JA ESTEM A ARGENTINA!!!!!!! No us imagineu quines ganes teniem de sentir parlar un idioma familiar!. Bé, ja hi som i ara a disfrutar. Com podeu veure, Mafalda, ens acompanyarà durant tot el viatge per aquestes terres. És tant gran!, peró tenim temps, així que animer a poc a poc i amb bona lletra. Ara ens trobem a Buenos Aires, la capital, on tot és semblant peró diferent a la nostre terra. És una cosa estranya.
Com a totes les capitals, Buenos Aires té punts molt turístics on, més que veure un aspecte propi de la ciutat, el que veus és una atracció turístifca: el caminito ho és. I qué és el caminito? doncs un carrer del barri de la boca on totes les casetes estan pintades amb colors super lluents, com blau, groc o vermell, i la raó era que de la pintura que sobraba de pintar els vaixells (la Boca té port i era mooolt important), l'aprofitaven per les cases. Extremadament turístic, peró aquí el teniu.
Evidentment una de les atraccions dels carrers de la capital, es veure als ballarins de tangos que ofereixen els seus espectacles a canvi de plata.
La Bombonera és el camp del Boca Junior. Per desgràcia nosaltres no hem pogut coincidir amb partits al camp, peró deu ser un espectacle brutal, ja que el camp és relñativament petit i la gent viu moolt el fútbol, i els del Boca són coneguts com "la 12", per ser un jugador més. Ara bé, no hi vagis sol, ni al camp ni al barri per la nit, perqué et poden passar coses no gaire bones. Nosaltres no ho probarem, es clar.
És impossible explicar com viuen el fútbol aquí: parets pintades, converses per tot arreu i a totes hores, partits al carrer, a la platja, però la diferència amb Catalunya, és que, en molts casos, parlen de la selecció com una esperança de país, com una cosa molt pròpia de cadascú. Molt passional, vaja!
En fi, que si et separes una miqueta del "caminito", pots veure una miqueta, no més, com és el barri, i et pots imaginar com viuen per aquí.
Parrillada!!, divina parrillada que ens hem fotut. Vosaltres ho teniu, però sabeu que és viure sense bona carn amb patates, o bona pasta, etc., arribar aquí, i trobar-te tot a la teva disposició? Guau!, Per Àsia era difícil (excepte Indonesia i Vietnam), i a Austràlia impossible pels preus (gràcies Mayte per aquells plats bonissims).
Las madres de la plaza de mayo, són una associació que lluita pel reconeixement de la seva causa, com és la desaparició dels eus fills per la dictadura de Videla, entre el 1978 i 1982 (més o menys). Nosaltres, des de casa, hem llegit una mica i hem vist algun documental sobre el tema, i teniem ganes de, si més no, veure amb els nostres ulls la seva lluita: Cada dijous, a les 15:30 h, sempre, sempre, sempre, es reuneixen amb els seus mocadors al cap (que tenen una molt bonica història), i donen voltes per la Plaza de Mayo, demanant justícia pels fills de p. que van assassinar als seus fills. Uns 30.000 (si no estem equivocats). El seu moviment va més enllà de qualsevol moviment i perdura en el temps, de fet, només tenen un arma, i és que es recordi el seu dolor. Us recomenen de debó una cosa molt fàcil: si no coneixeu massa, entreu al youtube i poseu madres de mayo, o alguna cosa semblant, i possiblement trobareu un petit documental sobre la seva lluita. A Argentina, les injustícies són molt corrents.
No podiem deixar passar la ocasió de conèixer la casa on va viure Carlos Gardel, un tio que escribia lletres de tangos (i més) com aquesta: "y todo a media luz, que es un brujo el amor, a media luz los besos, a media luz los dos...". Oh!!
Aquesta escena és comuna a moltes de les capitals que coneixem. A casa, ens ho trobem, però aquí, a Buenos Aires, és molt important la quantitat de gent que et trobes tirada al carrer. Als barris turístics, hi ha moooolta policia, i fora dels barris turístics, fora de la capital, a la província, et trobes molts Villas amb milions de persones que viuen en situació de precarietat absoluta. No hi hem estat (per raons evidents), però Buenos Aires és molt més que tangos i mafaldas.
