Cambotja: Battambang: records d'un passat fosc

Deixem Angkor al darrere i ens dirigim a Battambang, segona ciutat més gran del regne. És una ciutat amb molta empenta, i, tot i semblar que no té res a primera vsita, sempre trobes quelcom interessant que et crida l'atenció (al cap i a la fi, la història de viatjar és conèixer una mica com viuen arreu del món, no?). Aquesta és una ciutat jove perquè té moltes escoles superiors al voltant, i nosaltres hem decidit aturar-nos per poder veure la Cambotja més rural (als voltants de la ciutat), i també per conèixer el Phnom Sampeau, muntanya que guarda records del Khrem Vermell, règim que va instaurar un comunisme paranoic i aniquilar a milers de persones tot just fa 30 anys.

Si us ve de gust una pinya, nosaltres sabem on aconseguir-ne bé de preu, i amb quantitats importans.

Els nens són nens a tot arreu, i ja sigui intentant passes de break dance, o saltant des d'uns metres d'alçada cap al riu, cada cop més tenim aquest convençiment. Canvia l'entorn i les oportunitats, però el nen vol fer el mateix aquí i allà.

Camí al Phnom Sampeau per uns 20 km tortuosos de forats de dos pams i sorra als ulls, ens trobem amb la Cambotja més rural, la que recull allò que menja. Hem de tenir en compte que, tot i semblar quelcom molt lluny per nosaltres, aquesta gent viu envoltada de millions de mines sense esclatar, i potser a 500 metres a la dreta d'aquesta imatge en n'hi ha unes quantes. Potser.

A la base de la muntanya podem veure part del camí recorregut, i part dels camps d'arrossos que trobem pel camí. Es respira un aire estrany.

Des del forat que veieu, el règim va llençar milers de cossos de torturats i assassinats, creant moltes fosses comuns. Es cert que et dóna la sensació de turistada, ja que et venen la cova com la killing cave, i a l'arribar veus que no pots entrar, i que t'has de conformar amb aquestes vistes i amb unes vitrines amb ossos humans (que no hem posat perquè potser no toca), però tot i així, és cert que el lloc desprèm un rotllo estrany.

Bé, per acabar us deixem a Talc, la nena que ens ha fet de guia (no calia, ja que el camí està marcat, però és una manera de contribuir sense que sigui llimosna), asseguda a sobre d'una de les dues peçes d'artilleria que el Khrem Vermell va fer servir durant la guerra amb Vietnam. Ella no té ni idea del que va passar, nosaltres tampoc, però el seu pare segurament sí. Marxem cap a la capital: Phnom Phen, veniu?