Colòmbia. Isla Providència: i per acabar, l'autèntic paradís

Hello a tothom!!, benvinguts a la que serà la última entrada referent a un lloc, a un destì, ja que en farem dos més per tancar aquest magnífic blog que tots hem fet possible. Desprès us ho expliquem. Abans però, volem compartir amb vosaltres un "pedacito de cielo", un raconet d'aquells que et deixen amb l'esperit ple i els ulls vidriosos. Ara bé, cal imaginació....recordeu el doloròs enterrament de la càmera. Senyores i senyors: benvinguts a l'illa Providència, petit trosset de terra a uns 750 km de distància del continent, i des d'on has d'agafar un avió que et durà a San Andrés (illa molt turística i mooolt més gran), i d'allà un catamarà (3 h) cap a la petita Providència, 90 km més endinsada al mar. Un cop arribes, com podeu veure a la foto, et trobes el carib pur, sense contaminació, en toooooota la seva esplendor. Davant teu tens 7 km de llarg per 4 d'ample de terra caribenya, rodejat de l'aigua més transparent que us podeu imagiar. Turistes??, moooolt pocs. Bon rotllo local??, el que vulguis. Nosaltres hem trobat un lloc perfecte per estar els 12 dies que ens hi quedarem, hem llogat una moto petita però valenta (com en goku), i ens hem posat en contacte amb un instructor de submarinisme per fer algunes immersions, ja que l'illa compte amb la tercera barrera de corall més gran del món (la primera ja us imagineu, i la segona la té Belice). Que dir del fons marí de l'illa......espectacular, brutal. Providència també es coneguda perquè té una població de cracs negres enooorme, i des d'Abril a Juliol, surten dels seus foradets a les muntanyes (nomès les senyores cracs amb els ous, els senyors cracs ja han fet la feina i dormen), i baixen a la platja a parir, a deixar els ous. Quan diem cracs, ens referim a supercrancs negres, alguns de dos pamps, i quan diem molts vol dir molts. Penseu que a l'illa hi ha una petita base naval de l'exèrcit el qual talla la carretera principial quan preveuen que per la nit baixaran els crancs. Doncs bé, una nit nosaltres vem sopar a una punta de l'illa i al tornar, ens trobem amb la barrera. Expliquem que anem cap a l'hotel, ens deixen passar i ens adverteixen que anem amb compte i que procurem no esclafar-ne cap, és més, un home de econatura, decideix passar davant nostre amb la la seva moto per obrir pas. Evidentment, en un primer moment creiem que són molt exagerats i que segur, no és per tant. Però que passa....doncs que ens posem en marxa i de cop i volta ens endinsem en un documental de national geografic.......Deu meu!!, milers i milers de cracs enormes negres d'un cantó a un altre, però tants!!!!, i nosaltres a poc a poc amb la moto procurant no trepitjar-ne cap (per cert, impossible). Bé, entenem que sense fotos no podreu arribar a entendre la magnitud del moviment, ja us diem que és increiblement increible. I sí, durant el dia, quan tu et trobes a la sorreta de la platja, veues milers de foradets fets pels fillets crac que fan vida a la platja fins que ja són grans per tornar cap a la muntanya. Natura en estat pur.

Que dir de l'anglès caribeny que parlen a la zona: genialment divertit. El to que posen, com ho diuem. A l'escola, aprenen anglès, aprenen espanyol, i a casa, parlen l'anglès caribeny. Un espectacle escoltar una conversa, no pots entendre res de res, però et rius molt.

Que dir dels cossos d'aquests caribenys: enooormes, tant ells com elles. Ells amb aquells super pits, i els super colls que tenen, alts com un sant pere, i forts com una roca (creiem que tot ho tenen gran); i elles, amb els rulos tot el dia (desconeixem perquè), amb aquells super pits, però super super (haurieu de veure els maniquís de les botigues, també superdotades), amb unes cames enormes. En fi, que són super grans i super guapos tots. Eh!, també molt simpàtics i divertits. No problem, man!!.

Bè, us deixem amb el regust de l'illa, esperant que hagiu atrapat alguna imatge de les que us hem llenc,at, i us covidem a disfrutar de les dues últimes entrades: una en 4 dies, on farem un petitet resum amb quatre dades del que ha estat el viatge, i la última ja des de casa, on deixarem una petita reflexió del que significa tornar al costat vostre. Ja sabeu que us estimem.

