Hoi An es una ciutat d'uns 80.000 habitants situada mes o menys al mig del pais, tocant la costa, i es molt coneguda (i turistica) per mentenir una arquitectura molt maca i ben conservada. En un primer moment i anavem amb por per trobar-nos milers i milers de turistes per tot arreu, pero nomes arribar-hi vem veure que es temporada baixa i que la ciutat dona molt de si. Aixi que ens hi quedem!. Com toca al mar, i afluents que van a petar al mar, tambe es fa molta vida a l'aigua.
El color dels seus edificis, quan els toca la llum del sol, es d'un color molt intens i molt especial. Ara be, no us penseu que tot el poble es aixi. No. A quatre carrers mes a munt i mes a baix, t'hi trobes un viuen els locals, i son uns altres edificis diferents. Penseu que el casc antic del poble va ser declarat patrimoni per la Unesco, i aixo significa que es troba amb molt bona conservacio.
Per accedir a la ciutat antiga, s'ha d'atravessar un pont molt guapo (el veieu a la foto), i un cop passat t'hi trobes tot de vivendes de la epoca, i tot de botigues que venen artesania i de mes.
Hem decidit deixar imatges del poble de nit, perque s'ho val. A mes vem coincidir amb una festa que es fa cada cop que hi ha lluna plena, on el poble s'omple de balls i jocs tradicionals, a mes d'il.luminar-se el riu amb fanalets. Be, una cosa moooolt guapa.
Fanalets com aquests son els que donen llum al poble de nit, i la llum que desprenen (de diferents colors) fa que tot sembli mes intens.
El pont de nit te una imatge molt diferent. Amb les llums dona la sensacio de trobar-te dins d'un quadre, dins d'una aquarel.la il.luminada.
Quan el poble dorm, els fantasmes surten als carrers, i si t'hi fixes molt, pots veure com es mouen buscant ves a saber que, potser alguna anima per menjar.
A Hoi An pots fer-te quaqlsevol pec,a de roba a mida, el que vulguis i com ho vulguis. Ara be, per la nit la maquina de cosir descansa i el maniqui dorm. Per cert, no us imagineu com hem menjat de be a Hoi An, guau!!. Hem estat a punt de quedar-nos mes dies nomes que per tastar altres plats!. Pero no, marxem cap a Hanoi, a veure i sentir mes pais. Anem?
Hoi An es una ciutat d'uns 80.000 habitants situada mes o menys al mig del pais, tocant la costa, i es molt coneguda (i turistica) per mentenir una arquitectura molt maca i ben conservada. En un primer moment i anavem amb por per trobar-nos milers i milers de turistes per tot arreu, pero nomes arribar-hi vem veure que es temporada baixa i que la ciutat dona molt de si. Aixi que ens hi quedem!. Com toca al mar, i afluents que van a petar al mar, tambe es fa molta vida a l'aigua.
El color dels seus edificis, quan els toca la llum del sol, es d'un color molt intens i molt especial. Ara be, no us penseu que tot el poble es aixi. No. A quatre carrers mes a munt i mes a baix, t'hi trobes un viuen els locals, i son uns altres edificis diferents. Penseu que el casc antic del poble va ser declarat patrimoni per la Unesco, i aixo significa que es troba amb molt bona conservacio.
Per accedir a la ciutat antiga, s'ha d'atravessar un pont molt guapo (el veieu a la foto), i un cop passat t'hi trobes tot de vivendes de la epoca, i tot de botigues que venen artesania i de mes.
Hem decidit deixar imatges del poble de nit, perque s'ho val. A mes vem coincidir amb una festa que es fa cada cop que hi ha lluna plena, on el poble s'omple de balls i jocs tradicionals, a mes d'il.luminar-se el riu amb fanalets. Be, una cosa moooolt guapa.
Fanalets com aquests son els que donen llum al poble de nit, i la llum que desprenen (de diferents colors) fa que tot sembli mes intens.
El pont de nit te una imatge molt diferent. Amb les llums dona la sensacio de trobar-te dins d'un quadre, dins d'una aquarel.la il.luminada.
Quan el poble dorm, els fantasmes surten als carrers, i si t'hi fixes molt, pots veure com es mouen buscant ves a saber que, potser alguna anima per menjar.
A Hoi An pots fer-te quaqlsevol pec,a de roba a mida, el que vulguis i com ho vulguis. Ara be, per la nit la maquina de cosir descansa i el maniqui dorm. Per cert, no us imagineu com hem menjat de be a Hoi An, guau!!. Hem estat a punt de quedar-nos mes dies nomes que per tastar altres plats!. Pero no, marxem cap a Hanoi, a veure i sentir mes pais. Anem?
hola superguapos, kines fotos mes chules, el pont es mol maco, realmen si q sembla una postal, ja veiem q disfruteu mol, millor, i sobretot menjeu mol i vigileu encara mes, sacosta lany nou, es fara mol estrany no tenirvos aki, pero que en farem, jajajj, per aki tot b, la Mireia ja u t mol millor lo d la cara, li keden unes costretes i prou, us envien mols petons les nenes, res mes, vaig a fer el sopar i a esperar q la munge plegui d la feina, ja xerrarem, mols petons d tota la famili, dew dew
ResponEliminaholaaaa macos, ja veiem que tot va bé, les fotos son molt maques, les de nit son precioses, per aki tot continua igual, sembla mentida, pero fa no se quan de temps que el pare no ha d'anar a urgencies, ole, pero toquem fusta, jaaja, ja s'atreveix a caminar mes, molt mes del que caminava.
