La Xina: no us imagineu com és tot de gran

1.350.000.000 d'habitants són molts habitants, i 10.000.000 de km2 (Espanya en té 500.000) són molts kilòmetres per conèixer i recòrrer en 24 dies. No ha estat la nostre intenció, i de fet, aquest país ha estat una sorpresa per nosaltres, ja que no teniem intenció de anar-hi; però ho hem fet, i podem dir: guau!!, que brutal que és tot, i quant aprens dels xinesos quan et trobes a casa seva. Qui no ha anat al xinès del barri, o al "totcent" i ha vist comportaments o aspectes d'ells que no entèn? doncs si vens per aquí, podràs entendre molt de la seva vida, del seu tarannà. Aquest és un país tant gran, que caldria mooolts mesos per tenir una bona idea de com és, de com funciona. A nosaltres ens ha agradat molt tot allò que hem vist, i que no soni a tòpic, la seva gent ens ha sorprès molt gratament (potser és que veniem de Vietnam amb la cara vermella), i això ajuda a fer país. La barrera lingüística ho és fins on tu vols que ho sigui. Sí, és evident que els xinesos no ens entenen ni nosaltres a ells, però amb bon humor i paciència ells es fan entendre i nosaltres també. Marxem amb la sensació de tornar, com si quedès pendent una bona passejada per aquestes terres que tant i tant tenen per donar. I senyors, no ho dubteu ni un minut, Xina és el present i el futur, en tots els aspectes, i ens agradi o no, ells diràn quin és el camí a seguir (amb els indis, es clar). Ara sí, el descans esperat, Bali, Helena i Agung ens esperen.....uf!!, desprès de tant moure's, que bé que anirà aturar-se a rumiar una miqueta totes les sensacions viscudes, i sobretot, procurar veure-ho tot des d'un altre perspectiva més calmada. Vaja, tant calmada com tot el dia a l'aigua. Yuju!!. Eh!, ens veiem a Austràlia??

Xina. Macao: parlant portuguès a la Xina

Macao, o el que és el mateix, que cony fa un xinès parlant portuguès a la Xina, és un lloc curiòs de visitar. Nosaltres hi hem arribat des de Hong Kong amb un ferry que en un hora es planta a la ciutat, i com Hk, és un exemple de ciutat col·lonitzada, en aquest cas per portuguesos, que des del 1999, ja forma part del territori xinès, tot i que amb el nom de regió administrativa especial, com Hk. La ciutat és coneguda per diferents coses, una d'elles és l'arquitectura occidental tant ben conservada que t'hi trobes (la més antiga de tot el país), i que no deixa de xocar trobant-te com et trobes a la Xina. Va ser declarada patrimoni de la humanitat, i com veieu la plaça major és collonuda......tot i que actualment es troba com mostra la foto de sota...

Així no impresiona gens ni mica, no!. Bé, la història és que és un punt veure aquests aires com mediterranis en una ciutat xinesa.

Perquè senyors, l'idioma oficial, és a dir, aquell que el govern utilitza, és el portuguès (també el mandarí), però com veieu a la foto (en honor a un dels viatgers), és si més no graciòs veure tot de cartells en portuguès i xinès. Penseu que, tot i ser oficial, no són molts els habitants de la ciutat que parlen o entenen l'idioma de figo. surrealista? potser sí.

L'arquitectura col·lonial està molt ben conservada, i et trobes antigues esglèsies per tota la ciutat (de vegades, et dóna la sensació que ets a Cuba, amb aquelles esglèsies blanques). A la foto, la ruïna d'una esglèsia que s'ha convertit una mica en el símbol de macao, junt amb la ciutat fortificada que et trobes al centre de Macao. Si vols estar-hi sol, tranquil, o vens a les 12 de la nit, o et fots, perquè ets a Xina, i els xinesos són per tot arreu.

Las Vegas?? noooo, Macao. Aquesta ciutat, a més de ser coneguda per la seva arquitectura, és coneguda per la gran quantitat de casinos que t'hi trobes, però molts i els més importants. Des que va passar a ser part de Xina, el govern ha obert les portes a aquests ingressos, i no us imagineu la paaaaaaasta que es mou cada dia (i cada nit) per aquí. Bé, nosaltres hem flipat amb la facilitat que la gent es juga grans quantitats de diners sense miraments (ludopatía potser?), i els casinos fleten busos i busos de xinesos que venen des de tots els racons del país, amb el pensament de guanyar molta pasta, tot i que molts d'ells tornen a casa sense un duro, bé, sense una pataca, la moneda de Macao.

I on hi ha pasta, t'hi trobes les grans marques obrint botigues com si fossin Mc donnals. Si us fixeu,a l fons es veuen altres casinos amb les seves llums de colors i els seus espectacles enormes, amb fonts, música i el que vulguis per atraure clients. Aquest centre comercial que veieu, està en construcció, però possiblement en una setmana ja és obert, perquè els curreles d'aquí treballen dia i nit, literalment.

