dimarts, 8 de setembre del 2009

Tailandia. Mea Sariang: comença el nostre nord!

Bé, com veieu al mapa del nord de Tailàndia, la ruta que hem començat ens durà de Chiang Mai a Mae sariang (on estem ara i del qual veureu unes fotos), seguirem per Mae Hong Son, conegut pels treks a pobles tribals i continuarem cap a Pai. Com volem entrar a Laos per Chiang Khong, i tenint en compte que aquests països no tenen la lògica del nostre país (ni les infraestructures), haurem de tornar a Chiang Mai per pujar a Fang, bueno, concretament a Thaton, on volem agafar una barca fins Chiang Rai; d'allà a Mae Salong (a contemplar la multiculturalitat de la zona, que és la òstia. Penseu que aquí ens trobem al costat de Birmania, Laos i totes les zones tribals de Tai), per acabar a Chiang Khong i entrar a Laos. Quin jaleo direu!!!, doncs tot és posar-s'hi i anar fent, i si la ruta no és possible, pues na!! cap a un altre lloc. És l'aventatge de tenir tants dies per endavant i cap pressa per acabar. Si voleu, us ensenyem Mae sariang, poblet que no surt a les guies, però que és de putamara.



Benvinguts a Mae Sariang, poblet a 4 hores en bus de Chiang Mai. De fet, abans d'arribar-hi, no teniem ni idea de que ens hi trobariem, i la sorpresa ha estat grata: molta calma, bona gent i un entorn collonut. Clar, la cosa canvia de la gran ciutat al poblet (això passa a tot arreu), però hem tornat a trobar aquella curiositat del local (en aquest cas el tai) cap a nosaltres, cap al falang (estranger en tai, que tant pot ser despectiu com no). doncs bé, podem dir que en Mae Sariang el seu "falang" és molt amigable. Curiositat: desconeixem el perquè, però al poble, d'uns 4000 habitants, hi ha unes 15 perruqueries. Coses dels Tai, que són molt mirats amb els seus cabells, no?


Ja hem comentat en altres entrades que un dels millors transports per conèixer un país és la moto, i nosaltres començem a estar-hi abonats (són 2 € al dia). Des de Mae Sariang, vem decidir anar amb moto fins la frontera (sobre el mapa) amb Birmania, separada per un riu amb unes corrents brutals: total, 2 hores de ruta amb una pluja acollonant per arribar a un poblet que ni recordem el nom, per veure uns homes pujar i baixar de barques que els porten a diferents pobles (possiblement birmans il·legals), amb mal d'esquena per la moto i amb el cul quadrat com un dau..... doncs sí, una experiència que ja no oblidarem, sempre val la pena veure com viuen pel món, i ningú diu que sigui ni còmode ni fàcil. Com podeu veure el lloc s'ho val, no?


En aquests països del sudest asiàtic, el riu és una via de comunicació molt important, de fet la més important (penseu que el que hem fet amb 2 h. de carretera, amb barca ho poden fer amb menys de la meitat). La part esquerre del riu ( a la foto), pertany a Birmania, i per aquest motiu et trobes la tira de policia d'immigració i militars voltant per la zona, per detectar als il·legals (ja veieu que la història és la mateixa, només canvien els països).

Orgullòs que l'agafa. Segons ens ha explicat, n'ha pescat un de molt més gran, que ja ha venut.

Ens volem despedir de Mae Sariang amb aquesta imatge. El motiu! doncs que aquesta família ens ha caigut molt bé, i així homenatgem la seva simpatia. Au! continuem cap a Mae Hong Son? nosaltres sí!!

1 comentari:

  1. hola Xavi-Encarna no sempre contesto les fotos i escrits vostres pero si que les miro i llegeixo, es tot molt interasant i bonic, les fotos de moment les guardo a una carpeta per tenirles despres del viatge vostre, per aqui tot va com sempre passegant i l'ordinador de salut com sempre sempre i alguna cosa que fa mal, es curios que aquestes persones tinguin els rios com a una par importan de la seva vida i aqui molta gent no sapigan ni on estant, jo acostumo a anar a passegar per el cami que ja al riu anoia i llobregat, pero clar nomes es de entreteniment
    fins a la proxima el tiet

    ResponElimina