Phnom Penh, capital de Cambotja, és una ciutat "petita" per ser capital de país: 1.500.000 d'habitats que viuen entre la ciutat i els seus voltants. Nosaltres, com hem tingut que esperar pel visat de Vietnam (cap de setmana), hem disposat d'uns dies per conèixer una mica com és la vida de ciutat a Cambotja (hem de reconèixer que molts pocs de nosaltres ens imaginem vida de ciutat a països com aquests, no?. Doncs en n'hi ha, i força). Ara bé, contrastos els que vulguis i, de fet, volem mostrar-hos uns quants que hem anat veien tot pasejant pel carrer. Abans de tot, volem compartir amb vosaltres una experiència un pel dura, com és la visita que vem fer al S-21, antiga presò del règim del Khrem Vermell (del 1975 al 1979), i al camp d'extermini on hi van morir unes 17.000 persones.
Col·legi abans que presò (i ara museu), aquest lloc és dur de veure, per les fotografies que s'hi exposen, i per la sensació que es té quan es camina per les antigues cel·les i habitacions de càstig. Una petita explicació del que va passar en aquest país: El Khmer Vermell, a les ordres de Pol Pot, volia que Cambotja sigues com abans, tots iguals i sense influència estrangera (estranya forma d´interpretar el comunisme). Considerava que la gent autèntica, la base de Cambotja, era la gent que vivia al camp abans de la revolució, i la resta de la població, el que vivien en ciutats, o els que van emigrar a la ciutat, i per tant, influenciats per cultures de fora, o els mestres, polítics, metges, els que parlaven mes d´una llengua, militars de l´antic govern i tot aquell que podia ser vist com algú que podia organitzar una resistència van ser reeducats, és a dir, assassinats. Amb ells, tota la seva família, i la paranòia va arribar a tals extrems, que fins i tot els que portaven ulleres també van ser eliminats perquè es creia que eren mès intel·ligents. Es va prohibir la televisió, el cine, la musica, les escoles, els mercats, els diners, la religió, els rellotges, les ciutats.....Tot estava sota el poder de Pol Pot i els seus ideals paranòics, i si algú es pregunta que va ser d'aquest senyor i els seus, us direm que ell va morir de vell a Tailandia al 1998, i que els seus van ser jutjats al 2007, quan molts d'ells tenien ja 65 o 70 anys. Perquè la gent el va seguir?? no ho sabem, però la realitat va ser dura, i volem mostrar-hos allò que hem vist.
Aquestes eren habitacions (antigues classes de pimària) que s'utilitzaven per tortutar als presoners. Si us fixeu, a la paret podeu veure una imatge de l'últim dels cossos trobats
sobre el llit.
La presò va ser aprofitada al màxim, i les cel·les són brutalment claustrofòbiques, i la sensació que es té quan hi passes i veus restes de cadenes al terra, o la poca llum que hi entrava, és de voler sortir quan abans millor.
Al museu, és a dir, a l'antiga presò, s'hi mostren algunes de les màquines de tortura que es van utilitzar. No cal dir més. Penseu que les xifres són brutals: en aquesta presò, van ser torturats fins a la mort unes 8.000 persones, els cossos van ser enterrats en fosses comunes a la mateixa presò.
Com ja heu vist, molts eren portats a la presò d'on ja no hi sortien, però els que si ho feien (i de molts altres), eren portats a uns 15 km de la ciutat,
on eren assassinats de maneres que no cal explicar, però penseu que no volien utilitzar armes per no gastar bales, i més tard, enterrats en fosses comuns. A la foto, els forats que veieu són antigues fosses comunes. Penseu que en 4 anys que Pol Pot va esta al poder, van morir assassinades, o de gana, o malaltia gairebé 2 milions de persones que significa un quart de la població total de la Cambotja d'abans. Com va poder passar això als gairebé anys 80? No ho sabem, però va passar. Bé, però aquesta gent creiem que mira al present i al futur amb ganes (quan es treguin de sobre al govern corrupte que tenen al poder), i ho demostra la vida que té la capital, amb molts contrastos entre uns i altres, i aquí uns quants:
I sempre és sorprenent: vas caminant pel carrer, encantat, i de cop i volta et trobes de cara un elefant dels grossos, per recordar-te que estàs a Cambotja. Bé, nosaltres marxem cap a Vietnam, que segur té molt a ensenyar, si voleu,
ja sabeu.
Phnom Penh, capital de Cambotja, és una ciutat "petita" per ser capital de país: 1.500.000 d'habitats que viuen entre la ciutat i els seus voltants. Nosaltres, com hem tingut que esperar pel visat de Vietnam (cap de setmana), hem disposat d'uns dies per conèixer una mica com és la vida de ciutat a Cambotja (hem de reconèixer que molts pocs de nosaltres ens imaginem vida de ciutat a països com aquests, no?. Doncs en n'hi ha, i força). Ara bé, contrastos els que vulguis i, de fet, volem mostrar-hos uns quants que hem anat veien tot pasejant pel carrer. Abans de tot, volem compartir amb vosaltres una experiència un pel dura, com és la visita que vem fer al S-21, antiga presò del règim del Khrem Vermell (del 1975 al 1979), i al camp d'extermini on hi van morir unes 17.000 persones.
