Ja som a casa!!. Ja s'ha acabat!!. I gràcies a que s'ha acabat, ara comença un altre història, comença un nou camí. Us imagineu tenir al cap tot un any a tota la gent que t'estimes sense poder abraçar-les?. I us imagineu el moment en el que les portes del Prat s'obren, deixant veure a tota la colla amb una pancarta de benvinguda enorme??. Com descriure allò que un sent, allò que un percep en les abraçades infinites de retrobament: amb els pares (eterns sofridors), els germans, cosins, nevots i amics. Bé, ara ja ha passat, ja som aquí amb vosaltres, i com diria algú, com ja ha passat, nomès queda el record. I és cert, però quin record!!. I si ens pregunteu que tal?, com estem?, que pensem de tornar?......doncs us diem que quina sort estar envoltats de tanta gent que ens estima i quina sort d'haber nascut a on ho hem fet. Perquè sense ser demagògics no hipòcrites: crisi?, la que ronda pel nostre mode de vida? doncs canviem, que nosaltres sempre tenim opcions, i en la grandíssima immensitat d'aquest el nostre món, les opcions es redueixen a 0, o com a molt a 0'1. Evidentment que sempre hem de buscar la millora a casa, però potser, molts cops, ens oblidem de com som de privilegiats aquí. I no, no cal marxar a fora per valorar el que un té (nosaltres només ho hem reafirmat), però són moltes les vegades que ens costa obrir bé els ulls i aturar-nos a reflexionar sobre allò que ens envolta (que és molt). Hem après molt observant altres societats, altres costums, en definitiva, altres maners de fer, i aquests aprenentatges són els regals que et dóna la motxilla a l'esquena, aquell ritme de viatjar tant paussat.Un cop la panxa plena de bon pernil amb aquella olor genial, d'oli d'oliva espectacularment daurat, de les truites de les mames, de poder cuinar allò que et vingui de gust, o desprès d'haber escoltat aquell cd que tant temps feia que volies gaudir, les rodes del cotxe inflades, les cues dels bancs fetes, l'IBI pagat, els passos de zebra creuats sense por, i sobretot, desprès de sentir-nos eternament estimats, us diem que estem molt contents de ser ja a casa, que per nosaltres ha estat el temps perfecte de viatge, i de moment, la transició està sent molt suau. Descol·locats a tope!, però gaudint de la tornada. I que passa ara?. Uf!, moltes coses, i sense pecar de positiu, coses molt, molt bones. I aquestes, ja no formaran part d'un blog.
Per això, en aquest punt, just aquí, tanquem aquest espai màgic que ha lligat totes les nostres temporalment. Abans de tancar, 5 paraules que ho defineixen tot: us estimem allà i aquí.
Encar i Xavi