Sant Telmo, un dels barris més turístics de la ciutat, aplega els diumenges un mercat artesanal molt gran. Els argentins són molt artistes, i et fan una cosa guapa dún tros de ferro (es busquen molt la vida). Nosaltres ens hem allotjat en aquest barri.
La plaça Dorrego és com una plaça de gràcia: artesans venen el seu material, terrasses per pendre alguna cosa, música al carrer...en fi, aquesta és la més coneguda del barri de san telmo, i hem de dir, que s'hi està molt bé.
Benvinguts al cementiri de la Recoleta, el més important i ric de la ciutat, i diriem que del país. Allà hi són enterrats molta gent important, des de presidents de la República, fins a la conegudíssima Eva Perón, "Evita". El lloc és enorme com no us imagineu, i la diferència és la opulència dels mausoleus, d'un tamany enorme. De fet, la Recoleta és el barri més ric del la ciutat.
Abans d'entrar, però, una mica de tangos amb aquests artistes de carrer que, amb el seu mate, passen hores esperant les monedes del caminant.
Evita!!, evidentment és el punt més visitat del cementiri, i el que més flors té fresques. Si un el vol trobar sense preguntar, no ho aconseguirà mai. Nosaltres vem preguntar.
Ale i Mariana són una parella de buenos aires amb la qual hem compartit sopars, xerrades i concerts (com la foto de més amunt, gran artista: Coiffeur). Molt bona gent, amb molt bona onda (com diuen per aquí), i amb la que hem conegut una miqueta més la realitat de la ciutat per boca de gent local. En fi, que deixem la capital per anar baixant pel país fins arribar a terra del foc, el lloc més austral de la terra (diuen). Aquí, a la ciutat, hem fet allò que voliem fer fa temps: "vida normal": anar al cine, menjar gustos coneguts, xerrar amb la llengua de cervantes, etc., i ho hem aconseguit, ara toca moure's. Anem!.
JA ESTEM A ARGENTINA!!!!!!! No us imagineu quines ganes teniem de sentir parlar un idioma familiar!. Bé, ja hi som i ara a disfrutar. Com podeu veure, Mafalda, ens acompanyarà durant tot el viatge per aquestes terres. És tant gran!, peró tenim temps, així que animer a poc a poc i amb bona lletra. Ara ens trobem a Buenos Aires, la capital, on tot és semblant peró diferent a la nostre terra. És una cosa estranya.
Com a totes les capitals, Buenos Aires té punts molt turístics on, més que veure un aspecte propi de la ciutat, el que veus és una atracció turístifca: el caminito ho és. I qué és el caminito? doncs un carrer del barri de la boca on totes les casetes estan pintades amb colors super lluents, com blau, groc o vermell, i la raó era que de la pintura que sobraba de pintar els vaixells (la Boca té port i era mooolt important), l'aprofitaven per les cases. Extremadament turístic, peró aquí el teniu.
Evidentment una de les atraccions dels carrers de la capital, es veure als ballarins de tangos que ofereixen els seus espectacles a canvi de plata.
La Bombonera és el camp del Boca Junior. Per desgràcia nosaltres no hem pogut coincidir amb partits al camp, peró deu ser un espectacle brutal, ja que el camp és relñativament petit i la gent viu moolt el fútbol, i els del Boca són coneguts com "la 12", per ser un jugador més. Ara bé, no hi vagis sol, ni al camp ni al barri per la nit, perqué et poden passar coses no gaire bones. Nosaltres no ho probarem, es clar.
És impossible explicar com viuen el fútbol aquí: parets pintades, converses per tot arreu i a totes hores, partits al carrer, a la platja, però la diferència amb Catalunya, és que, en molts casos, parlen de la selecció com una esperança de país, com una cosa molt pròpia de cadascú. Molt passional, vaja!
En fi, que si et separes una miqueta del "caminito", pots veure una miqueta, no més, com és el barri, i et pots imaginar com viuen per aquí.
Parrillada!!, divina parrillada que ens hem fotut. Vosaltres ho teniu, però sabeu que és viure sense bona carn amb patates, o bona pasta, etc., arribar aquí, i trobar-te tot a la teva disposició? Guau!, Per Àsia era difícil (excepte Indonesia i Vietnam), i a Austràlia impossible pels preus (gràcies Mayte per aquells plats bonissims).
