Tailandia: mes del que ens pensem

S'han acabat els dies de viatge per terres tais. Alla hem trobat bona gent i molt pais per recorrer. Es cert que tots tenim a la ment una terra explotada turisticament i plena de grans resorts i occidentals amb ganes de festa. Doncs be, si busques una mica, pots trobar-te racons collonuts i gent amb curiositat per coneixer la nostre societat. Nosaltres hem estat molt mes pel nord i podem afirmar que Tailandia es acollidora i relaxada. Ara tirem cap a Laos i, tot i semblar paisos similars, son tremendament diferents. Si us be de gust, ho podeu descobrir amb nosaltres. Salut!

(en aquests teclats no trobes ni accens ni na de na).

Tailandia. Mae Salon: el te creix entre boires

Abans d'entrar a Mae Salong, i com vem comentar a l'última entrada, el següent destí del niostre recorregut era Chiang Rai, poble d'uns 20.000 habitants on la vida és molt tranqui. Els estrangers generalment i arriben per fer treks arreu de les muntanyes i passen del poble, però nosaltres ens hi vem quedar un parell de dies i van estar de conya. Imatges que valguin la pena de veure només en deixem aquesta del Temple Blanc, on tot és blanc com el seu nom indica. Dins del temple hi ha moltes pintures fetes per artistes Tai, que no es poden fotografiar, i que són molt impressionants.

Ara sí, això és Mae Salong, poble que es va formar per soldats xinesos allà pel 1950 quan van sortir de la seva terra (Yunnan). Per la zona pots sentir més xinès que Tai, i les cares són més característiques d'allà que d'aquest país. La zona també és molt coneguda per les seves plantacions de cafè i tè. Al voltant del poble t'hi trobes moltes aldees on hi viuen diferents comunitats tribals, que encara avuí, conserven les seves tradicions. Com sempre, les imatges no fan justícia a la realitat. El lloc és collonut. Si us fixeu en el temple de la part alta de la imatge, allà ens hi dirigim tot seguit.

Bé, el preu a pagar entre estar al cel i a la terra són 718 escalons. Comencem el viatge sols i entre boira i igualment l'acabarem.

A falta de vistes per la boira, deixem aquestes figures xineses a les portes del temple i les volem dedicar a tots vosaltres.

Baixant del temple, i quan diem entre boires, és entre boires, la sensació d'estar allà dalt sol, amb la boira, aire corrent, guau!, és la óstia!! Són senzills però grans moments que es troben si els busques.

El poble és important pel seu mercat, on de 5 a 9 del matí s'apleguen moltes de les persones que viuen a les comunitats tribals de la zona: Akha, Lisu o Lahu són algunes d'elles. És molt interessant veure com van i venen i compren i venen. Les dues dones de la imatge, una és Akha i l'altre no, i si es pregunteu si van tot el dia amb aquests posats, doncs sí, hi van.

Aquesta és una de les comunitats tribals que abans hem comentat, els Akha, originaris del Tíbet, i són característics els seus tocats de plomes i adorns de plata. Són animistes i, en molts casos, creuen que la càmara treu l'esperit. Vem passar una estona entre els seus carrers (plens de fang), i més tard, una dona ens va convidar a casa seva, ens va oferir te i una espècie de cogombre o melò, o encara no sabem que, que ens va gairebé obligar a menjar-nos amb ella. Ens va explicar (amb sons i signes) una mica la seva història per les fotos que tenia penjades a la paret. Bé, una experiència!

I ens despedim d'aquest lloc amb una foto de l'Ula (norueg dels forts), i l'Anette (australiana): converses agradables i molt de món recorregut. Per cert, l'Ula viatja amb bici pel món, i ja en porta més de tres quarts, però no us penseu que va fent i punt, no, per posar un exemple, el tio va anar de Bèlgica a Marsella, a l'hivern, en 9 dies!!!. Una màquina i un tio collonut! Salut i ens trobem a ........

Tailandia. Pai: noves "tendències" a alta muntanya

Ja som a Pai, poblet de 3.000 habitants on tot és "superguai i supercuco de la muerte", si més no és la sensació que et dóna quan arribes d'altres llocs menys turísitcs. Com és possible que en un poblet tant petit hagin tantes i tantes botigues, totes elles venent productes molts currats (d'aquells que venen a les botigues del Born), és una incògnita, i com és possible que els pobles del voltant (igual o més macos) estiguin sense gaire turisme, i en canvi a Pai hi vagis tots els hippys (i molts atrapats als 60) i tots els turistes, també és una incògnita. En tot cas, les furgonetes són un exemple molt gràfic del que és Pai.