No us sembla que ens trobem a qualsevol ciutat del món menys a una xinesa? A nosaltres ens fa molta gràcia pujar al bus públic i veure els cartells de les parades amb noms com fortificado o igresia de san José, o trobar-te una esglèsia com aquesta a prop d'un temple xinès. Genial eh!.

Els racons de la ciutat a la nit et transporten a un altre lloc, potser a prop de casa. Però mentre la ciutat dorm........

Nosaltres anem al casino a reventar-nos la pasta!!!!. I quan ja no en tinguem, tornarem a casa l'Agung i l'Helena, a Bali, per descansar i agafar forçes per Austràlia. No, fora bromes, deixem Xina per la part portuguesa, que gran és Xina i quants viatges necessites per conèixer una mica del gegant asiàtic. I com hem dit, ara hem decidit tornar a Bali ha passar uns dies amb l'Helena i l'Agung, que ens fan sentir com a casa, i així preparar una miqueta el viatge per Austràlia. Per cert, no us penseu que ens gastat la pasta en el casino, eh!, nomès unos cientos de miles de dólares, nada más. Veniu amb nosaltres a descansar a les platges de Bali?

Xina. Hong Kong: i l'home va crear la llum de neó

Hong Kong és d'aquelles ciutats que no s'oblida mai, i no és pels monuments que tingui, o per les seves platges, no, res d'aixó, el motiu per la qual no l'oblides és simplement per com és. No us imagineu quina cara et queda quan, desprès de deixar el tren que et porta de la "frontera" xinesa a la ciutat, puges des del soterrani del tren a la ciutat, i veus tots aquells gratacels d'apartaments i d'oficines, aquella quantitat de gent en aquell lloc tant petit!. Impresiona. Hong Kong, fins al 1997, era part dels territoris col·lonitzats dels britànics, era un reducte de capitalisme enmig de la xina comunista (bé, encara ho és). Ara es considera una regió administrativa especial, i aixó vol dir que pertany a Xina, però amb moneda pròpia, lleis pròpies i vida pròpia. Una història, vaja. Centrant-nos en la ciutat, aquí us presentem la postal de la ciutat, o skyline. Brutal quan hi ets. Tots els edificis que veieu pertanyen a la illa de Hong Kong (la ciutat en sí, està composta de moltes illes i gairebé totes deshabitades) , la part financiera de la ciutat, i cada nit, a les 8 h., fan un musical amb llums des dels gratacels que és collonut. Sembla una turistada, però realment ho fan molt bé. a les fotos només s'enganxa una mica, però era a una banda i a un altre de la ciutat, llums i rajos... molt de Hong Kong, vaja.

Com els xinesos ho copien tot, s'han inventat un passeig de les estrelles, on t'hi trobes tot d'actors i actrius xinesos amb les sves mans immortalitzades amb ciment a la seva estrella: Jet li, J. Chan o Bruce lee són alguns dels més coneguts per nosaltres. Al senyor Lee fins hi tot l'hi han fet un monument. Ja diem, molt xinès.

Aquest és la postal des d'un mirador que hi ha al pic Victòria, lloc molt visitat per tothom que visiti la ciutat, i per orientar-vos, ara ens trobem a l'altre costat, és a dir, passant l'aigua, si segueixes recte, vas a petar a Xina (tot i que jo hi ets), i els gratacels que veieu primers, són els de les llumetes. De nit, el lloc també és màgic.

Tot i la modernitat, les tradicions perduren a Hong Kong, i pots trobar-te un vaixell tradicional xinès envoltat de gratacels ultramoders (hem de dir però, que aquests vaixells, funcionen amb motor).

Com veieu a la imatge, moltes vegades tens la sensació de trobar-te en una maqueta, i els gratacels no sembla que siguin tant grans, però ho són, i molt. Penseu que degut al poc espai que tenen, per un lloc aigua i per un altre muntanya, s'apleguen en edificis de potser 100 plantes d'apartaments per aprofitar l'espai al màxim.

Sí, si et passes uns dies per aquí, et pot donar la sensació que els edificis et cruspeixen, tot i que ells troben llocs per fer una miqueta d'esport.

Si vens amb intenció de comprar quelcom, ho farás, i possiblement comprarás el doble del que en un principi anaves a fer. Neó per tot arreu, gent per tot arreu, i a totes hores (penseu que, per exemple, els Mc donals són 24 hores). Cues per entrar a les botiques de luxe: Gucci, Prada o Vuitton venen amb cues, i a 5 minuts caminant, a temple street, et trobes un mercat un et venen bosses Vuitton, Gucci o prada per 5 euros. Quin és fals? quin no? el que val 300 euros? el de 5?.

