Bé, desprès de la primera etapa pel nord del país, continuem cap a Mae Hong Son, i ens toquen 5 hores més de bus per un port de muntanya potent (per a qui es maregi) i espectacular. D'aquest poblet de 8.500 habitants hem de ressaltar que es troba a tocar de Myanmar (Birmania pa los amigos) i que té un aeroport ben enmig del poble, fet que li dóna més turisme que d'altres llocs de la zona. També és conegut pels treks a poblats de diferents comunitats tribals, i totes elles tenen en comú una cosa: han estat i són trepitjades pels seus governs, ja sigui Tai, Laos o Myanmar. És el que té ser minoria, oi?. En tot cas, la zona és collonuda per la seva calma i el seu entorn, i aquí estem!!.
Per sobre del poble, encaramat a dalt d'un turonet, es troba aquest temple anomenat Jong Klang, i d'on es tenen unes cvistes molt guapes de la zona. Els monges, a part d'orar, meditar i de més, també l'hi foten a l'esponja (dal cela, pulil cela).
On plou molt, t'hi trobes caigudes d'aigua amb força, i Pa-Sau n'és un exemple. Es troba a 20 km. del poble i nosaltres hem fet la ruta (fins arribar a Myanmar, 50 km. Desprès veureu) , passant per la caiguda, amb una moto tan ricamente. Hem de dir que, vagis on vagis, està tot super net i currat (jardins i de més). Ara podreu veure imatges de la ruta que ens ha dut per diferents poblats, fins arribar a la frontera Birmana.
El trasto que té l'avi a la seva esquerra no és un instrument musical, ni una eina de camp, és una superpipa per fumnar opi, molt comú en aquestes zones.
Moltes plantacions de te, terres que treballen dones, recollint una amb una les fulles que desprès es transformen en aquell líquid que tant agrada i tant poc sabem d'on surt, no?. Doncs aquest n'és un. Curiositat: els barrets de les noies són part d'un projecte d'una associació australiana per combatre el càncer de pell. Imagina estar toooooot el dia cara al sol (con la camisa puesta no!!) , durant tota le teva vida, i sense protegir-te la pell.... I que això no vol dir que aquí no tinguin recursos, eh!!
Aquí teniu la imatge del dia: aquest soldat jovenet (no deu tenir més de 20 anys), és l'encarregat de vetllar la frontera entre els països. Evidentment no hi ha camí que creui fronteres, i per arribar-hi cal una estoneta amb moto per la muntanya. Imagineu la seva cara quan ens ha vist arribar amb els cascos, la moto i la cara de flipats per trobar-te on et trobes.... Ara ja no, però tot just fa uns anys, l'opi que es consumia a qualsevol part del món, era "fabricat" per aquestes zones, i tranportat per aquestes fronteres entre diferents països (també Laos), tot i que actualment, Tai ha erradicat el tràfic i s'ha decidit pel "tràfic" de turistes, molt més legal. Penseu que a Birmania i Laos, la producció d'opi (també d'altres molts productes), encara avuí, és molt gran.
Bé, us deixem amb la col·lega perquè us faci "xin xin" (tancar i obrir els dos ulls ben fort) i us alegri el dia, si és que en teinu un d'aquells fotuts. Si no és així, doncs igualment, a la vostre salut!. Ens veiem a Pai, poble hippy per excel·lència de la zona (segur que ens trobem a algun occidental "atrapat" per substàncies il·legals.
Bé, desprès de la primera etapa pel nord del país, continuem cap a Mae Hong Son, i ens toquen 5 hores més de bus per un port de muntanya potent (per a qui es maregi) i espectacular. D'aquest poblet de 8.500 habitants hem de ressaltar que es troba a tocar de Myanmar (Birmania pa los amigos) i que té un aeroport ben enmig del poble, fet que li dóna més turisme que d'altres llocs de la zona. També és conegut pels treks a poblats de diferents comunitats tribals, i totes elles tenen en comú una cosa: han estat i són trepitjades pels seus governs, ja sigui Tai, Laos o Myanmar. És el que té ser minoria, oi?. En tot cas, la zona és collonuda per la seva calma i el seu entorn, i aquí estem!!.
Per sobre del poble, encaramat a dalt d'un turonet, es troba aquest temple anomenat Jong Klang, i d'on es tenen unes cvistes molt guapes de la zona. Els monges, a part d'orar, meditar i de més, també l'hi foten a l'esponja (dal cela, pulil cela).
On plou molt, t'hi trobes caigudes d'aigua amb força, i Pa-Sau n'és un exemple. Es troba a 20 km. del poble i nosaltres hem fet la ruta (fins arribar a Myanmar, 50 km. Desprès veureu) , passant per la caiguda, amb una moto tan ricamente. Hem de dir que, vagis on vagis, està tot super net i currat (jardins i de més). Ara podreu veure imatges de la ruta que ens ha dut per diferents poblats, fins arribar a la frontera Birmana.
El trasto que té l'avi a la seva esquerra no és un instrument musical, ni una eina de camp, és una superpipa per fumnar opi, molt comú en aquestes zones.
Moltes plantacions de te, terres que treballen dones, recollint una amb una les fulles que desprès es transformen en aquell líquid que tant agrada i tant poc sabem d'on surt, no?. Doncs aquest n'és un. Curiositat: els barrets de les noies són part d'un projecte d'una associació australiana per combatre el càncer de pell. Imagina estar toooooot el dia cara al sol (con la camisa puesta no!!) , durant tota le teva vida, i sense protegir-te la pell.... I que això no vol dir que aquí no tinguin recursos, eh!!
Aquí teniu la imatge del dia: aquest soldat jovenet (no deu tenir més de 20 anys), és l'encarregat de vetllar la frontera entre els països. Evidentment no hi ha camí que creui fronteres, i per arribar-hi cal una estoneta amb moto per la muntanya. Imagineu la seva cara quan ens ha vist arribar amb els cascos, la moto i la cara de flipats per trobar-te on et trobes.... Ara ja no, però tot just fa uns anys, l'opi que es consumia a qualsevol part del món, era "fabricat" per aquestes zones, i tranportat per aquestes fronteres entre diferents països (també Laos), tot i que actualment, Tai ha erradicat el tràfic i s'ha decidit pel "tràfic" de turistes, molt més legal. Penseu que a Birmania i Laos, la producció d'opi (també d'altres molts productes), encara avuí, és molt gran.
Bé, us deixem amb la col·lega perquè us faci "xin xin" (tancar i obrir els dos ulls ben fort) i us alegri el dia, si és que en teinu un d'aquells fotuts. Si no és així, doncs igualment, a la vostre salut!. Ens veiem a Pai, poble hippy per excel·lència de la zona (segur que ens trobem a algun occidental "atrapat" per substàncies il·legals.
Hola fills, ja veiem que us ho passeu molt bé, les fotos son totes precioses, doneu moltaaa enveja, per aqui tot segueix igual, jo amb el braç enguixat i el pare amb lo seu, anem cada dia a dinar a casa de la Nabia, a sopar a casa, el pare prepara una amanida i si no, pa amb tomàquet i embotit.
ResponEliminaJa tenim posat el toldo al balcó, queda molt xulo. Bé, fins un altra, passe-ho molt bé. Continua escrivint la Susi, molts petons i abraçades, us estimem molt.
Hola guapos, soc la Susi, abans també, jejeje, jo tot bé, la tornada a la feina durilla, però ja està el cos acostumat, i ara que s'ha acostumat, venen uns dies de ere, bueno, no passa res, de ere en ere y tiro porque me toca, bueno, per tot el demés molt bé, com sempre, anant fent. Bueno xatos, disfruteu molt, petonets i ja parlarem.
Hola guapisima. Esta semana toca el sábado. Sigo sin novedades en el frente, pero ayer no pude escribir porque no se si os acordareis, pero por aquí era festivo ( diada de Catalunya) y estuvimos fuera.
ResponEliminaLo dicho, sin novedades, el martes pasado, fuimos al gine y el muy cabrito ( por no decir otra cosa) me dice que aún estoy verde. Lo huviese matado, ja, ja. Toda la semana con contracciones y me dice que estoy verde. Bueno, a esperar. Esta semana estoy super bien, no he vuelto a tener dolores y estoy como si nada. No entiendo nada. Ya he decidido no rayarme y no hacer más porras sobre el dia D, porque se me hace más pesado. Osea, que cuando tenga que ser, será. Ya os enterareis.
Niña, qué fotos más guays, y ahora en myanmar. No sé si el Xavi habrá leido un libro que se titula "Un lugar llamado nada" que sucede en ese pais. Yo, después de leerlo, me entraron unas ganas enormes de visitarlo, por la manera de describir los paisajes que tiene la autora. Qué envidia. Bueno, como no voy a ir, por lo menos, por unos añitos ( la vida es muy larga), hacer muchas fotitos.
Emma, sigue con la adaptación el la guarderia. Vamos a dias. Hay dias que lo lleva bastante bien, pero hay dias que se me agarra a la pierna y no quiere que me vaya. Es la típica imagen que se ve todos los años en la tele. Qué gracia. Te manda un mua y una abraçadeta gran.
Vosotros, qué tal? Bien? Yo sólo de ver toda la ruta que estais haciendo, me canso. Ya vais descansando y reponiendo fuerzas. Es que os imagino todo el dia en moto, visitando templos y haciendo trekings y luego durmiendo en trenes. Ya sé es que no es así, pero me sale la vena protectora. Cuidaros mucho y descansar, que aún ( muy a mi pesar) quedan muchos meses de viaje.
Un besazo
hola nois, ja veiem q vosaltres esteu mol b, millor, d'aixo es tracte, nosaltres x aki mol b, les nenes a punt d tornar al cole, la Mireia no en t gaires ganes, jajajj, pero la Laia si, diu q t ganes d veure els amics i a la senyu, seguramen a mi em donaran el alta el dia 22, i començare a treballar el 26, pq akella semana estem d 10 dies, vaya pal tornar!!! jajaja pero bueno, encara em fa una mica d mal al "ajopirme"(entre cometes pq nose si es posa aixi, jajaja)i carregar el pes cap a l'esquerra, pero bueno, segons el metge no millorare mol mes, paciencia, bueno guapos, q disfruteu mol, un pato d tota la famili
ResponEliminadew
hola tiets!!!
ResponEliminasóc l'oriol.
tiet, els teus pares tenen rao,
doneu una envega molt sana eh...
ahir bam tornar de les colònies, van ser "la caña!"pero ara,...toca tornar a l'escola seguit de nou messos d'esforç i de treball i ara mes que mai perquè vaig prometre estudiar i ho fare de valent.
petons oriol