ResponEliminavenim de fer el cafetó amb la susi, hem anat a la taberna a peu i hem tornat, ole i ole. unes makines, tu.
bueno, ja veiem que esteu be, nosaltres tambe. cuideuvos moooolt, sobretot. molts petons i fins la properaaa. us estimem
Hola guapa!!!!!!! No he podido escribirte antes. Esta nueva vida que llevo es un no parar, por mucho que te lo expliquen hay que vivirlo. Como vuestro viaje. Ja, ja.
ResponEliminaLas fotos, que decir, son preciosas. Espero que no tengais problemas con el tifón ese que venia de Filipinas. en las noticias dicen que afecta a Camboya y Vietman. Tened mucho cuidado.
Por aquí, las novedades han sido: el cumple de Emma. Mi pequeña ya tiene 2 añitos. Ya ves, como pasa el tiempo. Le hicimos una fiesta en cas ( con familiares) y le hicieron otra en la guarderia. Le pusieron una corona y se comieron el pastel ( que hice yo el dia antes). Se lo pasó en grande. Está preciosa, pero que te voy a contar yo, se me cae la baba. Si puedo te enviaré un video ( aunque para eso necesito algo más de tiempo) porque la tienes que ver como habla y se sabe un montón de canciones. Sigo enseñandole fotos tuyas y te recuerda, diu: la tieta kani.
Marta bien, creciendo. Se porta muy bien, aunque tiene algun que otro cólico. La pobreta va a remolque de la hermana, pero supongo que eso es lo normal con los segundos. Como me sentia un poco mal, porque no le puedo dedicar todo el tiempo que yo quisiera, me he vuelto a apuntar al espai nadó, porque así tengo un par de horas a la semana para dedicarle exclusivamente a ella. Osea, que si ahora no os escribo tan a menudo es porque, realmente voy muy justa de tiempo. Supongo que sabras perdonarme. Bueno un besazo, te echo mucho de menos. Que sepas que desde que te has ido, no he vuelto a pisar Sant Cugat ( y a este ritmo, te espero para hacer un Berska o un Pull and Bear).
Besos
hola chicos!!!
ResponEliminaComo siempre con problemas con la conexion a ver si entra el comentario
hola de nuevo.... soy Pep
ResponEliminasolo lo se hacer con anonimo...jejejeje
Sabeis que me cuesta veros por viet-nam...fue mi ultimo viaje, mi ultimo vuelo, y ademas de los recuerdos propios del viaje tengo muchos otros de la epoca.... pero la verdad que chulo veros por sitios en los que uno ha estado, en este pais me siento mas cerca de vosotros, yo tambien estube en el puente, recuerdo que cerca fuimos a ver una representacion de marionetas...
Me gusto mucho la conversacion del otro dia, poderos decir como me siento y saber que no os preocupe mas de lo que ya os preocupais por mi... nos conocemos un poquito.
Se que estais bien, que no os paso nada, las fotos lo cuentan,,,pero llegan noticias de muchos problemas en el pais con las lluvias,
mojaros supongo que si os habeis mojado, el imposible no hacerlo es un pasi por donde quieras que estes ves agua, pero contar como llevais lo de los tifores...
Por aqui las españas, o paissos catalans, que la cosa cada ver esta mas delicada, todo mas o menos... la corrupcion politica esta llegando a limites insospechados hasta ahora, digno de una republuica bananera,,,, jejej ya os enterareis.
Yo hoy ando por casa,,,, hoy no fui a trabajar, "la crisis llega a todos los rincones" y mis servicios no son tan necesarios en el restaurant,,, pero ya me va bien, he estado dos semanas trabajando en el hotel por las tardes y necesitaba una cura de sofa, lectura y tele,, ademas tengo la espalda un poco clavada y me ira de coña estar sin pegar brote.
Bueno chicos.... comed mucha arroz y un abrazo
OS QUIERO!!!
Que passa veins de població!!!
ResponEliminaquina sort que teniu!!! Quin viatge!!! jo ja tinc ganes de fer un viatge d'aquests!!!
Per aquí Gelida guay, bé, com sempre, jejeje!!!
vosaltres en canvi cada dia coses noves...
Tinc molts bons records de vosaltres, formeu part del meu viatge a la inda, sóc un nostàlgic però en fi...ara manali el millor lloc de la india!!!
per cert avui, dilluns faig el programa de ràdio que ús vaig comentar el podeu escoltar a radiogelida.cat en directa o bé a la carta!!!
Una abraçada molt forta companys!!!! molta salut i shanti shanti!!! Namasté!!!