Hola, hola!! aquí ens teniu, camí a Coroico, des de La Paz, i pel camí conegut com "de la muerte". Bé, hem de dir que, com ens ha explicat Felipa, la cholita de la foto, aquest és un nom turístic, ja que els locals coneixen aquest nom com el de la natura, el de la vida, perquè passes pel ben mig de les muntanyes. El nom de la mort l'han posat les agències per vendre millor la ruta que es fa amb bici, i que cada any mata a uns quants turistes. Felipa, quina raó tens; aquest és un camí perdins de la natura. Voleu disfrutar-lo una miqueta des de casa vostre?
Heu de saber, que al costat teu, just desprès de la porta del micro, tens una caiguda de moooooolts metres. Yuju!.
I també passes per sota de cascades, on l'aigua gelada continua el seu camí directe al riu, que donarà vida a les comunitats de la zona.
Al fons, el nostre destí: Coroico, població coneguda per trobar-se dins de les Yungues del país, i un lloc on la tranquil·litat està assegurada. Ara bé, encara queden unes bones curves de sorra que torejar.
I com ja hem arribat, Felipa baixa per continuar el camí cap a la seva comunitat. No us imagineu quin sentit de l'humor més catxondo que tenen les dones bolivianes!!.
Bé, ja hi som, i aquestes són les vistes que tenim des del lloc que hem escollit per passar les nits. Què, molt bé, no?.
El lloc dóna per fer molts treks, i nosaltres (amb l'amic Boris. recordeu? d'Uyuni i La Paz) ens hem decidit per un que passa per unes comunitats amagades per la muntanya, baixa per cocals, però que primer s'ha de sortejar un parell de pots penjats. La cosa promet.
Plantacions de coca. Aquesta és visible des de tot arreu, però normalment no les trobes tant fàcilment. És legal, evidentment, però no quadren els números entre els que hi ha plantats i els que es consumeixen de manera cultural. Guanyen per golejada els plantats. Enteneu?. De totes maneres, aquesta gent són els últims de l'escala. Sempre ho són. Per cert, la primera imatge és la costrucció on els locals prenen ombra o s'amaguen de la pluja quan toca. Les hores al camp bolivià es fan llaaargues.
Eh!, i desprès d'una dura caminata, toca un bon plat de menjar al millor lloc del poble (que bé que va parlar amb els locals i preguntar per llocs de menjar). Com veieu a les cares dels protas, la gana és important.
Perquè entengueu d'on hem vingut, a la imatge teniu el cocal d'abans, i més amunt, les comunitats Charobamba i Polo Polo.
Sí, volem deixar constància de la passió (ja ja): el barça és el barça, i la derrota és la derrota. El Xavi ja ho veia negre abans de començar. Bé, i qui no!. Eh!, "más se perdió en la guerra", no?.
La plaça principal del poble coberta de boira. Tooooota la nit amb boira. Ja de nit, ningú al carrer i nosaltres directes a una sorpresa........
......quina? doncs el cumple de la viatgera: 33 anys!!! FELICITATS!!!!!. Quin gran sopar de cumple!, Marianela bufant els globus, Tània penjant els detallets, Boris buscant el pastís (de chirimoya. Mmmm!), i en Xavi fent les invitacions. Amics per sempre!.
Eh!!!!!!! aqui ens teniu, amb unes cares de felicitat total. Les espelmes s'han bufat, el pastís s'ha menjat, les ampolles s'han buidat i les amistats s'han lligat. Gràcies nois!. Bé, toca deixar Coroico i les Yungues, i marxem cap a Copacabana, que tot i tenir nom brasiler, es troba als peus del llac Titicaca, on passarem uns dies per l'illa del sol. Que què és tot això, doncs en uns dies us ho ensenyem. Salut i fins aviat!!.
Hola, hola!! aquí ens teniu, camí a Coroico, des de La Paz, i pel camí conegut com "de la muerte". Bé, hem de dir que, com ens ha explicat Felipa, la cholita de la foto, aquest és un nom turístic, ja que els locals coneixen aquest nom com el de la natura, el de la vida, perquè passes pel ben mig de les muntanyes. El nom de la mort l'han posat les agències per vendre millor la ruta que es fa amb bici, i que cada any mata a uns quants turistes. Felipa, quina raó tens; aquest és un camí perdins de la natura. Voleu disfrutar-lo una miqueta des de casa vostre?
Heu de saber, que al costat teu, just desprès de la porta del micro, tens una caiguda de moooooolts metres. Yuju!.
I també passes per sota de cascades, on l'aigua gelada continua el seu camí directe al riu, que donarà vida a les comunitats de la zona. 
Al fons, el nostre destí: Coroico, població coneguda per trobar-se dins de les Yungues del país, i un lloc on la tranquil·litat està assegurada. Ara bé, encara queden unes bones curves de sorra que torejar.
I com ja hem arribat, Felipa baixa per continuar el camí cap a la seva comunitat. No us imagineu quin sentit de l'humor més catxondo que tenen les dones bolivianes!!.
Bé, ja hi som, i aquestes són les vistes que tenim des del lloc que hem escollit per passar les nits. Què, molt bé, no?. 
El lloc dóna per fer molts treks, i nosaltres (amb l'amic Boris. recordeu? d'Uyuni i La Paz) ens hem decidit per un que passa per unes comunitats amagades per la muntanya, baixa per cocals, però que primer s'ha de sortejar un parell de pots penjats. La cosa promet.
