Tailandia. Mae Salon: el te creix entre boires

Abans d'entrar a Mae Salong, i com vem comentar a l'última entrada, el següent destí del niostre recorregut era Chiang Rai, poble d'uns 20.000 habitants on la vida és molt tranqui. Els estrangers generalment i arriben per fer treks arreu de les muntanyes i passen del poble, però nosaltres ens hi vem quedar un parell de dies i van estar de conya. Imatges que valguin la pena de veure només en deixem aquesta del Temple Blanc, on tot és blanc com el seu nom indica. Dins del temple hi ha moltes pintures fetes per artistes Tai, que no es poden fotografiar, i que són molt impressionants.

Ara sí, això és Mae Salong, poble que es va formar per soldats xinesos allà pel 1950 quan van sortir de la seva terra (Yunnan). Per la zona pots sentir més xinès que Tai, i les cares són més característiques d'allà que d'aquest país. La zona també és molt coneguda per les seves plantacions de cafè i tè. Al voltant del poble t'hi trobes moltes aldees on hi viuen diferents comunitats tribals, que encara avuí, conserven les seves tradicions. Com sempre, les imatges no fan justícia a la realitat. El lloc és collonut. Si us fixeu en el temple de la part alta de la imatge, allà ens hi dirigim tot seguit.

Bé, el preu a pagar entre estar al cel i a la terra són 718 escalons. Comencem el viatge sols i entre boira i igualment l'acabarem.

A falta de vistes per la boira, deixem aquestes figures xineses a les portes del temple i les volem dedicar a tots vosaltres.

Baixant del temple, i quan diem entre boires, és entre boires, la sensació d'estar allà dalt sol, amb la boira, aire corrent, guau!, és la óstia!! Són senzills però grans moments que es troben si els busques.

El poble és important pel seu mercat, on de 5 a 9 del matí s'apleguen moltes de les persones que viuen a les comunitats tribals de la zona: Akha, Lisu o Lahu són algunes d'elles. És molt interessant veure com van i venen i compren i venen. Les dues dones de la imatge, una és Akha i l'altre no, i si es pregunteu si van tot el dia amb aquests posats, doncs sí, hi van.

Aquesta és una de les comunitats tribals que abans hem comentat, els Akha, originaris del Tíbet, i són característics els seus tocats de plomes i adorns de plata. Són animistes i, en molts casos, creuen que la càmara treu l'esperit. Vem passar una estona entre els seus carrers (plens de fang), i més tard, una dona ens va convidar a casa seva, ens va oferir te i una espècie de cogombre o melò, o encara no sabem que, que ens va gairebé obligar a menjar-nos amb ella. Ens va explicar (amb sons i signes) una mica la seva història per les fotos que tenia penjades a la paret. Bé, una experiència!

I ens despedim d'aquest lloc amb una foto de l'Ula (norueg dels forts), i l'Anette (australiana): converses agradables i molt de món recorregut. Per cert, l'Ula viatja amb bici pel món, i ja en porta més de tres quarts, però no us penseu que va fent i punt, no, per posar un exemple, el tio va anar de Bèlgica a Marsella, a l'hivern, en 9 dies!!!. Una màquina i un tio collonut! Salut i ens trobem a ........