Seguent desti McLeod Gaj! Tota una odisea per arribar-hi. Primer agafem un tren, que gairebe perdem (vem pujar-hi en marxa), pero va ser una bona experiencia, sobretot perque vem topar amb gent al tren molt riallera, divertida i curiosa. Els companys de la foto (entre d'altres), formen ja part del nostre viatge. Aixo si, la calor india no te la treies del damunt mai. Un cop vem deixar el tren a Phatankot (una ciutat que no te gaire mes que connexions de transports), vem agafar un bus cap a Dharamsala (3 hores). Terrible!!! i kamikace!!!, pero vem arribar a port. Per finalitzar, un ultim bus que ens portaria al lloc desitjat: McLeod Gaj.
Teniu davant una panoramica de McLeod Gaj, la seu del govern tibeta a l'exili. Imagineu-vos un petit Tibet, amb les seves costums, menjars, etc., pero a l'India. Sembla de veritat un pais diferent; a part (i molt important), hem pujat un port de muntanya, plou i no fa calor,yuju!.
Passejant pels seus carrers on els barregen els temples amb els comerc,os, els indis adinerats que fan turisme amb els budistes, els occidentals que venen a estudiar aquesta cultura (tambe voluntaris de la causa, que en fan falta) i occidentals com nosaltres que volen observar.
El budisme comporta hores i hores d'oracio i de reflexio. Aquest poble es ple de monjes budistes que han tingut de fugir del seu pais per la represio Xinesa.
El complex de Tsuglagkhang compren la residencia oficial del Dalai Lama (entre d'altres dependencies). Aquestes dues fotografies reflexen el seu esperit lluitador: son una minoria moooolt petita, estan fora del seu pais, molts d'ells han mort i nomes tenen com a eina la religio i la fe, i encara aixi, es movilitzen per allo que creuen injust. Xina (sense que soni a rotllo) fa molts anys que esta trepitjant els colls dels tibetans, viola els seus drets i els fot fora de la seva terra. A mes, escanya tots els recursos naturals del Tibet. En fi, uns cabrons, vaja!. Des d'aqui es veu com una causa impossible. Ara be: free Tibet!!
Fent amics. Ara ho expliquem
Vem estar a la Tibetan Children's Village, lloc on els fills de refugiats (molts morts, d'altres a la preso) obtenen educacio gratuita. El lloc es especial. Penseu que molts dels nens no han conegut mai als seus pares, i aixo es molt dur. Ara be, no us imagineu nens amb drapets passant gana. Noooo!. Estan, a primera vista, perfectament be.
Joki, Lourdes i Mireia. Ens hem trobat a la recepcio de la Guest House. En veure un passaport espanyol, ens vem posar molt contents. Son de Pamplona i han deixat els San Fermines per venir a voltar per aquest pais. Molt bona gent. Aupa!
Seguent desti McLeod Gaj! Tota una odisea per arribar-hi. Primer agafem un tren, que gairebe perdem (vem pujar-hi en marxa), pero va ser una bona experiencia, sobretot perque vem topar amb gent al tren molt riallera, divertida i curiosa. Els companys de la foto (entre d'altres), formen ja part del nostre viatge. Aixo si, la calor india no te la treies del damunt mai. Un cop vem deixar el tren a Phatankot (una ciutat que no te gaire mes que connexions de transports), vem agafar un bus cap a Dharamsala (3 hores). Terrible!!! i kamikace!!!, pero vem arribar a port. Per finalitzar, un ultim bus que ens portaria al lloc desitjat: McLeod Gaj. 
Teniu davant una panoramica de McLeod Gaj, la seu del govern tibeta a l'exili. Imagineu-vos un petit Tibet, amb les seves costums, menjars, etc., pero a l'India. Sembla de veritat un pais diferent; a part (i molt important), hem pujat un port de muntanya, plou i no fa calor,yuju!. 
Passejant pels seus carrers on els barregen els temples amb els comerc,os, els indis adinerats que fan turisme amb els budistes, els occidentals que venen a estudiar aquesta cultura (tambe voluntaris de la causa, que en fan falta) i occidentals com nosaltres que volen observar.
El budisme comporta hores i hores d'oracio i de reflexio. Aquest poble es ple de monjes budistes que han tingut de fugir del seu pais per la represio Xinesa.
El complex de Tsuglagkhang compren la residencia oficial del Dalai Lama (entre d'altres dependencies). Aquestes dues fotografies reflexen el seu esperit lluitador: son una minoria moooolt petita, estan fora del seu pais, molts d'ells han mort i nomes tenen com a eina la religio i la fe, i encara aixi, es movilitzen per allo que creuen injust. Xina (sense que soni a rotllo) fa molts anys que esta trepitjant els colls dels tibetans, viola els seus drets i els fot fora de la seva terra. A mes, escanya tots els recursos naturals del Tibet. En fi, uns cabrons, vaja!. Des d'aqui es veu com una causa impossible. Ara be: free Tibet!!
Fent amics. Ara ho expliquem
Vem estar a la Tibetan Children's Village, lloc on els fills de refugiats (molts morts, d'altres a la preso) obtenen educacio gratuita. El lloc es especial. Penseu que molts dels nens no han conegut mai als seus pares, i aixo es molt dur. Ara be, no us imagineu nens amb drapets passant gana. Noooo!. Estan, a primera vista, perfectament be.
Joki, Lourdes i Mireia. Ens hem trobat a la recepcio de la Guest House. En veure un passaport espanyol, ens vem posar molt contents. Son de Pamplona i han deixat els San Fermines per venir a voltar per aquest pais. Molt bona gent. Aupa!
hola, mu estic passant molt be a,i com us ho esteu passant vosaltres?vem fer una piscina que arribaba al meu llit, la picina era de papers pero no de dibuixar...no, papers llargcs i primets, adeuuu¡¡¡
ResponEliminafins aviat !!!
Us estimem molt
Be, connectant-vos amb la realitat esparreguerina, dir-vos que estem en plena Festa Major, amb el de sempre, aixo sí: gegants, concurs de pesca, cercavila, correfoc... vamos, nada indú (pa entendernos)
ResponEliminaUn beso