dilluns, 31 de maig de 2010

Perú: quanta riquesa històrica!.

Sefiní!! Perú ja queda al record, queda en un gran record. Han sigut 27 dies per terres andines (al collage falten fotos, recordeu que la càmera ens va deixar), on hem pogut conèixer el Valle Sagrado, amb el poderòs Machu Pichu (que dir que no s'hagi dit ja), i els altres pobles on els inques van fer important el seu imperi; el Valle del Colca, amb aquells pobles deixats de la ma de Deu, on tot va més a poc a poc; la part peruana del Titicaca, molt més turística que la boliviana; les grans ciutats colonials, com Cusco o Arequipa, amb els seus edificis castellans i la plaça d'armes com a nucli central; la costa de la província de Lima, amb pobles decadentment encantadors i peix fresc; i la gran capital, amb el caos comú a una gran ciutat sudamericana. Evidentment, ens queden moooolts racons per descobrir, com la jungla o els diferents parc naturals que té el país, però tot i així, creiem que marxem amb certa idea de com rutlla Perú, i els que hem vist, ens ha agradat. No, no es que tots els països ens agradin, passa que potser tenim sort amb la gent que topem en cada país, i això fa que la cosi sigui més senzilla i agradable. En definitiva, hem viscut bons moments i hem descobert llocs màgics. Sí, el Machu és la òstia i tot allò referent als nostres amics inques, si ho agafes amb una mica d'interès, és brutal: ells ja tornaven quan "nosaltres" encara anavem, passa que "nosaltres" teniem bales i armadures i ells no. Bé, ja són 13 els països visitats (que ràpid passa el temps!) i només ens en queda 1: Colòmbia. I què ens espera? doncs Cartagena, amb els seus carrers blancs, i les aigües del carib, amb aquell color tant.....tant blau i transparent. Uf!, com sona, no?. Companys i companyes: esteu convidats, ja ho sabeu.

5 comentaris:

  1. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  2. Bé, ara crec que ja no ens tornarem a trobar per aquestes terres. Bona sort amb la resta de viatge!

    El Jordi de BCN (del Nord-Oest d´Argentina)

    ResponSuprimeix
  3. Us heu adonat que he fet mirada enrera?
    Els vostres objectius...ja esteu a l'últim¡ Però estic segura que l'important no ha estat asolir tot el que tenieu planejat sino el que ha passat pel camí. Colòmbia és el final del trajecte? No, segur que no. Aixó és una història que va començar i en la que posareu un punt i seguit. Un punt per tornar a somiar i seguit per poder continuar. Gràcies a tots dos per tota l'energia que ens heu fet asaborir durant tot aquest any.
    Potser ara ja es hora d'anar planejant Sant Joan¡¡

    Un petó molt gran

    Salomé

    ResponSuprimeix
  4. Ho sento, no he sigut qui ha fet mirada enrera, sino vosaltres. Aixó de les faltes...

    ResponSuprimeix
  5. no puedo creer los lugares increíbles por los que andan y anduvieron! que le paso a Ana en el ojo? niña! que te pasó??? un beso grande a los dos! saludos patagonicos. Marina, Antonia, Cristian y Joaquin.-

    ResponSuprimeix