El transport públic a la ciutat és collonut (riute tu del de Barcelona), i els trams et porten a qualsevol lloc de la ciutat. Us ve a la memòria el so del tranvia quan camina per les vies? com mola, eh!

Flipant: un mercat on et trobes un munt de parades amb pitonisos i pitonises, uns amb cartes, altres amb pedres.... que et llegeixen el futur. I això que veieu és cua per una d'elles, que pel que es veu, ho deu fer de conya. nosaltres no ho hem probat, i no us penseu que és una turistada, tothom era local. This is Hk!

Ens hem volgut comprar un equíp fotogràfic collonut a la ciutat, ja que és a la meitat de preu que a casa, hi ha estat impossible. Per què? doncs per moltes raons, una d'elles era que el venedor s'adormia al mostrador i no volia treballar, un altre, desprès de gairebé pagar i dues hores de negociació, et diuen que no tenen stock però que et poden oferir una equip molt més barat i millor. Així de surrealista. Bé, us deixem aquesta imatge presa amb ull de peix que ens recorda una mica a cámera cafe, no?. La cañi i el bernardo?, al fons, de groc, el bo de julián. I ara, marxem cap a Macao, amb una posició similar que Hk, però portuguesa, i amb molts casinos del pal Las Vegas. interessant segur que és. Us imagineu a un xinès amb l'accent portugueix?

Xina. Longji: el paradís de l'arròs.

Longji, o el que és el mateix, el nirvana de l'arròs. No us imagineu quina quantitat de bancals d'arròs et trobes en aquests paratges, i que guapo que és caminar-hi durant un parell de dies (no de cop, eh!). Han aprofitat la terra al màxim, i quan hi ets, et sembla mentira que puguin accedir a tots els racons on hi veus arròs. En aquesta comarca hi viuen unes 4 ètnies diferets: els miao, yao, tong i zhuang, tots ells treballen la terra i cultiven arròs. la zona és brutal, però hem de dir que ara l'arròs està segat, i això vol dir que no et trobes aquell color tant verd i espectacular que és especial d'aquí. Tot i així, ens ha flipat.

Si us fixeu bé en la primera foto, les dues dones porten vestits tradicionals de la seva ètinia, i aquestes és caracteritzen per no tallar-se mai el cabell del cap. Sí companys, hem vist cabells fins als genolls, se'l fan una rosca i el tapen amb un mocador típic d'aquí amb forma de turbant. Una història!. Ara bé, les dones d'aquestes terres són fortes i estan tot el dia cap a dalt i cap a baix amb els seus cistells a l'esquena.

Cada ètnia dur una indumentaria diferent, i ja des de ben petites porten detalls que les caracteritza les unes de les altres.

Si ara encara té el seu rotllo, com deu ser aquesta terra quan l'arròs està amb aquell color tant intèns!. Segurament has d'apartar la vista de com és de potent.

Quan viatges fas amics, de vegades pots parlar més o menys amb ells, i sempre depèn de si existeix o no barrera lingüística. En aquest cas, amb l'amic toby, cap problema.

Vagis on vagis, tooooots els nens volen fer el mateix: jugar, i amb ella, ens ho vem passar de conya durant una bona estona. Quina cara més simpàtica, oi?

I aquí s'acaba l'arròs, esperem que no s'hagi passat!. Abans però, us deixem una imatge representativa del que és aquesta terra. No us imagineu com es va emocionar la dóna quan va veure que li feiem una foto!. Marxem cap a Hong Kong!!!.

Xina. Guilin i Yangshuo: on és en Goku?

Aquí teniu Guilin, ciutat ubicada al sud del país, exactament a unes 13 h de tren a Hong Kong, i on hem arribat en vol des de Xian (curisament molt millor de preu que amb tren). Aquesta ciutat és coneguda al país sobretot pels negocis que es fan en ella i per trobar-se enmig d'un paissatge de roca càrsica molt guapo. A la foto no es veu gaire cosa, però la deixem perquè us feu una idea de com és una ciutat normal xinesa.

La ciutat ofereix algunes visites, com la que pots fer cap aquesta formació enmig de la ciutat, i que és mooooolt visitada pels xinesos amb les seves guies amb bandereta. Penseu que a Xina el turisme massiu és el seu, i que nosaltres, és a dir, els altres que no som xinesos, som una minoria moooolt petita. Llavors, tot s'ho cuinen i s'ho menjen ells.

Aquestes pagodes les trobes ben enmig d'un llac, envoltades d'edificis super alts i de gent passejant al voltant seu.