Vem tenir sort i ens vem topar amb un elefant pel camí, però que no enganyi la foto: està lligat amb unes cadenes enormes, i pertany a un resort que organitza excursions amb aquests animals tant grans. Per aquí pots trobar molts treks interessants però molt i molt petats de turisme. Preferim agafar la moto i fer via.

Bé, el que té fer via pel teu compte és que de vegades et quedes penjat, en aquest cas literalment penjat d'una liana enorme. Sí, tarzán ho feia millor, però les primeres vegades mai són fàcils.

I si segueixes fent via (45 km d'anar i 45 de tornar) de vegades et trobes sorpreses com aquesta: Lod cave es diu, i és una cova d'uns 700 metres on hi viuen (com en moltes coves) "mulciélagos" com diria aquell. Les fotos no fan justícia a la sensació que es té un cop dins, tot entrant dins, amb estalactites i estalacmites ennoooormes, humitat, res de llum, silenci, i de tant en tant, el sorollet del ratpanat: "cri cri". Acollonant.

També és cert que, on hi ha turisme, hi ha llibres, en anglès, però al cap i a la fi, llibres. Bé, ara hem decidit tirar cap a Chiang Rai, per un cop allà, decidir si anar a Myanmar o a Laos. Ja ho descobrirem junts, no?. Besitos y caramelitos de fresa per tothom.

Tailandia. Mae Hong Son: molt a prop de Birmania

Bé, desprès de la primera etapa pel nord del país, continuem cap a Mae Hong Son, i ens toquen 5 hores més de bus per un port de muntanya potent (per a qui es maregi) i espectacular. D'aquest poblet de 8.500 habitants hem de ressaltar que es troba a tocar de Myanmar (Birmania pa los amigos) i que té un aeroport ben enmig del poble, fet que li dóna més turisme que d'altres llocs de la zona. També és conegut pels treks a poblats de diferents comunitats tribals, i totes elles tenen en comú una cosa: han estat i són trepitjades pels seus governs, ja sigui Tai, Laos o Myanmar. És el que té ser minoria, oi?. En tot cas, la zona és collonuda per la seva calma i el seu entorn, i aquí estem!!.

Per sobre del poble, encaramat a dalt d'un turonet, es troba aquest temple anomenat Jong Klang, i d'on es tenen unes cvistes molt guapes de la zona. Els monges, a part d'orar, meditar i de més, també l'hi foten a l'esponja (dal cela, pulil cela).

On plou molt, t'hi trobes caigudes d'aigua amb força, i Pa-Sau n'és un exemple. Es troba a 20 km. del poble i nosaltres hem fet la ruta (fins arribar a Myanmar, 50 km. Desprès veureu) , passant per la caiguda, amb una moto tan ricamente. Hem de dir que, vagis on vagis, està tot super net i currat (jardins i de més). Ara podreu veure imatges de la ruta que ens ha dut per diferents poblats, fins arribar a la frontera Birmana.

El trasto que té l'avi a la seva esquerra no és un instrument musical, ni una eina de camp, és una superpipa per fumnar opi, molt comú en aquestes zones.

Moltes plantacions de te, terres que treballen dones, recollint una amb una les fulles que desprès es transformen en aquell líquid que tant agrada i tant poc sabem d'on surt, no?. Doncs aquest n'és un. Curiositat: els barrets de les noies són part d'un projecte d'una associació australiana per combatre el càncer de pell. Imagina estar toooooot el dia cara al sol (con la camisa puesta no!!) , durant tota le teva vida, i sense protegir-te la pell.... I que això no vol dir que aquí no tinguin recursos, eh!!

Aquí teniu la imatge del dia: aquest soldat jovenet (no deu tenir més de 20 anys), és l'encarregat de vetllar la frontera entre els països. Evidentment no hi ha camí que creui fronteres, i per arribar-hi cal una estoneta amb moto per la muntanya. Imagineu la seva cara quan ens ha vist arribar amb els cascos, la moto i la cara de flipats per trobar-te on et trobes.... Ara ja no, però tot just fa uns anys, l'opi que es consumia a qualsevol part del món, era "fabricat" per aquestes zones, i tranportat per aquestes fronteres entre diferents països (també Laos), tot i que actualment, Tai ha erradicat el tràfic i s'ha decidit pel "tràfic" de turistes, molt més legal. Penseu que a Birmania i Laos, la producció d'opi (també d'altres molts productes), encara avuí, és molt gran.

