divendres, 15 de gener del 2010

Australia. Sydney: quina gran bahia!


Ja som a Sydney!, ciutat coneguda per la seva bahia amb l'òpera House i el Harbour Bridge. El cert és que des del primer moment que hem trepitjat aquesta ciutat, ens ha donat la sensació, en molts moments, de trobar-nos a Barcelona, i no sabriem explicar el perquè. Com veieu, tant de dia com de nit, la panoràmica que es té des dels diferents parcs que envolten la ciutat, és brutal. Sydney no és la capital del país, però és qui més pes té turísticament parlant. Moltes empreses tenen la seu aqui, i es nota que la vida en ella és, com diriem, econòmicament sense problemes (en general). Nosaltres ens hi hem sentit molt còmodes.



Els ferrys són un mitjà de transport molt utilitzat pels locals, ja que la ciutat està partida per l'aigua, i si no vols donar molta volta per carretera, el ferry és la millor opció. Per qui tingui curiositat, l'opera house va trigar en estar llest 14 anys (inaugurat al 73), i va costar 10 vegades més del que en un principi es creia. Formes de vela al vent, té un teatre per 1600 persones, el concert hall per 2700, teatres petits, cine, sala d'expos, cafe i restaurant. Pel que fa al pont, té 8 carrils de cotxes, dues vies de tren, un carril bici i un de peatons, i quan el tens davant, et quedes parat de com és de compacte i gran (que no llarg).


Com es deia això.... ah si! siestecita!, i quin millor lloc per fer-ho, que a la gespa d'un parc tocant el mar i la bahia de la ciutat.


El Queen Victoria Building va ser construit al 1898 i allotjaba el mercat de fruita de la ciutat, però sobre el 1980 va ser restaurat i ara presenta aquesta cara tant "cool" de la ciutat, amb botigues de diseny i marques importants. Com molt elegant, i Sydney ho té això, és com molt ben posada.

Un altre skyline de la part financera de la ciutat, i per què us orienteu, la òpera i el pont estan just a la dreta de la imatge.

Salts d'alegria!! és el que fem cada cop que trobem un lloc per estirar-nos i escoltar la ciutat des de la distància. Quina vida la nostre, oi!.


Hem tingut sort i hem enganxat un festival musical, on podies veure diferents actuacions de molts països, tot assegudet al parc (i sense pagar res, yuju!!). La primera imatge, és d'un concert d'una gent americana del pal Blues Brothers, i la segona és un espectacle brutal que vem veure d'una gent (creiem que de l'India), que va deixar a tothom flipant de com van tocar de bé.

Entre concert i concert, pa amb tomàquet i OLI D'OLIVA!!!. Quin luxe poder trobar-lo als supers, i fer-te un pic nic de putamare, fins i tot amb (literalment de l'etiqueta): spanish chorizo. Evidentment, na que ver!!, però és el que hi ha, menos da una piedra. Si us fixeu a la foto, l'oli, fins l'última gota!!, que ha costat arribar aquí, com per ara deixar la cullereta amb gotetes de l'or líquid.

CURIOSITAT: Per alguns països asiàtics i per Austràlia, és molt comú trobar-te un parc públic amb indicacions d'on anar i demés, però també amb indicacions d'on és el Mc D., per exemple. Nomès et trobes a tot el parc un lloc per menjar, per què? doncs perquè el senyor Mc D. paga a l'ajuntament local part del cost del parc, i a canvi hi posa el negoci i la publicitat per tot el parc. Rodó, vaja!!. Per cert, no us podeu arribar a imaginar, quants Mc D. hi ha al món. A patades! i més que qualsevol altre marca.

Això és bo: només arribar a la ciutat (per la tarda), vem anar a la bahia, tot caminant entre els parcs que hi ha (alguns com els nostres pobles), i tot d'una, veiem sortir d'un arbre un ratpanat d'un metre ben bo....imagineu la nostre cara...dios!, és batman!, però no, era un dels més de 4000 ratpanats que vieuen des de fa anys a Sydney. Com veiem a la foto (tots els punts, ho són), la seva hora de sortir a menjar, és tot un espectacle, i més encara, quan veus literalment batalles campals al cel entre ells i els altres ocells diurns. La guerra de les galàxies versió batman Vs piolín.

Bé, hem decidit que deixem aquest continent per anar a Sudamèrica. Aquí és temporada alta, i la primera intenció de saltar a Nova Z. haurà d'esperar, degut als preus dels vols. Però cap problema, aquí, deixem amics que voldrem tornar a veure, suficient per tornar i, llavors sí, fer el salt a NZ i visitar altres parts d'aquest gegantissim país. Ens ha encantat el que hem vist. Veniu amb nosaltres a Argentina, no?, suposem que desprès de tants mesos, ara no pensareu no acompanyar-nos, eh!!, segur que teniu ganes de dir allò de: Eto.... sos un boludo, y un macanudo!!. Abans de marxar però, us volem deixar aquesta imatge de pau, per vosaltres, perquè us estimem!.

3 comentaris:

  1. hola guapos, que guapes les fotos de sydney, i esteu preciosos a l'ultima foto, i la de la siestecita a l'herba que guay, eh? quin relax. hem anat amb l'ivan a casa dels pares de la helena, ja ho acabara de arreglar ell a casa seva, aixó del disc dur. dema dia 19, anem a dinar amb els pares de l'Encarna, a passar una bona estonet. quan aneu a chile, hem vist a la tele que hi ha una mica de mala maror, per lo del canvi de president, aneu amb conte, per aki tot va be, igual, no hi han moltes novetats.
    Bueno, un petoná molt fort per tots dos, us estimem, fins aviat.

    ResponElimina
  2. Ei xiquets!! pero que envidia más sana !!!y esas caras de felicidad......¿eh?
    seguir asi de bien.....Ahora os vais a mi país preferido que seguro que tb os va a encantar, vereis......
    Un beso y cuidaros mucho!!
    PD: Muy buena la entrevista!!

    ResponElimina
  3. hello gays... soc el pep!!!

    Ya esta bien de occidentalismo y a currase un poco mas el viaje que pareceis unos estudiantes pastotos.... jejejejej
    es broma chicos, simplemente para matar la rabia que dais.
    me encanta esta ultima foto, os veo felices, contentos y muy cercanos uno del otrom me alegra mucho de verdad. y sademas muy morenitos...
    sin duda claro que me voy con vosotros pa argentina, alli de nuevo estare mas cerca de vosotros, acordaros de mi cuando tomeis un batido de caña de azucar o una cola con pajita en la calle, y por supuesto cuando por fin os comais un buen trozo de vaca asada....vais a flipar.

    un besazo, sabeis... cada dia me acuerdo mas de vosotros.

    ResponElimina