Al llegir el títol, un deu pensar: si home! i que més!. Doncs sí, aquesta illa, segons la nostre opinió, podria ser l'orígen de totes aquelles postals que tenim al cap del que seria el paradís, la postal perfecte, vaja!. Fraser Island és la essència de totes elles. Tot ha començat amb un ferry que ens ha dut de Herbey Bay, poblet tranquil i coster del sud de Queensland (a 1 h i mitja de Bundaberg), fins a l'illa, tot embarcant el 4x4 que hem llogat Bárbara (filla de Mayte i John), la seva parella Clint, i nosaltres dos. Comença doncs l'aventura!
Fraser és una illa molt insòlita, on boscos plujosos, llacs d'aigua dolça, animals únics, camins impossibles de transitar, platges salvatges i dunes de sorra finíssima es junten per formar l'illa declarada patrimoni de la humanitat. Aquests són dels llocs que compensen a qualsevol viatger, i mai et deixarà indiferent. També entenem que les imatges no donen prou fe d'allò vsicut, per això (com sempre fem), us animem a "acostar-se" per aquí i experimentar-ho tu mateix. La illa es conserva d'una manera molt semblant a quan el capità Cook la va registrar al 1770. Un cop surts del ferry, les rodes del cotxe ja trepitgen sorra, creues tot l'ample de l'illa entre boscos enormes, i vas a parar a l'altre banda, on l'oceà pacífic mostra molta de la seva força. Ves en compte si vols banyar-te, taurons, meduses mortals i moooolts perills més viuen per aquestes aigües. Quins cels, oi!.
Quan circules per "l'autopista" entre aigua i sorra (anomenada 75 mile beach), al fons començes a divisar el Maheno, vaixell que al 1935 va naufragar en aquestes aigües. És moooolt gran i sembla mentira com l'aigua de mar pot desfer el material d'aquesta manera. Espectacular.
Al nord de l'illa, desprès de fer una bona quantitat de km, arribes a unes piscines naturals on les onades que trenquen amb les roques, deixen suficient aigua per sentir-se com en un spa. Sensacions úniques.
Doncs com la imatge, km i km de sorra, i una cosa molt important a tenir en compte són les marees, ja que et pots trobar que l'aigua puja a molta velocitat i acaba per menjar-se tota la sorra, el que significa que et trobes al cotxe, sense camí i rodejat d'aigua. Una aventura.
No és un gos, és un dingo i són els més purs d'Austràlia, ja que mai han sortit de l'illa i els gossos estàn prohibits per poder conservar la puresa. Semblen inofensius, però són salvatges i han matat a més d'un nen. Per tota l'illa et trobes informació de que fer si et trobes un dingo de cara. Penseu que aixó és Austràlia, i els perills són reals, és a dir, els taurons existeixen, els dingos poden matar i el mar té corrents molt perilloses. Sentit comú, res més.
Que dir dels llacs d'aigua dolça i transparent que et trobes per Fraser.....guauu!!. Fresqueta, clara, amb sorra blanquíssima i rodejats de boscos...uf!, l'orígen del paradís, vaja!.
Central station és un antic campament fuster d'on surten molts senders cap a diferents punts dels boscos plujosos. El contrats és tant gran en aquesta illa!!, i el cotxe no us imagineu com tira!.
La tenda de campanya, cortesia de Mayte i John, era més gran que molts dels pisos d'avuí dia. El camping era ben enmig de l'illa i allà hi vivien(ide fet, hi viuen) toots els insectes i petits reptils que us pogueu imaginar, però el dia (i el 4x4) et deixa tant cansat (i això que ha conduit Clint, molt bé, per cert), que només vols menjar alguna coseta i dormir.
Aqui teniu a l'equip de rally, bé, falta el de darrere la càmera. Una gran aventura, si senyor!. Gràcies Clint per la gran conducció i gràcies Bàrbara per la teva maestria amb el mapa, be, i per ser tant enrrotllats. Salut! i ens veiem encara per Bundaberg, ok?.
Al llegir el títol, un deu pensar: si home! i que més!. Doncs sí, aquesta illa, segons la nostre opinió, podria ser l'orígen de totes aquelles postals que tenim al cap del que seria el paradís, la postal perfecte, vaja!. Fraser Island és la essència de totes elles. Tot ha començat amb un ferry que ens ha dut de Herbey Bay, poblet tranquil i coster del sud de Queensland (a 1 h i mitja de Bundaberg), fins a l'illa, tot embarcant el 4x4 que hem llogat Bárbara (filla de Mayte i John), la seva parella Clint, i nosaltres dos. Comença doncs l'aventura!
Fraser és una illa molt insòlita, on boscos plujosos, llacs d'aigua dolça, animals únics, camins impossibles de transitar, platges salvatges i dunes de sorra finíssima es junten per formar l'illa declarada patrimoni de la humanitat. Aquests són dels llocs que compensen a qualsevol viatger, i mai et deixarà indiferent. També entenem que les imatges no donen prou fe d'allò vsicut, per això (com sempre fem), us animem a "acostar-se" per aquí i experimentar-ho tu mateix. La illa es conserva d'una manera molt semblant a quan el capità Cook la va registrar al 1770. Un cop surts del ferry, les rodes del cotxe ja trepitgen sorra, creues tot l'ample de l'illa entre boscos enormes, i vas a parar a l'altre banda, on l'oceà pacífic mostra molta de la seva força. Ves en compte si vols banyar-te, taurons, meduses mortals i moooolts perills més viuen per aquestes aigües. Quins cels, oi!.
