Perú. Cusco: la capital de l'imperi Inca espanyolitzada

Com crida la muntanya, ja ens trobem al: "Perú glorioso", i més concretament a Cusco, la que va ser capital de l'imperi Inca i trepitzada pels espanyols per allà el 1532. Ciutat d'uns 500.000 habitants, és d'aquelles ciutats que són boniques perquè són turístiques, i són turístiques perquè són boniques, és a dir, passejar pels seus carrers és realment espectacular, per totes les seves construccions d'orígen espanyol, i estar considerada la gran porta d'entrada al famòs Machu Pichu, en ella es mouen moooooolts calers. I es nota, perquè tot i trobar-te (evidentment) turisme de motxilla com nosaltres, la gran majoria són gent gran (amb grups) amb molta plata a les butxaques. Bé, en tot cas, benvinguts a la gran Cusco.

La plaça d'armas, nom que el senyor Francisco Pizarro va posar-li, és l'exemple més clar del que et dóna aquesta ciutat: grans edificacions d'orígen cristià, i al mig, una gran plaça amb tot de turistes asseguts als seus bancs, i venedors ambulants intentant col·locar el seu material. Ara bé, amb un bon llibre, a l'ombra d'un arbre, i assegut en un d'aquests bancs, les hores passen volant (amb paciéncia amb els venedors, es clar).

Carrers com aquests, surten del centre de la ciutat vella, i s'enfilen cap a les muntanyes dels voltants. Com més lluny del centre, més peruà es respira.

Molts dels edificis antics estan restaurats, i pintants amb aquell blanc blanquissim, i amb les finestres i portes blau cel.

I com no podia ser d'un altre manera, hem coincidit amb festes locals, on les diferents fraternitats, vingudes de tota la vall, ballen davant les autoritats de la ciutat, i s'ho passen de conya. Com ja sabeu d'altres entrades, totes les seves vestimentes tenen diferents significats, i generalment són significats pagans, ancestrals i molt profunds. Aixó sí, tot davant de l'esglèsia, que no falti mai!!.

Més vestimentes tradicionals. Les dones de la ciutat (algunes per guanyar plata amb les fotos dels turistes) vesteixen aquestes robes, i llueixen molt orgulloses!.

I si us pregunteu que fan els peruans que viuen en la ciutat un diumenge a la tarda, doncs això que veieu: juntar-se a la plaça de torn, a riure amb els monòlegs que alguns tenen el valor de fer, i tot a canvi d'unes monedes (si contem la gent que hi ha, poden ser moltes monedes, no?). En aquest cas, fan sàtira de la vida al camp, amb la cholita i les seves tradicions. Ja veieu que a totes les ciutats del món riuen de la mateixa manera de les tradicions, del camp, de la vida antiga.

No!, no us falla la vista!, és un sant!, penjat en la foscor de la nit, que vigila les passes dels cusquenys, les sevs accions, i els seus pensaments. Ja veieu, l'esglèsia és l'esglèsia, i tot i ser imposada amb molta sang, a sudamèrica és intocable. Coses de la vida!! (no us penseu que és un montatge, no!. A sobre del turò, t'està mirant amb els braços oberts. Uuuuu!, quina por!).

I per acabar, per tancar la presentació de Cusco, us deixem amb una postal octurna, on les fonts de colors donen vida a la foscor, i les llums santes il·luminen les parets. Cusco és Cusco, això no és pot negar, té una cosa que t'atrapa, que et mou a camina-la sense parar. Els seus colors, tot net i polit, trobes el que vols quan no vols renunciar a les comoditats a les que estas acostumat (tant per dormir o per menjar), però per nosaltres (opinió molt personal), és massa turística, massa controlada i massa com a casa. Eh!, no és una crítica, no!, és una opinió. I si deiem que per aquí hi ha turistes, ara enfilem cap al top ten del turisme a sudamèrica: sí, heu endivinat, el Machu Pichu. I que ens hi trobarem??? donc no tenim ni idea, nomès sabem que ens intentarem desviar una miqueta del camí marcat. Total!!. Veniu, no?.