dimarts, 11 d’agost del 2009

Indonesia. Bali. Ubub: arroçals


Ubud és una població d'uns 6.500 habitants i es troba ben enmig de caps d'arròs. Només per això ja és cautivadora. Tot i trobar-nos en temporada super alta de turisme, i trobar-se Ubud plagada de turistes, hem trobat un raconet de calma i pau en una caseta a les afores del poble, tota ella envoltada de camps d'arròs. El verd està pert tot arreu i les galeries d'art també, ja que aquest és un poble amb una forta tradició artísitica. Com veieu els espantaoçells són diferents als que nosaltres coneixem.

Dins del pobles es troba la reserva del bosc de micos, i perquè us feu una idea, seria un gran parc forestal amb un fotimé de micos, tots ells intentant treure menjar o el que sigui de les butxaques del visitant, i sempre hi ha el llest que fa cas omís de les normes de guardar-se ulleres i demés a les motxilles, i la maneta del mico fa la resta. Bé, aquest de la foto està buscant la seva propera víctima. Per aquí els micos són animals sagrats.

Hem coincidit amb el que serien la festa major del poble, i el que allà seria la carrera de sacs, aquí és per equuips de dones, amb bici i aguantant amb el cap una capsa feta de canya de bambú. Van guanyar l'equip de la de rosa.

Com ja hem dit, aquest és un poble d'artistes, i para muestra un botón: aquesta Harley no és una Harley, sinó una répica que el paio ha tret del no res, d'anar juntant diferents peçes. El treball l'hi costa uns 3 o 4 mesos i al final, el resultat és espectacular. A aquesta imatge no es veu, peró la part del darrere és brutal, amb una roda de dos pamps. Bé, lo dicho, artistas. Curiositat: si el tio no ens va enganyar, aquesta moto l'ha veniu a un austriac per 120.000 dol·lars. Olé!! Vem demanar-li si ens deixava probar-la, evidentment la resposta va ser negativa.
Des d'aquí, envoltats d'aquests camps verds, us enviem un petonas i abraçades fortes. Marxem cap a un altre illa: Lombock! salut!

8 comentaris:

  1. nice, as Indonesian, I like Ubud too
    have a nice trip Xavi & Encar :)

    ResponElimina
  2. holaaa, quines fotos més xules, ja veig que Indonesia es molt maco, i que ho passeu molt bé, teniu una cara de felicitat, sobretot la Encarna, surt molt riallera, esteu molt guapos els dos. Res, jo només he estat 4 dies a pamplona i pobles pel voltant, però que es això comparat amb el vostre viatget, jejejje. Bueno, per aki tot va molt bé, molta calor i tot com sempre. cuideu-vos, petonets...

    ResponElimina
  3. hola guapos, mol xules les fotos, ens agrada saber q per fi em pogut menjat truita d patates, jajjajj, BON PROFIT !!!
    per lo d la moto, si no us importa em kedo am la imitacio a la harley, pq laltre es curiosa, pero a martorell els mossos em pararian mol aviat, jajaja
    vinga guapos un pato mol fort d tots plegats
    dew

    ResponElimina
  4. Hola! Cada vez que abro el blog, que es bastante a menudo porque me teneis realmente enganchada, recuerdo lo inimaginable que parecía todo ésto hace tan sólo 1 añito. Claro que hace 1 año yo tampoco esperaba un nuevo bebé ;-) La verdad es que cuando os veo en las fotos sonriendo en esos mundos tan lejanos me parece alucinante que finalmente lo hicierais realidad. Las fotos son increibles y los comentarios muy interesantes..me encanta la "sección de curiosidades" ;-) Por aquí todo igual: gordita y ya bastante molesta, la verdad. Quiero parir!!!!! Pero este Xavier no parece estar dispuesto a salir. Aún es un poco pronto para él pero pensaba que me daría el gustazo de adelantarse un par de semanitas. Bueno que sea lo que tenga que ser. Ya os avisaré. Besos de los 3. El Oscar también está enganchado, siempre me pregunta "dónde están ahora?". El Edgar prefiere los trenes, la verdad. Ahora sí....besitos.

    ResponElimina
  5. hola carinyo!! ha venido a la clínica un momentín y aprovechado para saber de vosotros, pero de aquí al pueblo, o sea otra vez incomunicada. la semana pasada cumple mol, fue tranquilito pero yo lo agradezco, paula nos tiene agotaditos, cada día está más niña y menos bebé, ahora balbucea un montón y al oirse se rie ella solita, para comérsela! no sé como llevará las 7 horas al pueblo, ya os contaré. seguir disfrutando de este maravilloso viaje. te eché de menos en la cenita, muak

    ResponElimina
  6. Hola guapísimos!!!, como me alegra después de tantos dias poder ponerme en contacto con vosotros, ver que todo va bien y lo bien que se os be. Encarnitaaaa otra niña,supongo que ya lo sabrás. Yo aún estoy aquí en el pueblo del maridito, pasando un calor terrible y con muchos ratitos de aburrimieto, el resto de la family disfrutando mucho como a ellos les gusta, nada chicos, estoy alucinada de todo lo que explicais y las fotos con esas maravillas, empiezo a creer que no era tan mala idea el viajito, desprendéis felicidad a raudales. Sofia que ha mirado conmigo las fotos os quiere escribir algo, ahora acabo yo y ella empieza, cuidaros mucho (ya veo que lo haceis), un beso muy, muy fuerte y un beso grande, grande, ya se empieza ha hacer raro el escribirte y no poder hablar,ni escuchar tu voz, cuando llegue Septiembre supongo que se notará todavía más, cuando nosotras hagamos el cafelito y no estés, lo dicho disfruta al máximo y cuídate .

    ResponElimina
  7. hola comoestaisbien omal soila SOFIA un besito muy grane. adios

    ResponElimina
  8. Hola Encarniiiita i Xavi!! Sabeu qui soc? Hem estat veient els comentaris i les fotos, són maquisimesn i impresionnts. Ens alegrem molt per vosaltres.
    Aqui al costat tinc una personeta que vol escriure : Hola tiets, la setmana que ve sera el meu aniversari i el de la mama, espero tenir molts regals. M'he tallat el cabell i estic molt guapa, llastima que no us puguem enviar fotos per veurens, ara anem a preparar les maletes per sortir de viatge aquesta matinada, a la tornada ja us ho explicarem.
    Els papes i el Pep estan molt bé, us envien molts petons i nosaltres també. Que continueu aixi de feliços i divertiu-vos molt. Molts petonts i fins aviat.

    ResponElimina