Si Phan Don. Imagineu el riu Mekong, amb uns 14 km d'amplada (en epoca plujosa, aquesta), i de les seves aigues i sobresurten milers d'illes, unes gran, altres petites, unes habitades, d'altres sense vida humana. Be, en aquesta entrada poca cosa volem explicar, ja que ens agradaria que us fessiu una idea a partir de les imatges que hem penjat. Us prepareu un coconut o banana shake (amb gel i tot triturat), us poseu crema solar pel sol, baixeu les pulsacions perque aqui les presses de poc serveixen, i no us oblideu una llanterna, ja que nomes hi ha llum de 6 a 10 de la tarda. Ah!! penseu que les hamaques aqui et deixen marques a l'esquena de les seves cordes, agafeu una samarreta vella per posar-ho a sobre. A disfrutar.
Quina gran posta de sol. Asseguts a les hamaques contemplant l'horitzo....si, allo tant cursi que tots diem algun cop, aqui es habitual. I ara, unes imatges de la rutina de les illes.
Generalment, una familia laosiana no necessita gaire mes per viure que el que surt a la imatge: una mica de terres per treballar, carn, una mica de roba, la casa alta per la pluja i insectes, el riu a prop, i au!
El peloton llego a las waterfalls. L'aigua te una forc,a que fa por, i tota aquesta aigua va a petar al delta del mekong a Vietnam.
El riu et dona sorpreses: una platja enmig de Laos, amb sorra fina, aigua mes color Mekong en epoca de plujes, i a disfrutar!
Be, ja hem arribat al final del viatge per Laos, i aixo significa separar-nos dels nostres amics Javi i Cris. Han estat 16 dies bruals on hem compartit moments intensos i experiencies inoblidables, i senyors, aixo uneix. Com a simbol de la nostre amistat, aqui deixem una petita mostra dels moments disfrutats al voltant d'una taula, des de l'esmorzar, fins al sopar, tot el dia junts, amb un bon rotllo brutal. En definitiva, quan trobes gent amb la que connectes es especial, pero si a mes ho fas en un pais estranger, es la ostia!!!. Amics, us trobarem a faltar, pero ens debem unes quedades per les terres de cadascun de nosaltres. Salut!!.
Si Phan Don. Imagineu el riu Mekong, amb uns 14 km d'amplada (en epoca plujosa, aquesta), i de les seves aigues i sobresurten milers d'illes, unes gran, altres petites, unes habitades, d'altres sense vida humana. Be, en aquesta entrada poca cosa volem explicar, ja que ens agradaria que us fessiu una idea a partir de les imatges que hem penjat. Us prepareu un coconut o banana shake (amb gel i tot triturat), us poseu crema solar pel sol, baixeu les pulsacions perque aqui les presses de poc serveixen, i no us oblideu una llanterna, ja que nomes hi ha llum de 6 a 10 de la tarda. Ah!! penseu que les hamaques aqui et deixen marques a l'esquena de les seves cordes, agafeu una samarreta vella per posar-ho a sobre. A disfrutar.
Quina gran posta de sol. Asseguts a les hamaques contemplant l'horitzo....si, allo tant cursi que tots diem algun cop, aqui es habitual. I ara, unes imatges de la rutina de les illes.
Generalment, una familia laosiana no necessita gaire mes per viure que el que surt a la imatge: una mica de terres per treballar, carn, una mica de roba, la casa alta per la pluja i insectes, el riu a prop, i au!
El peloton llego a las waterfalls. L'aigua te una forc,a que fa por, i tota aquesta aigua va a petar al delta del mekong a Vietnam.
El riu et dona sorpreses: una platja enmig de Laos, amb sorra fina, aigua mes color Mekong en epoca de plujes, i a disfrutar!
Be, ja hem arribat al final del viatge per Laos, i aixo significa separar-nos dels nostres amics Javi i Cris. Han estat 16 dies bruals on hem compartit moments intensos i experiencies inoblidables, i senyors, aixo uneix. Com a simbol de la nostre amistat, aqui deixem una petita mostra dels moments disfrutats al voltant d'una taula, des de l'esmorzar, fins al sopar, tot el dia junts, amb un bon rotllo brutal. En definitiva, quan trobes gent amb la que connectes es especial, pero si a mes ho fas en un pais estranger, es la ostia!!!. Amics, us trobarem a faltar, pero ens debem unes quedades per les terres de cadascun de nosaltres. Salut!!.
hola parella ja veig que cada vegada que poseu les fotos i comentaris es tot mes espectacular ha de ser molt xulo el viatge pero jo crec per lo que veig de la vida de aquestes personas, nosaltres tenim menys paisatge pero una vida mes comoda, ara be per fer un viatge com vosaltres o atres personas es mes intarasant que fer-ho per aqui aprop.
ResponEliminaper aqui tot va per un igual, l'Ivan ja se icorporat al mon laboral un altre cop li anat regular, ja os lo explicara ell amb detall fins la propera os diu adeuuu el tiet