Ja som a Vietnam, i a primera vista, pel que fa al desenvolupament del país, el canvi és considerable si ho comparem amb Laos o Cambotja. Concretament hem entrat per un dels passos més al sud del país, i ens trobem a Ciutat Ho Chi Minh, on com antigament es deia, Saigón. Aquesta és d'aquelles ciutats que no te la pots acabar ni que estiguessis tot un mes dins d'ella. Nosaltres hi hem estat tot just 3 dies, així que poc podem transmetre. Amb uns 6 milions d'habitants, el seu ritme és frenètic toooot el dia, no hi ha stop, i el simple fet de creuar el carrer es converteix en tota una aventura (i no és conya, penseu que la quantitat de motos que hi ha és brutal, i que les normes de seguretat que tenim allà se las passen pel forro del casc). També ens trobem davant d'una ciutat amb contrastos constants, sobretot pel que fa a la vida tradicional i la vida moderna: els gratacels es barregen amb mercats tradicionals.
Ens molts aspectes, la vida és molt similar a la nostre: les mateixes marques de vestir, de cotxes, consideren al futbol com un esport nacional (tot i no tenir bons equips, però el barça és el barça), i un llarg etcètera que us deixaria parats. Ara bé, la tradició sempre és present.
Per acabar, volem deixar aquesta imatge d'una catedral com a exemple de quants catòlics hi ha al país, moltissimssss, i esglèsies per tot arreu (fruit de la colonització francesa i suposem que dels anys de guerra amb EEUU). Bé, poc més per Saigón, que hem llogat una moto i ens endinsem a la ciutat boja per conduir per baixar cap al delta del Mekong. Serà collonut segur!!. Salut!
Hola guapetones, ya veo que a toda castaña por el mekong adelante, que fotos tan bonitas, cuantos recuerdos me traen...
ResponEliminaqué tal llevais a los vietnamitas? bien? yo sigo aterrizando pro aqui, jejejej un besote enorme!!!!!!! cris la gallega