Bé, us deixem amb la col·lega perquè us faci "xin xin" (tancar i obrir els dos ulls ben fort) i us alegri el dia, si és que en teinu un d'aquells fotuts. Si no és així, doncs igualment, a la vostre salut!. Ens veiem a Pai, poble hippy per excel·lència de la zona (segur que ens trobem a algun occidental "atrapat" per substàncies il·legals.

Tailandia. Mea Sariang: comença el nostre nord!

Bé, com veieu al mapa del nord de Tailàndia, la ruta que hem començat ens durà de Chiang Mai a Mae sariang (on estem ara i del qual veureu unes fotos), seguirem per Mae Hong Son, conegut pels treks a pobles tribals i continuarem cap a Pai. Com volem entrar a Laos per Chiang Khong, i tenint en compte que aquests països no tenen la lògica del nostre país (ni les infraestructures), haurem de tornar a Chiang Mai per pujar a Fang, bueno, concretament a Thaton, on volem agafar una barca fins Chiang Rai; d'allà a Mae Salong (a contemplar la multiculturalitat de la zona, que és la òstia. Penseu que aquí ens trobem al costat de Birmania, Laos i totes les zones tribals de Tai), per acabar a Chiang Khong i entrar a Laos. Quin jaleo direu!!!, doncs tot és posar-s'hi i anar fent, i si la ruta no és possible, pues na!! cap a un altre lloc. És l'aventatge de tenir tants dies per endavant i cap pressa per acabar. Si voleu, us ensenyem Mae sariang, poblet que no surt a les guies, però que és de putamara.

Benvinguts a Mae Sariang, poblet a 4 hores en bus de Chiang Mai. De fet, abans d'arribar-hi, no teniem ni idea de que ens hi trobariem, i la sorpresa ha estat grata: molta calma, bona gent i un entorn collonut. Clar, la cosa canvia de la gran ciutat al poblet (això passa a tot arreu), però hem tornat a trobar aquella curiositat del local (en aquest cas el tai) cap a nosaltres, cap al falang (estranger en tai, que tant pot ser despectiu com no). doncs bé, podem dir que en Mae Sariang el seu "falang" és molt amigable. Curiositat: desconeixem el perquè, però al poble, d'uns 4000 habitants, hi ha unes 15 perruqueries. Coses dels Tai, que són molt mirats amb els seus cabells, no?

Ja hem comentat en altres entrades que un dels millors transports per conèixer un país és la moto, i nosaltres començem a estar-hi abonats (són 2 € al dia). Des de Mae Sariang, vem decidir anar amb moto fins la frontera (sobre el mapa) amb Birmania, separada per un riu amb unes corrents brutals: total, 2 hores de ruta amb una pluja acollonant per arribar a un poblet que ni recordem el nom, per veure uns homes pujar i baixar de barques que els porten a diferents pobles (possiblement birmans il·legals), amb mal d'esquena per la moto i amb el cul quadrat com un dau..... doncs sí, una experiència que ja no oblidarem, sempre val la pena veure com viuen pel món, i ningú diu que sigui ni còmode ni fàcil. Com podeu veure el lloc s'ho val, no?

En aquests països del sudest asiàtic, el riu és una via de comunicació molt important, de fet la més important (penseu que el que hem fet amb 2 h. de carretera, amb barca ho poden fer amb menys de la meitat). La part esquerre del riu ( a la foto), pertany a Birmania, i per aquest motiu et trobes la tira de policia d'immigració i militars voltant per la zona, per detectar als il·legals (ja veieu que la història és la mateixa, només canvien els països).

Orgullòs que l'agafa. Segons ens ha explicat, n'ha pescat un de molt més gran, que ja ha venut.

Ens volem despedir de Mae Sariang amb aquesta imatge. El motiu! doncs que aquesta família ens ha caigut molt bé, i així homenatgem la seva simpatia. Au! continuem cap a Mae Hong Son? nosaltres sí!!

Tailandia. Chiang Mai: més llibreries que centres comercials

Deixem Bangkok per pujar cap a Chiang Mai ("capital" del nord del país). Per fer-ho agafem el que per nosaltres és el millor transport amb diferència: el tren. De fet, si hi podem passar la nit, millor que millor. Com veieu, a l'estació de Bangkok no hi falten homes amb uniforme, i tot hi semblar que estan formant, estan en línia amb un super ventilador que no surt a la imatge, però que jurem que hi és. La xafogor és collonudament xafogosa.

