BON CAP D'ANY A TOTHOM!!!!. Sabem que arriba amb una mica de retard, però ja diuen que més val tard que mai, no!. Nosaltres ho vem celebrar amb una blue moon, és a dir, una segona lluna plena en un mes, i que millor que el dia de cap d'any, donant-li la benvinguda cridant-li a la lluna. Per fer-hos memòria, seguim a Bundaberg, a casa la Mayte i el John, disfrutant de vida casolana però enmig d'Austràlia.
Quan parlem que aqui la mar és salvatge (si no vigiles), aqui us deixem la imatge com a exemple: enmig d'unes aigües aparentment tranquil·les, dues persones (a la dreta superior) agafades a una senyal que indica corrents, i sense la possibilitat de sortir-ne solets. El rescat ràpid i sense problemes, però això et recorda que no és el mediterrani.
Un joc curiòs que tenen aquí és aquest: creiem que ve a ser com una petanca, pèrò amb boles més grans i amb algunes diferències en les regles. Et trobes camps d'aquests per tot arreu.
La senyal!! típica oi!, et recorda que et trobes molt lluny de casa (però ja queda menys per trobar-nos). El tema dels cangurs és seriòs, ja que molts dies a l'any es produeixen accidents per "culpa" dels cangurs, tot i que ells nomès volen passar la carretera per anar a dormir o buscar menjar. Hem vist uns quants animals morts a les voreres, i molta gent ha sofert greus accidents. Això és Austràlia, tu!.
CURIOSITAT: aqui teniu al nostre amic John comprant tomàquets, però si us fixeu no hi ha ningú que atengui, sino que tu arribes, et serveixes i deixes els calers en un pot. Sindries, melons, i molts més, es compren d'aquesta manera. Els grangers venen generalment el seu producte al er major, però deixen una petita part a un bon preu per vendre als locals. Coneixem llocs que el pot amb la pasta trigaria dos minuts en volar, i vosaltres?
Per acabar per Bundaberg, hem fet unes immersions a lady Musgrave, illa que es troba ja a la gran barrera del corall.....que dir!!! guau, guau, i reguau!. Quina pena que la càmera que vem comprar per l'ocasió fos una caqueta i creiem que s'ha trencat (ja veurem), però quina passada... i per què? doncs perquè en una immersió d'una horeta, vem aconseguir veure molts colors de corall (verd, vermell, blau...), milers de d'espècies diferents de peixos, però gran sorpresa va ser quan de cop i volta veiem a la nostre instructora amb la ma al cap com si portes una cresta, i en un primer moment vem pensar que habia vist un punki fent submarinisme, però no!!, era la senyal de taurò.... primer vem veure un taurò lleopard d'uns 3 metres, i desprès un taurò blanc més petit que va passar a tocar. Quan creiem que la satisfacció era plena, ens trobem de cop i volta amb la manta ratlla més graaaaaan que mai hem vist (vale, nomès hem vist aquesta, però a la tele si)....4 metres d'ample per 4 de llarg.....i com l'animal era territorial, no es movia gaire del mateix lloc....quin luxe!....bocavadats, vem estar-hi una bona estona observant els seus moviments elegants i comparant el nostre cos petitet amb la seva dimensió. Inexplicable, vaja!. Bé, marxem, i deixem aquesta part d'Austràlia amb la sensació d'haber fets nous amics: gràcies Família Llorente Tablado per la vostre hospitalitat, i ja sabeu, casa nostre és casa vostre. Dit això, ara sí, marxem cap a Brisbane uns dies per veure com s'hi viu allà. Anem, no?
BON CAP D'ANY A TOTHOM!!!!. Sabem que arriba amb una mica de retard, però ja diuen que més val tard que mai, no!. Nosaltres ho vem celebrar amb una blue moon, és a dir, una segona lluna plena en un mes, i que millor que el dia de cap d'any, donant-li la benvinguda cridant-li a la lluna. Per fer-hos memòria, seguim a Bundaberg, a casa la Mayte i el John, disfrutant de vida casolana però enmig d'Austràlia.
Quan parlem que aqui la mar és salvatge (si no vigiles), aqui us deixem la imatge com a exemple: enmig d'unes aigües aparentment tranquil·les, dues persones (a la dreta superior) agafades a una senyal que indica corrents, i sense la possibilitat de sortir-ne solets. El rescat ràpid i sense problemes, però això et recorda que no és el mediterrani.
