dimecres, 7 d’octubre del 2009

Laos: quan la postal sembla ja perfecte....

Quins dies per aquestes terres!! Que dir!!. Quin gran descobriment!!. Laos dona per molt, per moltissim. Penseu que tot just fa 25 anys el pais vivia en l'extrem comunisme totalment tancats al mon, i aixo encara es nota (para lo bueno y para lo malo). Nosaltres gairebe hem creuat el pais de nord a sud (deixant el nord mes nord per un altre any) i podem dir que tot el pais es espectacular, i que les seves gents son afables i encara curioses. De fet, aqui es on hem notat mes agraiment de la gent del pais quan intentes comunicar-te amb ells mitjanc,ant el teu patetic laoisa. Es evident que aquest recorregut per Laos ha estat tambe especial per la companyia de la gent que hem anat coneixent al llarg del cami: a Javi ens el vem trobar tot just a la frontera amb Tailandia, es a dir, nomes entrar al pais, i s'ha convertit en part important d'aquest recorregut, i a Cris 1 dia despres de cami a Luang Prabang. Als dos els hi volem fer saber que han estat uns companys de viatge collonuts, i que tenen casa i amics en terres catalanes; els demes, han anat deixant la ruta en diferents llocs, pero igualment un plaer. Per resumir aquest pais, utilitzarem una frase del nostre amic Javi que diu: "cuando crees que la postal es perfecta, aparecen dos mariposas", i aixo es precisament el que ha anat passant al llarg del cami. Som conscients que amb imatges i quatre frases no podreu experimentar el que hem experimentat nosaltres, per aixo us animen a passar per aquest pais i comprobar-ho en persona. En fi, esperem que us hagin arribat una mica les nostres sensacions i experiencies.

Laos tambe estara sempre a la nostre memoria perque es alla on vem rebre la noticia del naixement de Xavier, Marta i Pol, i des d'aqui volem felicitar als pares i germanets "grans" respectius, Edgar, Emma i Marc. Felicitats!!!.

Ara passarem a Camboya, i no us preocupeu que tenim en compte els tifons, i si cal, agafem una avio i canviem de pais (com sona, oi!. Per cert, recordem que per aqui els accens no existeixen, aixi que els aneu posant alla on creieu). salut!!!!


3 comentaris:

  1. Bon dia nois, fa dies que volia xafardejar com us va. Espectaculars les fotos. Bona cura d'humilitat passejar per aquest països i veure noves realitats lluny de la nostra mentalitat europea. Neus.

    ResponElimina
  2. hola nois, es mol repetitiu, pero ... kines fotos mes collonudesss, ens trankilitza saber q esteu al tanto dls tifons, bueno, jo ja e començat a treballar, la veritat es q estik força cansat, pq 6 mesos d baixa i posarte a fer la meva feina, q es realment mol dura, dons a soposat tenir unes agulletes increibles, i la cama mes inflada q un globus, pero bueno, sa d tornar a la rutina, sempre vigilan no forçar mes dl compte, res mes, molts petons i abraçades d tota la familia, us estimem mol. dew dew

    ResponElimina
  3. hola xatos, com sempre les fotos genials, la verdor que hi ha i les coves xulisimes. ja veiem que ho passeu molt be, ens alegrem molt i sentim certa enveja sana. per aki tot be, el pare el metge li ha dit que es posi menys oxigen i surti mes al carrer, o sigui que esta una mica millor, a la mare aquesta tarda li treuen el guix, por fin. pel demes tot continua igual, jo, la susi, treballant i anant tirant, be, com sempre, i fent companyia als pares, a veure si m'adopten, ens ho passem molt be. bueno, fins la propera, cuideu-vos força, us estimem mooooolt, millons de petons. adeeeeeuuuuu

    ResponElimina