Varanasi: sorprenent

Deixem Agra per anar cap a Varanasi, terra sagrada. El trajecte durant 16 hores (parades inexplicables molt corrents en aquest pais) es va fer mes curt del que ens pensavem, ja que l'aire acondicionat i les lliteres ajuden molt. Pero de totes maneres, al despertar, sempre trobes imatges com aquesta que no deixen de sorprendre.

Varanasi es una ciutat gran i molt important turistica i comercialment (1,2 milions d'habitants). Aquesta ciutat banyada pel Ganges es pas obligat de tots els peregrins del mon hinduista. Com veieu, aixo significa que hi ha mooooolta gent, i per tant, el transit es caotic; vem trigar en fer 20 metres mitja hora, i no creieu que es millor caminar, no, es igualment caotic. Eh!, pero this is India!!, i, o l'acceptes o marxes. Nosaltres l'acceptem tal qual es, sino, et tornes lelo.

Els ghats formen part de la ciutat. En n'hi ha per tot el marge del Ganges (concretament 80). La sortida del sol ds d'un d'ells es una bonica postal i un bon moment per contemplar la seva vida sense gaire gent ni sense gaire calor (penseu que aquesta foto esta feta a les 5:30 del mati i els pescadors ja son a l'aigua).

Aqui podeu veure tot el marge del riu (7 km de ghats). Cada ghat te un nom concret, i generalment, en cadascun d'ells es fan diferents rituals o es duen a terme diferents costums. Cada dia unes 60.000 persones i baixen per fer un bany sagrat.

Totes les nits, en un dels ghats amb mes color i mes gent, es dur a terme una cerimonia d'ofrenes al riu. Amb musica i oracions, la gent deixa a les aigues del Ganges les seves ofrenes.

Com veieu, el monzo no ha fet creixer el riu. Generalment aquesta es epoca de crescudes. Tot i aixi, no es deixen de navegar les seves aigues per tenir una visio diferent de la postal.

Els nois de taronja, son els mateixos que al Taj Majal. Encara no sabem quina branca hinduista es, pero aqui els teniu fent-nos companyia. Com sempre.

Al gran riu no nomes s'hi ve a fer banys sagrats, tambe es renta la roba, es renta un el cap (i el cos), s'hi fan oracions i rituals, s'hi juga al criket (en molts casos la pilota va a l'aigua), o un s'hi dona un banyet amb els bufals. Vaja, que tot s'hi val. Com a curiositat saber que les aigues del Ganges son septiques, es a dir, no contenen oxigen. Hi han bones causes que ho volen combatre, pero son 400 milions de persones les que viuen en la seva conca.

Aquest es el ghat on es cremen els cossos dels hindus (si mes no, es el principal), de fet, es on volen morir molts dels hinduistes. Els cossos son traslladats (per castes d'intocables) pels carrerons que envolten els ghats fins arrivar a les sevs aigues i es posen damunt de piles de llenya, pesant cadascun dels troncs per calcular el pes de la incineracio. Tambe tenen diferents tipus de llenya i cadacuna te un preu. Veure com es crema un cos no es cosa facil de pair, ja que a part del que veuen els teus ulls, es junta amb allo que olores. Per cert, esta prohibit fer fotos als ghats crematoris.

Be, India es India i aqui us deixem un tast petit del que un pot trobar-se quan viatge per aquestes terres. Ens veiem molt aviat i fins la propera!!

Petons per toooots!!