Vietnam: Una de cal y otra de arena!

Good morning Vietnam!! o millor, good bye!!. Han estat uns 2O pico dies per terres de "charlies", i la cosa és que el país té molt per donar, molt per veure i molt per descobrir. Hem fet de sud a nord i hem intentat apartar-nos una miqueta de les zones més turístiques, i sempre han estat experiències super positives. Vietnam i la seva gent.... ah! això és un altre món: quan un viatja per lliure t'exposes a tot, i en general, si et descuides, a Vietnam, si poden, te la foten. És una reflexió que fem desprès de bones i no tant bones experiències amb la gent del país. Però tot i això, les impresions són positives i les sensacions viscudes perduraran per sempre. Si us pregunteu si recomanem Vietnam com a país a visitar?? la resposta és afirmativa, però amb els ulls ven oberts sempre, i amb una bossa plena de paciència. Bé, ens espera.....LA XINA!!! guau, segur serà la ostia!!. Veniu?

Vietnam. Hanoi: una gran capital

Hanoi, capital del país i ciutat important de negocis del sudest asiàtic. Quan hi arribes, notes una certa diferència respecte a la segona ciutat del país, Saigon, i és la quantitat de negocis que es fan a la ciutat, com també el munt d'empreses estrangeres que hi tenen seu. A més, ens hem allotjat molt a prop de llac que fa d'artèria principal de la vida dels locals. Bé, aqui la teniu.

El llac de Hoak Kien està situata ben enmig de la ciutat, concretament del barri antic, i si busques un banc i t'hi estas una estona, pots veure com hi fan vida milers de persones, ja sigui fent esport, pasejant, contemplant el no res, o mil etc.

El que diem de l'exercici. A tot el sudest asiatic, i a diferència de nosaltres, si fa moooolta vida als parcs públics, i a certa hora de la tarda, si apleguen moltes persones per fer els seus exercicis diaris. Pa muestra, un botón.

El teatre de titelles aquàtiques té el seu rotllo, ja que com veieu, la perspectiva de l'espectador és la de contemplar una piscineta, on hi apareixen per art de màgia, tot de titelles que donen vida a la vida tradicional vietnamita, mentres sonen cançons tradicionals. Evidentment darrere del telò, s'hi troben les persones que mouen les grales mouen, calçats amb botes d'aigua.

Hanoi, com moltes de les ciutats de per aquí, et dóna molts contrastos. Aqui us deixem dues imatges de la realitat de la ciutat.

El temple de la literatura va ser construït al 1070, i s'hi trobava la universitat destinada per gent mandarina. És un recinte gran on només entrar-hi, t'hi trobes una inscripció que diu: " per entrar, baixeu del cavall". Com veieu, la calor a la cutat és forta, i un ventilador, de vegades, és més important que un temple.

Deixant de banda la mala qualitat de la foto, us la volem deixar perquè veieu quines tapes espanyoles serveixen a la ciutat, en un bar anomenat "la salsa", portat per francesos, a Vietnam, on et serveixen tapes espanyoles. Quan vem seure per demanar el menú, vem veure "CHORIZO", i vem dir....!chorizito rico!, però no, ens van servir 3 troçets i mig de chorizito campofrio chungo, je!. En tot cas, no va quedar ni el plat. Bé, no hem pogut resistir-hi la "llamada": MARXEM CAPA XINA!!, a veure la muralla i el que sigui. Si veniu, segur que us agradarà. Salut!

Vietnam. Cat Ba. Bahia Halong: somni fet realitat!!!

Ja som a l'illa de Cat Ba, port de sortida per endinsar-nos a la Bahia de Halong. Us avisem que les fotografies no fan gens de justícia a la realitat.....tot ha estat molt més espectacular del que sembla, i com sempre, us animem a visitar-la pel vostre compte, com hem fet nosaltres. Aquesta illa està situada a 2 hores de bus i 45 minuts de hidroplà des de Hanoi, i antigament era una illa sustentada per la pesca, tot i que ara el turisme és el principal motor (ells encara pesquen, eh!).

Si us fixeu en la imatge, podreu veure dos restaurants flotants, desprès moltes embarcacions pesqueres amarrades, i al final, moltes cases flotants. Aquesta imatge des de terra, des de l'illa, et dóna una mica d'idea de com serà la bahia. A nosaltres ens ha flipat.

