Siem Reap, amb els seus 150.000 habitants (al districte), és coneguda únicament per una raó: els temples d'Angkor, però té més, molt més, i tot i estar moltes hores voltant pels temples, hem volgut deixar unes imatges del que és una altre realitat més enllà dels espectaculars però morts temples d'Angkor. Com veieu la colonització francesa ha deixat al llarg del país (com també a Laos) moltissims edificis de la època, però que no us donin una idea equivocada de la ciutat: el turisme es mou per 3 carrers (literalment) ben conservats i amb restaurants i pubs que ni a Barcelona, però la resta és ciutat cambotjana pura i dura.
Potser no podeu veure amb claredat que és el que venen aquestes bones senyores. No us preocupeu, nosaltres us ho expliquem, d'esquerre a dreta: grills enormes fregits, aranyes com puny torrades, fetus d'ànec a la brasa, i de postres, granotes petites fregides. Sembla repugnant però si no penses en que et menges, està bo (quin fàstic, eh!)
Ens encanten els mercats, i a Siem Reap, a part del més turísitic, també tens el mercat propi de la ciutat on s'hi ven de tot, i com veieu, els espais són petits.
Aprofitar una bicicleta de tal manera només ho poden fer aquesta gent. Són experts en no perdre espai ni desaprofitar viatges. Per confirmar-ho, la bici del col·lega.
Una realitat molt més dura és la dels mutilats per mines. Nosaltres de moment ho coneixem per trobar-nos a una ciutat super turística, i com és natural, et trobes amb molts d'ells demanant al carrer. Heu de tenir en compte que Cambotja és un dels països amb més mines sense esclatar del món, i que el sol fet d'apartar-se del camí marcat, pot suposar la pèrdua d'alguna part del cos o directament la mort. Direu, cony doncs no t'apartis del camí, no?. Bé, no és tant fàcil. La gent del país necessita treballar la terra, necessita moure's, i el país està petat de mines que no saps on nassos es troben enterrades. És un tema fotut de veritat. Com veieu, és una realitat, i es clar que si no vols no la veus, però nosaltres la volem veure, i esperem comprobar-ho a altres llocs i ser testimonis (si més no passius) del que va passar aquí fa anys, i que poc sabem tots plegats.
Per acabar volem deixar constància de la bona ma d'algunes persones pels nens d'aquest país: Angkor Childrens Hospital és un hospital fundat per gent japonesa (Cambotja és molt visitada pels japonesos) que tracta a nens de tot el país, amb personal preparat i equipament adequat. Hem pogut conèixer una mica la seva història i veure una miqueta les seves instal·lacions i la cosa és important. Com ja sabeu, aquest és un país molt corrupte, per això trobem que aquestes iniciatives (no importa d'on vingui la pasta) donen aire a aquesta gent, que suficient tenen molts en saber que menjar cada dia, com per poder ocupar-se d'un fill amb una malaltia. Penseu que a Espanya tenim uns 300 metges per cada 1000 habitants, i aqui en tenen 15. Bé, salut i ens veiem per Angkor!
Siem Reap, amb els seus 150.000 habitants (al districte), és coneguda únicament per una raó: els temples d'Angkor, però té més, molt més, i tot i estar moltes hores voltant pels temples, hem volgut deixar unes imatges del que és una altre realitat més enllà dels espectaculars però morts temples d'Angkor. Com veieu la colonització francesa ha deixat al llarg del país (com també a Laos) moltissims edificis de la època, però que no us donin una idea equivocada de la ciutat: el turisme es mou per 3 carrers (literalment) ben conservats i amb restaurants i pubs que ni a Barcelona, però la resta és ciutat cambotjana pura i dura.
Potser no podeu veure amb claredat que és el que venen aquestes bones senyores. No us preocupeu, nosaltres us ho expliquem, d'esquerre a dreta: grills enormes fregits, aranyes com puny torrades, fetus d'ànec a la brasa, i de postres, granotes petites fregides. Sembla repugnant però si no penses en que et menges, està bo (quin fàstic, eh!)
Ens encanten els mercats, i a Siem Reap, a part del més turísitic, també tens el mercat propi de la ciutat on s'hi ven de tot, i com veieu, els espais són petits.
Aprofitar una bicicleta de tal manera només ho poden fer aquesta gent. Són experts en no perdre espai ni desaprofitar viatges. Per confirmar-ho, la bici del col·lega.
Una realitat molt més dura és la dels mutilats per mines. Nosaltres de moment ho coneixem per trobar-nos a una ciutat super turística, i com és natural, et trobes amb molts d'ells demanant al carrer. Heu de tenir en compte que Cambotja és un dels països amb més mines sense esclatar del món, i que el sol fet d'apartar-se del camí marcat, pot suposar la pèrdua d'alguna part del cos o directament la mort. Direu, cony doncs no t'apartis del camí, no?. Bé, no és tant fàcil. La gent del país necessita treballar la terra, necessita moure's, i el país està petat de mines que no saps on nassos es troben enterrades. És un tema fotut de veritat. Com veieu, és una realitat, i es clar que si no vols no la veus, però nosaltres la volem veure, i esperem comprobar-ho a altres llocs i ser testimonis (si més no passius) del que va passar aquí fa anys, i que poc sabem tots plegats.
Per acabar volem deixar constància de la bona ma d'algunes persones pels nens d'aquest país: Angkor Childrens Hospital és un hospital fundat per gent japonesa (Cambotja és molt visitada pels japonesos) que tracta a nens de tot el país, amb personal preparat i equipament adequat. Hem pogut conèixer una mica la seva història i veure una miqueta les seves instal·lacions i la cosa és important. Com ja sabeu, aquest és un país molt corrupte, per això trobem que aquestes iniciatives (no importa d'on vingui la pasta) donen aire a aquesta gent, que suficient tenen molts en saber que menjar cada dia, com per poder ocupar-se d'un fill amb una malaltia. Penseu que a Espanya tenim uns 300 metges per cada 1000 habitants, i aqui en tenen 15. Bé, salut i ens veiem per Angkor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada