Benvinguts a Laos. Com veieu a la foto, la frontera entre Tailandia i Laos es el Mekong, riu importantissim per Asia, i per accedir a qualsevol dels dos paisos, dones el passaport, et posen el segell de sortida, agafes un barqueta, et passen a l'altre costat, pagues el visat, i ja ets a un nou pais. Ara be, no us penseu que son terres semblants (tot i semblar-ho a les fotos), son molt diferents un de l'altre.
Hem decidit baixar el Mekong amb slow boat cap a Luang Prabang (dura dos dies, i dorms a un poblet que es troba enmig de la frontera i el nou desti). La veritat es que la experiencia ha estat collonuda, tant pels paissatges que vas passant, com per la gent que et trobes (viatgera com nosaltres) al vaixell.
Luang Prabang, poble d'uns 26.000 habitants que encara conserva arquitectura francesa. Al ser declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco, te mes possibilitats de conservar tots els seus carrers i la seva personalitat, i tot i ser desti turistic important, no hi trobes aquelles aglomeracions d'altres destinacions turistiques importants d'Asia (de fet, a les 23:30 de la nit tot, pero tot, esta tancat). Si us fixeu en la imatge, sembla que esta bruta o borrosa, pero es fum de de matolls que es cremen a muntanyes dels voltants.
Wats (temples) els que vulguis, pero a diferencia de Tailandia, en aquests sembla que el temps hagi passat factura, fet que els hi dona mes interes. Flanqueando a la viatgera, trobem a Javi (Alacant) i Cris (Galicia), nous companys de viatge i molt bona gent.
Els mercats nocturns son molt comuns a ciutats on hi ha turista, pero a mes es una bona oportunitat per menjar per molts pocs Kips (moneda local: 1 Euro va uns 12.100 Kips).
Be, de caigudes d'aigua les que volgueu, i aquesta es collonudament gran. Us deixem una imatge del besito viajero.
El sindrome de tarzan es molt comu quan fas viatges llargs, i aqui en teniu un exemple. Ara be, la caiguda genial i l'aigua brutal.
Hi ha moments que son inoblidables: una barqueta, aire agradable, bona companyia i calma, molta calma.
La segona caiguda d'aigua va ser una sorpresa perque t'hi trobes una piscina natural on t'hi pots estar tot el dia fins arrugar-te com una passa. Com veieu a la foto de familia, el grup viatger es gran. Ara fem les presentacions.
Tots ens hem trobat a diferents llocs, pero mes o menys, tenim el mateix cami: Javi, alacanti i un tio genial (moltes rises friquis); Cris, gallega i tambe collonuda; Andy, australia i super divertit ( a mes de coneixer gairebe tot el mon); i Julia, austriaca pero ab un accent argenti que ni maradona. Be, amb tots ells hem compartit dies per aquestes terres, i ara, sense Andy, baixen cap a Vang Vieng. Veniu?
Benvinguts a Laos. Com veieu a la foto, la frontera entre Tailandia i Laos es el Mekong, riu importantissim per Asia, i per accedir a qualsevol dels dos paisos, dones el passaport, et posen el segell de sortida, agafes un barqueta, et passen a l'altre costat, pagues el visat, i ja ets a un nou pais. Ara be, no us penseu que son terres semblants (tot i semblar-ho a les fotos), son molt diferents un de l'altre.
Hem decidit baixar el Mekong amb slow boat cap a Luang Prabang (dura dos dies, i dorms a un poblet que es troba enmig de la frontera i el nou desti). La veritat es que la experiencia ha estat collonuda, tant pels paissatges que vas passant, com per la gent que et trobes (viatgera com nosaltres) al vaixell.
Luang Prabang, poble d'uns 26.000 habitants que encara conserva arquitectura francesa. Al ser declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco, te mes possibilitats de conservar tots els seus carrers i la seva personalitat, i tot i ser desti turistic important, no hi trobes aquelles aglomeracions d'altres destinacions turistiques importants d'Asia (de fet, a les 23:30 de la nit tot, pero tot, esta tancat). Si us fixeu en la imatge, sembla que esta bruta o borrosa, pero es fum de de matolls que es cremen a muntanyes dels voltants.
