Tailandia. Chiang Mai: més llibreries que centres comercials

Deixem Bangkok per pujar cap a Chiang Mai ("capital" del nord del país). Per fer-ho agafem el que per nosaltres és el millor transport amb diferència: el tren. De fet, si hi podem passar la nit, millor que millor. Com veieu, a l'estació de Bangkok no hi falten homes amb uniforme, i tot hi semblar que estan formant, estan en línia amb un super ventilador que no surt a la imatge, però que jurem que hi és. La xafogor és collonudament xafogosa.

Chiang Mai, ciutat de 1,6 milions d'habitants. És un lloc molt més ordenat que Bangkok i amb una vida cultural molt més rica. La ciutat antiga està rodejada per fosos i restes de muralles medievals aixecades fa uns 700 anys, fet que l'hi dóna un aire poètic al lloc. A Chiang Mai s'hi conten uns 300 temples, gairebé com a Bangkok, 4 vegades més gran, i hi han més llibreries que centres comercials, fet que diu molt d'aquesta tradició cultural de la ciutat. Nosaltres hem llogat una moto i au!!, a fer quilòmetres!!. Per cert, veieu al fons l'arc de sanmartí!!.

Com a curiositat (que ja hem comentat a alguna entrada), veieu l'escaparat d'una botiga qualsevol (una agencia de viatges) que anuncía diferents serveis en diferents idiomes: castellà??? no, la cultura llatina els hi queda mooooolt lluny. Inclòs hem vist alguna botiga amb tot de banderetes de països (uns 45), i no ser-hi la d'egpaña (alguna cosa hem fet malament no?).

El Wat (recordem: temple) Doi Suthep és un lloc sagrat ubicat a sobre d'una muntanyeta. Diu la llegenda que un elefant blanc que transportava una reliquia de Buda va viatjar sense direcció concreta fins arribar a aquest lloc per morir (al temple veius tot de figures de l'elefant blanc). Per arribar-hi des de la ciutat, agafem la moto i fem el port de muntanya fins trobar-nos tot de llocs ambulants per menjar i botiguetes de records: hem arribat!!. Pels tailandesos aquest és un lloc molt sagrat, i venen a fer plegàries i a portar ofrenes als monges. Curiositat: sempre has d'estar per sota del monge, si aquest està orant (a Tailandia tenen un gran respecte per la figura del monge). Un dels monges ens va donar unes pulseretes blanques (que fan ells) i que no et pots treure fins que no es deslliguin o trenquin soles. Vale!!. Curiositat: sempre que entris a un temple has de dur les esquenes i els genolls coberts (s'entèn que la part que queda entre uns i altres ja ho estan de coberts), per respecte.

Aquest temple es diu Chedi Luang i, la gran chedi (el temple de pedra), va ser derruït per un terretrèmol fa uns 500 anys. Han anat reconstruint a poc a poc. Com veieu, al voltant la chedi hi trobet altres petits temples i tot de monges d'aquí cap allà. Curiositat: pel que hem vist als llocs on hem estat fins ara, els hi encanten els mòbils, i si passes per una botiga on en venin, possiblement t'hi trobis un home vestit de taronja: és un monge!.

Per combatre la calor, no hi ha res millor que un centre comercial, amb aquells aires acondicionats a tope. Ara bé, no us imagineu quant s'aprèn d'un poble en un centre comercial. No tot al viatge és conèixer tribus i trekkings amb elefants tot buscant un cocodril. No!, viatjar és molt més, viatjar és observar, conèixer i sobretot, respectar. En un centre comercial d'una ciutat com Chiang Mai (pel que hem vist amb gent de calers), pots veure com viuen la classe mitja, com compren i com s'ho passen de bé amb els amics o la fàmili. En fi, com veieu, les formes de diversió só ben diferents, des dels karaokes a les sales de jocs, passant per les pastes dolçes amb formes de conill, fins arribar a les fricades dels fotomatons, i nosaltres que ho som (amb orgull), no vem poder ressistir-nos a fer una sessió super friqui. Divertit a tope!

Els parcs a petar, fent la vida que es fa a Barcelona o a qualsevol ciutat mitjanament gran (o a qualsevol poblet). Per una banda, el món és molt diferent, sens dubte, però per un altre, els nens són nens a tot arreu, i els parcs estan plens de gent corrent, menjant, donant menjar als coloms o als peixos, o estirats amb la parella amb la calma. La distància de vegades és més mental que real. En tot cas, els tai tenen una naturalitat pels moviments de cama que és la òstia.

Mercats a Tailàndia els que vulguis, de fet, Chiang Mai també és coneguda pel seu mercat nocturn. Però el de la foto no ho és, és el que tenim tots al nostre poble un dia de la setmana, però multiplicat per 10 i tot artesania molt molt guapa (també tot de llocs per menjar cosestes bones).

Per acabar la nit, res millor que un bon concert. Massa gent de públic pel nostre gust. És el que tenen aquest països asiàtics: molta gent per tot arreu. Bé, si us ve de gust, ara comença el viatge cap al nord del país (tocant Birmania), per desprès tirar cap a Laos. Segur que ens ho passarem teta, i intentarem que la teta sigui per tots i totes. Salut i fins aviat!!

Per cert, força per la tornada a la feina i de més.