diumenge, 16 d’agost del 2009

Indonesia. Lombock. Senggigi: platja i "cocoteros"

Bé, desprès de passar uns bons dies per Bali, vem decidir moure una mica les motxilles i canviar d'illa: Lombok. És una illa molt més deserta que Bali, i això significa, molta més platja per disfrutar de la pau que dóna la mar. Lombok, a més, és coneguda per tenir les illes Gili (tres illetes petites famoses per les bones immersions, festes i surf, sense trànsit ni policia), que per aquestes dates, estan més plenes de gent que les rambles. Bé, nosaltres, desprès de passar-nos gairebé tot el que portem de viatge canviant de lloc per dormir cada dos dies, hem decidit aturar el ritme a Senggigi, població costera de Lombok, on tot passa a poc a poc (menys les motos). La finalitat: platja (a l'ombra), bon menjar, llegir i descansar. Com veieu a les fotos, hem trobat llocs collonuts per fer-ho.


Pura Batu Bolong és un petit temple hindú balinés que està situat sobre unes roques que s'endinssen en el mar. Les portes d'accès, com podeu veure, van ser obertes gràcies a les nostres forçes sobrenaturals. Fora conyes, Indonesia té aquest punt de país on pots trobar llocs màgics allà on menys t'ho esperes.

El mitjà de transport més còmode i ràpid per les illes és sens dubte la moto (ponte el casco!), i donar una volteta per les carreteres d'aquesta illa, sense pressa, et dóna la possibilitat de veure amb calma com és la vida per aquí. Si més no, són moments molt bons per retenir imatges que perduraran tota la vida a les nostres ments.



Imatges que voloen donar-vos una idea de com és aquesta illa, però es millor que vingueu aquí amb temps i ho exploreu vosaltres mateixos. Tot és proposar-ho, no?

El blat de moro és matèria prima per la alimentació al país. La cadena de treball es forma per nois i noies que seguen el blat, les dones de la foto donen cops per separar el gra i els homes carreguen la mercaderia on toqui. Vaja, que tothom té la seva funció.


Christian i Mareike són una parella alemana que vem coincidir per primera vegada amb ells a l'estació de Probolingo camí del volcà Bromo; la segona vegada va ser a Ubud, i per últim, hem coincidit a Lombok, i hem sopat junts unes tres o quatre vegades. Només dir que són collonuts, i qui cregui que els alemanys no tenen sentit de l'humor, ja l'hi diem que s'equivoca. Hem rigut molt amb ells i hem compartit molts bons moments, per aquest motiu dediquem aquesta entrada a la parella de "corassones" més de puta mare d'Alemanya. Com dirien ells: Moin!!.

Bé companys de blog, si us ve de gust, ens tornen a trobar a Bali. Salut!!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. bon dia vidas ja veiem que us hu paseu molt be las fotos son molt chulas ,i vosaltres sortiu molt be i contens,per aqui tot va igual ana fent que ja es molt,us trovem mol a faltar pero ja falta menys que hi farem,be res mes per ara molts petons per tots dos us estimem molt mua mua mua

    ResponElimina
  3. Sou molt explícits en els vostres comentaris i "no comentaris". Les últimes imatges tan maques com la resta i el petit comentari...

    Diuen que qui no arrisca no troba.
    Ánims i molta sort i perseverància en la vostra búsqueda. No us canseu, en el revolt que menys ho espereu trovareu una gran maravella.

    Petons parella.

    ResponElimina
  4. holaaa guaposss, ja veig que esteu molt bé, kines platges mes maques, i quins paisatges tan exòtics, semblen els que tenim per aki, jajajjaja. aki estic a kasa de la eva i el jose, que ja tenen ordinador i els estic ensenyant el vostre blog perque us posin cosetes de tant en tant. Bueno, petons de tots per als dos i a passar-ho molt bé.

    ResponElimina