Col·legi abans que presò (i ara museu), aquest lloc és dur de veure, per les fotografies que s'hi exposen, i per la sensació que es té quan es camina per les antigues cel·les i habitacions de càstig. Una petita explicació del que va passar en aquest país: El Khmer Vermell, a les ordres de Pol Pot, volia que Cambotja sigues com abans, tots iguals i sense influència estrangera (estranya forma d´interpretar el comunisme). Considerava que la gent autèntica, la base de Cambotja, era la gent que vivia al camp abans de la revolució, i la resta de la població, el que vivien en ciutats, o els que van emigrar a la ciutat, i per tant, influenciats per cultures de fora, o els mestres, polítics, metges, els que parlaven mes d´una llengua, militars de l´antic govern i tot aquell que podia ser vist com algú que podia organitzar una resistència van ser reeducats, és a dir, assassinats. Amb ells, tota la seva família, i la paranòia va arribar a tals extrems, que fins i tot els que portaven ulleres també van ser eliminats perquè es creia que eren mès intel·ligents. Es va prohibir la televisió, el cine, la musica, les escoles, els mercats, els diners, la religió, els rellotges, les ciutats.....Tot estava sota el poder de Pol Pot i els seus ideals paranòics, i si algú es pregunta que va ser d'aquest senyor i els seus, us direm que ell va morir de vell a Tailandia al 1998, i que els seus van ser jutjats al 2007, quan molts d'ells tenien ja 65 o 70 anys. Perquè la gent el va seguir?? no ho sabem, però la realitat va ser dura, i volem mostrar-hos allò que hem vist. 
Aquestes eren habitacions (antigues classes de pimària) que s'utilitzaven per tortutar als presoners. Si us fixeu, a la paret podeu veure una imatge de l'últim dels cossos trobats sobre el llit.
La presò va ser aprofitada al màxim, i les cel·les són brutalment claustrofòbiques, i la sensació que es té quan hi passes i veus restes de cadenes al terra, o la poca llum que hi entrava, és de voler sortir quan abans millor.
Al museu, és a dir, a l'antiga presò, s'hi mostren algunes de les màquines de tortura que es van utilitzar. No cal dir més. Penseu que les xifres són brutals: en aquesta presò, van ser torturats fins a la mort unes 8.000 persones, els cossos van ser enterrats en fosses comunes a la mateixa presò.
Com ja heu vist, molts eren portats a la presò d'on ja no hi sortien, però els que si ho feien (i de molts altres), eren portats a uns 15 km de la ciutat, on eren assassinats de maneres que no cal explicar, però penseu que no volien utilitzar armes per no gastar bales, i més tard, enterrats en fosses comuns. A la foto, els forats que veieu són antigues fosses comunes. Penseu que en 4 anys que Pol Pot va esta al poder, van morir assassinades, o de gana, o malaltia gairebé 2 milions de persones que significa un quart de la població total de la Cambotja d'abans. Com va poder passar això als gairebé anys 80? No ho sabem, però va passar. Bé, però aquesta gent creiem que mira al present i al futur amb ganes (quan es treguin de sobre al govern corrupte que tenen al poder), i ho demostra la vida que té la capital, amb molts contrastos entre uns i altres, i aquí uns quants:
I sempre és sorprenent: vas caminant pel carrer, encantat, i de cop i volta et trobes de cara un elefant dels grossos, per recordar-te que estàs a Cambotja. Bé, nosaltres marxem cap a Vietnam, que segur té molt a ensenyar, si voleu, ja sabeu.
hola guapos, feia temps q no us posava res, no penseu q ens habiem oblidat d vosaltres, aixo MAAAAI !!!! ja veiem q les vostres aventures continuen sen tan bones, ni la propia Lara Croft va disfrutar tan allá com vosaltres, impresionant el tema d la presó, bueno nois, per aki tot segueix igual, kurran i kole, el gonoll encara em fa mal, pero bueno, despres d 2 semanes treballan, al menys ja no ting agulletes, res mes, continueu aixi d b i neu am mol d compte, us estimem mol mol mol mol ...infinito...
ResponEliminafins a les properes aventures q ens oferireu, petons d tota la famili
dew
Hola guapísima. Sin mucho tiempo para escribir, pero con ganas de poneros cuatro lineas para que sepas que me sigo acordando de ti cada semana.
ResponEliminaEstoy intentando enviarte mas fotitos de la Marta, si no es hoy es mañana.
Está creciendo a marchas forzadas. Se me está pasando muy rápido. Ya va ha hacer un mes!!!!!!!!! Cuando me quiera enterar, empieza con las papillas, a gatear y vosotros ya estais de vuelta. Ja, ja!!!
He soñado (en esas dos horas que duermo seguidas) que me llamabas para decirme que no pensabais volver. Te lo puedes creer!! Ni se te ocurra!!!!!!!!!!
Notición: Mi hermano se ha echado una churri. Está super ilusionado y contento. Aún no la conozco, sólo en foto (porque se fueron de fin de semana a Venecia), pero en breve me la presentará en persona. Se llama Ana y tiene 31 años. ( Es más joven que yo). Ya te mantendré informada.
Bueno, un besazo.
hola guapos, impresionadissima amb les fotos i comentaris de la presso de cambotja i tota la historia que va passar, la veritat no tenia ni idea, que dur, que xungo i que fills de puta akella gent. Be, per aki tot be, currant i sortint de tant en tant, i com sempre, no hi han gaires novetats. ahir divendres vaig rebra la postal de cambotja, moltes gracies, es molt xula. bueno, molts petons pels dos i aneu amb compte. us estimoooo.
ResponElimina