Laos: quan la postal sembla ja perfecte....

Quins dies per aquestes terres!! Que dir!!. Quin gran descobriment!!. Laos dona per molt, per moltissim. Penseu que tot just fa 25 anys el pais vivia en l'extrem comunisme totalment tancats al mon, i aixo encara es nota (para lo bueno y para lo malo). Nosaltres gairebe hem creuat el pais de nord a sud (deixant el nord mes nord per un altre any) i podem dir que tot el pais es espectacular, i que les seves gents son afables i encara curioses. De fet, aqui es on hem notat mes agraiment de la gent del pais quan intentes comunicar-te amb ells mitjanc,ant el teu patetic laoisa. Es evident que aquest recorregut per Laos ha estat tambe especial per la companyia de la gent que hem anat coneixent al llarg del cami: a Javi ens el vem trobar tot just a la frontera amb Tailandia, es a dir, nomes entrar al pais, i s'ha convertit en part important d'aquest recorregut, i a Cris 1 dia despres de cami a Luang Prabang. Als dos els hi volem fer saber que han estat uns companys de viatge collonuts, i que tenen casa i amics en terres catalanes; els demes, han anat deixant la ruta en diferents llocs, pero igualment un plaer. Per resumir aquest pais, utilitzarem una frase del nostre amic Javi que diu: "cuando crees que la postal es perfecta, aparecen dos mariposas", i aixo es precisament el que ha anat passant al llarg del cami. Som conscients que amb imatges i quatre frases no podreu experimentar el que hem experimentat nosaltres, per aixo us animen a passar per aquest pais i comprobar-ho en persona. En fi, esperem que us hagin arribat una mica les nostres sensacions i experiencies.

Laos tambe estara sempre a la nostre memoria perque es alla on vem rebre la noticia del naixement de Xavier, Marta i Pol, i des d'aqui volem felicitar als pares i germanets "grans" respectius, Edgar, Emma i Marc. Felicitats!!!.

Ara passarem a Camboya, i no us preocupeu que tenim en compte els tifons, i si cal, agafem una avio i canviem de pais (com sona, oi!. Per cert, recordem que per aqui els accens no existeixen, aixi que els aneu posant alla on creieu). salut!!!!

Laos. SI Phan Don: el parais te nom propi

Si Phan Don. Imagineu el riu Mekong, amb uns 14 km d'amplada (en epoca plujosa, aquesta), i de les seves aigues i sobresurten milers d'illes, unes gran, altres petites, unes habitades, d'altres sense vida humana. Be, en aquesta entrada poca cosa volem explicar, ja que ens agradaria que us fessiu una idea a partir de les imatges que hem penjat. Us prepareu un coconut o banana shake (amb gel i tot triturat), us poseu crema solar pel sol, baixeu les pulsacions perque aqui les presses de poc serveixen, i no us oblideu una llanterna, ja que nomes hi ha llum de 6 a 10 de la tarda. Ah!! penseu que les hamaques aqui et deixen marques a l'esquena de les seves cordes, agafeu una samarreta vella per posar-ho a sobre. A disfrutar.

Quina gran posta de sol. Asseguts a les hamaques contemplant l'horitzo....si, allo tant cursi que tots diem algun cop, aqui es habitual. I ara, unes imatges de la rutina de les illes.

Generalment, una familia laosiana no necessita gaire mes per viure que el que surt a la imatge: una mica de terres per treballar, carn, una mica de roba, la casa alta per la pluja i insectes, el riu a prop, i au!

El peloton llego a las waterfalls. L'aigua te una forc,a que fa por, i tota aquesta aigua va a petar al delta del mekong a Vietnam.

El riu et dona sorpreses: una platja enmig de Laos, amb sorra fina, aigua mes color Mekong en epoca de plujes, i a disfrutar!

Be, ja hem arribat al final del viatge per Laos, i aixo significa separar-nos dels nostres amics Javi i Cris. Han estat 16 dies bruals on hem compartit moments intensos i experiencies inoblidables, i senyors, aixo uneix. Com a simbol de la nostre amistat, aqui deixem una petita mostra dels moments disfrutats al voltant d'una taula, des de l'esmorzar, fins al sopar, tot el dia junts, amb un bon rotllo brutal. En definitiva, quan trobes gent amb la que connectes es especial, pero si a mes ho fas en un pais estranger, es la ostia!!!. Amics, us trobarem a faltar, pero ens debem unes quedades per les terres de cadascun de nosaltres. Salut!!.

Laos: cami de SI Phan Don (4000 illes)

Per arribar a Si Phan Don (4000 illes), es necessari un viatge llarg i a la laosiana, es a dir, tant pots arribar a l'hora com no arribar mai. Nosaltres ho hem aconseguit, pero mereixia una entrada a part. Com veieu, a Laos l'equip esta format per nosaltres i Javi i Cris, els nostres companys de viatge des del principi fins al final (a aquestes alc,ades, amics). SI us fixeu, ens estem menjant les llavors de la flor de loto, les pipes laosianes. Gran detall el de la moto al sostre del bus, eh!!. Que com va a parar una moto a dalt d'un bus? doncs perque no cap al maleter. I si, amb una corda i uns brac,os ja en tenen prou.