Plantacions de coca. Aquesta és visible des de tot arreu, però normalment no les trobes tant fàcilment. És legal, evidentment, però no quadren els números entre els que hi ha plantats i els que es consumeixen de manera cultural. Guanyen per golejada els plantats. Enteneu?. De totes maneres, aquesta gent són els últims de l'escala. Sempre ho són. Per cert, la primera imatge és la costrucció on els locals prenen ombra o s'amaguen de la pluja quan toca. Les hores al camp bolivià es fan llaaargues.
Eh!, i desprès d'una dura caminata, toca un bon plat de menjar al millor lloc del poble (que bé que va parlar amb els locals i preguntar per llocs de menjar). Com veieu a les cares dels protas, la gana és important.
Perquè entengueu d'on hem vingut, a la imatge teniu el cocal d'abans, i més amunt, les comunitats Charobamba i Polo Polo.
Sí, volem deixar constància de la passió (ja ja): el barça és el barça, i la derrota és la derrota. El Xavi ja ho veia negre abans de començar. Bé, i qui no!. Eh!, "más se perdió en la guerra", no?.
La plaça principal del poble coberta de boira. Tooooota la nit amb boira. Ja de nit, ningú al carrer i nosaltres directes a una sorpresa........
......quina? doncs el cumple de la viatgera: 33 anys!!! FELICITATS!!!!!. Quin gran sopar de cumple!, Marianela bufant els globus, Tània penjant els detallets, Boris buscant el pastís (de chirimoya. Mmmm!), i en Xavi fent les invitacions. Amics per sempre!.
Eh!!!!!!! aqui ens teniu, amb unes cares de felicitat total. Les espelmes s'han bufat, el pastís s'ha menjat, les ampolles s'han buidat i les amistats s'han lligat. Gràcies nois!. Bé, toca deixar Coroico i les Yungues, i marxem cap a Copacabana, que tot i tenir nom brasiler, es troba als peus del llac Titicaca, on passarem uns dies per l'illa del sol. Que què és tot això, doncs en uns dies us ho ensenyem. Salut i fins aviat!!. 
holaaaa carinyos, primer de tot felicitats per la encarna, ja veiem que ho veu passar molt be a la festa, amb els globus, el pastis i els amics, el mes important. com sempre les fotos molt xules, les montanyes espectaculars, i els camins semblen una mica perillosos, aneu amb cuidado, i tambe cuidado amb la coca no us faci mal, jejejeje. Encarna, ens alegrem que t'hagi fet il.lusió el video del cumple, t'ho mereixes. Be, per aki tot igual, anem fent, la vida rutinaria de sempre, jejeje.
ResponEliminabueno, fins aviat i a passar-ho be, encara que no fa falta que us ho diguem perque ja veiem que ho passeu genial. ja queda poket, tenim moltes ganes d'abraçar-vos, mooolts petons per tots dos, i abraçades pels amics. fins aviat, us estimem, adeeeuuuu
HOLA CHICOS!!
ResponEliminaPrimero de todo felicidades de nuevo Encarna...veo que lo pasástes en grande. Después felicitar al Xavi por la genial idea y a su primo por materializarla...qué gran sorpresa!!!! Nos hizo mucha ilusión saber que el baile de la medusa llegaría hasta ti...allá en los confines del mundo. Qué genial esto de las nuevas tecnologías (no volveré a repetirlo ;-) en la que puedes demostrarle a alguien que te importa y se acuerda de ti en el día de su cumple aunque esté a miles de kilómetros. Fue genial, aunque mi niño se asustó con los gritos y se puso a llorar...si te fijas se escucha de fondo...pero no podíamos parar...era por un gran fin. Por aquí bien. Por fin he vuelto al trabajo. De lo que te expliqué na de na, pero una vez pasado el xoc inicial sólo es un trabajo y intentas ubicarte...además la gente, como siempre, genial. Como siempre la realidad está en otro sitio, con los míos. Besitos
hola superguapos, Moltes felicitats Encar, ja veiem q veu disfrutar mol akets dies am akesta gent am tan bona onda, ens alegrem mol q sempre trobeu a bona gens voltanxmon, vaya camins mes "yungos" no??, bueno, com sempre us diem neu am mol d compte, ens posem mol contents saben q et va agradar mol el video d les felicitacions, to mereixes Encar, us estimem mol, ja keda poket, aprofiteu mol b el temps q keda, KINES GANES D VEUREUS I ABRAÇAR-VOS, bueno nois, records als nous companys d viatge, mols petons i abraçades d tota la familia, sins mol aviat, dew dew
ResponEliminahola parella veig quetot va força be feliç cumple encaruna mica atrasat pero tembe surto al video poquet clar
ResponEliminalo del caminets per arribar a aquest mons de deu son una mica xungos nosaltres no se si seriam capaços de pasar-hi encara que cuans arribes al lloc a vagut la pena
lo de les poblacions en mig de les montanyes es de fabula
el pasticet per lo que es veu a la foto era per tots oi o dic per el guix
lo que me agradat molt es el cami aquell que volteixa la montaña tant aprop del precipici
em recorda el cremallera de montserrat pero aqie condui vosaltres
esperant la tonada que ja es veu mes propera i dienos que es cuideu molt es despedeix el tiet
Que alegria me dio leer esto, gracias por tan lindos recuerdos que me dejaron. Siempre los recuerdo muy bien y extraño su compañia!!!. Dos grosos amigos. Muchos cariños y buenas vibras amigos!
ResponElimina