Las madres de la plaza de mayo, són una associació que lluita pel reconeixement de la seva causa, com és la desaparició dels eus fills per la dictadura de Videla, entre el 1978 i 1982 (més o menys). Nosaltres, des de casa, hem llegit una mica i hem vist algun documental sobre el tema, i teniem ganes de, si més no, veure amb els nostres ulls la seva lluita: Cada dijous, a les 15:30 h, sempre, sempre, sempre, es reuneixen amb els seus mocadors al cap (que tenen una molt bonica història), i donen voltes per la Plaza de Mayo, demanant justícia pels fills de p. que van assassinar als seus fills. Uns 30.000 (si no estem equivocats). El seu moviment va més enllà de qualsevol moviment i perdura en el temps, de fet, només tenen un arma, i és que es recordi el seu dolor. Us recomenen de debó una cosa molt fàcil: si no coneixeu massa, entreu al youtube i poseu madres de mayo, o alguna cosa semblant, i possiblement trobareu un petit documental sobre la seva lluita. A Argentina, les injustícies són molt corrents.
No podiem deixar passar la ocasió de conèixer la casa on va viure Carlos Gardel, un tio que escribia lletres de tangos (i més) com aquesta: "y todo a media luz, que es un brujo el amor, a media luz los besos, a media luz los dos...". Oh!!
Aquesta escena és comuna a moltes de les capitals que coneixem. A casa, ens ho trobem, però aquí, a Buenos Aires, és molt important la quantitat de gent que et trobes tirada al carrer. Als barris turístics, hi ha moooolta policia, i fora dels barris turístics, fora de la capital, a la província, et trobes molts Villas amb milions de persones que viuen en situació de precarietat absoluta. No hi hem estat (per raons evidents), però Buenos Aires és molt més que tangos i mafaldas.
Sant Telmo, un dels barris més turístics de la ciutat, aplega els diumenges un mercat artesanal molt gran. Els argentins són molt artistes, i et fan una cosa guapa dún tros de ferro (es busquen molt la vida). Nosaltres ens hem allotjat en aquest barri.
La plaça Dorrego és com una plaça de gràcia: artesans venen el seu material, terrasses per pendre alguna cosa, música al carrer...en fi, aquesta és la més coneguda del barri de san telmo, i hem de dir, que s'hi està molt bé.
Benvinguts al cementiri de la Recoleta, el més important i ric de la ciutat, i diriem que del país. Allà hi són enterrats molta gent important, des de presidents de la República, fins a la conegudíssima Eva Perón, "Evita". El lloc és enorme com no us imagineu, i la diferència és la opulència dels mausoleus, d'un tamany enorme. De fet, la Recoleta és el barri més ric del la ciutat.
Abans d'entrar, però, una mica de tangos amb aquests artistes de carrer que, amb el seu mate, passen hores esperant les monedes del caminant.
Evita!!, evidentment és el punt més visitat del cementiri, i el que més flors té fresques. Si un el vol trobar sense preguntar, no ho aconseguirà mai. Nosaltres vem preguntar.
Ale i Mariana són una parella de buenos aires amb la qual hem compartit sopars, xerrades i concerts (com la foto de més amunt, gran artista: Coiffeur). Molt bona gent, amb molt bona onda (com diuen per aquí), i amb la que hem conegut una miqueta més la realitat de la ciutat per boca de gent local. En fi, que deixem la capital per anar baixant pel país fins arribar a terra del foc, el lloc més austral de la terra (diuen). Aquí, a la ciutat, hem fet allò que voliem fer fa temps: "vida normal": anar al cine, menjar gustos coneguts, xerrar amb la llengua de cervantes, etc., i ho hem aconseguit, ara toca moure's. Anem!.
Hola guapísimos!!!!! Qué guay, Argentina, tierra de fuego. Es mi viaje soñado. siempre he querido ir. Y no pierdo la esperanza. con o sin mis niñas, pisaré esas tierras que tanto deseo.
ResponEliminaPor aqui la vida sigue igual. Los dias van pasando, entre cambio de pañales, idas y venidas a la guarderia,....
Como novedades en casa Rubio. Emma ya duerme en una cama grande (90 por 200) y hoy inicio a Marta la papilla de frutas.
Ya tengo fecha de inicio en el curro. Empiezo el 1 de marzo. vuelve a mi esos sentimientos contradictorios. Por una parte, tengo ganas de ir, y por otra, me muero de pena por dejar a las peques. Pero que se le va a hacer, así es la vida.