Els busos per aqui son una mica diferents als que tenim per alla: aigua entrant pel sostre, dones venent qualsevol cosa comestible, karaoke a la tele i aquesta a tot volum.... en fi, la ostia!

Aqui no ho podeu percebre be, pero en aquest jumbo (una especie de taxi comunitari) i anem unes 29 persones, en l'espai d'una monovolum. Tambe la ostia!! i, per poc que ho sembli des d'alla, super divertit (mes encara amb la parella de colegas viajeros).

Evidentment quan viatges tens gana, i quan tens gana et fots a la boca qualsevol cosa. Allo atravessat amb un pal, es un pollastre aixefat. Te millor gust que pinta, eh!

Ja hem arribat. El jumbo ja espera al ferry que ens dura a la primera de les illes, una de les mes grans. Benvinguts a Si Phan Don.

Laos. Ban Na Him: una agradable sorpresa

Benvinguts a Ban Na Him. No importa si no recordeu el nom, de fet, moltes de les imatges que veureu son dels voltants pero..... quin voltants! quina grandissima sorpresa!. La llum, es la llum de la zona que el fa tant especial.

A part dels voltants tant brutals, els pais compte amb coves espectaculars, tant per l seva profunditat com per la grandaria. Aquesta que veureu es diu Tham Kong Lo (tham es cova). Quan arribes al lloc, agafes un barqueta que et porta a la boca de la cova, agafes un altre barca que sera la que et dura fins l'altre banda de la muntanya. Hi ha moments que tens a sobre un sostre de 100 metres, i la llargaria es de 7 km. (casi na). Hem de dir que les fotos no fan justicia, i que tot i que sembli una cova mes, aquesta es la mare de les coves. Us imagineu recorrer aquesta distancia en una barca en el mes absolut silenci, descobrint a cada pas noves formes de la terra?.

Aqui teniu una petita part amb llumetes que tenia el seu rotllo, pero mes endins ens esperava una autentica aventura.

La sortida de la cova sempre et dona sensacio de llibertat: llum, aire fresc.... Be, si no heu visitat una gran cova mai, no deixeu de fer-ho perque la experiencia es collonuda.

Aquesta es un poblet laosia tipic i alla vem dinar. Pensu que no estn del tots acostumats als estrangers i que la curiositat encara esta viva per la seva part.

La tele del poble. des de casa nostre es dificil pensar que encaa hi ha gent que viu aixi, pero per aqui es dificil pensar que hi ha gent que viu com nosaltres ho fem.

Imatges d'una vida laosiana. Quan hi ets, tot es molt mes acollidor del que sembla a primera vista. Com veieu, el col-lega de la foto tenia gana.

Be, us deixem una imatge que, tot i semblar un quadre, es visio d'on estem ara. La ostia eh!!. Ara anem cap al sud de Laos, a un lloc anomenat Si phan dn (4000 illes en laosia). Alla, el mekong te uns 14 km. d'amplada, i es formen illes on la vida passa molt mes a poc a poc que a la resta del pais (que ja es dir). Ens trobem en uns dies perque per alla electricitat, el que es diu electricitat, no en tenen.

Laos. Vang Vieng: o treking o borratxing

Vang Vieng es un poble d'uns 30.000 habitants que a temporada alta pot arribar a triplicar la seva poblacio. El per que? doncs ho podria resumir en un parell d'imatges: a dalt, muntanyes amb formes espectaculars que envolten la vall i laosians practicant esport, fent vida vaja!; a baix, un bar ple de turistes on la programacio es toooot el dia Friends, la serie de TV. Ho expliquem: pel poble passa un riu, pel riu passen turistes pujats a sobre d'un flotador gegant; mentre baixes, et pesquen perque et posis fins al cul d'alcohol, i en molts casos d'altres substancies (cada any more algun capullo). Quan acabes, borratxo (generalment), tens gana. Que fas si passes de qualsevol altre cosa que no sigui aixo?, doncs asseure davant la tele, fumat, i deixar passar les hores. Sembla exagerat, pero es tal qual. En tot cas, nosaltres (i d'altres, es clar) preferim els paissatges i la gent. Sobre gustos.......

Ja sabeu que ens agrada la moto, i aquesta ruta ha estat collonuda. Els quatre (ja els coneixeu: Cris i Javi) hem fet una bona excursio pels voltants del districte, i com et trobes a Laos, ja t'oblides de les carreteres asfaltades. Pero, com mola!!

