Indonesia. Bali. Seminyak: ens ve de gust tornar

De Lombok a Bali hi ha al voltant de 6 hores de ferry, i com veieu, procurem trobar la millor manera de passar les hores (deixant de banda els marejos). Els ferrys són tremendament lents i bastant incòmodes, però et permet contemplar amb calma molta de la costa del país.

Continuem amb moto, transport nacional del país (en n'hi ha milions o trilions). És genial per parar allà on vols i anar sense presses. El casc és de camuflatge per enganyar als mosquits. Bali és molt més del que ens creiem. Una mostra són aquests paissatges que semblen de cartrò de tant verds i lluents que són. Et transmeten pau.

Ara bé, tot viatge amb moto comporta riscos, i un d'ells és punxar quan menys t'ho esperes. Per sort (molta sort perquè ens trobabem no saben on), vem punxar a pocs metres d'un mecànic i en pocs minuts (i unes rupies) ja feiem kilòmetres camí del temple Tanah Lot.

Benvinguts a Tanoh Lot, temple construit sobre el segle XV que té la curiositat de trobar-se erigit en una roca enmig del mar, d'aqui el seu nom, que en balinés significa "terra enmig de la mar"; com està sobre la mar, doncs el seu accès depèn de les marees, és a dir, si les aigües estan altes, no s'hi pot accedir, però si estan baixes, si. És divertit buscar un raconet i observar com van i venen les aigües (també és divertit veure com van i venen els japonesos amb els seus barrets de palla i les seves mascaretes higièniques). Curiositat: existeixen 7 temples a tocar de mar i des d'un en veus l'altre i així fins l'últim. Una més: hi ha estels per tota l'illa, vagis o vagis, sigui mar o muntanya, en trobes movent-se pel cel, i com a mostra, a la segona imatge en n'hi ha un en forma de vaixell.

Aqui teniu un exemple molt gràfic del que deiem de les marees: la primera imatge és de les 11 del matí, i la segona és de les 12:30, més o menys, i com els fidels al temple ho saben, doncs ja estan preparats per donar les ofrenes als seus Deus. A les següents fotos ho podreu veure.

Quan parlem d'ofrenes no ens referim a unes floretes, sino a caixes plenes de flors, menjar, dolços, etcètera, tot per contentar als Deus. Des del nostre punt de vista potser sembla una tonteria, però és pot equiparar a qualsevol cerimònia catòlica a la que estem acostumats. Curiositat: les ofrenes són part qüotidiana de la vida dels indonesis (si més no el Java, Bali i Lombok), petites cistelles de bambú amb floretes, arròs, dolços, i fins i tot cigarretes, es troben als peus de les portes de cases, comerços, bancs, etcètera. Tots volen tenir contents als Deus.

El temple està envoltat de llocs i paratges brutals que et fan sentir petitonet. Si apreteu bé els ulls, podreu observar que el punt que hi ha enmig del punt blanc i el punt negre, és un de nosaltres. Us deixem a la vostre imaginació decidir quin dels dos és.

Moments de lectura acompanyat d'un iaio sense dents que només volia xerrar. Aquestes tarimes "veler" són molt corrents per aquí, i és una bona manera de guarir-se del sol i relaxar-se tot llegit o xerrar o el que et vingui en gana.

Res, aquesta foto, a priori més personal, la volem compartir amb vosaltres per una senzilla raó: felicitat, és el que sentim i que collons, volem compartir-ho amb tots vosaltres família i amics, perquè us estimem i punt.

Bé, l'Agung ha sortit aquesta nit a pescar i n'ha tret, entre d'altres, aquests dos exemplars, i junt amb uns calamarçets que també ha pescat, doncs us deixem perqué el sopar ens espera a taula. Curiositat: no penseu que cuinem, no: portes el peix al mercat, el peses, pagues per Kilo, i el cuinen per tu a la brasa, l'envoliquen i cap a casa.

Salut i ens veiem a la propera!