualment, Tai ha erradicat el tràfic i s'ha decidit pel "tràfic" de turistes, molt més legal. Penseu que a Birmania i Laos, la producció d'opi (també d'altres molts productes), encara avuí, és molt gran.

Bé, us deixem amb la col·lega perquè us faci "xin xin" (tancar i obrir els dos ulls ben fort) i us alegri el dia, si és que en teinu un d'aquells fotuts. Si no és així, doncs igualment, a la vostre salut!. Ens veiem a Pai, poble hippy per excel·lència de la zona (segur que ens trobem a algun occidental "atrapat" per substàncies il·legals.