Colómbia. Cartagena de Indias: "metaetresaaando"

Hola a tothom!!. Cartagena ens acull amb els seus carrers blancs i colonials. Abans de continuar, recordeu que les fotos són agafades del gran internet, així que, qui vulgui peles pels drets d'autor, que es passi per Colómbia per recollir el xec. Bé, ara sí, ens trobem a Cartagena de Indies, ciutat fundada pels espanyols al 1533, la qual conserva gran part d'aquell llegat d'una manera fascinant, ja que aquí tot es barreja, des dels aires castellans, la calor caribenya i l'accent del colombiá (perdoneu els accens, peró per aquí no hi ha el catalá), fins al metaetresaaando tant comú d'aquests paratges. En definitiva, la ciutat t'atrapa només trepitjar-la, i tot i que les fotos que veureu no fan del tot justícia amb la realitat, us donaran una idea aproximada del que nosaltres hem respirat. Ja som al carib!!!!. Yuju!.

La ciutat és plena d'esglésies, convents, claustres i de més, i per la grácia de Deu, tot forma un casc antinc moooolt ben conservat, amb uns carrers plens de fac,anes casatellanes, balcons amb flors i portes enormes de fusta. I com a tota ciutat colonitzada, les places són molt importants, com aquesta de la torre del rellotge, on els venedors de llibres (fotocopiats i a molt bon preu. A cagar amb els drets d'autor) esperen fer una bona jornada.

Cartagena, com ja us hem comentat, té un casc antic molt ben conservat, tot ell rodejat per una muralla on, fa molts anys, els canons deixaven anar tota la seva furia cap a les naus estrangeres que s'atrevien arribar-se per aquí. Si es mira des del cel, el nucli antic está perfectament dibuixat per aquesta enorme muralla. Penseu que des dels espanyols, aquesta ciutat ha estat mooolt important dins de la formació del que ara coneixem com sudamérica, (ara és la quarta més poblada del país i la primera en turisme), i Simón Bolívar la va fe seva com a capital de la terra lliure.

Un exemple dels carrers de la ciutat, amb els colors clars i les llums de fa un segle a punt per donar llum a la nit caribenya. És espectacular veure la decadéncia d'algunes facanes, i com perduren al llarg del temps.

Peró Cartagena és molt més que el seu casc antic. A part de tot els voltants (on un veu més la manca de tot), la ciutat ha creat una zona turística molt "a lo Miami" anomenada Bocagrande, i es tracta d'una llengua de sorra guanyada al mar, on s'enfilen mooolts gratacels hotels, i platges on els turistes prenen el sol i beuen licor local. La pela és la pela a tot arreu, no?

I perqué pogueu entendre la posició dins de la ciutat, aquí teniu aquesta imatge des del casc antic, on es poden veure les llums dels hotels de Bocagrande. Nosaltres hem passat bastant de caminar per la zona d'hotels.

El castell de San Felipe s'aixeca poderós al centre de la ciutat, des d'on els que manaven podien controlar tot el seu imperi. El castell és ple de passadissos "secrets".

No us imagineu la calda que fa per aquests racons del món, i quan et trobes per aquí, el metaetresaaando l'entés perfectament: molta xafogor i mooolta calor, tot el dia, sense pauses. Així: qui vol treballar? o moure's?. Ara, tenen una grácia innata per tractar amb la gent, són caribenys i "no tengo ningún problema con nada". Bona filosofia, eh?.

La ciutat es dóna a fer aixó: res. Bé res, contemplar l'horitzó i reflexionar amb el futur, que es veu mooooolt maco. Quin luxe aturar-se a observar alló que et rodeja, no?. No es tant difícil, no creieu?. Tampoc cal marxar per fer-ho.

La nit demana pas, la calor afluixa, la mar es calma i la gana apreta. No hi ha res com tastar els diferents menjars que el món prerara. Nosaltres ens deixem caure per algun raconet de la muralla il.luminada, i ens disposem a menjar alguna delicia. Els dies passen i ara toca......

.....el carib amb totes les lletres!!!!!!. Marxem cap a Isla Providencia, on buscarem un lloc paradisiac on deixar passar els dies fins tornar a casa. La vida és plena quan fas alló que t'omple amb qui t'omple, sigui el que sigui. Nosaltres som afortunats...peró ens ho hem currat, no?. Bé, aixó s'acaba, així que a tope amb els últims dies!!!. Per cert, ens encanta saber que viatgeu amb nosaltres, d'una manera o d'un altre. Ens ha reconfortat durant tooooot aquest any. Grácies per ser-hi. Us estimem.