Un joc curiòs que tenen aquí és aquest: creiem que ve a ser com una petanca, pèrò amb boles més grans i amb algunes diferències en les regles. Et trobes camps d'aquests per tot arreu.
La senyal!! típica oi!, et recorda que et trobes molt lluny de casa (però ja queda menys per trobar-nos). El tema dels cangurs és seriòs, ja que molts dies a l'any es produeixen accidents per "culpa" dels cangurs, tot i que ells nomès volen passar la carretera per anar a dormir o buscar menjar. Hem vist uns quants animals morts a les voreres, i molta gent ha sofert greus accidents. Això és Austràlia, tu!.
CURIOSITAT: aqui teniu al nostre amic John comprant tomàquets, però si us fixeu no hi ha ningú que atengui, sino que tu arribes, et serveixes i deixes els calers en un pot. Sindries, melons, i molts més, es compren d'aquesta manera. Els grangers venen generalment el seu producte al er major, però deixen una petita part a un bon preu per vendre als locals. Coneixem llocs que el pot amb la pasta trigaria dos minuts en volar, i vosaltres?
Per acabar per Bundaberg, hem fet unes immersions a lady Musgrave, illa que es troba ja a la gran barrera del corall.....que dir!!! guau, guau, i reguau!. Quina pena que la càmera que vem comprar per l'ocasió fos una caqueta i creiem que s'ha trencat (ja veurem), però quina passada... i per què? doncs perquè en una immersió d'una horeta, vem aconseguir veure molts colors de corall (verd, vermell, blau...), milers de d'espècies diferents de peixos, però gran sorpresa va ser quan de cop i volta veiem a la nostre instructora amb la ma al cap com si portes una cresta, i en un primer moment vem pensar que habia vist un punki fent submarinisme, però no!!, era la senyal de taurò.... primer vem veure un taurò lleopard d'uns 3 metres, i desprès un taurò blanc més petit que va passar a tocar. Quan creiem que la satisfacció era plena, ens trobem de cop i volta amb la manta ratlla més graaaaaan que mai hem vist (vale, nomès hem vist aquesta, però a la tele si)....4 metres d'ample per 4 de llarg.....i com l'animal era territorial, no es movia gaire del mateix lloc....quin luxe!....bocavadats, vem estar-hi una bona estona observant els seus moviments elegants i comparant el nostre cos petitet amb la seva dimensió. Inexplicable, vaja!. Bé, marxem, i deixem aquesta part d'Austràlia amb la sensació d'haber fets nous amics: gràcies Família Llorente Tablado per la vostre hospitalitat, i ja sabeu, casa nostre és casa vostre. Dit això, ara sí, marxem cap a Brisbane uns dies per veure com s'hi viu allà. Anem, no?
que pasa chicos!!!
ResponEliminaQue cabrones que sois,,,,,cada dia dais mas envidia. Para vuestra informacion estamos en plena ola de frio por las iberias.... a nevado por casi toda catalunya central, en el priorat 1 m, y los pirineos... esta mañana hemos estado por can masana, montserrat, un palmo, pero realmente estaba super chula, no hemos visto ninguna manta....pero si huellas de jabali,,,,jejejeje y muchos niños tirandose con trineos.
me alegra veros asi de bien, se nota que lo estais pasando bien, y las fotos hablan por si solas...
un gran beso desde el comedor de mi casa.
MUUUAAAHHHH!!!
hola carinyos, ja veiem que tot va bé, moltes gracies pels regals que van deixar els reis a bali, ens van arrivar bé, i ens van fer molta il.lusió, la cartereta dels escuradents molt xula, no es glamurosa, pero jo la porto al bolso, es molt util. Per aki tots molt bé, molt de fred, pero bé. L'altre dia vaig veure a l'esther, la psicologa, em va donar molts records per tu i esta embarassada, d'una nena. Bueno, donçs ja han passat les festes, per fi, ara d'aki 4 dies setmana santa i ja no ens donarem conta i estareu aki. Bueno, res mes per ara, anem a fer una mica de compres, que son les rebaixes, jajajja, a gastar els calerons. bueno, guapos, que us estimem molt, i fins aviat, moooooolts petons per tots dos. muuuuaaaaaaaaaaaaaakkssssssss
ResponElimina