Bueno, un besazo muy fuerte desde aquí. Ya queda muy poquito para vernos. Ahora ya es la cuenta atras.
Se os quiere
Moin corazones,
ResponEliminaen alemania hace -16°C.
No es la ostja!
Besos a argentina de christian y mareike
hola parella
ResponEliminaveig o veiem que ja esteu fent les ameriques
per les fotos tot aixo es molt maco peo lo que mes veig que os agrada es poguer parlar amb tothom i el manjar quasi casero, per lo del Carlos Gardel ho he sentit molt pero al no agradar- la musica es menys important, lo de les mares de la plaça de mayo si ja que va ser uns nitica molt important i contunua sent-ho
aqui tot os sera mes maco al poguer entendra la vida de aquestes persones molt mes be
veig ameu on aneu de seguida feu amistat amb persones del lloc o que estiguin com vosaltres voltan mon
er aqui tot igual jo amb un petit pecanç se trencat la dent que fa el pont de la dentadura i ting que anar a veure que es pot fer - o sigui mes gasto-
sensa mes que dir es despedeig el tiet que os vol molt
holaaa guapos, que tal? ja veiem que esteu molt bé, menjant cosetes més conegudes, poder parlar castellà i entendre a tothom. I per variar ja heu fet amics, que bé. Per les fotos, sembla molt maco Buenos Aires.
ResponEliminaPer aki tot continua igual, el pare molt content pel tema del oxigen, ara surt a fer footing cada matí, 3 kms cada dia, jajjajaja, i la mare l'acompanya rezagada, jejeje. Vigileu amb les riuades, que avui em vist a les noticies que a Perú n'hi ha hagut una de forta, no sé com estará el tema per Argentina, però aneu amb conte. Bueno, carinyos us estimem molt i ja keda menys per la tornada, tenim ganes de veure-us, petons i records de la Inés, i molts petons nostres. Fins la propera.. boludos
Hola catalanets!!!
ResponEliminateniu el blog molt xulo i unes fotos guapíssimes. Nosaltres ara estem a Bariloche i segur que coincidireu amb nosaltres quan hi sigueu que és preciós.
Un petó i esperem veure'ns aviat.
holaaa pelotudos, que tal per les terres de foc?? com estan les tempertures per allà?
ResponEliminabueno, acabem d'anar a la optica, i aki us posem la graduació..
ull dret: +0,75 -1,00 180
ull esquerra: +0,75 -0,75 180
aixó ja ho sabran a l'optica que aneu suposo, però el que esta en positiu es miopia i el que esta en negatiu seguit del 180 es estigmatisme. Bueno donçs no estas gaire cegato, jajjaja.
Bueno, mision cumplida, aki kedem a l'espera de noves noticies vostres, amb les meravelloses fotos i millors explicacions.
bueno parella, que us estimem i us trobem a faltar, un petonas moooolt fort per tots dos i fins la propera. muuuuaaaaaaks, us estimem.
hola parella; feia dies que us haviem perdut la pista pero ja ens hem posat al día (que be que casi estigueu a casa amb l'idioma i el menjar mes semblant al nostre, i que si més no ja esteu més aprop).
ResponEliminaPer aquí tot va bé i sense gaires novetats; els nens ja amb examens i competicions i nosaltres treballant, jo ja amb el carnestoltes a punt i el Xavi anant fent. El cap de setmana que ve ens volem escapar a Madrid a una fira de mostres a veure si veiem coses guays per la botiga. Ja us explicarem, molts petonets i fins aviat-
hola nois, viste boludo, la concha d tu madre, kom mola jajajja, bueno, al menys durant un temps sentireu i parlareu una mika el castella, per aki tot b, el 1 d març començare el torn central, lo q b a ser d dilluns a divendres, lo q pasa es q l horari encara no el se segur, pot ser q sigui d 8 a 14h i d 15 a 17, o sigui la jornada ontensiva, el q es segur es q sacabat treballar d nits ni diumenges, bueno, d momen, pos res mes, q ja ens veurem i q neu am mol d compte, us estimem mol i us trobem mol a faltar, JA QUEDA POC !!!!
ResponEliminaun peto d tota la familia. dew dew