Quan circules per "l'autopista" entre aigua i sorra (anomenada 75 mile beach), al fons començes a divisar el Maheno, vaixell que al 1935 va naufragar en aquestes aigües. És moooolt gran i sembla mentira com l'aigua de mar pot desfer el material d'aquesta manera. Espectacular.
Al nord de l'illa, desprès de fer una bona quantitat de km, arribes a unes piscines naturals on les onades que trenquen amb les roques, deixen suficient aigua per sentir-se com en un spa. Sensacions úniques.
Doncs com la imatge, km i km de sorra, i una cosa molt important a tenir en compte són les marees, ja que et pots trobar que l'aigua puja a molta velocitat i acaba per menjar-se tota la sorra, el que significa que et trobes al cotxe, sense camí i rodejat d'aigua. Una aventura.
No és un gos, és un dingo i són els més purs d'Austràlia, ja que mai han sortit de l'illa i els gossos estàn prohibits per poder conservar la puresa. Semblen inofensius, però són salvatges i han matat a més d'un nen. Per tota l'illa et trobes informació de que fer si et trobes un dingo de cara. Penseu que aixó és Austràlia, i els perills són reals, és a dir, els taurons existeixen, els dingos poden matar i el mar té corrents molt perilloses. Sentit comú, res més.
Que dir dels llacs d'aigua dolça i transparent que et trobes per Fraser.....guauu!!. Fresqueta, clara, amb sorra blanquíssima i rodejats de boscos...uf!, l'orígen del paradís, vaja!.
Central station és un antic campament fuster d'on surten molts senders cap a diferents punts dels boscos plujosos. El contrats és tant gran en aquesta illa!!, i el cotxe no us imagineu com tira!.
La tenda de campanya, cortesia de Mayte i John, era més gran que molts dels pisos d'avuí dia. El camping era ben enmig de l'illa i allà hi vivien(ide fet, hi viuen) toots els insectes i petits reptils que us pogueu imaginar, però el dia (i el 4x4) et deixa tant cansat (i això que ha conduit Clint, molt bé, per cert), que només vols menjar alguna coseta i dormir.
Aqui teniu a l'equip de rally, bé, falta el de darrere la càmera. Una gran aventura, si senyor!. Gràcies Clint per la gran conducció i gràcies Bàrbara per la teva maestria amb el mapa, be, i per ser tant enrrotllats. Salut! i ens veiem encara per Bundaberg, ok?.
hola guapos, com sempre totes les fotos molt maques, i sembla que es una mica perillos aixo d'australia, entre els dingos, els taurons i el mar... aneu amb molta compte. esteu tranquils que els regals ja esta tot solucionat, moltes gracies per tot. per aki tot continua igual, estem molt be, no hi ha novetats. estem acavant de preparar el tema reis, ara anirem a dinar a can jordi tots tres, pares i susi. gairebe sempre pregunten per vosaltres, al can jordi. jo, la susi, ahir vaig venir de madrid, de passar el cap de setmana, molta festa per chueca, pero molt curt, no va donar temps a veure gaire. pero va estar molt be. bueno, res mes per ara, marxem a dinar. cuideu-vos força i molts petons per tots dos, us estimem mooooolt. fins aviat.
ResponEliminahola guapos, kina pasada australia, pero pel q dieu es bastan perillos, neu am mol d compte, kines platges i kins paisatges mes collonuts, ja veiem q esteu disfrutan mol, i gracies a les fotos tan impresionants q feu, nosaltres tambe podem gaudir d akets maravellosos lloks, bueno, aki us em trobat mol a faltar en akestes dades tan especials, pero bueno, mol aviat ens tornarem a veure, continueu aixi d b, us estimem mol mol mol, records i petons d tota la familia, dew superguapos
ResponEliminaHola Xavi i Encarnita. Com sempre veiem lo be que esteu i que us ho esteu passant. Us trobem a faltar, però els reis mags de Bali han fet que estiguessiu més aprop dels que us estimem. Ens han agradat molt els regals.
ResponEliminaEncarnita me acuerdo muchísimo de tí (de tí tambien Xavi) pero he estado muy liadìsima con la campaña de navidad que ha sido bastante dura pero que gracias a dios ha ido bien.
Hoy día de reyes hago un paréntesis para escribiros antes de ponernos a jugar con todos los juguetes y demás que nos han traído. El Marc y Ori están locos con su movil, por fín!!! y con un skate, de esos articulados, que el tiet Pep habia encargado a los reyes y una poquet que unos amigos tenian en casa y que nos la han regalado. La Laia esta abriendo Barbies y maquillajes y demás con sus flores de la suerte en el pelo y el Xavi le está secando las gotas de la lluvia de ayer a su renault scenic (de segunda mano) que le han traído los reyes. Yo ya estoy con lavadoras y comidas despues de guardar mi colonia, mi collar y mi movil nuevo. Este año no ha habido braguitas ni calzoncillos.
Se me acaba el espacio para escribir, así que muchisimos besos de parte de todos, que nos acordamos muchísimo de vosotros, pero el día a día no nos permite dedicaros mucho tiempo pero estais en nuestro corazón.
¿Willy Fog a vuestro lado? Una mierda!!!
ResponEliminaCuando sea grande quiero ser como vosotros, de verdad (sobre todo porque conseváis el pelo).