dissabte, 5 de desembre del 2009

Xina. Hong Kong: i l'home va crear la llum de neó


Hong Kong és d'aquelles ciutats que no s'oblida mai, i no és pels monuments que tingui, o per les seves platges, no, res d'aixó, el motiu per la qual no l'oblides és simplement per com és. No us imagineu quina cara et queda quan, desprès de deixar el tren que et porta de la "frontera" xinesa a la ciutat, puges des del soterrani del tren a la ciutat, i veus tots aquells gratacels d'apartaments i d'oficines, aquella quantitat de gent en aquell lloc tant petit!. Impresiona. Hong Kong, fins al 1997, era part dels territoris col·lonitzats dels britànics, era un reducte de capitalisme enmig de la xina comunista (bé, encara ho és). Ara es considera una regió administrativa especial, i aixó vol dir que pertany a Xina, però amb moneda pròpia, lleis pròpies i vida pròpia. Una història, vaja. Centrant-nos en la ciutat, aquí us presentem la postal de la ciutat, o skyline. Brutal quan hi ets. Tots els edificis que veieu pertanyen a la illa de Hong Kong (la ciutat en sí, està composta de moltes illes i gairebé totes deshabitades) , la part financiera de la ciutat, i cada nit, a les 8 h., fan un musical amb llums des dels gratacels que és collonut. Sembla una turistada, però realment ho fan molt bé. a les fotos només s'enganxa una mica, però era a una banda i a un altre de la ciutat, llums i rajos... molt de Hong Kong, vaja.

Com els xinesos ho copien tot, s'han inventat un passeig de les estrelles, on t'hi trobes tot d'actors i actrius xinesos amb les sves mans immortalitzades amb ciment a la seva estrella: Jet li, J. Chan o Bruce lee són alguns dels més coneguts per nosaltres. Al senyor Lee fins hi tot l'hi han fet un monument. Ja diem, molt xinès.

Aquest és la postal des d'un mirador que hi ha al pic Victòria, lloc molt visitat per tothom que visiti la ciutat, i per orientar-vos, ara ens trobem a l'altre costat, és a dir, passant l'aigua, si segueixes recte, vas a petar a Xina (tot i que jo hi ets), i els gratacels que veieu primers, són els de les llumetes. De nit, el lloc també és màgic.

Tot i la modernitat, les tradicions perduren a Hong Kong, i pots trobar-te un vaixell tradicional xinès envoltat de gratacels ultramoders (hem de dir però, que aquests vaixells, funcionen amb motor).

Com veieu a la imatge, moltes vegades tens la sensació de trobar-te en una maqueta, i els gratacels no sembla que siguin tant grans, però ho són, i molt. Penseu que degut al poc espai que tenen, per un lloc aigua i per un altre muntanya, s'apleguen en edificis de potser 100 plantes d'apartaments per aprofitar l'espai al màxim.

Sí, si et passes uns dies per aquí, et pot donar la sensació que els edificis et cruspeixen, tot i que ells troben llocs per fer una miqueta d'esport.


Si vens amb intenció de comprar quelcom, ho farás, i possiblement comprarás el doble del que en un principi anaves a fer. Neó per tot arreu, gent per tot arreu, i a totes hores (penseu que, per exemple, els Mc donals són 24 hores). Cues per entrar a les botiques de luxe: Gucci, Prada o Vuitton venen amb cues, i a 5 minuts caminant, a temple street, et trobes un mercat un et venen bosses Vuitton, Gucci o prada per 5 euros. Quin és fals? quin no? el que val 300 euros? el de 5?.

El transport públic a la ciutat és collonut (riute tu del de Barcelona), i els trams et porten a qualsevol lloc de la ciutat. Us ve a la memòria el so del tranvia quan camina per les vies? com mola, eh!

Flipant: un mercat on et trobes un munt de parades amb pitonisos i pitonises, uns amb cartes, altres amb pedres.... que et llegeixen el futur. I això que veieu és cua per una d'elles, que pel que es veu, ho deu fer de conya. nosaltres no ho hem probat, i no us penseu que és una turistada, tothom era local. This is Hk!

Ens hem volgut comprar un equíp fotogràfic collonut a la ciutat, ja que és a la meitat de preu que a casa, hi ha estat impossible. Per què? doncs per moltes raons, una d'elles era que el venedor s'adormia al mostrador i no volia treballar, un altre, desprès de gairebé pagar i dues hores de negociació, et diuen que no tenen stock però que et poden oferir una equip molt més barat i millor. Així de surrealista. Bé, us deixem aquesta imatge presa amb ull de peix que ens recorda una mica a cámera cafe, no?. La cañi i el bernardo?, al fons, de groc, el bo de julián. I ara, marxem cap a Macao, amb una posició similar que Hk, però portuguesa, i amb molts casinos del pal Las Vegas. interessant segur que és. Us imagineu a un xinès amb l'accent portugueix?

3 comentaris:

  1. Acabo de descobrir el vostre blog i estic impressionada! Els escrits fantàstics i les fotos boníssimes! Espero que ho contiuneu passant així de bé o millor la resta de viatge! Per cert, tinc ganes especials que arribeu a NZ, hi parareu oi?
    Molta Sort!

    ResponElimina
  2. BUENO PAREJA , QUE TAL TODO, POR FIN ME DECIDO A ESCRIBIROS ALGO,COMO SIEMPRE UNAS FOTOS MARAVILLOSAS, VEMOS QUE LO ESTAIS PASANDO DE MARAVILLA Y ESO NOS ALEGRA, POR AQUI TODO SIGUE IGUAL CON CURRO NUEVO Y MAS RELAJADITO,A ISABEL AHORA LE VIENE EL CURRO MAS PESADO POR LAS FIESTAS.
    SEGUID COMO HASTA AHORA DISFRUTANDO DE ESTE VIAJE TAN FANTASTICO Y SI PODEIS DESVIAROS UN DIA POR SALAMANCA , JAJAJJA, WENO PAREJA BESOS Y ABRAZOS Y RECORDAR QUE AUNQUE NO OS ESCRIBA NO QUIERE DECIR QUE NO NOS ACORDEMOS DE VOSOTROS SINO TODO LO CONTRARIO,LUIS Y MAR ME MANDAN SALUDOS Y ME VAN PREGUNTANDO QUE TAL LO LLEVAIS.
    HASTA PRONTO

    ResponElimina
  3. hola parella:
    despres de bastans dies de no fer cap comentari vaig a fer cuatre rallets per felicitar-vos per les fotos tan julis que podeu fer en aquets paisos, un del motius de trigar tambe a sigut que ting un costipat dels que me agafant a mi tant forts, tornant a la vida que feu aquets llunyants paisos, sembla que estiguem veient una peli, deu ser de conya veura de debo lo que sebem per referencies sobre hong kong i altres indrets, per aqui tot igual, a par del refredadt la meva vida de passejos i petites compres per pasar el temps, ja que es maco el estar jubilat, pero tens massa temps lliure i a estonetes et troves una mica perdut, si amb toca la loteria vindria uns dies alm vosalres i seria mes distret.
    seça mes que dir os diu a deu el tiet

    ResponElimina