Welcome to Cambotja. Sí, ja hem atravessat la frontera, i ens trobem a Kratie, població a la vora del Mekong amb una important heréncia de la colonització francesa, tant en arquitectura com en les baguets amb paté que venen per tot arreu (i que estan de conya). Som conscients que des de fora Laos i Cambotja (de vegades, tot el sudest asiátic) poden semblar molt similars, peró la realitat és que són completament diferents, i si voleu, podeu anar "viatjant" i decobrint amb nosaltres. Kratie té uns 90.000 (el districte) i és important per la proximitat d,un punt d,avistament del dofí Irrawady d,aigua dolc,a, i per la arquitectura abans comentada. Com veieu a la imatge, el temps sempre deixa marca del seu pas, i aquesta marca, és la que té impregnada el poble en general. Just uns dies abans, va passar per aquí el tifó que ha arrassat Filipines i que per aquí (pel país en general) ha deixan uns 50 morts. A Kratie, es nota la petjada del tifó.
El primer que fem quan arribem a una nova població, és anar al mercat. Allá, sempre podras veure la vida del poble, el seu taranná (i us assegurem que és molt més interessant i més barato que anar a veure dofins per 30 dolars). Com veieu els mercats arreu del món tenen un aire caótic que els fa molt interessants, i aquest no és menys.
Les pluges han deixat parts totalment inundades. Penseu que nosaltres hem prés la foto des d,un camí que es perd en l,aigua. Ara bé, la vida continua. Aquí la vida continua sempre, i són més durs que una pedra (us posarieu les mans al cap si veiessiu amb quina rapidesa tiren endavant).
Aquest és un dels paisos amb més corrupció del món. Aixó vol dir que la diferéncia entre el pobre i el ric és molt important, i que hi ha molts pocs rics (peró podrits de pasta que no és seva), i molts pobres que ho podrien ser menys si els arribés més pasta que els pertoca per dret. Si us fixeu en la imatge, veureu una llanxa que va arribar pel Mekong de la marca Rolls Roice i que va atracar enmig d,una expectació brutal i d,on van baixar quatre paios cambotjans. Aquesta llanxa costa el que valen 4 hospitals aquí (per dir algo). Amb aixó us volem fer arribar la sensació que es té quan viatges per aquí de la gran diferéncia que hi ha entre uns i altres (també és cert que cada vegada és més gran la classe mitja dels paisos asiátics.
CURIOSITAT: el 90% de les dones cambotjanes que hem vist en tres dies que portem pel país, vesteixen durant tot el dia un pijama, pijama com el que veieu posat a la senyora del barret. Per qué? no ho sabem, suposem que comoditat, gens car, i fácil de netejar, no?. Els colors mai tenen desperdici.
Per acabar, deixem dues imatges del futur d,aquest país, que falta li fa si volen caminar cap al futur amb boes expectatives. Evidentment, mai es poden comparar paisos, peró....quina sort tenim de viure on vivim, eh!!. Bé, anem directes cap a Siem Reap amb els seus temples d,Angkor (la vuitena marevella del món). Brutal!!! Veniu?Per cert, anem en compte amb els tifons, no us preocupeu.
hola guapos, pobre gent afectada pel tifo, pero millor q rapid tirin endevan, bueno, per aki tot b, jo am les meves agulletes i la cama una mika inflada, avui es el cumple d la Laia, ja li hem posat el video vostre, li a fet molta ilusio, i e fet kom si el regal mel enviesiu i jo li e donat, a flipat, despres em diu q li posi el video un altre cop, i kuan a acabat el video sa kedat miran el llok don e tret avans el regal, i diu ..., ara no a sortit res!!,kina risa jajaaja, pobreta, bueno, un agraeix mol el regal, i diu q torneu aviat, res mes, fins aviat, i molts petons i abraçades d tota la famili, dew dew
ResponEliminaHola chicos!!!
ResponEliminaYa estoy de vuelta en la terreta... viendo las fotos y llorando por no poder continuar por el Mekong con vosotros... la vuelta a casa a sido muy tranquila y poco pesada... dejé a Cris en Ubon, que al final pasó de Bolaven y hoy volava hacia su Open Course...
