diumenge, 13 de setembre del 2009

Tailandia. Pai: noves "tendències" a alta muntanya


Ja som a Pai, poblet de 3.000 habitants on tot és "superguai i supercuco de la muerte", si més no és la sensació que et dóna quan arribes d'altres llocs menys turísitcs. Com és possible que en un poblet tant petit hagin tantes i tantes botigues, totes elles venent productes molts currats (d'aquells que venen a les botigues del Born), és una incògnita, i com és possible que els pobles del voltant (igual o més macos) estiguin sense gaire turisme, i en canvi a Pai hi vagis tots els hippys (i molts atrapats als 60) i tots els turistes, també és una incògnita. En tot cas, les furgonetes són un exemple molt gràfic del que és Pai.

Vem tenir sort i ens vem topar amb un elefant pel camí, però que no enganyi la foto: està lligat amb unes cadenes enormes, i pertany a un resort que organitza excursions amb aquests animals tant grans. Per aquí pots trobar molts treks interessants però molt i molt petats de turisme. Preferim agafar la moto i fer via.

Bé, el que té fer via pel teu compte és que de vegades et quedes penjat, en aquest cas literalment penjat d'una liana enorme. Sí, tarzán ho feia millor, però les primeres vegades mai són fàcils.


I si segueixes fent via (45 km d'anar i 45 de tornar) de vegades et trobes sorpreses com aquesta: Lod cave es diu, i és una cova d'uns 700 metres on hi viuen (com en moltes coves) "mulciélagos" com diria aquell. Les fotos no fan justícia a la sensació que es té un cop dins, tot entrant dins, amb estalactites i estalacmites ennoooormes, humitat, res de llum, silenci, i de tant en tant, el sorollet del ratpanat: "cri cri". Acollonant.

També és cert que, on hi ha turisme, hi ha llibres, en anglès, però al cap i a la fi, llibres. Bé, ara hem decidit tirar cap a Chiang Rai, per un cop allà, decidir si anar a Myanmar o a Laos. Ja ho descobrirem junts, no?. Besitos y caramelitos de fresa per tothom.

7 comentaris:

  1. com va tot? ens ha agradat Pai,les fotos ens
    fan agafar ganas de fer la maleta i anar cap
    alla.Be´,el Juan carlos diu que ell es queda a Hospitalet.Nosaltres dema comancem la rutina de l´escola,les extra escolars.....
    es un altre historia.Petonets i fins aviat.

    ResponElimina
  2. Holaaa guapos, ja veig que tot això es una passada, quan em sobrin uns eurillos ja hi aniré, jejeje, pel que es veu a les fotos i els comentaris es tot xulissim, què guapes les coves i les selves amb lianes, m'alegro que ho passeu tant bé. Per aqui tot igual, currant i algún dia de ere, però estic molt bé, bueno tots estem bé, la tieta amb el braç xunguillo, però gairebé no li fa mal, només té picors i es clar no es pot rascar, però trànquils que entre tots la cuidem molt bé, no patiu que està bé, de veritat.
    Bueno viatgers, aqui continuarem mirant el blog per seguir les vostres aventures. Molts petons i abraçades. Us estimem.

    ResponElimina
  3. hola paralleta: ja veig que os ho passeu la mar de be les ultimas fotos son molt xules i mes si es pot fer de "tarzan", lo dels llibres a vosaltres os deu ve agradar molt dieu que tots son amb angles, no crec que el castella estigui molt estes per aqui, lo de les grutes deu fer una mica de canguelis si son molt cap endins, de la familia no comento res perque com la susana va molt per ajudar la teva mare ho sap tot millor que jo, com sempre jo anar fent malament clar, soposo que el ivan deu anar fent comentaris por lo que m'ha dic te que anar a treballar molt aviat, lo de ferli mal li han dit ho que en te per molt ho per sempre, encara lo important es que pugui treballar mab molt coques molesties, sença mes que dir el tiet os diu adeuuuuu

    ResponElimina
  4. HOLA, Xavier ya está aquí!!!! Nació, finalmente por cesárea, el pasado 5 de septiembre a las 12:05 horas. Todo bién pero estoy un poquito liadilla. Cuando tenga un poquito más de tiempo me descargo una fotito y os la envio por e-mail. Sólo quería que lo supierais. Besitos. He perdido el hilo de vuestro viaje pero espero recuperarlo en breve. Sólo con ver las fotos se ve que continuais disfrutando. Me alegro muchísimo.

    ResponElimina
  5. Hola pedorros!
    Me encanta saber que os va todo bien, o más que bien. Ha disfrutar, aunque no sé si os van a quedar ganas de volver. Hasta a mí me cuesta después de unas "mini vacaciones". Por aquí todo bien, bueno, el Sergio operado del menisco y yo del dedo del pie (jajaja), pero TODO BIEN!!!!!
    Un besazo

    ResponElimina
  6. Holaaaa guapooos, com va tot? Les fotos son molt xules, la de la liana i la de les grutas sobretot, a mi em faría una mica de yuyu, però com que no hi haig d'anar-hi, no passa res. Avui hem anat a dinar amb la Susi i la Nabia, al can jordi. Tot va molt bé, el pare amb lo seu i jo amb el braç, però no patiu que estem bé, la Susi em ve a ajudar a comprar, la Nabia ens porta el dinar quan porta als nens al cole, entre tots ho anem fent tot, bé per ara res més, un petonàs molt gran per tots dos, us estimem molt, cuideu-vos força. Poso l'adreça del tiet per si li voleu enviar una postaleta. pl. mtre. vicenç rdguez. n.1 3ºH.
    bueno, fins aviat, les postals ens fan molta ilusiooo, gracies. adeuuuuu.

    ResponElimina
  7. Hola guapa! De nuevo viernes y sin novedades en la panxa. Marteta sin querer salir. Ayer salí de cuentas, osea, que espero, el viernes que viene, enviarte la foto.
    No hay incidencias por este pueblo. Ayer quedé con Sandra para hacer un cofee, estan los 3 estupendamente.(Paula preciosa y creciendo).
    Haber si me envias un mensajito personalizado, via facebook o email, que me dará mucho subidón. Un besazo y hasta la próxima.

    ResponElimina