Bé, aqui el teniu, el vaixell que hem llogat per fer una volteta de dos dies (amb la seva nit) per la bahia de Halong. Guau!!. Nosaltres sols del pal titànic, i el capità i el cuiner a la seva. El paissatge...indescriptible....les sensacions......que us podem dir......brutal!. Han estat dos dies perfectes (en tots els sentits), i tenint en compte que ho hem negociat tot nosaltres (amb els vietnamites, els negocis molt de compte perquè si poden te la foten), molt més mèrit té. La bahia? guauuuu!!

Al llarg de tota la bahia, emergeixen més de 3000 illes, totes amb diferents formes, i petades de coves i petitíssimes platgetes on un si quedaria tota la vida. I si a més tens un kayak per poder arribar-hi a la teva, les sensacions augmenten encara més.

Hem buscat alguna imatge que reflecteixi la grandaria del lloc, i no l'hem trobat...no es pot captar amb cap camara. Tot i així, us en podeu fer una idea?

El kayak et dóna una perspectiva diferent, i a més et possibilita arribar a llocs on el vaixell gran (el per un moment, nostre vaixell, je!), no pot arribar. Hem explorat coves, ens hem banyat a platges desertes, hem tancat els ulls i ens hem deixat portar per la corrent, hens han sobrevolat àligues enormes...i sobretot, ens ho hem passat de putamara!.

Com veieu, les platgetes es formen i varien segons les marees (que són molt importants aquí), és a dir, apareixen i dessapareixen. A nosaltres, ens ha aparegut!

Quan el sol es comença a posar, la llum canvia i amb ell la bahia. Ja queda menys per anar a dormir, i per sort hem deixat l'ancla a un lloc on no es mou gens el vaixell, yuju!!. Sopar enmig de Halog amb una llumeta, té el seu rotllo, eh!.

Más ancha que ancha, tu!!. Com veieu, tenieu "sofas" per contemplar la bahia amb tranquil·litat, a dalt, veieu "tumbones" per descansar. La taula enmig per menjar, i si fa molt de sol, posen un toldo i perfecte. I la nostre habitació (amb bany, ole!), és el quadrat que es veu enmig del vaixell. Un somni fet realitat. Bé, ara volem explorar una mica Hanoi, i segur que coses bones ens dóna. Anem?.

Vietman. Hoi An: ens hi quedem!

Hoi An es una ciutat d'uns 80.000 habitants situada mes o menys al mig del pais, tocant la costa, i es molt coneguda (i turistica) per mentenir una arquitectura molt maca i ben conservada. En un primer moment i anavem amb por per trobar-nos milers i milers de turistes per tot arreu, pero nomes arribar-hi vem veure que es temporada baixa i que la ciutat dona molt de si. Aixi que ens hi quedem!. Com toca al mar, i afluents que van a petar al mar, tambe es fa molta vida a l'aigua.

El color dels seus edificis, quan els toca la llum del sol, es d'un color molt intens i molt especial. Ara be, no us penseu que tot el poble es aixi. No. A quatre carrers mes a munt i mes a baix, t'hi trobes un viuen els locals, i son uns altres edificis diferents. Penseu que el casc antic del poble va ser declarat patrimoni per la Unesco, i aixo significa que es troba amb molt bona conservacio.

Per accedir a la ciutat antiga, s'ha d'atravessar un pont molt guapo (el veieu a la foto), i un cop passat t'hi trobes tot de vivendes de la epoca, i tot de botigues que venen artesania i de mes.

Hem decidit deixar imatges del poble de nit, perque s'ho val. A mes vem coincidir amb una festa que es fa cada cop que hi ha lluna plena, on el poble s'omple de balls i jocs tradicionals, a mes d'il.luminar-se el riu amb fanalets. Be, una cosa moooolt guapa.

Fanalets com aquests son els que donen llum al poble de nit, i la llum que desprenen (de diferents colors) fa que tot sembli mes intens.

El pont de nit te una imatge molt diferent. Amb les llums dona la sensacio de trobar-te dins d'un quadre, dins d'una aquarel.la il.luminada.

Quan el poble dorm, els fantasmes surten als carrers, i si t'hi fixes molt, pots veure com es mouen buscant ves a saber que, potser alguna anima per menjar.

A Hoi An pots fer-te quaqlsevol pec,a de roba a mida, el que vulguis i com ho vulguis. Ara be, per la nit la maquina de cosir descansa i el maniqui dorm. Per cert, no us imagineu com hem menjat de be a Hoi An, guau!!. Hem estat a punt de quedar-nos mes dies nomes que per tastar altres plats!. Pero no, marxem cap a Hanoi, a veure i sentir mes pais. Anem?

Vietnam. Terres altes centrals: que bé, fresqueta!!!

