dimarts, 13 d’octubre del 2009

Cambotja. Siem Reap: temples d'Angkor. Guau!!

Ja estem a Siem Reap, base per visitar els temples d'Angkor, capital de l'antic imperi Khmer de Cambotja. Entre els segles IX i XIII els habitants d'aquestes terres es van esforçar en construir centenars de temples que superessin als dels seus avantpassats. I creiem que ho van aconseguir perquè són extremadament espectaculars, i si no, ja veureu. Penseu que ara només queden restes del que va ser un imperi que anava des de Birmania fins a Vietnam, amb una capital de més d'un milió d'habitants, quan Londres no era més que un poblet amb uns 50.000 habitants. CURIOSITAT: veureu que tot és de pedra, ja que la resta d'edificacions de la seva societat, com edificis públics, cases, etc, eren de fusta. La pedra queda reservada pels deus. Com nosaltres hem agafat una entrada de 3 dies (una pasta però hi ha la tira de temples i rutes collonudes), abans de tot s'ha de negociar amb el tuctuquero preus, horaris i recorreguts perquè desprès no hi hagin històries. Els temples queden a 15 km de la ciutat, i o vas amb bici (una calda que ti cagues), o amb un autocar ple de japonesos (ni bojos), o amb un tuctuc al teu rotllo (la millor opció). Aquí, no volen llogar motos. Ah!, per cert, no creieu que és una turistada, és a dir, un lsuper recinte tancat amb taquilles, no!, la seva extensió és tant gran, que els locals hi fan vida, hi tenen cases, col·legis, terres, en fi, que és un segón alicient. Bé, benvinguts a Angkor!!


Partim de la base de sempre: les fotos no fan justícia a la realitat, però tot i això, intenteu imaginar l'atmòsfera que es viu en un temple d'aquests sense gent i només el soroll del vent als arbres (per aconseguir-ho t'has de llevar super dora, però val moooolt la pena). Ara sí, aquí teniu a Angkor wat, la mare de tots els temples literalment parlant, ja que és l'edifici religios més gran del món. Construit pels voltants del 1150 per ordre d'un rei amb nom impronunciable, alguns entesos diuen que volia simbolitzar l'univers com a tal, altres que simbolitza la seva creació, però deixant de banda metàfores, el lloc és senzillament espectacular.
I si a sobre et trobes un cavall pastorant, doncs encara t'és més fàcil transportar-te a altres tenps, on els ordinadors encara no existien, oi?. Prepareu-vos ara per veure un dels llocs més màgics que mai podreu visitar: Ta Prhom


Qué!!, brutal eh!!. Aquests temple és un dels llocs més especials que mai hem visitat, i volem compartir-ho amb vosaltres. Temple budista, va ser aixecat al segle XII, i mentre altres temples han estat restaurats i netejats de vegetació, aquest es conserva igual que fa un segle. Us imagineu la sensació de miniatura que un sent quan es troba en aquest lloc, sol, sense soroll ni gent!!. CURIOSITAT: la peli Tom Raider es va rodar (en part) aquí.

Dins del tenple, quan el sol comença a pujar, t'hi trobes nens i nenes que et volen vendre postals o fer-te de guia. Aquesta nena feia deures, que, de fet, com podriem pensar, és el que li toca, oi. Aquesta lògica aquí no existeix.


De fet, és un lloc que hem volgut visitar els tres dies, a diferents hores, i t'atrapa....és una sensació que només pots explicar quan i ets. L'ésser humà primer conquesta a la natura, i crea dins d'ella, i desprès la natura reconquesta allò humà i ho destrueix. Profundo eh!

Un altre dels llocs únics al món és la ciutat fortificada d'Algkor Thom. Per poder accedir-hi, has de passar per una de les seves 5 portes amb rostres de budes contemplant al visitant.
Bé, la calor és brutal, i qualsevol lloc és bo per amagar-se una mica del sol. Penseu que les extensions de terra són molt grans, i els llocs amb ombra són genials.

Baphuon està considerat un dels puzzles més grans del món, ja que va ser desmontat per arqueòlegs abans de la guerra civil, i durant el mandat del Khrem vermell (que va dur a terme un dels genocidis més grans de la història mentre nosaltres veiem a naranjito al mundial 82), van ser destruits tots els plànols. I sí, tot i que cada dia hi treballen, ara encara no saben com van les peçes!




