Vang Vieng es un poble d'uns 30.000 habitants que a temporada alta pot arribar a triplicar la seva poblacio. El per que? doncs ho podria resumir en un parell d'imatges: a dalt, muntanyes amb formes espectaculars que envolten la vall i laosians practicant esport, fent vida vaja!; a baix, un bar ple de turistes on la programacio es toooot el dia Friends, la serie de TV. Ho expliquem: pel poble passa un riu, pel riu passen turistes pujats a sobre d'un flotador gegant; mentre baixes, et pesquen perque et posis fins al cul d'alcohol, i en molts casos d'altres substancies (cada any more algun capullo). Quan acabes, borratxo (generalment), tens gana. Que fas si passes de qualsevol altre cosa que no sigui aixo?, doncs asseure davant la tele, fumat, i deixar passar les hores. Sembla exagerat, pero es tal qual. En tot cas, nosaltres (i d'altres, es clar) preferim els paissatges i la gent. Sobre gustos.......
Ja sabeu que ens agrada la moto, i aquesta ruta ha estat collonuda. Els quatre (ja els coneixeu: Cris i Javi) hem fet una bona excursio pels voltants del districte, i com et trobes a Laos, ja t'oblides de les carreteres asfaltades. Pero, com mola!!
Enmig de no sabem on, amb molta gana, ens trobem un lloc on sembla que fan menjar.....doncs no, nomes beguda, pero com la viatgera es resuelta, agafa uns ous, demana permis per entrar a la cuina, fa unes truitetes i demana arros (que aqui mai falla)....i ja tenim dinar!!. Imagineu la revuelta que es fa formar al lloc, trencant la seva rutina a tope.
Quina gran cova; uns 250 metres de profunditat i una sensacio brutal. Heu de probar-ho (ja sabem que per la nostre zona poques coves, pero...). Les fotos no fan justicia de la llum que s'endinsa pel forat d'entrada. Gu a uu!!. Com veieu, sempre troben llocs per venerarals seus deus.
Despres del tute de les coves, un banyet es obligat. I aquest va ser francament necessari, perque vem acabar fins al coll de fang.
L'esport nacional es aquest (no recordem el nom), i vagis on vagis, et trobes uns quants locals amb la piloteta i donant-li fort.
Quan et proposes arribar en aquests paisos, generalment no hi arribes en el temps estimat, i en molts casos ni hi arribes. Ara be, sempre et trobes sorpreses com en aquest petit poblet, on, a l'aturar la moto per menjar un entrepa, ens venen la tira de nens amb curiositat per veure als Falangs (estrangers). Hi hem estat unes hores, pero ha sigut una historia genial. S'ha de tenir en compte pero, que has d'entrar a poc a poc, xerrar amb els adults i despres jugar amb els nens. No pots arribar i liar-la. No es etic. Ha estat una experiencia collonuda i us recomenen que un dia proveu de comunicar-vos amb gent amb cultures i costums molt diferents als teus. Es enrriquidor i t'obre una mica els ulls.
Be, per acabar, us tornem a deixar una imatge d'uns amiguets que hem fet avui. Companys, els nens a tot arreu son iguals, es comporten igual, i riuen igual..... Ara, si us be de gust, marxem cap a noseaon!! Si ens acompanyeu, mes riurem. Salut!!
Vang Vieng es un poble d'uns 30.000 habitants que a temporada alta pot arribar a triplicar la seva poblacio. El per que? doncs ho podria resumir en un parell d'imatges: a dalt, muntanyes amb formes espectaculars que envolten la vall i laosians practicant esport, fent vida vaja!; a baix, un bar ple de turistes on la programacio es toooot el dia Friends, la serie de TV. Ho expliquem: pel poble passa un riu, pel riu passen turistes pujats a sobre d'un flotador gegant; mentre baixes, et pesquen perque et posis fins al cul d'alcohol, i en molts casos d'altres substancies (cada any more algun capullo). Quan acabes, borratxo (generalment), tens gana. Que fas si passes de qualsevol altre cosa que no sigui aixo?, doncs asseure davant la tele, fumat, i deixar passar les hores. Sembla exagerat, pero es tal qual. En tot cas, nosaltres (i d'altres, es clar) preferim els paissatges i la gent. Sobre gustos.......
Ja sabeu que ens agrada la moto, i aquesta ruta ha estat collonuda. Els quatre (ja els coneixeu: Cris i Javi) hem fet una bona excursio pels voltants del districte, i com et trobes a Laos, ja t'oblides de les carreteres asfaltades. Pero, com mola!!
Enmig de no sabem on, amb molta gana, ens trobem un lloc on sembla que fan menjar.....doncs no, nomes beguda, pero com la viatgera es resuelta, agafa uns ous, demana permis per entrar a la cuina, fa unes truitetes i demana arros (que aqui mai falla)....i ja tenim dinar!!. Imagineu la revuelta que es fa formar al lloc, trencant la seva rutina a tope. 