Desprès de deixar el delta del Mekong i Saigón, hem decidit continuar la ruta pujant per les terres altes centrals, molt més desertes que el camí per la costa. Les sorpreses han estat molt grates, l'entorn collonut (para muestra, el botón de arriba: Dalat, ciutat on molts locals venen a fer la lluna de mel), i la sensació de viure el país ha estat més intensa. Ara bé, com sempre això significa sacrificis: hores de busos a tope, pujades i baixades per ports de muntanya i curves molt i molt tancades. I quan diem busos no volem dir els busos que teniu al cap, no, volem dir microbusos, i per ser més gràfics, com posarieu 26 persones (entre elles, los presentes) en aquesta furgoneta sense trencar cap os de ningú? doncs ells ho aconsegueixen sense fer sang.

Com veieu, els cultius són molts extensos, i com aquesta imatge, és miris on miris.: conreus i hivernacles a tope. Precisament són les temperatures agradables de la zona, que fan possible aquests camps. Dalat, és precisament això: bones temperatures, bones terres i molt cultiu.

Vietnam (com molt del sudest asiàtic) està replet de pagodes, esglèsies o qualsevol temple religiòs. En aquest, situat en un poblet perdut per les muntanyes a prop de Dalat, vem trobar a un monge amb les seves oracions (vem estar-hi una hora i pico, i ell seguia amb les seves oracions).

Aquesta imatge exemplifica dues coses: la primera que les noies van amb un uniforme molt maco a l'escola secundària; i la segona, el barça és el barça, i vagis on vagis, no coneixen el país, però si l'alineació del barça (molt més que la del madrid). Més que un club, no?

Volem deixar aquesta imatge perquè ens ha semblat maca per compartir-la amb vosaltres. És una tarda de cel a Buon Ma Thuot (desprès de Dalat). Molts cops, tenim aquests cels allà, a casa nostre i no ens adonem. Haurem d'aturar-nos i aixecar una mica més el cap.

Bé, aquest dia a Kon Tum va tenir història: coneixiem l'existència d'un orfandat al poble i ens vem aventurar a trobar-lo. Caminant caminant vem trobar el que ens semblava un orfandat, amb tot de nens amb robes brutes i trencades jugant amb bosses amb fils com a cometes. No vem trobar adults i vem passar un horeta o més per allà, jugant i intentant esbrinar on eren les persones encarregades de l'orfandat. Al cap d'una bona estona, ens adonem que no estem a l'orfandat, i que allò és l'escola municipal tancada (per diumenge i a dalt una imatge: la casa gran és una gran aula), i que els nens que juguen allà tant brutets, són els fills de les famílies de poble. Uf! quina gambada!, però un cop coneguda la veritat (imagineu esbrinar-la sense ningú que parli anglès), sí vem trobar el orfandat i allà que vem anar a petar.

Allà hen hi trobem molts nens petits (i d'altres de més grans), molt més arregladets i nets que els nens del poble (si més no, curiòs), i vem estar-hi unes horetes, donant de menjar i jugant amb les petits, o jugant amb els no tant petits, o cantant amb els més adolescents (els encanta la música). Bé, vem fer el que es va pode per intentar connectar una miqueta amb aquests nanos. Penseu que molts d'ells mai han conegut un pare ni una mare, i això és molt dur sempre. Ens ho vem passar de conya, i els nanos també, que al cap i a la fi és del que es tracta ( tu no pots fer-hi res, només estas de passada). CURIOSITAT: són tant els cristians a Vietnam (catòlics o protestants, tenen una pila d'esglèsies), qué sense anar més lluny, aquest orfandat és actiu gràcies a la contribució de l'esglèsia catòlica del poble. Ara, cada dia, els nens dutxadets i canviats de roba, van cap a l'esglèsia a fer les pertinents oracions.

Aquí teniu a Linar, una bona noia que ens vem trobar de camí al orfandat i que ens va fer de guia durant tot el dia. Per sort, ella parla anglès i ens va ser tot més fàcil. Quan vem deixar l'orfandat, vem anar a casa seva a menjar, xerrar i.....cantar!! si senyors, vem cantar cançons d'amor que ells tenen apuntadetes (per aquí, les cançons d'amor són la úinica cosa que sents, amb anglès o amb qualsevol idioma). Va estar molt bé perquè, a part de les desentonacions, vem poder veure una miqueta com viu realment aquesta gent. Bé, ara marxem cap a Hoi An, ciutat turística a tope, però que creiem serà una bona escala per anar pujant cap a Hanoi. Però abans de continuar el viatge......

