dimarts, 11 d’agost del 2009

Indonesia. Bali. Seminyak: com a casa!

Qui no coneix Bali!, qui no ha sentit a parlar de les seves festes, discoteques i de més!, les platges! en fi, des de la distància Bali és sinònim de marxa i "noche loca". Doncs bé, per nosaltres ha sigut sinònim de pau, tranquil·litat i, com es diria en indonesi "bagus" (ve a ser un de puta mare). La raó quina és?, doncs resulta que tenim una cosina instal·lada a l'illa i ens ha fet sentir com a casa. Helena fa un any que treballa a Bali com a professora de música en una escola també "bagus". De fet, la nostre primera idea era, ja que passavem per allà, visitar-la i marxar, però hem estat tant bé, que ens hi hem quedat més del compte. A dalt els teniu: Helena, Agung (un artista i un tio genial), i els gossos, somni i nit, tots camí de la platja.


Aquesta espècie de super llit que teniu davant és testimoni de les nostres nits plàcides. "Veler" es diu i no us imagineu com n'és de còmode. Agung el va fer amb les seves manetes (i era el primer que feia, casi na!). Al nostre poble, d'això se'n diu artista, no?

Suposo que deu ser difìcil endevinar qui és el turista i qui no. Ja, és normal!. Per si teniu dubtes, el de la dreta és el turista i el de l'esquerra és Agung el Grande (el turista no està tant blanc com sembla, eh!!).



Bali i les seves platges per fer surf. De fet, ho hem intentat i bé, si més no, ens ho hem passat teta, i amb l'ajuda d'Agung, com a profe de surf, doncs més hem rigut.





A Jimbalan, a mitja hora amb moto de Seminyak, vem poder ser testimonis de la cadena productiva, és a dir, veus com el pescador surt del mar amb la pesca del dia, dones una volteta per la "lonja" per trobar el peixet que més t'agradi, el portes perquè el cuinin a la brasa i et poses les botes de peixet fresc. Quina vida, eh!!

Ja calia una peladeta i un afeitat. Amb les calors d'aquí, els cabells sobren i les barbes també fan nosa.

A Seminyak, durant els dies que hem estat a casa l'Helena, hem menjat molt i molt bé, i hem fet realitat un petit somni del nostre paladar: menjar truita de patates amb çeba, pa amb tomaquet i embutit (no ibèric, però al cap i a la fi embutit). Deu!!! que bona que està la truita. Vosaltres que podeu, afarteu-vos de truita a la nostre salut. Bé, deixant de banda dinars catalans, hem tastat bona cuina local, gràcies a helena i Agung, que ens han guiat genialment per la zona. Nois, ha estat un plaer i qui sap si ens tornem a veure. Salut!!

4 comentaris:

  1. holaaaaa sóm nosaltres ana i jaume, quines fotos tan xules!!!
    per cert encara us falta lovina, a veure si veniu al nord guapos..i aquest és el nostra numero de telefon +6281392807522
    fins aviat
    ana i jaume

    ResponElimina
  2. Hola guapsisima!!!!! Llegamos ayer de nuestras vacaciones y como veras no te he podido escribir desde asturias ( qué fuerte, tu escribiendo desde sitios recónditos de Asia y yo en Spain no lo he hecho). La cosa es diferente, no es por falta de tecnologia, sino por falta de tiempo. Ya se sabe, en las vacaciones.
    Ibamos a estar mas tiempo por allí, pero como soy como soy y nos ibamos de excursión todos los dias, empezaron de nuevo las contracciones y la tierra es bonita, pero paso de que Marta nazca asturiana. Nos hemos vuelto a la tranquilidad de Collbato y la chicharra ( por Dios que calor).
    Por aqui, novedades pocas. Está todo el mundo de vacaciones, ya sabes que en España, en agosto se paraliza el pais y cada uno por su lado. La Bibi ya ha sido mama, nació JAN ( todo bien).
    Las fotos de mi panxa y de Emma ya te las enviaré, porque siempre que quiero hacerlo, el Edu no está disponible.
    Bueno, un besazo y a seguir disfrutando de ese maravilloso viaje. Otro besito de Emma, que la tengo en brazos y al preguntarselo me ha dicho que os lo envie.

    ResponElimina
  3. Hola soy yo otra vez. Finalmente te envio unas fotitos, te las he enviado al email, porque en el facebook paso de poner fotos. Ahora que ya sé hacerlo te iré enviando progresivamente. Un besazo.
    A que está preciosa Emma. Ay!!!! Amor de madre.

    ResponElimina
  4. Hola Encarniiitttaaaa i Xavi. Per fi he fet un forat per veure lo be que esteu i lo be que us ho esteu passant. Nosaltres tots be, treballant de nou. L'Oriol i el Marc disfrutant quasi tant con vosaltres (el diumenge ja us ho explicaran) i la Laia molt feliç amb els papes. Les vacances en familia a les Alpujarras van estar molt be, pero tambe us haig d'explicar que la setmana passada el Xavi i jo ens vam escapar a Ansterdan i Bruseles i ens ha agradat molt, quan torneu ja us ensenyarem les nostres fotos. No m'enrrollo més i us enviem una abraçada i molts i molts petons de part de tots. Fins aviat.

    ResponElimina