Ja sabeu que, molts casos, allò més interessant alhora de conèixer un lloc, és anar a un parc i buscar un lloc des d'on observar sense molestar, sense fotre el morro. I senyors, a la Xina, la gent fa vida als parcs. A Guilin concretament, estan plens a totes hores, i generalment són gent gran que passa el dia jugant a cartes (xineses) o a jocs que encara no hem aconseguit entendre. Com veieu, no és fàcil. Heu de saber que en aquest país els hi encanta jugar i apostar, i hem vist alguna que altre partida de cartes pel carrer on a la taula et trobes amb muntanyetes de bitllets.

Com ja hem dit, Guilin i els voltants, es troben enmig de formacions càrsiques brutals. Evidentment, des de la ciutat no es pot apreciar bé, per això la gent va cap a Yangshuo, poble a 2 h de bus, on tot és molt diferent, i els voltants són la òstia.

Les formacions són molt diferents les unes de les altres, i les dimensions són considerables. És molt curiòs veure paissatges com aquests tant diferents als que estem acostumats.

D'aquest lloc en diuen "moon hill", i tot i que a la imatge no es pugui apreciar bé, les dimensions són enormes.

Ens ha semblat veure a Goku saltant per aquestes muntanyes, buscant les boles de drac, però els xinesos les han trobat abans, i ara l'hi cobren entrada per poder entrar i agrafar-les. Si és que són la òstia!!

Yangshuo, tot i ser molt turístic, et pot donar una idea de com és la vida de la gent d'aquí, del que treballa el camp. Ara bé, t'ha de voler apartar una miqueta del camí marcat. Nosaltres ho hem fet i sempre és interessant. Us deixem amb aquesta imatge que reflecteix precisament això, la vida al camp xinès, i marxem cap a Longji i els seus camps impressionans d'arròs. Va!

Xina. Xia'an: Guerrers de Terracota i més.

Desprès de passar la nit al tren, per fi hem arribat a Xian, ciutat més al centre dal país, coneguda sobretot per la tomba dels guerrers de Terracota. Aquests guerrers tenen una història, i és la següent: Cap al 240 A.C, l’emperador Qin Shihuang, amb 13 anys, va pujar al poder, i des d’aquell moment, va ordenar la construcció del seu complex funerari, fet pel qual va utilitzar uns 700.000 treballadors. Aquest complex, descobert al 1974 per un home que buscava aigua, constava (i consta) de 3 fosses: la primera és la que veieu a les dues fotos, on reposen uns 6.000 guerrers, tots ells d’un 1.80 cm i tots amb cares i detalls diferents. A més, tots duien armes diferents, però amb el derrocament de la dinastia, els campesins rebels, van saquejar la tomba, robar les armes (per fer-les servir en guerra), i van cremar el mausoleu. Toma ya!. Ara, els xinesos els han deixat en una espècie de nau industrial fabricada al costat del lloc original.

La segona fossa conté uns 70 guerrers, i diuen que era el quartell general, on reposen els capitans i els generals, vaja, els jefazos!.

La tercera i última fosa, la última en obrir-se, t’hi trobes uns 1.000 guerrers, la majoria sense restaurar, i on suposadament, pots veure els treballs de reconstrucció i restauració dels guerrers, però allà no treballa ni deu. Com veieu, el treball és de xinos, eh!

Per acabar els guerrers, aquí us deixem el detall d’una cara, creiem que d’un capità, i com veieu els detalls estan molt currats. Doncs, us imagineu 7.000 amb aquests detalls?. Bé, hem de dit, que els guerrers impressionen pel que van ser, és a dir, per la quantitat que en n’hi ha, però creiem que tot sembla més aviat un negoci del govern xinès per recollir diners, i poc més. Un circ, vaja!.

La ciutat de Xian és un lloc agradable de recórrer. Quan hi ets, pots observar amb tranquil•litat com és la vida xinesa en una ciutat calmada, sense grans carrers comercials (tot i que els té), ni sense gaires presses. Un poble gran, vaja, però amb més habitants que Barcelona. A la foto veieu la torre de la campana, construïda durant la dinastia Ming, i juts en el centre de la ciutat. Com tot a Xina, has de pagar per entrar-hi.

El barri musulmà de la ciutat és un lloc collonut per veure un micromón dins de Xina. Us imagineu un xinès, amb la seva careta de xinès, amb un barret musulmà i fent el ramadà? Doncs sí, aquí (com a molts altres llocs a la Xina) t’ho trobes. El barri està ple de vida i els seus carrers ofereixen moltes olors diferents a les que trobes en la Xina que estem viatjant. És un barri especial.

Com sempre, els temples dins de Àsia, en aquest cas Xina, són molts presents, i la vida al voltant seu, és molt interessant de conèixer, ni que sigui des de la distància. Eh! Que marxem capa Guilin, ciutat més al sud del país, on passejarem per Yangshuo i les seves formacions de roca flipants, i pels bancals d’arròs de Longji, on segur, us hi voldreu quedar. Ja veureu!