Desprès de passar la nit al tren, per fi hem arribat a Xian, ciutat més al centre dal país, coneguda sobretot per la tomba dels guerrers de Terracota. Aquests guerrers tenen una història, i és la següent: Cap al 240 A.C, l’emperador Qin Shihuang, amb 13 anys, va pujar al poder, i des d’aquell moment, va ordenar la construcció del seu complex funerari, fet pel qual va utilitzar uns 700.000 treballadors. Aquest complex, descobert al 1974 per un home que buscava aigua, constava (i consta) de 3 fosses: la primera és la que veieu a les dues fotos, on reposen uns 6.000 guerrers, tots ells d’un 1.80 cm i tots amb cares i detalls diferents. A més, tots duien armes diferents, però amb el derrocament de la dinastia, els campesins rebels, van saquejar la tomba, robar les armes (per fer-les servir en guerra), i van cremar el mausoleu. Toma ya!. Ara, els xinesos els han deixat en una espècie de nau industrial fabricada al costat del lloc original.
La segona fossa conté uns 70 guerrers, i diuen que era el quartell general, on reposen els capitans i els generals, vaja, els jefazos!.
La tercera i última fosa, la última en obrir-se, t’hi trobes uns 1.000 guerrers, la majoria sense restaurar, i on suposadament, pots veure els treballs de reconstrucció i restauració dels guerrers, però allà no treballa ni deu. Com veieu, el treball és de xinos, eh!
Per acabar els guerrers, aquí us deixem el detall d’una cara, creiem que d’un capità, i com veieu els detalls estan molt currats. Doncs, us imagineu 7.000 amb aquests detalls?. Bé, hem de dit, que els guerrers impressionen pel que van ser, és a dir, per la quantitat que en n’hi ha, però creiem que tot sembla més aviat un negoci del govern xinès per recollir diners, i poc més. Un circ, vaja!.
La ciutat de Xian és un lloc agradable de recórrer. Quan hi ets, pots observar amb tranquil•litat com és la vida xinesa en una ciutat calmada, sense grans carrers comercials (tot i que els té), ni sense gaires presses. Un poble gran, vaja, però amb més habitants que Barcelona. A la foto veieu la torre de la campana, construïda durant la dinastia Ming, i juts en el centre de la ciutat. Com tot a Xina, has de pagar per entrar-hi.
El barri musulmà de la ciutat és un lloc collonut per veure un micromón dins de Xina. Us imagineu un xinès, amb la seva careta de xinès, amb un barret musulmà i fent el ramadà? Doncs sí, aquí (com a molts altres llocs a la Xina) t’ho trobes. El barri està ple de vida i els seus carrers ofereixen moltes olors diferents a les que trobes en la Xina que estem viatjant. És un barri especial.
Com sempre, els temples dins de Àsia, en aquest cas Xina, són molts presents, i la vida al voltant seu, és molt interessant de conèixer, ni que sigui des de la distància. Eh! Que marxem capa Guilin, ciutat més al sud del país, on passejarem per Yangshuo i les seves formacions de roca flipants, i pels bancals d’arròs de Longji, on segur, us hi voldreu quedar. Ja veureu!
Desprès de passar la nit al tren, per fi hem arribat a Xian, ciutat més al centre dal país, coneguda sobretot per la tomba dels guerrers de Terracota. Aquests guerrers tenen una història, i és la següent: Cap al 240 A.C, l’emperador Qin Shihuang, amb 13 anys, va pujar al poder, i des d’aquell moment, va ordenar la construcció del seu complex funerari, fet pel qual va utilitzar uns 700.000 treballadors. Aquest complex, descobert al 1974 per un home que buscava aigua, constava (i consta) de 3 fosses: la primera és la que veieu a les dues fotos, on reposen uns 6.000 guerrers, tots ells d’un 1.80 cm i tots amb cares i detalls diferents. A més, tots duien armes diferents, però amb el derrocament de la dinastia, els campesins rebels, van saquejar la tomba, robar les armes (per fer-les servir en guerra), i van cremar el mausoleu. Toma ya!. Ara, els xinesos els han deixat en una espècie de nau industrial fabricada al costat del lloc original.
La segona fossa conté uns 70 guerrers, i diuen que era el quartell general, on reposen els capitans i els generals, vaja, els jefazos!.
La tercera i última fosa, la última en obrir-se, t’hi trobes uns 1.000 guerrers, la majoria sense restaurar, i on suposadament, pots veure els treballs de reconstrucció i restauració dels guerrers, però allà no treballa ni deu. Com veieu, el treball és de xinos, eh!
Per acabar els guerrers, aquí us deixem el detall d’una cara, creiem que d’un capità, i com veieu els detalls estan molt currats. Doncs, us imagineu 7.000 amb aquests detalls?. Bé, hem de dit, que els guerrers impressionen pel que van ser, és a dir, per la quantitat que en n’hi ha, però creiem que tot sembla més aviat un negoci del govern xinès per recollir diners, i poc més. Un circ, vaja!.
La ciutat de Xian és un lloc agradable de recórrer. Quan hi ets, pots observar amb tranquil•litat com és la vida xinesa en una ciutat calmada, sense grans carrers comercials (tot i que els té), ni sense gaires presses. Un poble gran, vaja, però amb més habitants que Barcelona. A la foto veieu la torre de la campana, construïda durant la dinastia Ming, i juts en el centre de la ciutat. Com tot a Xina, has de pagar per entrar-hi.
El barri musulmà de la ciutat és un lloc collonut per veure un micromón dins de Xina. Us imagineu un xinès, amb la seva careta de xinès, amb un barret musulmà i fent el ramadà? Doncs sí, aquí (com a molts altres llocs a la Xina) t’ho trobes. El barri està ple de vida i els seus carrers ofereixen moltes olors diferents a les que trobes en la Xina que estem viatjant. És un barri especial.
Com sempre, els temples dins de Àsia, en aquest cas Xina, són molts presents, i la vida al voltant seu, és molt interessant de conèixer, ni que sigui des de la distància. Eh! Que marxem capa Guilin, ciutat més al sud del país, on passejarem per Yangshuo i les seves formacions de roca flipants, i pels bancals d’arròs de Longji, on segur, us hi voldreu quedar. Ja veureu! 
holaaa macos, kina passada la xina, impressionant les fotos, sobretot la muralla, que guapa, ara que, quin fred, no? ja veig que tot i el fred esteu molt bé, controlats i censurats, pero be, per aki tot igual, no fa gaire fred, treballant i sortint de tant en tant. Esperant les vacances de nadal, akest any seran una mica nostàlgiques sense vosaltres, pero bueno, segur que ho passareu molt be per sudamerica o per on estigueu.. bueno, els pares estant a casa la nabia, fan calçotada, a veure si puc kedar dema amb ells i que vegin el blog, que enkara no han vist res de la xina. bueno, molts petonets i cuideu-vos força. us estimooo. fins aviat..
ResponEliminaHola Encarna & Xavi,
ResponEliminaEspero que estéis bien y disfrutando de esa maravillosa aventura. Hoy es 29 de Noviembre se juega el Barça-Madrid. Estaremos pendientes del Barça esta tarde, ya tengo preparados todas los amuletos y akelarres gallegos para animar al Barça, desde aqui en Vigo a orillas del Atlántico.
Cuidaros mucho y seguid disfrutando
Petons,
Elisa & Carlos