En fin, ha sido mucho más que un placer recorrer Laos con vosotros, casi tanto como conoceros y, aunque no creo que haga falta decirlo, teneis algo más que casa en Alicante (y no me refiero a las telas y las semillas...xD). Habéis hecho que el viaje sea mucho mejor de lo que podía haber imaginado... no perdáis el espíritu que tenéis y no olvidéis lo que dejáis por el camino, un abrazo y buen viaje!!!
P.D. En el aeropuerto cogí un periódico de Bankgog que hablaba de un patinazo del Madrid que deja al Barça a la cabeza de la liga :)
Hola nois!!
ResponEliminaEns alegrem molt de que continueu el viatge disfrutant de les maravelles que aquí veiem en les fantàstiques fotos. Per Vallirana i per Esparreguera tot bé. Diemenge varem estar a Montmeló perquè en Marc ´ha fet una "amiga" que viu allà.
Tots bé també. Corto y cierro.
A seguir gaudint.
hola nois, com sempre molt divertit veure les fotos i molt maques i els comentaris ens ensenyen una mica com es tot aixó. La Helena està embarassada i venen per nadal, per aki tot continua igual, al final no m'han tret el guix, nomes un tros, del colze cap adalt, haig d'anar-hi el dia 15 a veuere que diran, el pare també està be, li han tret una mica de oxigen, i pot sortir una mica mes, ah! ja ens han posat la plaça de parking, ja no tenim problemes per aparcar. pel demes tot segueix igual. ara venim de dinar amb la familia, i dema anem a dinar a casa la nabia, que es el nostre aniversari de boda i anem a celebrar-ho alla. bueno, res mes per ara, molts petons i abraçades dels pares, la susi i el tiet. fins la propera.
ResponEliminaHola guapísimos!!! No sé ni como he sacado 5 minutos para escribir. Vamos de culo, es algo paranormal. Cuando no llora una, llora la otra. Cuando no cambio un pañal, cambio otro. Uff! Nadie dijo que iba a ser fácil. Para que os hagais una idea. Esta noche, le di el pecho a Marta a las 1,30h. Se durmió a las 2,30h. A las 3.00; Emma se despertó llorando y llamandonos. Eso duró hasta las 4.00h. Y a las 4.30, Marta volvió a pedir tetita. De 5.30 a 6.50 pude dormir, porque a las 7,00 ya me pidió de nuevo el pecho.A las 8.00, se despertó Emma y tuve que arreglarla para ir a la guarderia.
ResponEliminaQue os parece!!!!!! Estoy super cansada. El Edu ha empezado hoy a trabajar. Que envidia!!!! Ja, Ja.
Bueno, esto es una mañana normal en cas de los Rubio Fernández.
A vosotros os veo genial, cruzando paises y divirtiendos. Vaya vidorra. Aprovecharla y disfrutar de todo eso que luego os poneis a procrear y ya veis lo que pasa.
Noo tengo muchas novedades. La verdad es que ahora sólo estoy centrada en mis dos peques. Comentaros que Emma tuvo unos dias ( y esta noche ha sido una) en que se le notan los celos. Dejó de comer durante 3 dias y alguna noche se despierta pidiendonos brazos. Es normal, ya lo sé, pero es muy duro, tanto para ella como para nosotros.
Bueno, no os penseis que todo es malo. En realidad estamos encantados, tenemos dos hijas preciosas, pero simplemente, el inicio de adapatación es un poco duro.
Bueno, os dejo, que tengo que ir a buscar a Emma a la guarderia. Como veis, el dia sigue, a pesar de la noche que hayas tenido.
Un besazo!!!!!!!!!!!!!
Sou una font constant d’enveja… no només per les imatges, els llocs i el temps de viatge, sobretot per la vitalitat d’unes experiències que, sense cap mena de dubte, omplen de vida!
ResponEliminaAra enfileu cap a Vietnam, un indret també sorprenent, més turístic que Laos i Cambotja però amb racons màgics com els canals del Delta del Mekong, el carrerons de Hoi An, la vitalitat de Hanoi o la calma de Halong Bay. Un consell, a Halong dediqueu un dia a fer excursions en kayak per les illes... és un indret màgic.
Una abraçada parella!
Francesc