I per acabar (només us hem posat els més significatius), Bayon, un temple enorme amb 216 enormes rostres vigilant al visitant, Diuen que és la cara del rei que va manar construir-lo, Jayavarman VII, al 1200, per tenir controlat al seu poble. Com veieu a la foto, estem que treiem les ungles!!

Ja veieu que el negoci al tuctuquero li va sortir rodò: paguem nosaltres, suem la tira, i ell durmiendo a la bartola!! Bé, salut! i ens trobem a Battambang, següent destinació camí a la capital del país.

4 comentaris:

  1. Hola tiets, Encarniiiitttrttaaaaaa i Xavi petit. Qui som? Si els Alonso. Gràcies per la vostre felicitació. Ara us paso amb el boig del Marc (que realmente está como una regadera, y cada vez peor), però abans us explico que estem molt bé, per dir algo: em queda res per tornarme boja amb aquesta colla, inclòs l'avi que esta cada dia pitjor. Bé, en serio, los niños estan creciendo a marchas forzadas, no sabemos si son pre-adolescentes o granos andantes. La Laia está guapísima (última talla de pantalón 16) y hoy se ha ido de colonias a Palamós y el Ori y el Marc se van de stage de taekwondo el jueves, el fin de semana que viene empiezan las competiciones. Les paso el relevo a los niños porque no me dejan tranquila ni para escribiros. Muchísimos besos y cuidaros muchísimo ......

    ResponElimina
  2. hola soc el mark alonso serrano la mama te rao em crescut molt pero jo soc igual de guapo!!!!!!jiji ens portem molt be i ja no ens barallem tant.L'institut molt be, i els amics tambe, espero que us hu esteu passant molt be i heu de saber que us trobem molt a faltar per aqui, bueno molts petons i abraçades per a vosaltres i au a disfrutar !!!!
    adeww els ALONSO'S

    ResponElimina
  3. holaaa, quina passada de temples, son una meravella, ja se que a les fotos no s'aprecien com a la realitat, pero si es veuen així de guapos a les fotos, en realitat han de ser espectaculars, quina enveja, ojala algun dia pugui anar a visitar ni que sigui una 4ª part del que visiteu vosaltres, bueno, mai se sap... potser estalviant una mica, o si em toca la loteria, ja veurem... ah! no foteu que heu menjat grills, aranyes, etc..? que fort!! que asquito!! bueno, per aki tot be, la mateixa rutina de sempre, i alucinant amb el vostre blog, que al menys a mi em teniu enganxada. molts petons, us estimo. cuideu-vos.

    ResponElimina
  4. Hola! Hoy estoy más relajada q el otro dia. _Básicamente pq he dormido mejor.
    Q pasada de templos, son espectaculares. Y como los árboles se han mezclado con ellos. Q bonito!!!!!!!!!!
    Oye, es que nadie va a hacer ningún comentario d la cresta del Xavi!!!!! Q es para no parecer guiri y mezclarte con los camboyanos? Pues dile q aún le queda un paso más y es teñirse el pelo, pq no creo yo q hayan muchos rubiales x allá.Ja, ja!!!!!!
    Ayer, estuvieron en casa la belen, la sonia y la sandra. Vinieron a ver a la Marta. Estan todas geniales y guapísimas y te envian recuerdos y besos.
    Mis niñas, bien. Creciendo. Marta ya pesa 4.100 gr y en 10 dias creció 4 cm. Va a ser de alta como el padre (tiene la tibia y el peroné larguisimos!). Ya t enviaré más fotitos la semana q viene.
    Emma está mucho mejor. Ya come normal y va contenta a la guarderia. Pobreta meva! Tenia q pasar unos dias malillos, pero ya está superado.
    Oye, haber si podemos quedar un dia a una hora concreta y nos hablamos por el skype, pero eso eres tu, que estas x esos pueblos de Dios, la que m tienes q decir cuando te iria bien.
    Te tengo q dejar, que Marta me reclama la teta.
    Un besazo.

    ResponElimina