Wats (temples) els que vulguis, pero a diferencia de Tailandia, en aquests sembla que el temps hagi passat factura, fet que els hi dona mes interes. Flanqueando a la viatgera, trobem a Javi (Alacant) i Cris (Galicia), nous companys de viatge i molt bona gent.
Els mercats nocturns son molt comuns a ciutats on hi ha turista, pero a mes es una bona oportunitat per menjar per molts pocs Kips (moneda local: 1 Euro va uns 12.100 Kips).
Be, de caigudes d'aigua les que volgueu, i aquesta es collonudament gran. Us deixem una imatge del besito viajero.
El sindrome de tarzan es molt comu quan fas viatges llargs, i aqui en teniu un exemple. Ara be, la caiguda genial i l'aigua brutal.
Hi ha moments que son inoblidables: una barqueta, aire agradable, bona companyia i calma, molta calma.
La segona caiguda d'aigua va ser una sorpresa perque t'hi trobes una piscina natural on t'hi pots estar tot el dia fins arrugar-te com una passa. Com veieu a la foto de familia, el grup viatger es gran. Ara fem les presentacions.
Tots ens hem trobat a diferents llocs, pero mes o menys, tenim el mateix cami: Javi, alacanti i un tio genial (moltes rises friquis); Cris, gallega i tambe collonuda; Andy, australia i super divertit ( a mes de coneixer gairebe tot el mon); i Julia, austriaca pero ab un accent argenti que ni maradona. Be, amb tots ells hem compartit dies per aquestes terres, i ara, sense Andy, baixen cap a Vang Vieng. Veniu?
Hola de nuevo. Nos os lo vais a creer. La historia de la niña que no queria salir de la barriga de su madre sigue sin final. Lo que oiis!!!!!! Ya no puedo más, voy a petar!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaEl martes pasado tuvimos ginecólogo y quedamos que si no sale espontaneamente antes del martes 29 de septiembre, me provocaran el parto. Osea, que la semana que viene, fijo que no os escribo el viernes, porque estaré con la petita en brazos y con la teta fuera todo el dia.
Haber si entre teta y teta os envio unos fotillos. Tengo muchas ganas de verle la carita, tengo tanta curiosidad. Cómo será, como Emma? Bueno, ya queda menos para saberlo.
LA guarderia va mucho mejor, pero aún llora cada dia un poquito, o como dice ella " la nena pora a mica". No veas como habla, es una cotorra ( tiene a quien salir, ja, ja). A mejorado mucho a nivel de relacionarse con los demas, la conocen todas las madres de los niños. Incluso las profesoras me han dicho personalmente que Emma habla mucho para su edad. (Hay, que se me cae la baba hablando de ella...........).
Bueno, a vosotros os veo genial, disfrutando mútuamente de paisajes, gentes y demás. Me alegro mogollón.
No os escribo más que seguro que ya me he hechofamosa en el mundillo del blog, porque soy la que deja los mensajes más largos. La gente, cuando los lea, dirán: mira la pesada del viernes. Ja, ja. Me da igual. Soy así. Un besazo!!!!!!!!!!!!
hola gupaisims, unes fotos genials d veritat, em va agradar mol parlar ahir amb vosaltres, com vem komentar, lo d la baixa d momen sa aplasat, el metge em va dir q em donava fins el dia 30, pq semblava q habia millorat un pel mes, no gaire, pq ara segons ell ja no nira a millor, pero bueno, deixem d parlar d mi, les fotos impresionants, el tito dl pal tarzan, soposo q al salt vas fer el crit d tarzan, no?? OOHOOOHOHOOOOOHOOOOO!!! jjajjajaj
ResponEliminabueno nois, ja veiem q us u paseu d P.M. i a mes coneixen a gent collonuda, fins aviat, mols petons d tota la famili, us estimem mol, dew
hola macos, com sempre molt guapes les fotos i molt interessants els comentaris. Stem a casa la Nabia, hem vingut a dinar, per celebrar el cumple de la mare i el sant del primo miguel. m'han regalat una planta molt maca, ja veiem que tot va molt bé, per aqui també. el dia 8 em treuen el guix, por fin...
ResponEliminala marta i el marc us envien petons, bueno, cuide-vos molt, fins aviat, muuuaaaaaaaa