Indonesia. Seguim a Java. Volcà Bromo: com ser a la lluna

De Yogyakarta viatgem cap al volcà Bromo. Sense paraules. Et lleves a les 3 de la matinada per fer la caminata que et durà a un petit mirador des d'on podras contemplar la sortida del sol, i com la llum va banyant al volcà i la vall. No ens imaginavem passar tant de fred a Indonesia, però va valer la pena. A les imatges veieu Bromo, el cràter de Tengger i Gunung Semeru, escupint fum constantment. També veiem com fem país amb el gorro de Catalunya, és més, just al mirador, vem coincidir amb tres catalans, i cau molt bé xerrar la teva llengua de tant en tant. Com diu el Montilla a Polònia: Visc a Catalonia.

Els col·legues de Bromo; d'esquerra a dreta: la parella alemana Mareike i Christian (que van aprendre la frase: esto es la ostia!), nosaltres, un tio molt maco de Borneo (que no recordem el nom), i Ana, californiana de mare guatemalteca i pare mexicà, és professora d'anglès en una escola al Japò. Ella viatja sola però ens ha acompanyat un parell de dies per terres indoneses. A tots ells, una abraçada molt forta. Per cert, el nostre anglès va millorant a poc a poc.

No hi ha cosa més brutal que caminar per les cendres que escup un volcà actiu, i passejar per la vorera del seu cràter, tot veient com la seva panxa treu fum sulfuròs davant de muntanyes de lava seca. Aquests són d'aquells moments que et fan sentir petitet davant de la "madre natura".

Els viatgen en tren són sempre especials, obrir la porta del tren, contemplar i saludar als nens riallers que et trobes pel camí, són moments únics. El menjar al tren (coma tot arreu) és car, per aixó sempre acabes comprant-lo als venedors ambulants que t'ofereixen des de les finestres. Els plats passen a ser fulles de nosabemque però està igual de bo. Bé, fins aviat i ens trobem a Bali, que en aquestes dates segur mitja Europa, mitja Austràlia i mitja Amèrica està per aquí. Ja veurem. Salut!!