dijous, 27 d’agost del 2009

Indonesia, molt per descobrir



Qui no hagi estat mai per Indonesia i es faci la pregunta de que és el que sap del país, possiblement l'hi vindran al cap imatges "hawaianes", amb platges, palmeres, tot prenent un cocktail de fruites que desconeixia la seva existència i torrant-se la pell al sol. Doncs bé, nosaltres, que hem estat uns dies per aquestes terres amb els sentits ben alerta, podem dir que és molt, però molt més que tot això. En primer lloc, Indonesia és la seva gent (i que no soni a tòpic), amables i tranquils al màxim, on al primer contacte visual amb algú pel carrer, ets correspòs amb un somriure (d'allò que diem "bona gent en general"), i ni tant sols en zones super turístiques com Bali, si vas amb sentit comú i simpatia, no te la fotran; en segon lloc és un país culturalment molt ric, on tothom, d'una manera o d'un altre, aporta el seu granet a aquesta cultura tant important fent artesania (tota la que t'imaginis i més), tocant un instrument, fent teatre de marionetes, o el que sigui; en tercer lloc, el menjar: que bé que es menja en aquest país!!, tastar fruites que desconeixies o unes bones gambes fresques passades per la brasa; en quart lloc, evidentment els seus paissatges, tant muntanyes com platges: espectaculars i molt diferents als que estem acostumats; i en cinquè lloc, els sucs naturals....brutals!. El país és immens i nosaltres hem estat en una petita part, però és suficient per saber que hi tornarem, per totes les raons abans esmentades i perquè hi deixem amics, que és una raò encara amb més pes.

No volem despedir-nos d'Indoneisa sense explicar algunes cosetes que ens han fet gràcia i que ho apuntem com a curiositats, precisament perquè és curiòs, no?:

Alhora de menjar, si utilitzen coberts (que en molts casos no ho fan, i només s'embruten tres ditets. Ho hem probat i és complicat de collons), només agafen forquilla i cullera, que la utilitzen per sopa i per tallar el tall.

La moneda és la rúpia, on 1 euro equival a unes 14.200 rúpies, i al ser tant petita, quan vas a pagar alguna cosa i t'ha de tornar canvi, si la quantitat és per exemple 50 o 100 rúpies, doncs et donen un carmel i llestos.

A Bali (és on ho hem comprobat) ja pots deixar el que sigui on sigui que no t'ho robaran, si més no, els cascos de la moto, inclòs les xaquetes, les deixen sobre la moto sense lligar i cap problema.

Ja pots recòrrer totes les llibreries de totes les illes que conformen Indonèsia buscant un llibre en espanyol, i no el trobaràs, qualsevol idioma menys espanyol, ole!.

Quan estas uns dies per aquesta terra (si més no a Bali), veus molts homes amb l'ungla del dit gros llarga, i el primer que penses és: o bé toca la guitarra o bé és un guarro de collons. Doncs ni una cosa ni l'altre, pel que sabem ve a ser com un estàtus, és a dir, si tu tens l'ungla llarga vol dir que no treballes al camp ni fas feinealles al camp ni fas feines dures amb les mans.

L'Agung, el nostre amic "dapútamara", troba "gracioso" que als cotxes espanyols tinguem aire calent per l'hivern i que a les cases hi hagi calefacció. Això ens fa pensar que el món és molt gran i nosaltres molt petits, i de vegades oblidem que la nostre és una de les moltes societats que hi ha al món.

Una última curiositat que ens ha encantat: a Bali, per mitjans de Març (més o menys), celebren el Nyepi, dia on el dimoni Ogoh-Ogoh (amb els seus col·legues) puja a la superficie per endur-se a qui sigui. El dia senyalat, els balinesos fan tot de sorolls, músiques i comparses (amb estàtues de cartrò fetes per ells) per atraure als dimonis. Un cop arriba la nit, quan els dimonis són a la terra, una gran part de l'illa es queda a casa seva sense encendre cap llum, sense fer soroll, en definitiva, sense provocar als dimonis, D'aquesta manera, ells creuen que no hi ha ningú i marxen altre vegada a cal dimoni. Al dia següent, els balinesos se n'enfoten dels dimonis i deixen per uns dies les estàtues amb cartells burlescos i de més. Això, que a primeres sembla una petita farsa, es segueix moltissim a l'illa, i gent que ho ha viscut, acostumada al moviment de Bali, ens ha explicat que et quedes parat del silenci total que es viu durant les hores que els dimonis estan donant voltes.

Bé, ara sí, ens despedim d'Indonèsia i, si voleu, ens trobem a Tailandia, primera parada: Bangkok. Salut i petons a tots.



2 comentaris:

  1. jajjajajj mol bona la semarreta, i el jok, ja ens explikareu kom es juga, pq sempre q el veiem, ens preguntem ... kom collo..s es deu jugar a aket jok, bueno guapos, esperem am impaciencia les noves fotos i comentaris d Tailandia, us estimem mol mol mol
    dew

    ResponElimina
  2. hola bon dia ma agradan mol els comentaris que poseu al blog son molt encertats ,i disfrutu lleginlos,be dama ja marxem cap a calella ,quan arrivem ja us enviare un misatge,be no se perque vosaltres no hi podreu fer res pero sabreu que ja hi som ja ja ja,molt be per ara res mes molts petons i abrasadas i fins un altra dia

    ResponElimina