Australia: esperit salvatge

Que ràpid han passat els dies a Austràlia. Ha sigut al voltant d'un mes i hem recorregut una petitíssima part del país, però quin país!!. T'hi trobes de tot: paratges idílics de platja, llocs remots on no hi arriba ni deu, gent super simpática a tot arreu (i no exagerem). Els australians tenen pocs complexos i es nota amb el tracte, gent molt maca. D'acord que la nostre no és la millor època per visitar Austràlia, temps dur, i sobretot per ser temporada alta i els preus es disparen, però tot i així marxem amb la sensació d'haber captat una mica com s'ho fan al país, com funciona vaja!. Aquí hi deixem amics que ens han obert casa seva sense cap problema, i és una raó contundent per tornar-hi, i ho farem a l'hivern seu, a l'estiu nostre, on tot és molt més fàcil. També marxem amb la sensació d'haber descobert llocs únics al món, llocs que només et trobes aquí, a Austràlia, i això recompensa molt. Si ens pregunteu si és com un s'imagina des de casa? doncs creiem que sí, que en general els estereotips són real, tant els bons com els no tant bons. Tooot és tant salvatge!! tant potent!! tant llunyà!!! i això ho fa fascinant, i tot i tenir en compte que la cultura aborígen (base real del país) ens ha quedat una mica lluny (queda pendent), creiem que la societat australiana té el seu punt. Bé, ara sí, hem decidit que ja toca xerrar amb castellà, i que Buenos Aires està a 13 hores de vol, així que no ens ho pensem més, i cap a la terra de Gardel que anem. Suposo que ens acompanyeu, no?? menjarem empanada i ballarem tangos a la bora de la bombonera, mentre maradona ens aplaudeix i Evita, dins del seu mausoleu, escolta gardel i observa els nostres desastrossos pasos de ball. A tope!!