Enmig de no sabem on, amb molta gana, ens trobem un lloc on sembla que fan menjar.....doncs no, nomes beguda, pero com la viatgera es resuelta, agafa uns ous, demana permis per entrar a la cuina, fa unes truitetes i demana arros (que aqui mai falla)....i ja tenim dinar!!. Imagineu la revuelta que es fa formar al lloc, trencant la seva rutina a tope.

Quina gran cova; uns 250 metres de profunditat i una sensacio brutal. Heu de probar-ho (ja sabem que per la nostre zona poques coves, pero...). Les fotos no fan justicia de la llum que s'endinsa pel forat d'entrada. Gu a uu!!. Com veieu, sempre troben llocs per venerarals seus deus.

Despres del tute de les coves, un banyet es obligat. I aquest va ser francament necessari, perque vem acabar fins al coll de fang.

L'esport nacional es aquest (no recordem el nom), i vagis on vagis, et trobes uns quants locals amb la piloteta i donant-li fort.

Quan et proposes arribar en aquests paisos, generalment no hi arribes en el temps estimat, i en molts casos ni hi arribes. Ara be, sempre et trobes sorpreses com en aquest petit poblet, on, a l'aturar la moto per menjar un entrepa, ens venen la tira de nens amb curiositat per veure als Falangs (estrangers). Hi hem estat unes hores, pero ha sigut una historia genial. S'ha de tenir en compte pero, que has d'entrar a poc a poc, xerrar amb els adults i despres jugar amb els nens. No pots arribar i liar-la. No es etic. Ha estat una experiencia collonuda i us recomenen que un dia proveu de comunicar-vos amb gent amb cultures i costums molt diferents als teus. Es enrriquidor i t'obre una mica els ulls.

Be, per acabar, us tornem a deixar una imatge d'uns amiguets que hem fet avui. Companys, els nens a tot arreu son iguals, es comporten igual, i riuen igual..... Ara, si us be de gust, marxem cap a noseaon!! Si ens acompanyeu, mes riurem. Salut!!

Laos. Luang Prabang: colonia francesa

Benvinguts a Laos. Com veieu a la foto, la frontera entre Tailandia i Laos es el Mekong, riu importantissim per Asia, i per accedir a qualsevol dels dos paisos, dones el passaport, et posen el segell de sortida, agafes un barqueta, et passen a l'altre costat, pagues el visat, i ja ets a un nou pais. Ara be, no us penseu que son terres semblants (tot i semblar-ho a les fotos), son molt diferents un de l'altre.

Hem decidit baixar el Mekong amb slow boat cap a Luang Prabang (dura dos dies, i dorms a un poblet que es troba enmig de la frontera i el nou desti). La veritat es que la experiencia ha estat collonuda, tant pels paissatges que vas passant, com per la gent que et trobes (viatgera com nosaltres) al vaixell.

Luang Prabang, poble d'uns 26.000 habitants que encara conserva arquitectura francesa. Al ser declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco, te mes possibilitats de conservar tots els seus carrers i la seva personalitat, i tot i ser desti turistic important, no hi trobes aquelles aglomeracions d'altres destinacions turistiques importants d'Asia (de fet, a les 23:30 de la nit tot, pero tot, esta tancat). Si us fixeu en la imatge, sembla que esta bruta o borrosa, pero es fum de de matolls que es cremen a muntanyes dels voltants.

Wats (temples) els que vulguis, pero a diferencia de Tailandia, en aquests sembla que el temps hagi passat factura, fet que els hi dona mes interes. Flanqueando a la viatgera, trobem a Javi (Alacant) i Cris (Galicia), nous companys de viatge i molt bona gent.

Els mercats nocturns son molt comuns a ciutats on hi ha turista, pero a mes es una bona oportunitat per menjar per molts pocs Kips (moneda local: 1 Euro va uns 12.100 Kips).

Be, de caigudes d'aigua les que volgueu, i aquesta es collonudament gran. Us deixem una imatge del besito viajero.

El sindrome de tarzan es molt comu quan fas viatges llargs, i aqui en teniu un exemple. Ara be, la caiguda genial i l'aigua brutal.

Hi ha moments que son inoblidables: una barqueta, aire agradable, bona companyia i calma, molta calma.

La segona caiguda d'aigua va ser una sorpresa perque t'hi trobes una piscina natural on t'hi pots estar tot el dia fins arrugar-te com una passa. Com veieu a la foto de familia, el grup viatger es gran. Ara fem les presentacions.

Tots ens hem trobat a diferents llocs, pero mes o menys, tenim el mateix cami: Javi, alacanti i un tio genial (moltes rises friquis); Cris, gallega i tambe collonuda; Andy, australia i super divertit ( a mes de coneixer gairebe tot el mon); i Julia, austriaca pero ab un accent argenti que ni maradona. Be, amb tots ells hem compartit dies per aquestes terres, i ara, sense Andy, baixen cap a Vang Vieng. Veniu?