Voleu una galeta?

Vietnam. Delta del Mekong: viure a l'aigua

Per baixar al delta hem decidit llogar una moto, deixar les motxilles grans a Ho Chi Minh, i aventurar-nos a fer uns 200 km vietnamites, és a dir, amb infinitat de motos, cotxes, camions i busos, sense cap problema per aixafar-te si és necessari per passar. El Delta del Mekong es va formar amb els sediments dipositats pel riu Mekong, procés que encara avui dia continua, i en ell es produeix arros suficient per donar de menjar als 85 milions de vietnamites que té el país, i sobra un gran excedent per exportar. Les gambes, els cocos o la canya de sucre són altres productes que es produeixen al delta. Evidentment, com a delta que és, l'has d'atravessar en molts casos amb ferry, i nosaltres no som menys. La foto ve a ser un: on és l'estrangera?

Aquestes són terres on tothom fa vida a l'aigua, i tots els productes que es venen a terra, abans han fet un recorregut per aigua, de les illes productores, als mercats de terra (i ara entendreu perquè això de terra). Com veieu, aquestes són terres on lestranger no passa mai dessapercebut.

Per la nostre lògica acostumada a la terra, a trepitjar sempre terra ferma, aquest és un lloc que per un moment pot descol·locar, però que sorprèn sempre: és espectacular veure com la vida transcorre al voltant d'aquest gran riu. Totes, absolutament totes les poblacions del delta (que en són la tira i penseu que a Vietnam no hi ha pobles petits, el més petit té uns 80.000 habitants) giren entorn al Mekong, i ser part passiva d'això, ni que sigui per uns dies, és molt especial.

La nostre lògica aqui topa amb una de diferent: la del riu. Les benzineres enlloc d'estar orientades a la carretera (tot i que també en n'hi han la tira), estan orientades a l'aigua, per les barquetes i vaixells grans. També pots veure com les cisternes aquàtiques atraquen per omplir els dipòsits que més tard subministraran a diferents punts del delta.

Benvinguts a un mercat flotant, una gran experiència. Nosaltres ens hem llevat molt dora, i hem anat amb una barca amb motor una hora cap al sud del delta per trobar un dels mercats amb més moviment de la zona, i ha sigut brutal. Us imagineu la del forn del pa venent pa amb una barca? donca a sota la teniu; o a la fruitera venent taronjes al riu? doncs a sobre la teniu. Això és un mercat flotant: un lloc concret del riu, o d'un dels seus braços, on s'apleguen moltes barques grans (majoristes) que venen els seus productes als habitants de la zona, que hi arriben amb les seves barquetes de rem i de motor. Generalment són les dones les que compren, i veure-les amb el seu pijama de colors vius, amb el seu barret tradicional, remant en direcció a l barca dels tomàquets o dels plàtans, i et miren sonrient... i tu comprens que no podies ser més estranger però que cony!! doncs és un gran moment. Penseu que al ser un mercat de barquetes petites, no sonen motors, ja que totes estan juntes per poder fer negocis, i això et dóna unes sensacions diferents.

El que deiem del pa, qui vulgui una baguette haurà d'agafar una barca, o en tot cas avisar-la abans que marxi riu abaix.

O veure com es fan una sopa de fideus a sobre d'una barca de tres metres i la venen a través del riu, et fa pensar en quan de temps deu fer que aquesta gent fa el mateix, i sense cap problema! perquè, per què canviar, no?.

Per tot el delta veus vaixells grans amb dos ulls dibuixats a la part frontal, i és (creiem) per espantar als mals esperits i que la navegació sigui plaentera i tranquil·la.

Tot és vida al voltant de l'aigua, i tu, que passes un moment pel constat, intentes captar amb la ment tots els estímuls que desprèn tot el delta. Si voleu veure una vida molt diferent a la teva, però al cap i a la fi similar (same same but diferent), hem de passar pel delta perquè flipareu.

Bé, com veieu la "barquera" és coneguda per tot nosaltres. L'asseguda amb la cara feliç de veure a l'estranger patint, és la nostre barquera professional, que ens ha guiat de manera genial per tota la zona.

Us deixem una de les moltes cares que ens han acompanyat al llarg d'aquest dies pel delta, concretament Thai, la nostre barquera. Bé, tirem cap a l'altiplà central del país, concretament Dalat, que ve a ser com una estació de muntanya amb temperatures suaus, on molts vietnamites passen la seva lluna de mel. Segur que estarà de conya, veniu?