Quina gran cova; uns 250 metres de profunditat i una sensacio brutal. Heu de probar-ho (ja sabem que per la nostre zona poques coves, pero...). Les fotos no fan justicia de la llum que s'endinsa pel forat d'entrada. Gu a uu!!. Com veieu, sempre troben llocs per venerarals seus deus.
Despres del tute de les coves, un banyet es obligat. I aquest va ser francament necessari, perque vem acabar fins al coll de fang.
L'esport nacional es aquest (no recordem el nom), i vagis on vagis, et trobes uns quants locals amb la piloteta i donant-li fort.
Quan et proposes arribar en aquests paisos, generalment no hi arribes en el temps estimat, i en molts casos ni hi arribes. Ara be, sempre et trobes sorpreses com en aquest petit poblet, on, a l'aturar la moto per menjar un entrepa, ens venen la tira de nens amb curiositat per veure als Falangs (estrangers). Hi hem estat unes hores, pero ha sigut una historia genial. S'ha de tenir en compte pero, que has d'entrar a poc a poc, xerrar amb els adults i despres jugar amb els nens. No pots arribar i liar-la. No es etic. Ha estat una experiencia collonuda i us recomenen que un dia proveu de comunicar-vos amb gent amb cultures i costums molt diferents als teus. Es enrriquidor i t'obre una mica els ulls.
Be, per acabar, us tornem a deixar una imatge d'uns amiguets que hem fet avui. Companys, els nens a tot arreu son iguals, es comporten igual, i riuen igual..... Ara, si us be de gust, marxem cap a noseaon!! Si ens acompanyeu, mes riurem. Salut!!
hola guaposs !!! vaya paisatges mes xulos, vaya aventures esteu vivin, q envidia !!!! jajajjaj, bueno nois, q seguiu disfrutan mol, per cert, tito, al teu cotxe, bueno, ara meu, li e tingut q cambiar la bateria, mes q res pq portaba 2 o 3 messos sense mourel, sols per cambiarlo d llok, pero bueno, ja torna a estar operativo, jajaja, petonets t tota la famili i fins un altre
ResponEliminadew dew dew
hola guapos, tornem a estar a casa de la nabia, avui tornem a celebrar el cumple de la mare, perque avui es el dia, el diumenge no. em van regalar una planta, un bolso molt maco negre, i un pastis i tot molt maco, em va fer molta ilusio, tot va be, el dia 8 em treuen el guix i el 9 començo la recuperacio, a veure com va.. aqui a casa de la nabia estan parlant de pets.. son uns marranos. bueno, per ara res mes, un peto molt fort de tots, la mare, el pare, la nabia, la esther, el jordi i la susi. us estimem, cuideu-vos
ResponEliminahola parella ja veig que tot os va molt be m'hen alegro molt, deu ser de conya les pasagades per aquets paisos, per les fotos es veu tot molt maco e interasant semble tot molt espaios, per aqui anar fent com sempre la vida de jubilat si no tens unes activitats concretes es molt monotana, passagar recadets i poca cosa mes com hara el teu para esta bastan be pero no pot fer las caminatas que feiam avans el dos ting que anar sol i ell igual o amb la Eulalia cuan vaig a vurels estan be i sembla que ves ven avingut donç estan mes de broma, cuan torneu veureu bastantes obres petites per el pobla donç amb el treballs aques que fant per rebaixar l'atur se areglan moltes coses petites ara necesaries per la vida diaria sença mes que dir es despedeix el tiet
ResponEliminaHola Encarna!!
ResponEliminaVeo q os va de coña y os envidio, por mi parte hecho de menos muchas cosas desde q no estas por aqui, renovar mis complementos por ejemplo. Y esto de substituirte no esta siendo facil, para ti es una experiencia por el mundo, pero como experiencia la mia por los papeles, decretos, convenis... de Esparreguerera, ja et dic q en tinc prou!!!
Seguid disfrutando como locos, esto se vive una vez. Hasta pronto. Glo
Hola guapos,
ResponEliminaEl Marc Balsebre diu que aquest esport és diu "Raga" (al menys a Indonèsia). Un petonet de tots els de RH.
Muc.
hola titos, us e enviat un sms, nose si leu rebut, era per dirvos, q el dilluns ja començo a treballar, probarem habiam kom va, bueno q continuem am el viatge tan d P.M. q esteu fen, petonets d tota la famili, dew dew
ResponEliminaHola guapísimos. Tengo poquisimo tiempo ( que de culo que voy). Solo una cosita. Mira el correo, te envio 2 mensajes, los dos igual de importantes. Un besazo
ResponElimina