Chiang Mai, ciutat de 1,6 milions d'habitants. És un lloc molt més ordenat que Bangkok i amb una vida cultural molt més rica. La ciutat antiga està rodejada per fosos i restes de muralles medievals aixecades fa uns 700 anys, fet que l'hi dóna un aire poètic al lloc. A Chiang Mai s'hi conten uns 300 temples, gairebé com a Bangkok, 4 vegades més gran, i hi han més llibreries que centres comercials, fet que diu molt d'aquesta tradició cultural de la ciutat. Nosaltres hem llogat una moto i au!!, a fer quilòmetres!!. Per cert, veieu al fons l'arc de sanmartí!!.

Com a curiositat (que ja hem comentat a alguna entrada), veieu l'escaparat d'una botiga qualsevol (una agencia de viatges) que anuncía diferents serveis en diferents idiomes: castellà??? no, la cultura llatina els hi queda mooooolt lluny. Inclòs hem vist alguna botiga amb tot de banderetes de països (uns 45), i no ser-hi la d'egpaña (alguna cosa hem fet malament no?).

El Wat (recordem: temple) Doi Suthep és un lloc sagrat ubicat a sobre d'una muntanyeta. Diu la llegenda que un elefant blanc que transportava una reliquia de Buda va viatjar sense direcció concreta fins arribar a aquest lloc per morir (al temple veius tot de figures de l'elefant blanc). Per arribar-hi des de la ciutat, agafem la moto i fem el port de muntanya fins trobar-nos tot de llocs ambulants per menjar i botiguetes de records: hem arribat!!. Pels tailandesos aquest és un lloc molt sagrat, i venen a fer plegàries i a portar ofrenes als monges. Curiositat: sempre has d'estar per sota del monge, si aquest està orant (a Tailandia tenen un gran respecte per la figura del monge). Un dels monges ens va donar unes pulseretes blanques (que fan ells) i que no et pots treure fins que no es deslliguin o trenquin soles. Vale!!. Curiositat: sempre que entris a un temple has de dur les esquenes i els genolls coberts (s'entèn que la part que queda entre uns i altres ja ho estan de coberts), per respecte.

Aquest temple es diu Chedi Luang i, la gran chedi (el temple de pedra), va ser derruït per un terretrèmol fa uns 500 anys. Han anat reconstruint a poc a poc. Com veieu, al voltant la chedi hi trobet altres petits temples i tot de monges d'aquí cap allà. Curiositat: pel que hem vist als llocs on hem estat fins ara, els hi encanten els mòbils, i si passes per una botiga on en venin, possiblement t'hi trobis un home vestit de taronja: és un monge!.

Per combatre la calor, no hi ha res millor que un centre comercial, amb aquells aires acondicionats a tope. Ara bé, no us imagineu quant s'aprèn d'un poble en un centre comercial. No tot al viatge és conèixer tribus i trekkings amb elefants tot buscant un cocodril. No!, viatjar és molt més, viatjar és observar, conèixer i sobretot, respectar. En un centre comercial d'una ciutat com Chiang Mai (pel que hem vist amb gent de calers), pots veure com viuen la classe mitja, com compren i com s'ho passen de bé amb els amics o la fàmili. En fi, com veieu, les formes de diversió só ben diferents, des dels karaokes a les sales de jocs, passant per les pastes dolçes amb formes de conill, fins arribar a les fricades dels fotomatons, i nosaltres que ho som (amb orgull), no vem poder ressistir-nos a fer una sessió super friqui. Divertit a tope!

Els parcs a petar, fent la vida que es fa a Barcelona o a qualsevol ciutat mitjanament gran (o a qualsevol poblet). Per una banda, el món és molt diferent, sens dubte, però per un altre, els nens són nens a tot arreu, i els parcs estan plens de gent corrent, menjant, donant menjar als coloms o als peixos, o estirats amb la parella amb la calma. La distància de vegades és més mental que real. En tot cas, els tai tenen una naturalitat pels moviments de cama que és la òstia.

Mercats a Tailàndia els que vulguis, de fet, Chiang Mai també és coneguda pel seu mercat nocturn. Però el de la foto no ho és, és el que tenim tots al nostre poble un dia de la setmana, però multiplicat per 10 i tot artesania molt molt guapa (també tot de llocs per menjar cosestes bones).

Per acabar la nit, res millor que un bon concert. Massa gent de públic pel nostre gust. És el que tenen aquest països asiàtics: molta gent per tot arreu. Bé, si us ve de gust, ara comença el viatge cap al nord del país (tocant Birmania), per desprès tirar cap a Laos. Segur que ens ho passarem teta, i intentarem que la teta sigui per tots i totes. Salut i fins aviat!!

Per cert, força per la tornada a la feina i de més.